Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/419

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


eror
384


fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ errore Ⓓ Fehler ◇ a) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes / Partì egualmente fra lore. Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes / Parti egualmente fra lore. Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ☝ fal.

eror (fas., fod., amp., LD) ↦ eror.

erpa Ⓔ it. arpa ‹ HARPA ‹ germ. * harppȏ (EWD 3, 172) 6 1878 arpa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. erpa mar. erpa Badia erpa grd. erpa fas. èrpa fod. erpa LD erpa
s.f. Ⓜ erpes
grande strumento a corde, di forma triangolare, che si suona pizzicando con le dita (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arpa Ⓓ Harfe ◇ a) Por chësc un á fat n gran convit, cun alegries de musiga col’erpa y ciantamënc solens y de bona vëia Pur chesc’ ung à fatt ‘ng grang convito, cung allegries d’musiga coll arpa e ciantamentg’ solenni e d’bonavouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); b) L’erpa oressi incö de Davide L’arpa oréssi incö de Davide PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

erpa (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ erpa.

èrpa (fas.) ↦ erpa.

ers Ⓔ ARSUM, p.p. di ARDĒRE (Elwert 1943:30) 6 1862 arsa f. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
fas. èrs bra. ars moe. ars fod. ers col. ars amp. arso LD ers
agg. Ⓜ ersc, ersa, erses
che è privo di umidità, secco (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arido Ⓓ trocken ◇ a) finalmente co ‘l aea arsa ra gora, / na boza de scarsela tira fora… finalmente co l’aèa arsa ra gora, / na boža de scarsela tira fora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

ers (fod., LD) ↦ ers.

èrs (fas.) ↦ ers.

ert1 Ⓔ *ĒRCTUS (invece di ĒRECTUS) (EWD 3, 175) 6 1763 art ‘declivis, acclivis’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. ërt mar. ërt Badia ërt grd. ërt fas. ert fod. ërt col. ert amp. erto LD ert
agg. Ⓜ erc, erta, ertes
che ha una forte pendenza (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ erto, ripido Ⓓ steil ◇ a) Mo la de vëgn cun angosces nöies: al ê na doman scöra döt en ciarü, le post ërt, imbosché orido Mo la dè vengn’ cung angoscies nouies: el ē na dumang scura dutt in ciarù, ‘l post ert, imboschè orrido DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) a te pice debl y miserabl mëssel ester le iade por chësc desert d’orur, por n bosch spës folé, por röes ërtes, y frignuns de crëps a tè picce debl e miſerabil mess’ ‘l est’r ‘l iade pur chesc’ deſert d’orror, pur ‘ng bosc spess follè, pur rūūs ertes, e frignungs d’crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

ert (fas., col., LD) ↦ ert1.

ert2 Ⓔ ARS (EWD 3, 173) 6 1860 ert f. (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
gad. ert mar. ert grd. ert fas. èrt bra. art, arte moe. art fod. ert amp. arte LD ert
s.f. Ⓜ ertes
attività umana regolata da accorgimenti tecnici e fondata sullo studio e sull’esperienza (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arte Ⓓ Kunst ◇ a) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc / Se arà po danz - vedla mutans / Le fasc sia èrt - e les fèsc ngert. Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg / Se arà po dans - vedla mutans / Le fas si ert - e les fes ngert. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

ert (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ ert2.

ert3 Ⓔ mhd. hart(e) / hert(e) ‹ ahd. herti (EWD 3, 174) 6 1821 ert (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:55)
gad. ert mar. ert Badia ert grd. ert bra. ert amp. erto LD ert
avv.
in maniera difficoltosa (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ faticosamente, con fatica Ⓓ schwer
agg. Ⓜ erc, erta, ertes
che non è comodo, che procura disagio, disturbo (grd.) Ⓘ scomodo Ⓓ unbequem ◇ a) Rie y drët ert sarà tl prim l scumenciamënt de uni lëur, / Ma te puech tëmp te purteral gran vadani y bel unëur. Rië y drèt èrt sarà tel prim ‘l scumenĉamënt d’ugni lour, / Ma te puech tëmp të purterà’l graŋ vadagn y böll unour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☝ sfadious
speté ert (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ aspettare ansiosamente Ⓓ ungeduldig auf etwas warten ◇ a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus - dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) la popolaziun ê zënza numer afolada, ch’aspetâ ert da podëi odëi gnon la contëssa la popolaziung ē zenza numero affolada, ch’aspettā ert da pudei udei gnang la contessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

ert (gad., mar., Badia, grd., bra., LD) ↦ ert3.

èrt (fas.) ↦ ert2.

ërt (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ ert1.

erto (amp.) ↦ ert1.

erto (amp.) ↦ ert3.

ertsëura (grd.) ↦ ertsoura.

ertsora (mar.) ↦ ertsoura.

ertsoura Ⓔ comp. di ert ‘che non è comodo, che procura disagio, disturbo’ + soura (EWD 3, 174) 6 1821 ert sëura (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. ertsura mar. ertsora Badia ertsura grd. ertsëura
vegnì ertsoura (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933) Ⓘ riuscire difficile Ⓓ schwerfallen ◇ a) Me vën ertsëura a ve l dì, / Ma dirëis bën de sci. Me vën ert sëura a vel di, / Ma dirëise bën de shi. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) O forsc? te vëgnel ertsura ad acopé to cian? O forsi? te vegnel ersura ad accopè to ciang? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); c) Ah! n lüch, olach’ an á fat bunté, vëgnel dagnora ertsura ad arbandoné, sides tan burt ch’al ois Ah! ‘ng luc, ullacch’ ang à fatt buntè, vegnel dagnara ērsura ad arbandonè, sii tang burt chel oie DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

ertsura (gad., Badia) ↦ ertsoura.

esagerà (col., amp.) ↦ esageré.

esageré Ⓔ it. esagerare 6 1873 esagerá p.p. m.sg. (Anonim, Monumento1873:4)
gad. esageré mar. esageré Badia esageré grd. esageré fas. ejagerèr moe. ejagerar fod. esageré, ejageré col. esagerà amp. esagerà LD esageré
v.intr. Ⓜ esagereia
superare il limite, eccedere in qualcosa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013,