Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/392

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


en
357


2 da. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); h) el no disc ra so pugnon / ma ‘l gramora in santa pasc. el no disc ra so pugnón / ma ‘l gramora in santa pasc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); i) Finalmënter chëla, che toma sula bona tiera ie chëi, che la scota su cun bon cuer, la usserva, y porta fruc n pazienza. Finalmënter chëlla, chë toma sulla bòna tièrra jèl chëi, chë la scota su con boŋ cuer, la osserva, y porta frutg in pazienza. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); j) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); k) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 con valore temporale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. / Por chësc no pa te perde d’ardimënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. / Pör käscht noppa të perder d’ardimänt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Fora y sö cola gherlanda / Mefodër en chësc bel de Fora e sou colla gherlanda / Meffo deir in cheisc’ bel dè DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron En doman tidom tidom! / Cal orghen cò che l’sonerom PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.)
3 per complementi di luogo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) Y no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc Y no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’ en joe schit in un pàis da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’ inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) oh, cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Nos nes lamentun / Ch’i dis, che nos un / In chësc mond a vire, é püć Nos nes lamentuǹ / Ch’i dis, che nos uǹ / Iǹ queŝ Mond a vire, é püçh, DeRüM, Verkehrtheit1833-1995:291 (MdR); e) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na gran fan en chël lüch, y al scomëncia d’avëi mangora dl bojëgn. E despò ch’al (el) s’ ha desfàt ìa dutt, è ‘l gnu na grang fang in càl (chel) luc, e al (el) scomància d’avai màngora del bosagn. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); f) Canche ‘l à bù fenì duto, ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes, e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign Chanche l’abù fini dutto, l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès, e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Per l santiscim Sacrament / En lejia o en Procescion / Ogne bel confalon / L’é n bel ornament. Pel santissim Sacrament / In lesia o in Processiong / Ogni bel confalong / Le un bel ornament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); h) In Italia vedé un vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest cent barache e povertà e miserie. In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

en (gad., mar., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ en1.

en2 Ⓔ INDE (EWD 3, 163) 6 1807 gniœ (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. nen, n, un mar. nen, n, an Badia nen, un, n grd. n fas. n, ne bra. n, nen † moe. n fod. nen, n amp. ghin, ghi n’, in LD en MdR en, n
particella part.
di lui, di lei, di loro, di ciò (gad. P/P 1966; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013;, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ne Ⓓ davon ◇ a) Scì perché? N’aede fosc, e? / Segnor scì, n’aon ben n pec. Sì: perché? Nè aede fosch è? / Segnor sì: n’aong beng un pétsch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) O mi bon Die! Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi O mi bon Diè! je men possè mel de vöre cuer de dutg mi piciey RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); c) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / Sce la Crescënzia te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); d) Salomon dij: Dut ie eitl / Auter che se n bever n saitl. Solomòn dis: Dut iè eitl / Auter che s’en bœvr ‘n seitl. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); e) l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei; ma degugn no i’ n deva ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi; ma degugn no in dava. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) Avede la bontè de n taié jö cater brac. Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); g) I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo I dinnà e tüttes les ricchëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’ aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); h) niores che plöia impormët / E n’en dà degüna neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR); i) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); j) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); k) olach’ al orô se paré la fan cun chël, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê Olà cal orò se parè la fang con cal, che mangià i porcì, e degugn n’in dèe FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); l) el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei ma negun no ghin dajea el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); m) Un pioan conpain de chesto, / No pardia! che no ghin é. Un Piovan compain de chesto, / No par Dia! che no ghi n’è. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); n) de nonejes ne n aon abù fiores de talentogn de Noneses ne e naon bu fiores de Talentogn PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); o) Y spo a Pedraces, imper a Badia, zënza bëre ega degun passa ia; / ara tofa da solper y da üs frac, / mo sc’ an nen bër, devënton alegri y mec mac. Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía; / ala tofa da solper y da üs frać, / mo sc’ an en bëi, devënten alegri y mec mać. PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); p) Cò les lascé - fossa da muië - / No le aessa tort - ve n dir de ogni sort. Co les lascè - foss da mujè - / No le aess tort - ven dir d’ogni sort. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); q) Sce ulëis cumpré na rëfla messëis jì plu insù, che forsci,