Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/408

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


enscin
373


enlongia (fas., bra.) ↦ enlongia.

enlouta (fas., caz., bra.) ↦ enlaouta.

enluminazion (fas.) ↦ iluminazion.

enmaginar (moe.) ↦ imaginé.

enmaginèr (fas.) ↦ imaginé.

enmindecé Ⓔ comp. di en + mindecé 6 1833 iǹ min de çhié (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
MdR in min de ćé
avv.
a volte (MdR) Ⓘ talvolta, qualche volta Ⓓ ab und zu, manchmal ◇ a) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’ omo santo" jêva gonot a bëire e con chël ch’ël aveva inmindećé da strité, pervia de chël ch’ël restava debit e ne paiava mai. Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire e coǹ quël ch’ël a(ve)va iǹ min de çhié da stritté, per via de quël ch’ël restava debit e ne paÿava mai. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR).

ennamoré (mar.) ↦ enamoré.

ennant (mar.) ↦ inant.

ennier (mar.) ↦ inier.

ennom (mar.) ↦ inom.

ennultima (mar.) ↦ enultima.

enpì (amp.) ↦ emplì.

enrabiar (moe.) ↦ enrabié.

enrabié Ⓔ it. arrabbiare mit Präfixwechsel (EWD 5, 449) 6 1841 ‘nrabbià p.p. m.sg. (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247)
gad. inrabié Badia inrabiè grd. nrabië fas. enrabièr moe. enrabiar fod. nrabié col. inrabié amp. inrabià LD enrabié
v.tr. Ⓜ enrabieia
far infuriare, rendere furioso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ arrabbiare Ⓓ zornig machen, in Wut bringen
se enrabié (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ arrabbiarsi Ⓓ sich ärgern ◇ a) Ma l fi se à enrabià, el no volea jir en cèsa Ma el fì se ha ‘nrabbià, el no volèa gir in cièsa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); b) L fi s’à nrabié, l no volëva jì nte cesa. El fì s’ ha ‘nrabbiè, el no volava gi ‘n te cieŝa. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.).

enrabié (LD) ↦ enrabié.

enrabièr (fas.) ↦ enrabié.

enröé (mar.) ↦ enrové.

enrové Ⓔ comp. di en ‹ INDE + mhd. riuwen (GsellMM) 6 1838 al (nö) tang röarà 3 fut. (AgreiterT, SënJan1838*-2013:246)
gad. inrevé mar. enröé Badia inrevé grd. nrué, rué
v.intr. Ⓜ enrueva rimpiangere di aver fatto o di non aver fatto qual-cosa
se enrové (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ pentirsi Ⓓ reuen ◇ a) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza, / Y al ne t’an röará, canche te möres. T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza, / I al nö tang röarà, chanche tö mōres. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) Él duncue vëi, ch’al ne s’inröia, de nes avëi sconé? Elle dunque vei, ch’el nè s’ n’ingruva, de nes avei sconè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia).

enscì Ⓔ IN SĪC (EWD 4, 90) 6 1763 di in schù ‘ita dixi’; in sou ‘similis’; in su ‘ita, sic’ (Bartolomei1763-1976:78, 84)
gad. insciö mar. ensciö Badia sciö grd. nsci, nscila fas. enscì, inscì bra. scì fod. nsci † LD enscì MdR insciö
avv.
1 in questo modo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ così Ⓓ so ◇ a) L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo m’ntendëise. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Mo insciö aste en chësc ann / Gelernet a lí talian. Ma inschö aste in käsch an / Gelernet a lì taliagn. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); c) N cert pró scomenciâ na ota in dé de Pasca de Ma insciö süa perdica ‘Ǹ ćèrt Pró scomenćiâ ‘na ota iǹ dé de Pasca de Mà insceu süa perdica DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); d) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö / Ma ch’ai stlefes i mortai / Che tan bel n’él plü mai. Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö / Ma ch’ai stlëf i mortai / Chë tang bël n’ël plo mai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); e) Al é vëi, respogn l’ater, mo iu baii ensciö, acioche m’entenëise. Ël é vei, respogn l’ater, mo ju baji inŝò, accióche m’entenneise. PlonerM, Erzählung1MAR1856:23 (mar.); f) Vënder sci, vënder, ma nsci che é dit; pona vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià. Vënder ŝi, vënder, mà ŋŝi che hè ditt; pòna vo më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); g) Sciö ince la duchëssa sospirâ: "O ci desfortüna! messëi perde nosta unica fia Sceou incie la duchessa sospirā: "O ci desfortuna! m’ssei perde nosta unica fia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia); h) Porton dl cil y dla tera le patrun / Sön dlijia y le mët te tabernacul, / Y insciö él finí le divin spetacul. Porteng del Ciel e d’la Terra l’patrung / Sö ing Dlisia e l’matt in te Tabernacol, / E ingsö elle finì l’divino Spettacol. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia) ☟ coscì, coscita
2 con significato quantitativo, talmente, tanto (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, MdR) Ⓘ così Ⓓ so ◇ a) Fete da catif dassënn! / Canche seniëur Cristl vën. / Ne te stilé nsci de lën! Fete da katif da sënn! / Kanke Seniëur Kristl vën. / Ne te stilè inshi de lën! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) Nos s’ un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); c) I vëighi bëgn, ci che t’as insciö demorvëia: al é na coa de zaiseles I veighe ben, cicch’ t’ as ingsceou d’morvouia: el è na cō d’zeiſeles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
enscì che (gad.) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’es sté finora presënt Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’ es stö finora präsänt PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (gad.); b) Dëida ma inant, insciöche le vënt Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia) ◆ enscì en-

scì (MdR) Ⓘ così così Ⓓ so so ◇ a) Co vàla? / Eh! insciö, insciö. Co vala? / Eh! insceu, insceu. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR).

enscì (fas., LD) ↦ enscì.

enscin en + nordit. śino 6 1866 šin (BrunelG, Cianbolpin1866:7)
fas. enscin, scin caz. scin
prep.
esprime il limite cui si giunge, con riferimento sia allo spazio, sia al tempo (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013;) Ⓘ fino a, sino Ⓓ bis nach, bis zu, bis ◇ a) a duta bonora la ge à injignà ite na bela tascia de roba e la l’à compagnà fora scin foransom scèla a duta bonora