Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/384

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


embesteé
349


sina Ⓓ Almosen ◇ a) Al ne n’ê n miserabl, che ne ciafass da Genofefa laur, o elemojina El nen ē ‘ng miserabile, che nè ceafass’ da Genofefa laur, o limosina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

elemojina (gad., Badia, fod., LD) ↦ elemojina.

eleto Ⓔ it. eletto 6 1865 eletti pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
Badia eleto
s.m.f. Ⓜ eleti, eleta, eletes
nel cristianesimo, che è prescelto da dio; che è predestinato alla grazia e alla gloria eterna (Badia) Ⓘ eletto Ⓓ Auserwählter ◇ v) Mo al gnará chël de, che l’odunse / Ince nos cun gran plajëi; / Tra i eleti ciantarunse: / Viva, eh! sun salvá por ëi. Mo eil gnarà cheil dè, ch’l’udungse / Incie nos cung grang plajei; / Tra gli eletti ciantarungse: / Viva, eh! sung salvà pur Vei. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

eleto (Badia) ↦ eleto.

eletor (fas., fod., amp.) ↦ eletour.

eletoral Ⓔ it. elettorale 6 1873 al lettoral (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29)
gad. eletoral fod. eletoral amp. eletoral
agg. Ⓜ eletorai, eletorala, eletorales
relativo alle elezioni, agli elettori (fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ elettorale Ⓓ Wahl- ◇ a) Viva duncue, el noo eviva / Gran consilio comunal / Chel consilio che sortia / Da ra urna eletoral. Viva dunque, el novo eviva / Gran consiglio Comunàl / Chel consiglio che sortia / Dara urna al lettoral. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

eletoral (gad., fod., amp.) ↦ eletoral.

eletour Ⓔ it. elettore 6 1844 eletore pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
fas. eletor fod. eletor amp. eletor LD eletour
s.m.f. Ⓜ eletours, eletoura, eletoures
chi ha il diritto di elettorato attivo (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ elettore Ⓓ Wähler ◇ y) Sti eletore, ci élo stà, / val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi. Sti eletore, ci elo sta, / val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

eletour (LD) ↦ eletour.

elm Ⓔ it. elmo 6 1878 elmo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93)
gad. elm Badia elm grd. elm fas. elm fod. elm, elmo amp. elmo LD elm
s.m. Ⓜ elms
antica armatura difensiva del capo di ferro (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ elmo Ⓓ Helm ◇ a) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt curí de fer, söl ce l’elm cun plömes che bandorâ, süa solita mondur por la batalia chësta. All’ alba stē i cavalieri t’ l grang salung incear ‘l grof dutt curì de ferr, soul cié l’elmo cung plumes che bandorà, sua solita muntura pur la battalia chesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) Canch’al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier, y le smaz de plömes, che svatâ söl elm (ciapel de fer) él resté n pez spordü y frëm, spo scomëncel a scraié Cang ch’el odō ‘l conte vistì in pumpa da cavalier, e ‘l smazz d’plumes, ch’svatā soul elmo (ciappel d’ferr) elle r’stè ‘ng pezz spordù e fremm, spo scomanc’l a scraiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

elm (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ elm.

elmo (fod.) ↦ elm.

embalsamèr (fas.) ↦ imbalsamé.

embastear (bra.) ↦ embesteé.

embasteèr (fas., caz.) ↦ embesteé.

embastì Ⓔ deriv. di bast (EWD 1, 241) 6 1878 imbastì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
gad. imbastí Badia imbastí
v.tr. Ⓜ embastesc
fornire di sella (gad. P/P 1966) Ⓘ sellare Ⓓ satteln ◇ a) Guelfo ne n’â stlüt l’edl en döta nöt nia, y denanch’ al vëgnes l’alba s’êl inarmé sö, á cherdé i ciavaliers, i daidâ imbastí i ciavai Guelfo nen ā stlutt l’oud’l in dutta noutt nia, e denanch’ el vegne l’alba s’ ēle inarmè sou, à ch’rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

embate Ⓔ IN + BATT(U)ERE (GsellMM) 6 1858 se ‘mbater infin. pres. (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
gad. imbate mar. embater Badia imbate grd. mbater fas. embater caz. imbater fod. mbate col. imbate amp. inbate LD embate
v.rifl. Ⓜ s’embat, s’embaton, s’à embatù
incontrare per caso, trovarsi inaspettatamente davanti a qualcuno
se embate (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ incontrare, imbattersi Ⓓ auf jemanden oder etwas stoßen, jemandem zufällig begegnen ◇ a) fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l’é. L’à proà più outes, ma no l’era bon de se embater apede. fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér ki ke l é. L a proà più outes, ma no l era bong de se ’mbater apede. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) Ince le grof s’ê imbatü te n animal, che sciampâ Incie ‘l grof s’ ē imbattù teng animal, che sceampā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); c) Apëna che l’acompagnamënt ê fora dl bosch, s’imbati te na fola de jënt Appena ch’l’accompagnament ē fora d’l bosc, s’ imbatti tena folla d’jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

embate (LD) ↦ embate.

embater (mar., fas.) ↦ embate.

emben Ⓔ comp. di en + ben 6 1858 n’bön (ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2)
fas. emben caz. emben bra. emben
congiunz.
1 indica risoluzione (fas. DILF 2013) Ⓘ ebbene Ⓓ nun, also ◇ a) B. Speta emben che vae a me tor l corpet e la ciadena. B. Speta n’bön chö vaö a mö tòr al corpöt ö la tschadönâ. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); b) "Empò! gé volesse jir proprio bolintiera." Emben se tu te ves jir, scouta. "Mpò! gé volesse ʒ̉ir proprio bolentiera". Nben se tu te ves ʒ̉ir scouta BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); c) "Po son chiò te sot letiera!" "Po gei pur fora, làscete veder emben!" "Po son kiò te sot letiera!" "Po ğe pur fora, lasete veder nben!" BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.)
2 in frasi interrogative, sollecita una risposta, una spiegazione, una decisione (fas. DILF 2013) Ⓘ ebbene Ⓓ also ◇ a) A. Emben (dò che l’à paà fora) olà jone po a beiver sta mesa? A. N, beng (dô chö la paà vora) olà schônö pô a beiver stô mescha ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (fas.).

emben (fas., caz., bra.) ↦ emben.

embesteé Ⓔ zu it. imbestiarsi ‘infurarsi’ (GsellMM) 6 1832 inbasteá p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146)
fas. embasteèr caz. imbasteèr, embasteèr bra. embastear
v.tr. Ⓜ embesteia
far venire la stizza, far montare in stizza (fas. R