Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/382

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


el
347


ejempl (LD) ↦ ejempl.

ejëmpl (gad., grd.) ↦ ejempl.

ejemplar Ⓔ it. esemplare 6 1873 esemplar (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
gad. ejemplar Badia ejemplare grd. ejempler fas. ejemplèr fod. ejemplar amp. eśenplar LD ejemplar
s.m. Ⓜ ejemplars
ogni singola unità in un gruppo di oggetti analoghi o identici (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ esemplare Ⓓ Exemplar ◇ a) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite e del Nilo Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

ejemplar (gad., fod., LD) ↦ ejemplar.

ejemplare (Badia) ↦ ejemplar.

ejemple (fod.) ↦ ejempl.

ejempler (grd.) ↦ ejemplar.

ejemplèr (fas.) ↦ ejemplar.

ejercitèr (fas.) ↦ ejerzité.

ejercizie (fas.) ↦ ejerzize.

ejerzitar (bra.) ↦ ejerzité.

ejerzité Ⓔ it. esercitare ‹  EXERCITĀRE (EWD 3, 157) 6 1833 eŝercité (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. ejerzité Badia ejerzité grd. ejerzité fas. ejercitèr bra. ejerzitar fod. ejerzité MdR ejerzité
v.tr. Ⓜ ejerziteia
1 abituare con l’esercizio, allenare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879, MdR) Ⓘ esercitare Ⓓ üben ◇ a) col tëmp vegnarëise a rajonè perfetamënter bëin; ves messëis demà ejerzité col tëmp vegnirëise a raĝionè perfettamëntr bëiǹ; ves messëis demà eŝercité. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) O chëst feji dërt gën iö; porćì che con chëst m’ejerzitëi pö inće instës a rajonè. O quëst féŝi dërt giaǹ jeu; porçhi che coǹ quëst m’eŝercitëi peu inçhié instëss a raĝionè. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR)
2 realizzare, attuare sfruttando le possibilità offerte da un rapporto di forze materiali o spirituali (gad. Ma 1950, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; Mz 1976, MdR) Ⓘ esercitare Ⓓ ausüben ◇ a) n rie cristian pò ejerzité na ria influënza sö i atri ‘ǹ rie cristiaǹ pò eŝercité ‘na ria influënza seu i atri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

ejerzité (gad., Badia, grd., fod., MdR) ↦ ejerzité.

ejerzito (Badia) ↦ eserzito.

ejerzize Ⓔ it. esercizio (EWD 3, 158) 6 1833 eŝercize (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. eserzize Badia ejerzizio grd. eserzize fas. ejercizie bra. ejerzizio fod. eserzizio amp. eśercizio LD eserzize MdR ejerzize
s.m. Ⓜ ejerzizi
pratica o esercizio di addestramento a qualche attività fisica o intellettuale (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, MdR) Ⓘ esercitazione Ⓓ Übung ◇ a) Mineste ch’i superiori ne ćiare e n’abe n’atra cüra che ch’i soldas porte les ermes, feje l’ejerzize, marcëie, stie de guardia, ec.? Mineste ch’i superiori ne çhiare e n’abbe [n’] atra cüra che ch’i soldas porte les ärmes, feŝe l’eŝercize, [marćiëje,] stie de gúardia, ec.? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

ejerzize (MdR) ↦ ejerzize.

ejerzizio (Badia, bra.) ↦ ejerzize.

ejibí (gad., Badia) ↦ ejibì.

ejibì Ⓔ it. esibire 6 1878 ejibì 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. ejibí Badia ejibí
v.tr. Ⓜ ejibesc
mettere in scena uno spettacolo (gad.) Ⓘ rappresentare Ⓓ aufführen ◇ a) n ater á injigné n riterspiel, da trá la saita te n anel, n terz ejibî na ciacia, y deach’ al amâ chësc devertimënt da pice insö, parôl ’ci chësc l’unich por le destó da süa malinconia ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell, ‘ng terzo ejibì na ciaccea, e dea ch’el amā chesc’ d’vertiment da picce ingsou, parōle ci chesc’ l’unico, pur ‘l destò da sua malinconìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

èjie (fas.) ↦ aje.

ejin (amp.) ↦ vejin.

ejistënza (grd.) ↦ esistenza.

ejompl (mar.) ↦ ejempl.

ejordio Ⓔ it. esordio 6 1844 ezòrdio (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. eśordio
s.m. Ⓜ ejordi
inizio, principio di altre cose, per esempio, nello spettacolo, di un debuttante che esordisce sulla scena o, nello sport, di un atleta che partecipa per la prima volta a una gara (amp.) Ⓘ esordio Ⓓ Anfang, Debüt ◇ a) Ci che no ra vó capì, / ch’i se volte pure in là; / śà ‘l eśordio ‘l é fenì, / s’aé voia, tabacà! Ci che no ra vo capì, / ch’i se vòlte pure in la; / za l’ezòrdio l’e fenì, / s’ avé vóia, tabacà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

ejorté Ⓔ it. esortare 6 1833 eŝortëje 3 cong. pres. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. esorté Badia esortè, ejortè fod. ejorté MdR ejortè
v.tr. Ⓜ ejorteia
indurre a un certo comportamento, facendo leva sugli affetti oltre che sulla ragione; incitare, spronare (gad. Pi 1967, MdR) Ⓘ esortare Ⓓ ermahnen ◇ a) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

ejorté (fod.) ↦ ejorté.

ejortè (Badia) ↦ esortè.

el Ⓔ ILLE (EWD 3, 159) 6 1763 al ‘ipse’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. ël mar. ël Badia ël grd. ël fas. el caz. el bra. el moe. el fod. dël, ël col. el amp. el LD el MdR ël
pron. Ⓜ ei, ela, eles
1 pronome tonico soggetto di terza persona (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lui, egli Ⓓ er ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. Ung craugniòva ung auter, k’œl reschòna da matt, y da muschatt. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) se dëla continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); c) La fenans - pur l à giapà! / Ëiles l à mo ngianà. La fenàns - pur l’ha giappà! / Èiles l’ha mo ingianà. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); d) ël i á despartí l’avëi al i hà desparti l’avai HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); e) ic à scomenzà a se la goder idg á scomenzá a sela góder HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); f) Po che ëi cuntinuova a l damandé, s’al derzà su Poché ei continuava al domandé, s’ hal derzà su HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); g) e el sentà ge à ensegnà e el sentá j’á insegná HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); h) Ela à dit, ne-