Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/422

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ester
387


Schë t’oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Cun l’imparé la dotrina amënt / ne sunsi nia ma dër contënt. Coll’ imparë la dottrina a mänt / Né sunse nia ma där contänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen Ma fé ‘ng past e ester de bonna voja l’eva de buséng HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); d) Iö minasse d’ester fortuné iö, sce iö intenesse tant che vos. Jeu minasse d’estr fortuné jeu, ŝe jeu intenésse tant che vos. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); e) Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos, no son pì degno, che me ciamade vosc fiol Pare, iò hei offendù Dio e anche vos, no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Al é pro nos sëgn te Badia, / Y d’ester brau nen sál pa nia Al ë pro nòs saing të Badia, / E d’ëstër brau n’ën sal pania PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); g) N om plen de debic, che fova trement malé […] Uŋ om pleŋ de debitŝ, che fova tremend amalé […] PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); h) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); j) Nos, che sun vis, ne sarun de crëda Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); k) y al me paress d’ester felize, sc’ i ess n bun liber e el mè paress’ d’est’r felize, s’ i ess’ ‘ng bung liber DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); l) I sun amarada, mi fi, y möri zënzater, dijera portina. I sung amarada, mi fì, e moure zenz’ at’r, disc’la pŏrtina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
6 trovarsi in un certo luogo (gad., grd., fas., fod., MdR) Ⓘ essere Ⓓ sich befinden, sein ◇ a) ma no me ngiane / t’ este sté nte n auter luoch? ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Olá é pa chi, che t’á acüsé? Olà é pa chi, che t’ ha accusé? HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (Badia); c) olà éi pa, chi che te à acusà? ollá ei pó, chi che te a accusá? HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Fëmena! ulà éli, chi che te cusáva? Famena! úla ési, chi che te cusava? HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); f) N prou ch’ais na te usc / Olá n él? Sun ma susc. En Pro ch’ai na te us / Ollà n’ëllë? Sung ma sus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); g) Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); h) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) Ara messâ ester daimpró da so paisc Ella m’ssā est’r daimprò da so paīsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); j) "O cotan bun ch’al é le fi d’Idî; y sëgn sarál bëgn en Cil?" "O cutang bung ch’el è ‘l Fì d’Iddì; e ſengn’ sarāle bengn’ in Ceìl?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia); k) Franz ie cors via pra de ëila y à dit: "tlo sonse! cie ulëis’ a da me?" frants íe kors vía̤ pra̤ d’áila̤ i a dit: "tlo soŋ-zę! tx’ uláis-a̤ da̤ mę?" RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
7 trovarsi in una certa situazione o condizione (gad., fas., fod., amp.) Ⓘ essere Ⓓ sich befinden, sein ◇ a) e l é resté Gejù sol, e la fëmena, che steva ntamez e l’é resté Gesù soul, e la famena, che steva ‘nta mezz HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); b) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Parché paura aea ogneun / Che en pe sie amò valgugn Parkè paùra aéa ognùn / Ke n pie sie amò valgùn BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); d) deache le Signur l’á lasciada sozede, ch’i sides sarada ia, mëss ester chësc mia fortüna dea ch’l Signur l’ha lasceada suzzede, ch’i sii serrada ìa, mess’ estr’ chesc’ mia fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); e) en chël momënt, che te liaras chësc sföi, sará mi corp bele n bun pez imobil y frëit sot tera ing chel moment, che t’ lieràs chesc’ sfŏi, sarà mi corp belle ‘ng bung pezz immobile e freit soutt terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); f) Sëgn sunse chiló pro marëna da noza Ŝagn sungse chilo pro maranna da nozza PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia)
8 accadere, avvenire, aver luogo (gad., amp.) Ⓘ essere, succedere Ⓓ sein, geschehen ◇ a) Sti eletore, ci élo stà, / val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà Sti eletore, ci elo sta, / val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) E par fei pì presto / Come anche r’é stada; / Parché a segnà el resto / Aea aiutà r’aga. E par fei pí presto / Come anche r’ é stada; / Parché a segná el resto / Avea ajutá r’ aga. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) Nüsc bugn Vedli te cortina / Incö me pél, ch’alzes le ce: / "Ci mai él, ch’al lomina / Te San Ciascian n te bel sandé?" Nousc’ bongn’ Vedli te cortina / Ingcou m’pele, ch’alze ‘l ciè: / "Ci mai elle, ch’el lumina / T’ Sang Ciassiang ‘n te bell Sandè?" DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); d) Y ala fin di fins, ci fossel pa ince, sce rovasson te n mal E alla fing di fings, ci foss’l pa incie, se r’vaſsung teng mal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
9 trovarsi in un dato rapporto, di appartenenza, favore, contrasto e simili (gad., fod.) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti. ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Fi! ti t’es dagnëra pro mi; e dut l mio é to. Fí! ti t’ es dagnara pro mí; e dut ‘l mio é tó. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); c) Por chësc ói iö porvé d’ester n bun lëgn, y fá de bones operes, tantes mai ch’i pó; por ne n’ester a per di spinac, che o ne n’á früt, o n á de stlec. Pur chesc’ oi iou purvè d’estr’ ‘ng bung lengn’, e fa bones operes, tantes mai ch’i pō; pur nen est’r a per, d’i spinac’, che o nen à frutt, o n’à de stlettg’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); d) Le Signur s’un dará pö ’ci os öna, cherdëis d’i ester manco a cör de na cerva? ‘L Signur s’ ung darà pou ci os una, c’rdeis d’i est’r manco a cour dena cerfa? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
10 provenire (fas.) Ⓘ essere Ⓓ stammen ◇ a) Chi zeolic i é da Dò le Pale. Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. I basalc i aon troé te Duron; e chele bale de calcedon le é fora de Contrin. Chi Zeolitg i è da do le palle. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. I Bassaltg i on troe te Durong: e chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom, e da olà che siede e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
11 supplisce talora verbi d’azione (fod., amp.) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Sarà stat le set vace un fregol grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria,