Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/425

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


eterno
390


eterno (mar., Badia, fas., fod., amp.) ↦ etern.

etiern (grd.) ↦ etern.

ëur (grd.) ↦ our.

ëura (grd.) ↦ ora1.

ëurna (grd.) ↦ ourna.

ëurt (grd.) ↦ ourt.

ëuta (grd.) ↦ outa.

eva Ⓔ APIS (EWD 3, 148) 6 1763 eves f. pl. ‘apis’; trops es ‘examen apum’ (Bartolomei1763-1976:79, 104)
gad. ê mar. é Badia ea grd. eva fas. eva bra. af moe. au fod. ef col. af LD eva
s.f. Ⓜ eves
insetto degli imenotteri, che produce miele e cera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ape Ⓓ Biene ◇ a) Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt / ligher tres, sciöch’ bones ês DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia).

eva (grd., fas., LD) ↦ eva.

evident Ⓔ it. evidente ‹ ĒVIDĒNS (EWD 3, 180) 6 1632 evidentissim elat. (Proclama1632-1991:160)
gad. evidënt grd. evidënt fas. evident fod. evident amp. evidente LD evident
agg. Ⓜ evidenc, evidenta, evidentes
manifesto, chiaro, che non lascia dubbi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ evidente Ⓓ klar fig., deutlich ◇ a) Ël fej döt por nosc bëgn; na proa evidënta ëise te mia vita El fesc’ dutt pur nosc’ bengn’; na prova evidente aiſe t’ mia vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

evident (fas., fod., LD) ↦ evident.

evidënt (gad., Badia, grd.) ↦ evident.

evidente (amp.) ↦ evident.

evità (amp.) ↦ evité.

evitar (bra.) ↦ evité.

evité Ⓔ it. evitare 6 1873 evitá (Anonim, Monumento1873:3)
gad. evité bra. evitar fod. evité amp. evità LD evité
v.tr. Ⓜ evita
cercare, procurare, fare in modo di non fare o ricevere, o incontrare, subire, provocare cosa sgradita (gad. DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ evitare Ⓓ vermeiden ◇ a) Un’outra gran spesa / E che i doea evità, / ‘L é stà un par ciameśa / Anche de chesto é parlà. Un autra gran spesa / E che i dovea evitá, / L’é stá un par ciamesa / Anche de chesto e parlá. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

evité (gad., fod., LD) ↦ evité.

eviva Ⓔ it. evviva (EWD 7, 336) 6 1833 evviva (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. eviva Badia eviva fas. eviva fod. eviva amp. eviva MdR eviva
interiez.
come formula di saluto o di augurio (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ viva, evviva Ⓓ es lebe, hurra, hoch lebe ◇ a) Eviva le bun vin e la sanité. Eviva i bugn amici e les bones e valëntes amiches! Eviva! Evviva le buǹ viǹ e la sanité. Evviva i bugn amici e les bonnes e valëntes amiches! Evviva! DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Eviva el nosc pioan, craià anpezane / Viva zent’ ane. Eviva el nosc Piovan, crajà Ampezzane / Viva cent’ ane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Eviva, viva Ferdinand, / Eviva, nosc Tiroler Land Eviva, viva Ferdinando, / Eviva, nosch Tiroler Land PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); d) Mo sö, eviva l’abondanza, / Che se ralegrëia en chësc bel de Mo sou, evviva l’abbondanza, / Che s’ rallegra ing chesc’ bell dè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia) ☝ viva
s.m. sg.
desiderio di bene o di felicità, accompagnato dall’atto di alzare il bicchiere e bere alla salute di qualcuno, in segno di felicitazione o di augurio (amp.) Ⓘ auguri Ⓓ Glückwunsch ◇ a) Care spose finalmente, / Un eviva ve farei, / Parmeteme donca śente / Ch’i lo feje meo che sei… Care spose finalmente, / Un’ eviva ve farei, / Parmeteme donca zente / Chi lo fege meo che sei… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.) ☝ viva.

eviva (gad., Badia, fas., fod., amp., MdR) ↦ eviva.

ezelent Ⓔ it. eccellente 6 1878 eccellente (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
gad. ezelënt Badia ezelënt grd. ezelënt fas. ezelent fod. ezelent LD ezelent
agg. Ⓜ ezelenc, ezelenta, ezelentes
superiore agli altri o alle altre cose dello stesso genere, per merito, qualità, bontà e simili (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ottimo, eccellente Ⓓ exzellent, vortrefflich ◇ a) ëi, ëres, pici y gragn, düc saltâ fora de sües üties portines, cun gran lamentaziuns: "Buniscim signur, ezelënt signur, ah la desgrazia spaventosa! La bona contëssa!… Golo, Golo infam!" ei, elles, piccei e grangn’, duttg’ saltā fora d’suus ūties poortines, cung grang lamentaziungs: "Bonissimo signur, eccellente signur, ah la desgrazia spaventoſa! La bona contessa!… Golo, Golo infame!" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); b) Véla, véla, l’ezelentiscima cara signura, o cotan smarida y scomöta! Vella, vella, l’ezzellentissima cara signura, o cutang smarida e scomoūta! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

ezelent (fas., fod., LD) ↦ ezelent.

ezelënt (gad., Badia, grd.) ↦ ezelent.