Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/405

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


engrassé
370


P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ ingrassare Ⓓ mästen ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura, / de porziei, de vedelame, / De ra moda d’ingrassà, / […] / Voi scomete, ch’el i dà / su sti afare ‘l scaco mato. Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame, / Dera mòda d’ingrasà, / […] / Voi scomete, ch’el i da / su sti afare ‘l scaco mato. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ engrassés, engrasseda, engrassedes
fatto diventare grasso (fas., fod., amp.) Ⓘ ingrassato Ⓓ gemästet ◇ a) l’é vegnù tie fra, e tie père à mazà n vedel engrassà l’é vegnú to frà, e to pére a mazzá un vedél ingrassá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) E meneme l vedel ngrassé, e mazélo E menéme ‘l vedél ‘ngrassé, e mazzélo HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) e dò jì a tor n vedel engrassà e mazalo e dòo gì a tor ung vedél ingrassà e mazzàl SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) e po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo e pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

engrassé (mar.) ↦ engrassé.

engrassèr (fas., caz.) ↦ engrassé.

engropar (bra., moe.) ↦ engropé.

engropé Ⓔ deriv. di grop (EWD 3, 445) 6 1763 engropè ‘necto’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. ingropé mar. engropé Badia ingropè grd. ngrupé fas. engropèr caz. engropèr, ingropèr bra. engropar moe. engropar fod. ngropé col. ingropà amp. ingropà LD engropé
v.tr. Ⓜ engropa
annodare insieme, stringere con nodo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fare un nodo, annodare Ⓓ verknoten, zusammenknüpfen
p.p. come agg. Ⓜ engropés, engropeda, engropedes
1 fig. posto in contatto più o meno stabile, collegato (mani) (gad.) Ⓘ congiunto Ⓓ gefaltet ◇ a) alzera i edli y les mans ingropades al cil y pronunziëia en gran devoziun chësta preghiera alzela i oudli e les mangs ingroppades al ceìl, e pronunzia in grang devoziung chesta preghiera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
2 fig. irrigidito, contratto (gad.) Ⓘ rattrappito Ⓓ bang ◇ a) A chisc baiá l’afliziun conzentrada al cör ingropé s’á fat sfogo cun n rü de leghermes A chisc’ baià l’affliziung conzentrada al cour ingroppè s’ à fatt sfogo cunung ru d’legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia)
s’ engropé (gad.) Ⓘ attorcigliarsi Ⓓ sich winden ◇ a) Al mina de rové pro na cioscia de röses, y cöie n ciüf, intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ ingropa en mile rodes, l’astrënj y le scherza zënza dé do El mina d’r’vè pro na ceŏscea d’rouſes, e couie ‘ng ceuff, intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes, l’astrenc’ e ‘l scherza zenza dè dŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

engropé (mar., LD) ↦ engropé.

engropèr (fas., caz.) ↦ engropé.

enier (LD) ↦ inier.

eniern (bra.) ↦ inier.

eniert (mar.) ↦ ingert.

enirar (bra.) ↦ eniré.

eniré Ⓔ it. inirare 6 1856 ‘nirà p.p. m.sg. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. enirèr caz. inirèr bra. enirar
v.intr. Ⓜ enireia
far infuriare, rendere furioso (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ arrabbiare Ⓓ zornig machen, in Wut bringen ◇ a) Scusame ades se ve é enirà, / Ve voi veder n pech miores, / E colpa che sion peciadores / Mai no ne piasc la verità. Scusame adess se ve è ‘nirà, / Ve voi veder ‘n pech mioress, / E colpa che siong petgiadoress / Mai no ne pias la verità. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.)
se eniré (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ arrabbiarsi Ⓓ sich ärgern ◇ a) L giùdize l’à scomenzà a l domanar fora, mo Tomasc no verjea l mus. L giùdize se enira, mo chel auter tasc semper. L júdize l ha skomenzà a l domanár fora, mo Tomas no veržea l mus. L júdize se ‘nira, mo kel àuter taš semper. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.).

enirèr (fas.) ↦ eniré.

eniüst (mar.) ↦ ingiust.

eniüstizia (mar.) ↦ ingiustizia.

enjegnar (moe.) ↦ enjigné.

enjenear (bra.) ↦ enjeneiar.

enjenedlé Ⓔ INGENICULĀRE (EWD 4, 83) 6 1878 injenedlè p.p m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. injenedlé mar. enslené Badia injenedlè fas. enjeneièr caz. injenegèr bra. enjeneiar, enjenear fod. njeneglé col. injunigé amp. inśoneà LD enjenedlé
v.rifl. Ⓜ s’enjenedleia
mettersi in ginocchio o genuflettersi per devozione, sottomissione e simili
p.p. come agg. Ⓜ enjenedlés, enjenedleda, enjenedledes
ginocchioni, con le ginocchia a terra (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ in ginocchio Ⓓ kniend, auf den Knien ◇ a) Le püre fi injenedlé döt en leghermes arbassa le müs desconsolé a tera ‘L pure fì injenedlè dutt in legrimes arbassa ‘l mūs desconsolè a terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia); b) Spo injenedlá dan dal grof periâi ’ci ad ël pordonn, y rengraziâ Spo injenedlà dang dal grof pr’iāi, ci ad el perdon, e ringraziā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia)
se enjenedlé (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ inginocchiarsi Ⓓ niederknien ◆ se enjenedlé ju (gad., fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ inginocchiarsi Ⓓ niederknien, hinknien ◇ a) Gonot s’injenedlâra spo jö, se le drucâ al cör Gonot s’ ingjenedlāla spo jou, s’ ‘l druccā al cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

enjenedlé (LD) ↦ enjenedlé.

enjeneiar (bra.) ↦ enjenedlé.

enjeneièr (fas.) ↦ enjenedlé.

enjignar (bra.) ↦ enjigné.

enjigné Ⓔ deriv. di enjign (EWD 4, 85) 6 1812 eschignong 4 (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. injigné Badia injigné grd. njinië, anjenië fas. enjignèr caz. injignèr bra. enjignar moe. enjegnar fod. njigné col. injegné, injigné amp. injegnà LD enjigné
v.tr. Ⓜ enjigna
1 predisporre qualcosa in modo che sia pronto all’uso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ preparare, predisporre Ⓓ erstellen, vorbereiten ◇ a) Bon viac segnor. Ma vegnide pa amò; ve n enjignon pa endana de più bie. Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò; ve n’eschignong pa indana de più bie. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) y do ch’i ova njinià la marënda, s’ ai metù a maië, y a sté de bona ueia i dò ch’i òa ‘ngignà la marenda, s’ hai