Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/415

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


entramidoi
380



l’uno e l’altro, tutt’e due, ambedue (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ entrambi Ⓓ beide ◇ a) Ai vá intramidui tla grota Ei va intramidui t’ la grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); b) Do chëstes parores s’oji intramidui verso le conte Dō chestes parores s’ oji intrami dui verso ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
tramidoi.

entramortì Ⓔ comp. di en + it. tramortire 6 1858 intramortí (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. intramortí Badia intramortí
v.tr. Ⓜ entramortesc
stordire qualcuno lasciandolo immobile, come morto (gad.) Ⓘ tramortire Ⓓ betäuben
p.p. come agg. Ⓜ entramortis, entramortida, entramortides
stordito e immobile, come morto (gad.) Ⓘ tramortito Ⓓ betäubt ◇ a) Te chël ch’al vëiga le ciampaní, / tomel inaó, döt intramortí. Te chël ch’al vëiga l’ćiampaní, / tomel inaò, düt intramortí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

entratant Ⓔ INTRA TANTUM (cfr. EWD 7, 161) 6 1763 intratant ‘interim’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. intratan Badia intratan fas. entratant LD entratant
avv.
nel mentre, in questo o in quel mentre, nello stesso tempo (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ nel frattempo, intanto Ⓓ inzwischen, unterdessen ◇ a) Intratan vëgn le fi plü vedl dal ciampopré, y tl rové daimpró a ciasa, sëntel a soné y a cianté. Intratang vagn ‘l fì pleù vèdel dai ciampprè, e in tel rovè dainprò a ciàsa, sant’l a sonè e a ciantè. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); b) Intratan vëgnel Schmerzenreich adalerch, vistí te süa pel de rehl Intrattang vegnel Schmerzenreich adarlerc, vistì te sua pell de rechl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

entratant (fas., LD) ↦ entratant.

entrecé Ⓔ deriv. di IN + TRICHIA (EWD 7, 169) 6 1878 int’rciè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. intrecé mar. entrecé Badia intercè grd. ntercé fas. entrecèr caz. entrecèr, intrecèr bra. entreciar moe. entreciar fod. ntercé col. inderzà LD entrecé
v.tr. Ⓜ entrecia
unire in treccia (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ intrecciare Ⓓ flechten ◇ a) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela cuerta lassura Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ entrecés, entreceda, entrecedes
unito, avvolto in forma di treccia (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ intrecciato Ⓓ geflochten, verflochten ◇ a) Tra dötes êl na bela jona vistida de blanch, le col forní de na morona en beliscimes perles, ch’i presentâ a Genofefa na gherlanda de granetëis intreciada de flus blances Tra duttes ēle na bella jŏna vistida d’blanc, ‘l cŏl fornì dena morona in bellissimes perles, ch’i presentā a Genofefa na gherlanda d’granetteis intrceada d’flus blancies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

entrecé (mar., LD) ↦ entrecé.

entrecèr (fas., caz.) ↦ entrecé.

entrech (moe.) ↦ entier.

entreciar (bra., moe.) ↦ entrecé.

entreda Ⓔ it. entrata (EWD 3, 164) 6 1833 intrades pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. entrada grd. ntreda fas. entrèda bra. entrada moe. entrada fod. entrada amp. entrada LD entreda MdR intrada
entredes nel linguaggio finanziario, ogni movi- mento che apporti aumento mediato o immediato di danaro (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ entrate Ⓓ Einkünfte ◇ a) Porćì a chësta fosa ne feji ater che promovè la fortüna de sü mütuns, da via de chël che de te’ jogn ariva col tëmp a ciafè de bones intrades. Porçhi a quësta fòsa ne feŝi atr che promovè la fortüna de sü müttuǹs, da via de quël che de tä ĵo[g]n arriva col tëmp a ćiaffè de bonnes intrades. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

entreda (LD) ↦ entreda.

entrèda (fas.) ↦ entreda.

entrich (fas.) ↦ intrigo.

entriech (fas.) ↦ entier.

entrigar (bra., moe.) ↦ intrighé.

entrighé (mar.) ↦ intrighé.

entrighèr (fas.) ↦ intrighé.

entrigo (mar., moe.) ↦ intrigo.

entun (mar.) ↦ enton.

enultima Ⓔ it. in ultima ‘alla fine’ (GsellMM) 6 1858 in ultimô (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10)
gad. inultima mar. ennultima Badia inultima grd. n ultima fas. en ùltima fod. nultima col. inultima amp. d’inultima LD enultima MdR inultima
avv.
1 conferisce un valore temporale e conclusivo a una frase (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ alla fine, in conclusione, alla fin fine Ⓓ schließlich, zuletzt, schlussendlich ◇ a) l’à scomenzà a begar cul faure un’ora, ma ampò in ùltima l’à perdù e l’é restà mort la schkomentschà a bögar cul faurö un orô, mô ampô in ultimô la perdù ö lö restà mort ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); a) N vijin ch’à aldì tüt e che l’aldiva inultima raspan la fana, le chërda ‘Ǹ viŝin ch’ha aldì tüt e che l’aldiva iǹ ultima raspaǹ la fana, le chërda DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR)
2 conferisce valore avversativo-limitativo e conclusivo a una frase o sequenza di discorso rispetto a quanto detto in precedenza (gad., grd. F 2002, fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ dopotutto Ⓓ schließlich ◇ a) mo iö ne me la tole pa tant ćialda iö canch’iö pënse, ch’inultima él bëin de bot tüt un mó jeu ne me la tòle pa tant çhialda jeu quanch’ jeu pënse, ch’iǹ ultima él bëiǹ de bòt tüt uǹ DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR).

enultima (LD) ↦ enultima.

envegnì Ⓔ deriv. di vegnì 6 1866 nvegnù p.p. m.sg. (BrunelG, Cianbolpin1866:6)
fas. envegnì caz. envegnì
v.intr. Ⓜ envegn, envegnon, envegnù
avvenire, sia in dipendenza causale da altri avvenimenti o in relazione di semplice posteriorità con essi (fas.) Ⓘ succedere, accadere Ⓓ passieren, geschehen ◇ a) La jent i era grames e sperdui: "Che che n sarà envegnù a chest pèster, che l’era n tous tant valent e bon." La ʒ̉ent i era grames e sperdui: "Ke ke n sarà nvegnù a kest pester, ke l era un tous tant valent e bon". BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.).