Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/406

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


enjurié
371


mettù a majè, i a stè de bona uöja SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); c) Por lincerna sorvî la löna / ala fia de Iocl ch’injignâ la cöna. Per lincerna servía la lüna / ala fia de Iocl ch’anjignava la cüna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); d) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); e) dopo ch’ara n â abiné plü fasc adöm s’ ára injigné a se y por le pice tla caverna n let morjel. dopo ch’ella n’ā abinè plou fasc’ adum s’ àla injignè a sè e pur ‘l picce t’ la caverna ‘ng lett morjell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia) ☟ pa-

recé, preparé
2 allestire, organizzare con opportune iniziative un evento futuro (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ preparare Ⓓ vorbereiten ◇ a) Por chësc un á fat n gran convit, cun alegries de musiga col’ erpa y ciantamënc solens y de bona vëia, n ater á injigné n riterspiel Pur chesc’ ung à fatt ‘ng grang convito, cung allegries d’musiga coll arpa e ciantamentg’ solenni e d’bonavouia, ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); b) Sciöche en de dla noza nes ál indô chiló abiné düc adöm, en na manira demorvëia, y cuntra aspetaziun nes âl injigné chësc bel de Sceoucche in dè d’la nozza nes àle indò chilò abinè duttg’ adum, in na maniera d’morvouia, e cuntra aspettaziung nes āle injignè chesc’ bell dè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia)
3 con complemento oggetto, fare in modo di avere qualcosa (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ procurarsi Ⓓ sich versehen mit ◇ a) un tous da Cianacei l’à dit, che el va con la feides, ma che i ge cogn enjignèr un bon bech e ge dèr tant che l posse viver e vadagnèr vèlch un tous da Čanačei l à dit, ke ël va kon la feides, ma ke i ğe kon nʒ̉ignér un bon bëk e ğe der tant ke l pose viver e vadagnér velk BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.)
p.p. come agg. Ⓜ enjignés, enjigneda, enjignedes
di persona che è in condizione di fare o affrontare subito qualcosa (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pronto, disposto Ⓓ bereit ◇ a) Canche chi da noza rovâ iló, êl bele i servi y sudic düc de vigni ses pici y gragn cun so plü bel guant injigná a i receve cun onur. Cang che chi da nozza revā illò, elle belle i servi e sudditi duttg’ de vigne sesso piccei e grangn’ cung so plou bell guant ingjignà ai receve cung unur. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
enjigné ite (fas.) Ⓘ preparare, predisporre Ⓓ vorbereiten, herrichten ◇ a) Na dì […] la ge à injignà ite na bela tascia de roba e la l’à compagnà fora scin foransom scèla. Na di […] la ğe à inʒ̉egna te na bela taša de roba e la l a kompagnà fora šin fora insom šela. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.) ◆ enjigné pro (gad.) Ⓘ preparare Ⓓ bereitstellen ◇ a) lassö en ciasa de mi Pere él n post por os, y i vá a se le injigné pro. lassou, in ciaſa d’mi Pere elle ‘ng post pur os, e i vade a s’ l’ingjignè pro. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

enjigné (LD) ↦ enjigné.

enjignèr (fas.) ↦ enjigné.

enjö (mar.) ↦ enjù.

enjopé Ⓔ deriv. di jop 6 1878 ingjoppè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. injopé mar. enjopé Badia injopè
v.tr. Ⓜ enjopa
involgere qualcosa formando un fagotto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ infagottare Ⓓ zu einem Bündel schnüren ◇ a) Ara injopa spo le pice tl gormel Ella injoppa spo ‘l picce t’ l gormèl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) Sön chësc á Genofefa injopé le pice te n ciöm de so guant Soung chesc’ à Genofefa ingjoppè ‘l picce teng ceum d’so guant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

enjopé (mar.) ↦ enjopé.

enjù Ⓔ comp. di en + ju (EWD 4, 128) 6 1832 inshú (HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156)
gad. injö mar. enjö Badia injö grd. nju fas. en ju caz. en ju fod. nju col. in ju amp. in śo LD enjù
avv.
verso il basso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in giù Ⓓ hinunter, herunter ◇ a) Ma Gejù se à arbassà en ju col cef, e à scrit col deit jabas. Ma Gesú se a arbasá inshú col chiéf, e a scrit col deit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.).

enjù (LD) ↦ enjù.

enjuria Ⓔ it. ingiuria ‹ INIŪRIA (EWD 4, 79) 6 1763 ingiuria ‘injuria’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. ingiüria Badia ingiuria grd. ngiuria fas. enjuria bra. enjuria moe. enjuria fod. ngiuria MdR ingiüria
s.f. Ⓜ enjuries
ogni azione contro il diritto, sinonimo quindi di ingiustizia, intesa soprattutto come violazione delle norme giuridiche (gad. B 1763; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ offesa, ingiuria Ⓓ Beleidigung, Schmähung ◇ a) N dé che un se lamentava pro chëst vedl de ćeze ingiüria ch’i ê stada fata da chël müt, dij le vedl: "Scé, scé, ël é bëin n pü’ rie, scé, mo almanco él bel!" ‘Ǹ dé ch’uǹ se lamentava prò quest vedl de çheze ingiüria ch’i ê stada fatta da quël mütt, diŝ le vedl: "Ŝé, ŝé, ël é bëiǹ ‘ǹ pü’ rie, ŝé, mó almanco él bel!" DeRüM, Nu18331995:278 (MdR); b) e che anzi chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re. e che anzi chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió m’aspete vendeta de la enjuria, che la é stata fata a me Mie Segnor, io vegne te la toa prejenza no perché io m’aspete vendeta de la enjuria, che la é stata fata a me RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) Mi Seniëur, ie ne vënie te ti prejënza per aspité vendëta dla ngiuria, che ie stata fata a mi Mi Sęgnęur, ie ne vęgnę nti pręsęnza per åspittè vęndętta dl’ ingiuria, ch’ie stata fatta å mi RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) Mi Signur, iö ne vëgni ala tüa presënza por vendëta ch’i oress chirí dla ingiüria che m’é stada fata Mi Signur, jö nẹ vagnẹ alla tüa prẹsåinza pẹr vẹndatta ch’i’ o̮rẹssẹ chirì d’la ingiüria che m’é stada fatta PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (gad.); f) Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me spete vendëta de la ngiuria che é stada fata a mi Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

enjuria (fas., bra., moe.) ↦ enjuria.

enjuriar (bra., moe.) ↦ enjurié.

enjurié Ⓔ it. ingiuriare (EWD 4, 79) 6 1856 insuriar (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264)
gad. ingiürié Badia ingiürié grd. ngiurië fas. enjurièr caz. injurièr bra. enjuriar moe. enjuriar fod. ngiurié
v.tr. Ⓜ enjurieia