Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/421

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ester
386


dia); b) Cara mia creatöra, i t’á bele insigné, ch’al é por nos n bun Pere en Cil Cara mia creatura, i t’ à belle insignè, ch’el è pur nos ‘ng bung Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
2 esistere in un luogo e tempo determinati (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ esserci Ⓓ geben, existieren ◇ a) N di chësta vedla dumanda l dutëur: Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Ung dì kæesta vödla domanda l’dutœur: Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Ai cotanć de le mëis sunse incö? Incö sunse ai ot. Ai cotantg de le mëis suns’ incoeu? Incoeu suns’ ai ott. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); c) Mo intant, olà él n stato, che n’abe plü o manco mëmbri dezipà? Mó intant, olà él ‘ǹ stato, che n’abbe plü o manco membri decipà? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); d) Na outa l eva n pere, che l ava doi tosac Na òuta l’eva ‘n père, che l’ava doi tozacc DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); e) y se mët tl ce cosses che ne n’é y se mët tel ćé côsses che ne n’é PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); f) Saon ben, che a duto Anpezo / Se ‘l pioan no fosse stà, / Ra i śirae mal da un pezo, / Beśen dì ra verità. Savon ben, che a duto Ampezzo / Se ‘l Piovan no fosse stà, / Ra i zirave mal da un pezzo, / Besen dì ra verità. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); g) Chest no die / Che te Fascia no sie / Poies e strace de massa / Perché chest fossa bujìe. Chest no die / Che te Fassa no sie / poglies e strace de massa / Perché chest fossa busie. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); h) A Lienz no n é palazi ne gran signori A Lienz non è palázzi nè gran signori AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) de te tiers êl inlaota assá fora por i todësc d’te tirz ēlle illaota aſsà fora pur i todesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); j) L mënder lumin ne verd no da se nstës; donca muessel nce vester un che à mpià l surëdl l ma̤ndę́r lumíŋ nę vęrd no da̤ sę ŋšta̤s; dóŋka̤ múesę-l ntxę véštę́r uŋ k’ a mpiá l surá̤dl RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
3 avere come caratteristica o qualità (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’ester ruo o poltron Chiala pur da cha ináo d’ester bon / d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); c) un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di; l auter fova valënt, y laurova gën. ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì; l’auter fova valent, y laurova gieng. PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); d) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); e) Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. / Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. / Sarëis bën mo zacan / Mpo giut assé pluan. Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. / Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. / Sarëis bën mo zakan / Mpo giut assè pluan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); f) Pere iö á fat picé en cil, y dan te. Iö ne sun pa plü dëgn d’ester nominé to fi Père iö ha fát pitgiö in tschil, e dang té. Jö ne sung pa plö daign d’ester nominé to fi HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); g) B. Oh, canche iö sun pa tant vedl che vos, berba Tone, capiarai pa bëin inć’ iö deplü. B. O, quaǹche jeu suǹ pa tant vedl che vos, bärba Tonne, capirai pa bëiǹ inçh’ jeu de plü. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); h) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); i) A no saer Sepon / Ne scriver ne lejer per fascian / Ben che l sapie per talian / Cogn esser ampò n gran zucon. A no saer Sepon / Ne scriver ne leser per Fassang / Ben ch’el sapie per Talian / Con esser ampò un gran zucon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); j) A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); k) N calighé che fova n pue maladët, à n di purtà n pèr de stivei a n seniëur t’ ustaria, ulache fova de autri uemes. Uŋ calighë che fòa uŋ pue maladëtt, hà uŋ di purtà uŋ pèr de stivëi a uŋ Signour t’ustaria, ulà che fòa d’autri uemes. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); l) L temp é stat semper a favor: Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. L temp è stat semper a favor: Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Che nosoutre ca in Anpezo / Sone gnauche, beśen dì, / Se son stade boi trenta ane / Chesto gato de sofrì. Che nos’ outre ca in Ampezzo / Sone gnauche besèn di / Se sostade boi trentanne / Chesto gatto de soffri. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); n) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher […], l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher […], l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); o) Sc’ Idî ne foss plü misericordius co i uomini, fossera cun döt finida. s’ Iddì nè fossa plou misericordioso, che li uomini, foss’la cung dutt finida. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); p) Sce minun d’ester zënza colpa, nes ingianunse Se minung d’est’r zenza colpa, nés ingiannungſe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia); q) Chisc muessa bën vester de drë gran seniëures, y i autri, che se plea tan bas dant ëi, ie segur plu stlec". kiš múesa̤ ba̤ŋ véštę̆r dę dra̤ graŋ sęnyóuręs, i i áutri, kę sę pléa̤ tam bas dant ái, íe sęgúr plu štletx". RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
4 avere una certa identità o natura (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Porcí che plom ne n’é or. Portgicché plom nö n’é oro. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) L clama un dei servidous, e damana, ci che chëst é. El clama un dei servidous, e damana, tgi che cast é. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Che dess pa ester so spojo? / Ël é n mercadant da chilò. Ché dess pa estr sò spoŝo? / Ël é ‘ǹ märcadant da quilò. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); d) Da un pormai, come che son, / a chi sciore ancuoi i ra cazo Da un pormài, come che son, / a chi sciore ancuói i ra caz̄o DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); e) un baujon non son mai stà / te sas ben che son sinziero un baugion non son mai sta / te sas ben che son sinziero DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); f) i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); g) Da saé, che iό son Beta / E dì el falso no son bon. Da saè, che io son Bétta / E dì el falso no son bon. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); h) Chësta picia möta sará n de val’ demorvëia. Chesta piccea mutta sarà ‘ng dè val de morvouia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); i) Oh, uomini! os messëis veramënter ester creatöres corioses y bisares os! O, uomini! os m’sseis verament’r est’r creatures curioſes e biſarres os! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia); j) iö sará so compagn a mësa iou sarà so compangn’ a meſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
5 sentirsi, trovarsi in uno stato psichico o fisico (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Sce t’os gní n bun patrun / Sce sideste dagnora bel valënt