Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/401

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


endormedì
366


pio’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. indormedí mar. endormedí Badia indormedí fas. endormedì fod. ndormedì col. indormedì amp. indromedì LD endormedì
v.tr. Ⓜ endormedesc
far dormire, indurre al sonno (gad. V/P 1998; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ addormentare Ⓓ einschläfern
p.p. come agg. Ⓜ endormedis, endormedida, endormedides
che ha preso sonno; che dorme (gad.) Ⓘ addormentato Ⓓ eingeschlafen ◇ a) apëna che düc ê indormedis, m’ái strasciné amarada fora de let appena, che duttg’ ē indormediis, m’ai strascinè amarada fora de lett DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) N bun pez de tëmp é Genofefa stada mez indormedida sot a chël pëc ’Ng bung pezz de temp è Genofefa stada mezz indormedida soutt a chel pecc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); c) Sön chësc á Genofefa injopé le pice te n ciöm de so guant, y canch’al ê indormedí, le ponera te n piz dla caverna Soung chesc’ à Genofefa ingjoppè ‘l picce teng ceum d’so guant, e cang ch’el ē indorm’dì, ‘l ponela teng pizz d’la caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
se endormedì (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ addormentarsi Ⓓ einschlafen ◇ a) Sön chësc s’êra indormedida Genofefa. Soung chesc’ s’ ēla indormedida Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

endormedì (fas., LD) ↦ endormedì.

endormenzar (bra.) ↦ endormenzé.

endormenzé Ⓔ *INDORMENTIĀRE (Lardschneider 1933:235) 6 1866 me ‘ndromenzér (BrunelG, Cianbolpin1866:22)
grd. ndurmenzé fas. endromenzèr, endormenzèr caz. indormenzèr, indromenzèr bra. endormenzar, endromenzar moe. endromenzar fod. ndormenzé amp. indromenzà LD endormenzé
v.tr. Ⓜ endormenza
far dormire, indurre al sonno (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ addormentare Ⓓ einschläfern
se endormenzé (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ addormentarsi Ⓓ einschlafen ◇ a) L s’à fat ite bel pian tel mantel e l disc: "Ui me endromenzèr", e l’à scomenzà a dormir. El s’a fat ite bel pian tel mantel e l diš: "Ui me ‘ndromenzér", e l a scomenʒa a dormir. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.).

endormenzé (LD) ↦ endormenzé.

endormenzèr (fas.) ↦ endromenzèr.

endortöra (mar.) ↦ endertura.

endos Ⓔ IN DO(R)SUM (EWD 1, 50) 6 1841 in dos (FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249)
gad. indos mar. endos Badia indos fas. endos fod. ndos
avv.
sulle spalle, sulla persona (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ indosso, addosso Ⓓ auf den Leib ◇ a) Le pere dij a sü sorvidus: prësc portede la plü bela iesta, y meteila indos El père disc a su servidùs: prast portède la pleù bella jesta (viesta), e mettèila in dos FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); b) Ciara mo le pice möt, cola pel da rehl indos y la picia crusc en man, sc’ al ne somëia le pice s. Jan Batista tl desert! Ciaramo ‘l picce mūtt, colla pell da rechl indōs e la piccea crusc’ ing mang, s’ el ne someia ‘l picce S. Jang Battista t’ l desert! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
se tré endos (gad.) Ⓘ vestirsi Ⓓ anziehen ◇ a) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia, metü da pert la roda, trat indos le plü bel guant Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia, m’tù dapert la roda, tratt indōs ‘l plou bell guant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

endos (mar., fas.) ↦ endos.

endovinar (moe.) ↦ endeviné.

endoviné (LD) ↦ endeviné.

endrezar (bra., moe.) ↦ enderzé.

endrezé (LD) ↦ enderzé.

endrezèr (fas.) ↦ enderzé.

endrio Ⓔ ven. in drio 6 1873 in drio (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. indrio mar. endrio Badia indrio fod. ndrio amp. indrio
avv.
alle spalle, nella direzione di ciò che è alle spalle (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ indietro Ⓓ zurück ◇ a) Ancora algo m’é resta indrio / Sul ciapel ’es à un deśio Ancora algo m’è resta in drio / Sul ciapel e s’ ha un desio Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ endò.

endrio (mar.) ↦ endrio.

endromenzar (bra.) ↦ endormenzar.

endromenzèr (fas.) ↦ endormenzé.

endurar (bra.) ↦ enduré.

enduré Ⓔ INDŪRĀRE (GsellMM) 6 1878 s’indorā 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101)
gad. induré Badia indoré bra. endurar fod. nduré amp. indurà
v.rifl. Ⓜ se endureia
concedere, permettere, accordare; autorizzare
se enduré (gad. Pi 1967) Ⓘ consentirsi Ⓓ sich gönnen, sich vergönnen ◇ a) Al s’indorâ apëna a n ciarcé un, al é picé, minâl, a mangé früc tan delicac. El s’indorā appena a ‘ng ciarciè ung, el è picciè, mināle, a mangiè fruttg’ tang d’licatg’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

endurì Ⓔ deriv. di dur (EWD 3, 145) 6 1763 indurè ‘rigeo’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. indurí Badia indurí grd. ndurì fas. endurir fod. ndurì col. indurì amp. indurì LD endurì
v.tr. Ⓜ enduresc
rendere duro, sodo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ indurire Ⓓ verhärten
p.p. come agg. Ⓜ enduris, endurida, endurides
fig. che non si commuove, che rimane impassibile (gad., grd. F 2002) Ⓘ insensibile, indurito Ⓓ unsensibel, unempfindlich ◇ a) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

endurì (LD) ↦ endurì.

endurir (fas.) ↦ endurì.

ènema (fas.) ↦ anima.

enfati Ⓔ it. infatti (cfr. EWD 3, 211) 6 1845 infatti (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
gad. infati grd. nfati fas. enfati caz. enfati, infati bra. enfati moe. enfati fod. nfati col. infati
congiunz.
in realtà, invero (gad. P/P 1966, grd. Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ infatti, difatti Ⓓ tatsächlich, in der Tat ◇ a) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel