Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/400

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


endormedì
365


SantaGenofefa1878:40 (Badia); c) Indespó l’ára mené Genofefa fora insom la val te n pice bosch spës Indespò l’ala m’nè Genofefa fora insom la val teng picce bosc spess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

endespò (mar.) ↦ endespò.

endeviné Ⓔ it. indovinare ‹ IN- + DĪVĪNĀRE (EWD 4, 74) 6 1763 indovinè ‘divino’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. indoviné Badia indoviné grd. ndeviné fas. endoinèr caz. indoinèr bra. endoinar moe. endovinar fod. ndoviné, ndeviné col. indovinà amp. indoinà LD endoviné
v.tr. Ⓜ endevina
1 individuare con esattezza affidandosi all’intuito, al caso, a supposizioni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ indovinare Ⓓ erraten ◇ a) Pudëis bën zënza ve l pensé, / L ie saurì da ndeviné. Pudeis bën zënza vel pensè, / L’ie sauri da ndevinè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Ma negun indovina / Cie che ades i voi dà Ma negun indovina / Cié che adés i voi dá Anonim, Monumento1873:4 (amp.); c) Ël indovinâ ti edli ala uma, ci ch’ara orô, y saltâ a le fá por i desmostré rengraziamënt y amur da fi. El indovinā t’ i oudli alla uma, cicch’ ella orō, e saltā al fa pur’ i desmostrè ringraziament e amur da fì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); d) Ala parüda oressi cuaji indoviné, / Ai é pa parënc de Siur Primiziant, / I oress mëte pënch, ma fajuns’ sëgn inant! Alla parüda oressi quas’ indeviné, / Ai è pa parántg de Sior Primiziant, / I oress matte páinc, ma fasungs’ sagn innant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 riuscire bene nella scelta di qualcosa, azzeccare (grd.) Ⓘ indovinare Ⓓ es treffen, treffen ◇ a) Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma negun la ndevina / A me tò dal cuer la spina Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma negun la indevina. / A me to dal kuer la spina PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

endò Ⓔ IN + DĒ POS(T) (GsellMM) 6 1763 da man che me len dis in davò ‘repeto, reposco’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. indô mar. endô Badia indò grd. endò fas. endò caz. endò, indò bra. endò, undò fod. ndavò LD endò MdR indô
avv.
un’altra volta (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di nuovo, ancora Ⓓ wieder, wiederum ◇ a) Y da doman abonora al gnô indô tl tëmpl E dadomang abonora al gnéa indó in tel’ tempel HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) E el endò se à arbassà e à scrit jabas. E el indó se a arbasá e a scrit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); c) Dël se pliáva ju ndavò, e scrivëva ju bas. El se pliava schu ‘ndavó, e scrivava schu bass. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) "N’ ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl?", dîjel indô. "N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl?", diŝl indò. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); e) Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); f) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi / Perché i volon dalonc da noi i snariliousc. Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi / Perche i volong da lonc da noi i snarigious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); g) Amò un cart ora inant, se rua a Poza. […] Undò chindesc menuc dalaìte l’é Pera, più pìcol de Poza. Amo un cart ora inant, sö ruo a Pozza. […] Undò chindesch menutsch dalaite lö Pera, più picol dö Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); h) zënza leghermes scraiera indô: O beates chëres creatöres les plü miserables, che pó odëi le bel ble dl firmamënt zenza legrimes screiela indō: O beates chelles creatures les plou miserabiles, che po udei ‘l bell blě d’l firmament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); i) Y sön chëstes parores i dêl indô de sprom E soung chestes parores i dēle indò d’spromm DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

endò (grd., fas., caz., bra., LD) ↦ endò.

endô (mar.) ↦ endò.

endoinar (bra.) ↦ endeviné.

endoinèr (fas.) ↦ endeviné.

endolater (mar.) ↦ endolauter.

endolauter Ⓔ comp. di un + do + auter 6 1832 indo l’ater (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. indolater mar. endolater Badia indolater grd. ndolauter fod. ndavò l auter
avv. Ⓜ endolautra
in una successione continua (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ di fila, di seguito Ⓓ nacheinander, hintereinander ◇ a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) A chësc pinsier i él gnü n dejider fulminant d’odëi indô sü paisc da ciasa; en modo che les leghermes degorô indolater jö por les massëdles. A chesc’ pingsīr i elle gnu ‘ng desiderio fulminante d’udei ingdō su paisc’ da ciaſa; in modo, che les legrimes d’gorō indolat’r jou pur les masselles. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

endorar (bra., moe.) ↦ endoré.

endoré Ⓔ it. indorare (EWD 5, 103) 6 1763 indorè ‘inauratus’ p.p. m.sg. (Bartolomei1763-1976:83)
gad. indoré mar. endoré Badia indoré grd. nduré fas. endorèr caz. indorèr bra. endorar moe. endorar fod. ndoré col. indorà amp. indorà LD endoré
v.tr. Ⓜ endoreia
stendere su qualcosa uno strato d’oro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ indorare Ⓓ vergolden ◇ a) Se te sos Rapresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute cuante / Sci! Pardis, de te indorà. Se te sὸs Rappresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute quante / Sci! Pardis, de tè indoră. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); b) Y le nio sëgn sciampa, y sorëdl a füch / Indorëia les pizes de nosc bel pice lüch E l’nío seng sampa, e sorádl a füc / Indorája les pizzes de nos bell pitse lüc PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

endoré (mar., LD) ↦ endoré.

endorèr (fas.) ↦ endoré.

endormedí (mar.) ↦ endormedì.

endormedì Ⓔ deriv. di dormì (EWD 4, 74) 6 1763 endormì ‘so-