Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/418

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


eror
383


vardova. na̤ sá̤ira̤, ka̤ŋ k’ l fǫ́a̤ bélę škur, íe ži’ da̤ l txa̤mp a̤ txá̤za̤ n’óma̤ dilidyę́nta̤ kuŋ si dói mutóŋs. ę́kǫ su la̤ máiza̤ ŋ lumiŋ kę va̤rdǫ́a̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 fig. detto di forti passioni, svilupparsi, divampare nell’animo o nel cuore, con specificazione della persona (gad.) Ⓘ ardere fig.Ⓓ brennen fig. ◇ a) L’odëi y rajoné cun ël, dijel cun edli, che vardô de ligrëza L’udei e rajonè cung el, disc’l coung oudli, ch’verdō d’ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

erde (fod., LD) ↦ erde.

èrder (fas., caz.) ↦ erde.

ere (mar.) ↦ uele.

eredità (fas., col., amp.) ↦ eredité.

eredité Ⓔ it. eredità 6 1832 ereditá (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
gad. eredité Badia eredité fas. eredità caz. eredité bra. redità fod. redité, eredité col. redità, eredità amp. eredità
s.f. Ⓜ eredités
complesso dei beni e dei rapporti giuridici appartenenti al defunto e oggetto della successione (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ eredità Ⓓ Erbschaft ◇ a) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) Sce te fajaras vign’ota, che t’i ciares a chësta crusc, chi proponimënc, y tües operes jará d’acort col proponimënt, ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere. Se t’ faràs vign’ota, ch’t’ i ciares a chesta crusc’, chi proponimentg’, e tuus operes jarà d’accordo col proponiment, arrà chesta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

eredité (gad., Badia, caz., fod.) ↦ eredité.

eremit (grd., fas., fod., LD) ↦ romita.

eremita (amp.) ↦ romita.

ergabuan Ⓔ ARCUS + *BIBANDŌ (da BIBERE) (EWD 3, 168) 6 1878 ergobando (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. ergobando Badia ergobando fas. ercabuan fod. arcaboán col. arcoboan amp. arcobeando LD ergabuan
s.m. Ⓜ ergabuans
fenomeno ottico dovuto alla rifrazione dei raggi del sole su gocce d’acqua sospese nell’aria (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; MT 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arcobaleno Ⓓ Regenbogen ◇ a) Canch’al osservâ por la pröma ota la bela stëra dala doman, o s’anadô dopo che sorëdl ê florí le cil bel cöce, che lominâ inanter chi lëgns fosc fora, o odô l’ergobando Cang ch’el osservā pur la pruma ŏta la bella sterra dalla dumang, o s’ anadē dopo ch’sored’l ē florì ‘l ceìl bell coucce, che luminà inant’r chi lengn’s fosc’ fora, o udò l’ergobando DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

ergabuan (LD) ↦ ergabuan.

ergobando (gad., Badia) ↦ ergabuan.

erje Ⓔ *ĒRGERE (EWD 3, 175) 6 1879 verta f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43)
gad. ërje mar. ërje Badia avërje grd. ërjer fas. erjer, averjer fod. ërje LD erje
v.tr. Ⓜ erj, erjon, ert
innalzare (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ergere, erigere Ⓓ aufrichten, aufstellen ◇ a) "Rengraziëia duncue" dij Genofefa, y al se ërj sö, alza chi bi edli vis al Cil, y mëna sö n baje druché söi dëic "Ringgrazii dunque" disc’ Genofefa, e el sè verc’ sou, alza chi bi oudli vīs al Ceìl, e mena sou ‘ng baje drucchè sou i deitg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ert, erc, erta, ertes
innalzato (gad.) Ⓘ erto, eretto Ⓓ aufgerichtet, aufgestellt ◇ a) Ël ne n’ê prësc lëgn y prezipize, ola ch’ara ne ne s’ess lascé jö a fá oraziun, y d’invern, canch’ara ne podô fora, le fajôra val’ ora dan la picera crusc, ch’ê ërta sö tla grota te na pera, che sporjô infora El nen ē presc’ lengn’ e prezipizio, ullac ch’ella nene s’ess’ lascè jou a fa oraziung, e dingver, cang ch’ella nè pudò fora, ‘l fajōla val ora dang la piccera crusc’, ch’ē verta sou t’ la grotta tena pěra, ch’sporjō ing fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

erje (LD) ↦ erje.

ërje (gad., mar., fod.) ↦ erje.

erjer (fas.) ↦ erje.

ërjer (grd.) ↦ erje.

erma Ⓔ ARMA (Lardschneider 1933:97; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’bIB-e-) 6 1710 ermes pl. (Proclama1710-1991:167)
gad. erma mar. erma Badia erma grd. erma fas. èrma bra. arma fod. erma col. arma amp. arma LD erma
s.f. Ⓜ ermes
tutto ciò che serve all’uomo quale strumento di offesa o di difesa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arma Ⓓ Waffe ◇ a) Ma per grazia i amisc del giandarmo i ge a tout l’arma e i ge à dit, che el se tegne. Ma per grazia i amisch del giandarmo i gö a tout l’armô ö i gö a dit, chö öl sö tegniö. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); b) Ra calunia, ra maldicenza / ‘L é res armes de ra vostres / Serà ben chera insolenzes / Che de fei zenza, no podé! Ra calunnia, ra maldicenza / Le res’ armes, dera vὸstres / Serà, ben chera insolenzes / Che de fei senza, no podè! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); c) intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

erma (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ erma.

èrma (fas.) ↦ erma.

eroe Ⓔ it. eroe 6 1845 eroi pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:9)
gad. eroe Badia eroe grd. eroe fas. eroe bra. eroe
s.m. Ⓜ eroi
chi sa lottare con eccezionale coraggio e generosità (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fas.) Ⓘ eroe Ⓓ Held ◇ a) Su la speranza che ogneun sie a dormir, / Con coragio i à continuà a jir / I nesc eroi con Recin / Fin che i é rué via Salin. Su la speranza ke ognùn sia a dormìr, / Kon koraǧio i ha kontinuà a žir / I neš eroi kon Rečing / Fin ke i è ruè via Salìng. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) les perles intreciades portâ l’iscriziun: Al eroe Sigfrid la fedela consorte Genofefa les perles int’rceades portà l’iscriziung: Al eroe Sigfrid la fedele consorte Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

eroe (gad., Badia, grd., fas., bra.) ↦ eroe.

eror Ⓔ it. errore 6 1873 erore pl. (Anonim, Monumento1873:4)
fas. eror fod. eror amp. eror LD eror
s.m. Ⓜ erors
allontanamento dal vero, dal giusto, dalla norma e simili (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013,