Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/416

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


enzaul
381


envegnì (fas., caz.) ↦ envegnì.

enventar (bra., moe.) ↦ inventé.

enventèr (fas.) ↦ inventé.

enveze Ⓔ it. invece ‹ INVICEM (EWD 4, 50) 6 1858 unveze (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. inveze grd. nveze fas. enveze caz. enveze bra. enveze, unveze fod. nveze col. inveze amp. inveze LD enveze
avv.
sottolinea l’opposizione o la sostituzione di un concetto al precedente (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ invece, al contrario Ⓓ hingegen, im Gegenteil ◇ a) perché ió cherdee che sia un, ma unveze de esser al mort che érel? Un traf. perchö io cerdöö chö sia un, ma unveze de esser al mort chö erel? un traf. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); b) Un l disc: "La più bela femena l’é la mia." L’auter enveze disc: "La mia la è po più bela vé." Un l diš: "La più bela femena l e la mia." L auter enveze diš: "La mia la e po più bela veh." BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); c) Ió no sei, ma daparduto / Par saé, beśen studià, / Chiste inveze, i sà duto / Co i rua a scentà là! Io no sei, ma daperduto / Par saè, besèn studià, / Chiste inveze, i sa duto / Coi rua a scentà là! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); d) Del so genere el se crede / Un gran gato furbacion / ‘L é superbo, ma no ‘l vede / Che ‘l é inveze un gran coion. Del so genere el se crede / Un gran gatto furbaciόn / Le superbo, ma nol vede / Che le inveze un gran coiόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

enveze (fas., caz., bra., LD) ↦ enveze.

enviar (bra., moe.) ↦ envié.

envidiar (moe.) ↦ envidié.

envidié Ⓔ it. invidiare (EWD 4, 51) 6 1833 invidié (DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292)
gad. invidié mar. envidié Badia invidié grd. nvidië fas. envidièr caz. invidièr moe. envidiar fod. nvidié col. invidié LD envidié MdR invidié
v.tr. Ⓜ envidieia
considerare con invidia (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ invidiare Ⓓ beneiden ◇ a) E godrà sëmper la ligrëza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn E godrà sëmpr la ligrëzza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn. DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Che n’invidiëia le sazerdot? Chè n’invidia ‘l Sazerdote? DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

envidié (mar., LD) ↦ envidié.

envidièr (fas.) ↦ envidié.

envidios (moe.) ↦ envidious.

envidious Ⓔ it. invidioso (EWD 4, 51) 6 1844 invidiósc pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
gad. invidius mar. envidius Badia invidius grd. nvidiëus fas. envidious moe. envidios fod. nvidious, invidious col. invidios amp. invidios LD envidious
s.m.f. Ⓜ envidiousc, envidiosa, envidioses
persona che sente invidia (grd. F 2002, amp.) Ⓘ invidioso Ⓓ Neider ◇ a) Ce voreo mai dai abada / a ra lenga d’invidiosc, / che a dà calche sboconada / i vorae esse con vos. Ce voréo mai dai abada / ara lenga d’invidiósc, / che a da calche sboconada / i voràv’ èse con vos. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

envidious (fas., LD) ↦ envidious.

envidius (mar.) ↦ envidious.

envié Ⓔ INVIĀRE (EWD 4, 51; http://www.atilf.fr/DERom/entree/In’Bita-) x nordit. invidar ‘invitare’ (GsellMM) 6 1856 invié p.p. m.sg. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265)
gad. invié mar. envié Badia invié grd. nvië fas. envièr caz. invièr bra. enviar moe. enviar fod. nvié col. invidà amp. invià LD envié
v.tr. Ⓜ envieia
chiamare qualcuno a partecipare a qualcosa che si ritiene gradita (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ invitare Ⓓ auffordern, einladen ◇ a) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); b) N Fariseo, che ova inuem Scimon, ova n di nvià Gejù a marënda. Uŋ Faris̄èo, chë òva inuem Ŝimoŋ, òva uŋ di iŋvidà Ges̄ù a mërenda. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); c) anzi söl consëi de Guelfo ál istës ordiné na gran ciacia, y á invié düc i ciavaliers a comparí anzi soul consei d’Guelfo àle istess ordinè na grang ciaccea, e à inviè duttg’ i cavalieri a comparì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
se envié (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; G 1879, fas. DA 1973; R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ incamminarsi, avviarsi Ⓓ sich auf den Weg machen, sich begeben ◇ a) la compagnia s’é inviada cuntra le ciastel, mo amesa strada ciafi la letaia, dër comoda por la contëssa y Schmerzenreich la compagnia s’ è inviada cuntra ‘l ciastell, mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

envié (mar., LD) ↦ envié.

envièr (fas.) ↦ envié.

enzai (mar.) ↦ enzaul.

enzarćé (mar.) ↦ enzartié.

enzartié Ⓔ deriv. di zerte (EWD 7, 372) 6 1878 inzertiè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. inzertié mar. enzarćé Badia inzertié grd. nzertië LD enzartié
v.tr. Ⓜ enzartieia
1 abituare male, educare con eccessiva condiscendenza o debolezza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coccolare, viziare Ⓓ verzärteln, verwöhnen ◇ a) Le düca y la duchëssa se le tolô un al ater y se le curî de baji y leghermes, y se l’inzertiâ plü co mai. L’duca e la duchessa s’ ‘l tolō ung all’ at’r e s’ l curì d’baji e legrimes, e s’ l’inzertiā ploucche mai. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
2 rendere domestico (gad. DLS 2002) Ⓘ addomesticare Ⓓ zähmen ◇ a) te süa solita stala, y stô ma bel dlungia Genofefa, che impröma spordüda a la odëi, s’â atira fat coraje, y metü man a la inzertié; y chësc parôl ch’i savess bun ala cerva t’ sua solita stala, e stē ma bell d’lungia Genofefa, che impruma sporduda all’ audei, s’ ā attira fatt coraggio, e mettù mang alla inzertiè; e chesc’ parōle ch’i savess’ bung alla cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) I mituns â süa gran ligrëza impara, y i dê pan, s’ la inzertiâ y dijô ales umes I mittungs ava sua grang ligrezza impara, e i dē pang, s’ la inzertiā e dijō alles umes: DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

enzartié (LD) ↦ enzartié.

enzaul Ⓔ EGO NŌN SAPIO UBI (Gsell1999b:246; EWD 4, 108); forme con -l x enlà 6 1878 zai (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV)
gad. inzai mar. enzai Badia inzai grd. nzaul fod. nzaol, zaol,