Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/380

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


345
345


vita y de bun vin Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); d) mi pere dij for: ega de vita ie mi elemënt; y l’oma: café ie mi elemënt mi père diŝ fort: èga de vita jè mi elemënt; y l’òma: caffee jè mi elemënt VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); e) Chiò te ès cèrn e ardel e pan e ega de vita. Beif e magna Kiò te es čern e ardél e pan e ega de vita. Bèif e magna BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.) ◆ ega santa (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ acqua santa Ⓓ Weihwasser ◇ a) Sciampa te stüa y téte l’ega santa! Sciampa te stüa y tèt’ l’ega santa! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia) ◆ tré l’ega a si molin fig. (amp.) Ⓘ pensare ai propri interessi, portare acqua al proprio mulino fig.Ⓓ an die eigenen Interessen denken, sich einen Vorteil verschaffen ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin, / s’el se porta inze ra fraia / dal pì franco paladin. Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn, / s’ el se pòrta inz̄e ra fràia / dal pi franco Paladìn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

ega (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ ega.

ega (fas.) ↦ uega.

èga (fas., caz., moe.) ↦ ega.

egar (bra.) ↦ oghé.

ege (caz.) ↦ uedl.

Egort 6 1848 Agort (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Egort, Agort Badia Agort grd. Egort fod. Egort col. Agort
topon.
centro principale della valle del cordevole (gad., grd. F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Agordo Ⓓ Agordo ◇ a) Lotri da Ciadura ia / Y chi d’Agort ne dá tria Lottri da Chiadura ia / E chi d’Agort né da tria PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Al é chël bur lombert d’Agort / o da Ciadura che ne n’ó dé tria All ö kal bur Lombert d’Agord / O da Tgiadura kö nö no de tria PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); c) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Egort (gad., grd., fod.) ↦ Egort.

ègua (fas., caz.) ↦ eguia.

egualmente (amp.) ↦ egualmenter.

egualmenter Ⓔ it. egualmente 6 1873 egualmente (Anonim, Monumento1873:4)
amp. egualmente
avv.
in modo uguale, nella stessa misura (amp.) Ⓘ ugualmente Ⓓ gleichermaßen ◇ a) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes / Partì egualmente fra lore. Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes / Parti egualmente fra lore. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

eguia Ⓔ *ACULIA ‹  AQUILA (EWD 1, 44; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’akuil-a) 6 1858 un aguô (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11)
grd. eguia fas. ègua caz. ègua bra. agua moe. agua LD eguia
s.f. Ⓜ eguies
uccello rapace dei falconiformi con zampe piumate (grd. A 1879; G 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ aquila Ⓓ Adler ◇ a) al veie pien de paura à dit che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù al veiö pien dö paurâ a dit chö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); b) cogne ence vardèr che l’ègua no me leve i agnìe kogne enče vardèr, ke l’ègua no me leve i agnie BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.)
acuila.

eguia (grd., LD) ↦ eguia.

eh Ⓔ onomatop. 6 1812 é? (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
gad. eh Badia eh grd. eh fas. eh, e caz. e bra. e amp. eh MdR eh
interiez.
1 secondo le modulazioni della voce, esprime stupore, sconforto, rassegnazione, rimprovero, minaccia (gad. P/P 1966, grd. F 2002, amp., MdR) Ⓘ eh Ⓓ hm, na ja, ha ◇ a) Co vàla? / Eh! insciö, insciö. Co vala? Eh! insceu, insceu. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada. Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
2 in forma interrogativa, con il significato di ‘come?’, ‘che hai detto?’, o come richiesta di conferma a ciò che si sta dicendo (fas.) Ⓘ eh Ⓓ wie ◇ a) Segnor chieride sasc, e? / Scì perché? N’aede fosc, e? Segnor chlieride Sasch é? / Sì: perché? Nè aede fosch è? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Volede dormir chiò, e? / L’à domanà l’ost al forest Vollede dormir chió eh? la domaná l’Ost al foresto IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

eh (gad., Badia, grd., fas., amp., MdR) ↦ eh.

eh (gad.) ↦ ê.

ei (fas.) ↦ éi.

éi Ⓔ AI (AE) (onomatop.) (EWD 3, 154) 6 1833 eh (DeRüM, OmVedl1833-1995:277)
gad. ê, eh, he mar. éi Badia ê, eh grd. e fas. ei moe. èi fod. èi col. èi amp. aì LD éi MdR eh
avv.
avverbio della risposta affermativa o conferma a ciò che si sta dicendo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sì Ⓓ ja ◇ a) Ne savëise pa che sant Paul dij ch’an dess vire con timore e tremore! - Eh, respogn le vedl, sant Paul sà pa bëin inće ël da mentì. Ne savëise pa che sant Paul diŝ ch’an dess vire coǹ timore e tremore! - Eh, respogn le vedl, sant Paul sa pa bëiǹ inçh’ ël da mentì. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); b) Mo al gnará chël de, che l’odunse / Ince nos cun gran plajëi; / Tra i eleti ciantarunse: / Viva, eh! sun salvá por ëi. Mo eil gnarà cheil dè, ch’l’udungse / Incie nos cung grang plajei; / Tra gli eletti ciantarungse: / Viva, eh! sung salvà pur Vei. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) O cari bi pici tiers, os sëis i famoji canturs?…Oh he; trö’ plü bel di corfs, che crecëia tan burt d’invern O cari bi piccei tirz, os seis i famosi cantori?… Oh he; trou plou bell di corf, che crecceieia tang burt d’ingver DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

éi (mar., LD) ↦ éi.

èi (moe., fod., col.) ↦ éi.

eie (fas., bra.) ↦ uedl.

ejagerar (moe.) ↦ esageré.

ejageré (fod.) ↦ esageré.

ejagerèr (fas.) ↦ esageré.

ejam Ⓔ it. esame ‹ EXĀMEN (EWD 3, 156) 6 1873 esami pl. (Anonim, Monumento1873:4)
gad. ejam mar. ejam Badia ejame grd. ejam fas. ejam bra. eja ejam