Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/420

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ester
385


fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ esagerare Ⓓ übertreiben
p.p. come agg. Ⓜ esagerés, esagereda, esageredes
superiore al vero o al giusto, sproporzionato, eccessivo (grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ esagerato Ⓓ übertrieben ◇ a) Chesto ‘l ea un conto / Che i doea esaminà; / Non é virgola ne punto / Che no see esagerà. Chesto l’eva un conto / Che i dovea esaminá; / No n’é virgola né punto / Che no see esagerá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

esageré (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ esageré.

eśame (amp.) ↦ ejam.

esaminà (col.) ↦ ejaminé.

eśaminà (amp.) ↦ ejaminé.

esaminar (bra., moe.) ↦ ejaminé.

esclamazion Ⓔ it. esclamzione 6 1878 sclamaziungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. esclamaziun, sclamaziun † Badia esclamaziun grd. estlamazion fas. esclamazion fod. esclamazion LD esclamazion
s.f. Ⓜ esclamazions
espressione o parola pronunciata in segno di allegria, ammirazione, sdegno e simili (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esclamazione Ⓓ Ausruf ◇ a) tra chësta rebeliun de ligrëza y compasciun, de morvëia y coriosité, se renovâ y multiplicâ les esclamaziuns y domandes de condolënza y contentëza tra chesta r’belliung d’ligrezza e compassiung, d’morvouia e curioſitè, s’ renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d’condolenza e contentezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

esclamazion (fas., fod., LD) ↦ esclamazion.

esclamaziun (gad., Badia) ↦ esclamazion.

eseguí (gad., Badia) ↦ eseguì.

eseguì Ⓔ it. eseguire 6 1878 eseguì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109)
gad. eseguí Badia eseguí fod. eseguì LD eseguì
v.tr. Ⓜ eseguesc
mettere in atto, realizzare (gad. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ eseguire Ⓓ ausführen ◇ a) Do le iade tla vera m’ál Ël provedü de chësta onorevola y amabla incombënza, ch’i ne me lasciará mai jí de man: déme duncue lizënza de l’eseguí. Daō ‘l iade t’ la verra m’àle El provvedū d’chesta onorevole e amabil incombenza, ch’i nè m’lascearà mai ji d’mang: demme dunque lizenza d’l’ eseguì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

eseguì (fod., LD) ↦ eseguì.

esen (fod.) ↦ asen.

èsen (fas.) ↦ asen.

eśenpio (amp.) ↦ ejempl.

eśenplar (amp.) ↦ ejemplar.

eśercizio (amp.) ↦ ejerzize.

eserzito Ⓔ it. esercito (cfr. EWD 3, 158) 6 1878 eserziti pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
Badia ejerzito
s.m. Ⓜ ejerziti
il complesso delle forze armate di uno stato (Badia P/P 1966) Ⓘ esercito Ⓓ Heer
eserziti complesso delle schiere angeliche (espressione biblica) (Badia) Ⓘ eserciti celesti Ⓓ himmlische Heerscharen ◇ a) porcí ch’Ël é Idî di eserziti, y la forza di virtuusc purcicch’ El è Iddì degli eserziti, e la forza di virtuosi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

eserzize (gad., grd., LD) ↦ ejerzize.

eserzizio (fod.) ↦ ejerzize.

esistenza Ⓔ it. esistenza 6 1878 esistenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69)
gad. esistënza Badia esistënza grd. ejistënza fas. esistenza fod. esistenza amp. esistenza LD esistenza
s.f. Ⓜ esistenzes
stato di realtà, di evidenza, di presenza di qualcuno o qualcosa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esistenza Ⓓ Dasein, Vorhandensein ◇ a) Ah! sce i se podess ciamó na ota abracé denanche morí; sce savesses mia esistënza, esses pö le medem dejider de me Ah! s’ i s’ pudess’ ciamò naota abbraccè denanche morì; s’savesses mia esistenza, esses pou ‘l medemmo desiderio d’mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

esistenza (fas., fod., amp., LD) ↦ esistenza.

esistënza (gad., Badia) ↦ esistenza.

eśordio (amp.) ↦ ejordio.

esorté (gad.) ↦ ejorté.

esortè (Badia) ↦ ejorté.

eśoudì (amp.) ↦ ejaudì.

espa (mar., amp.) ↦ vespa.

esperienza Ⓔ it. esperienza 6 1873 R-esperiènza (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22)
gad. esperiënza, speriënza † mar. esperionza Badia esperiënza grd. esperienza fas. esperienza fod. esperienza amp. esperienza LD esperienza
s.f. Ⓜ esperienzes
conoscenza diretta di qualcosa, acquisita nel tempo per mezzo dell’osservazione e della pratica (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esperienza Ⓓ Erfahrung ◇ a) Ma con zerte ‘l é da ride / R’esperienza pì ra no val / E vosoutre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal. Ma con zèrte le da ride / Resperiènza pi ra no val / E vos’ autre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal’. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); b) scemia ch’i sá dessigü dal’esperiënza, ch’al vëgn consolaziun söl’ afliziun, stënti impó dagnora a le crëie semia ch’i sa d’sigù dall’ esperienza, ch’el vengn’ consolaziung soull’ affliziung, stenti impò dagnara al creie DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); c) ince col püch pón mené na bona vita, chësta esperiënza ái fat tl desert. incie col puc pong m’nè na bona vita, chesta sperienza ai fatt t’ l deſert. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

esperienza (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ esperienza.

esperiënza (gad., Badia) ↦ esperienza.

esperionza (mar.) ↦ esperienza.

esse (amp.) ↦ ester.

esser (fas., caz., bra., moe., col.) ↦ ester.

esser † (fod.) ↦ ester.

ester Ⓔ *ESSERE ‹ ESSE (EWD 3, 177) 6 1631 esser (chiastiei) (Proclama1631-1991:157)
gad. ester mar. ester Calfosch ester, vester † Badia ester grd. vester fas. esser caz. esser bra. esser moe. esser fod. ester, esser † col. ester, esser amp. esse LD ester MdR ester
v.intr. Ⓜ é, son, sté
1 esprime essenza o esistenza in sé (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere, esistere Ⓓ sein, existieren ◇ a) Mo impó, continuëiera dlun’ pitan, sëise, o mi bun Signur, ince por me. Mo impò, continueiela dlung pittang, seiſe, o mi bung Signur, incie pur mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Ba-