Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/395

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ence
360


de vegnir chiamà vosc fi. père ge é ofendù Dio e èncie vo, za no mèrite plu de vegnir clamà vos fì. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); g) Ma fiol caro, ie disc l pere; t’es dagnëra con mi, e dut chël, che é mio, é ence tuo. Ma fiol caro, gli diss el père; T’es dagnava [sic] commì, e dut cal, che è mio, è ‘nciè tuo. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); h) Mi bon fi: i dij l pere: Ti es for pra me, y dut, cie che ie mie, ie nce tie. Mi bon fì: gli dise ‘l père: Ti es fort pra me, i dutt, ciè ch’iè miè, iè ‘nciè tiè. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); i) Al ess dormí inc’ ite en Parü, / Che ess pa chësc cherdü? Al ës dormì ing ët’ eng parü, / Chë ës pa cas chërdü? PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); j) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); k) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lasé in paje i Taliagn. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); l) l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstes ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); m) En chisc ultims cunc ê ince süa sposa nia atramënter In chisc’ ultimi cuntg’ ē incie sua sposa nia atrament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); n) donca muessel nce vester un ch’à mpià l surëdl dóŋka̤ múesę-l ntxę véštę́r uŋ k’ a mpiá l surá̤dl RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

ence (fas., caz., bra., moe., fod., LD) ↦ ence.

encër (mar.) ↦ encërch.

encercenar (bra.) ↦ encercené.

encercené Ⓔ IN + CIRCINĀRE (EWD 2, 87) 6 1763 tcercenè ‘cingo’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. incercené Badia incercenè fas. encercenèr bra. encercenar fod. ncercené LD encercené
v.tr. Ⓜ encerceneia
cingere da ogni parte, chiudere tutt’intorno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ circondare, accerchiare Ⓓ einkreisen, umgeben ◇ a) Da doman, canche le lominus rovâ al ciastel inanter i vedli pecios, che l’incercenâ, êra sentada al balcun Da dumang, cang che ‘l luminus revā al ciastell inant’r i vedli pecceōs, che l’incercenaa, ēla sentada al balcung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
encercené ite (gad.) Ⓘ circondato Ⓓ eingekreist ◇ a) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde, incercené ite da pecios alc y fosc Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede, incercenè ite da pecceŏs altg’ e fosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

encercené (LD) ↦ encercené.

encercenèr (fas.) ↦ encercené.

encerch Ⓔ INCIRCUM (EWD 4, 61) 6 1763 entscherg ‘circum’; oschè in tschcerch ‘volvo’ (Bartolomei1763-1976:79, 90)
gad. incërch, incër mar. encërch, encër Badia incërch, ’cër
prep.
intorno a, attorno a (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ intorno a Ⓓ um… herum, herum ◇ a) canch’al fô ciamó dalunc, l’âl odü so pere, y möt da compasciun, y coran adalerch, i él salté incër so col, y l’á bajé canch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére, e möt da compassiung, e corrang addallerc, i è-lle salté intschar so col, e l’há bashé HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prinzipësses, s’afacendé ’cër frogoré a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’ affacendè cear frogorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
avv.
1 quasi, pressapoco (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ circa, attorno Ⓓ ungefähr ◇ a) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chë ria picia finestra Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
2 nello spazio, nei luoghi circostanti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ intorno, attorno Ⓓ herum, umher ◇ a) Ciara, coche les rames vërdes dla brüscia stá incër la coa por i fá amabla ambria da sorëdl Ciara, cocche les rames verdes d’la bruscea sta incear la cō pur i fa amabile ambria da sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); b) Ara rabî incërch liberamënter tla curt dl ciastel Ella rabī incearc liberament’r t’ la curt d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

encërch (mar.) ↦ encerch.

encëría (mar.) ↦ encervia.

encervia Ⓔ comp. di encerch + via (EWD 4, 61) 6 1878 incearia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31)
gad. incëria mar. encëría Badia incëria
avv.
nello spazio, nei luoghi circostanti (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ intorno, tutt’ attorno Ⓓ herum, rundherum, um… herum ◇ a) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil, incëria döt scurité y n gran vënt urlâ inanter chi lëgns. La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl, incearia dutt scuritè e ‘ng grang vent urlava inant’r chi leng’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); b) Folá a rode incëria stôi respetusc zënza favela a odëi le conte Follà a rode incear ia stei rispettosi zenza favella a udei ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

enchegar (bra.) ↦ encheghé.

encheghé Ⓔ comp. di en ‹ INDE + cheghé (EWD 2, 25) 6 1828 inchègh’e 1 (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
grd. ncheghé fas. encheghèr caz. incheghèr bra. enchegar moe. inchegar fod. ncheghé col. incagà
v.intr. Ⓜ enchega
non curarsi, non fare alcun conto, ridersi di qualcosa o qualcuno (grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989) Ⓘ infischiarsi, disdegnare Ⓓ auf etwas pfeifen ◇ a) Ie, per me, - ie lasce sté, / y - ncheghe al maridé! Jê, per me, - jê làsse stè, / y - inchègh’e al maridè! PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Salamon da la Scritura sà pa Idie che che i se dura / gé per me lascia stèr, che gé la inchèghe al maridèr. Salamon dalla scritura zapo iDio cheche i ze dura / gie per me lassa stè, che gliel’ incheghe al Maridè. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); c) Caratì lascia stèr, / e inchègheie al maridèr. Kara ti lasa ster, / e kegeǧie al marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.).

encheghèr (fas.) ↦ encheghé.

encherscedum Ⓔ deriv. di encresce (EWD 2, 311) 6 1878 inc’rscimung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60)
gad. incherscimun mar. encorsciomun Badia incherscimun grd. nchersciadum fas. encresciùjum caz. incresciùjum bra. encrescium moe. encresciujem fod. ncherscedum col. incressedum LD encherscedum
s.m. sg.
desiderio intenso e doloroso di persone, cose, luoghi a cui si vorrebbe tornare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973;