Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/396

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


enciornida
361


Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ nostalgia Ⓓ Heimweh, Sehnsucht ◇ a) Impó i passâ chisc pinsiers dal incherscimun Impò i passā chisc’ pingsirz dall’ inc’rscimung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

encherscedum (LD) ↦ encherscedum.

encherscioul Ⓔ INCRĒSCERE + -IBILIS (EWD 4, 62) 6 1870 rincresséol (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. incherscior mar. encorscior Badia incherscior grd. ncherscëul fas. encrescégol caz. increscégol fod. ncherscëol col. rincresseol, incresseol LD encherscioul
agg. Ⓜ encherscioui, encherscioula, encherscioules
che provoca o impone un’evidente condizione di disagio materiale o morale (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod.) Ⓘ increscioso, spiacevole Ⓓ betrüblich, bedauerlich, unangenehm ◇ a) Chel canal poi fin a Leisach é rincresseol. Chel canal poi fin a Leisach e rincresséol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Ah! (dijôra gonot tra se) podessi avëi na lincerna, che cun süa löm amabla me fajess chëst’abitaziun scöra manco inchersciora y al me paress d’ester felize Ah! (dijōla gonot tra sè) pudessi avei na lincerna, che cung sua lum amabile mè fajess’ chest’abitaziung scura manco inc’rsceŏra e el mè paress’ d’est’r felize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

encherscioul (LD) ↦ encherscioul.

enchin infin a x de qui/chi a (Gsell 1993b:174) 6 1763 incinachagn ‘ut’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. incina Badia incina, inchina † grd. nchina, nchin fas. inchin fod. enchina, nchin
prep.
esprime il limite cui si giunge, con riferimento sia allo spazio, sia al tempo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002;, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002;, fas. A 1879, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ fino a Ⓓ bis nach, bis zu, bis ◇ a) da Corvara incina Marou, / Scizeri assá cun Sach und Brot da Corvara inkina Maró, / Schitzeri assa kon Sock und Broot PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); b) Genofefa l’acompagnëia incina söl portun dl ciastel Genofefa l’accompagna in cina sul purtung d’l ciastel DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); c) col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno coll’ ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

enchina (fod.) ↦ enchin.

enchinamai Ⓔ comp. di enchina + mai (EWD 4, 63) 6 1811 incḩinamai (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. incinamai Badia incinamai, inchinamai † grd. nchinamei bra. enchinamai fod. nchinamei LD enchinamai
avv.
addirittura, nientemeno che (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perfino, persino Ⓓ sogar ◇ a) Ciarede mo coche düc salta / Incinamai le moler da Castalta Tscharödemo ko che dütg salta / Inkina mai l’Moler da Kastalta PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

enchinamai (bra., LD) ↦ enchinamai.

encia (col.) ↦ ence.

enciamò Ⓔ comp. di ence + mo (GsellMM) 6 1763 anciamò ‘erga, adhuc’; anciamonò ‘nondum’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. inciamó Badia inciamó MdR inćiamò
avv.
indica la continuità nella durata di un’azione, di un fatto, di una situazione (gad., MdR) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ a) Dí dilan a chël to H. Töite, / Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Di Diollang a käll to H. Töite, / Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); c) Ah vos sëis inćiamò inte let, toco de frat. Ah vos sëis inçhiamò inte lett, tocco de frad. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); d) che orun fá n past, porcí [che] chësc mi fi é inciamó vi y intun, che nos tignîn por mort ch’orùng fà ung past, porchci casc (chest) mi fì è inciamò vì e in tung, che nos tignong por mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) Le conte ne zedô inciamó ne y i dij: pënsa cotan d’agn, che t’as L’conte nè zedō inciamòne e i disc’: pengſa cutangn’ d’angn’, ch’t’ ās DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia) ciamò, mo.

enciocar (bra.) ↦ encioché.

encioché Ⓔ deriv. di cioca (EWD 2, 188) 6 1833 s’inçhiocchè (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. incioché mar. enćioché Badia inciuché grd. nciuché fas. enciochèr caz. inciochèr bra. enciocar fod. ncioché col. inciocà amp. inciocà LD encioché MdR inćiochè
v.tr. Ⓜ encioca
rendere ubriaco, indurre in stato di ubriachezza (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ubriacare Ⓓ berauschen
s’ encioché (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ubriacarsi Ⓓ sich betrinken ◇ a) schivé les baujies, les falsitês, l’ingianamënt, le robè, la porcheria e le dijordine, mascima a se travardè da le s’inćiochè schivé les baúĝìes, les falsités, l’ingiannamënt, le robè, la porcheria e le diŝordine, masŝima a se travardè da le s’ inçhiocchè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

encioché (LD) ↦ encioché.

enćioché (mar.) ↦ encioché.

enciochèr (fas.) ↦ encioché.

enciorní (mar.) ↦ enciornì.

enciornì Ⓔ deriv. di ciourn (EWD 2, 211) 6 1878 inceornì p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56)
gad. inciurní mar. enciorní Badia inciorní grd. nciurnì fas. enciornir fod. nciournì, nciornì LD enciornì
v.tr. Ⓜ enciornesc
provocare grande turbamento e confusione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ stordire Ⓓ betäuben, verblenden
p.p. come agg. Ⓜ enciornis, enciornida, enciornides
privo di sensi, tramortito (gad.) Ⓘ stordito Ⓓ betäubt, benommen ◇ a) col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl, ti mola n brau colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia. Le lu inciorní á lascé tomé le bocun col mazzung in aria vala ingcuntra al nemico terribil, t’ i mola ‘ng brao colp soul ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea. ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

enciornì (LD) ↦ enciornì.

enciornida Ⓔ deriv. di ciourn 6 1878 inceornida (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115)
gad. inciurnida Badia inciurnida fod. nciournida