Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/423

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ester
388


ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) ‘L ea stà el segretario / Che sul Raccoglitore, / ‘L aea credù nezessario / De dì ben de colore. L’eva stá el Secretario / Che sul Raccoglitore, / L’avea credù necessario / De dí ben de colore. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
12 usato impersonalmente, per indicare una situazione di fatto (fod.) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Ma no n é cojì / e se vedarà n di Ma no ne è cosi / e se vedera un Dì PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Già l é mo cotán de agn, che sierve, e no n’è mei falé a chël, che me comaneiva Dgia l’e mo cotan de agn, che sierve, e no n’hé mei fallé a cal, che me comaneiva HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) L é ben vei, respon l auter L’é beŋ vei, respogn l’auter PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); d) Diaol! La é ciara. Diaolo! La è ĉiara. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
13 essere costituito, aver fondamento in qualche cosa (fod.) Ⓘ essere, consistere Ⓓ bestehen ◇ a) la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de i’ slongé chësta vita, fin che l podëssa paié i debic. la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita, fiŋ ch’el podessa paye i debitŝ. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.)
verbo ausiliare Ⓜ é, son, sté
1 ausiliare per la formazione dei tempi composti (gad., grd., fod., amp.) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Po l ai damandà: - / Dì ma tu, ulà ies’a stà? Po l ai damandà: - / Dima tu, ulà iesa sta? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Ciara tan d’agn ne te sunse sté dejobediënt, y mai ne m’aste dé n asó Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant, e mai ne m’hàste de n’asó HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:141 (Badia); d) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif Pergiéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, / bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); f) Co seon śude a votà, / Par ra scelta ch’aon fato / De duto ome che sà / E veramente de Stato. Co séon zude a votá, / Par a scelta ch’aón fatto / De duto ome che sá / E veramente de Stato. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
2 ausiliare per la formazione del passivo di stato (gad.) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Berba Tita Cazöla mëss ester sté n natural, ch’amâ la boanda dl Lont Berba Tita Cazzoula mess est’r ste ǹg naturàl, ch’amà la boanda dl Lond DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia)
3 ausiliare per la formazione del passivo d’azione (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ essere Ⓓ werden ◇ a) davia che ie v’é ufendù vo, o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëura duta la cosses davia che je ve uffendu vò, o mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs, che seis dang’n de vöster ama saura dutta la cosses RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Pere iö á fat picé en cil, y dan te. Iö ne sun pa plü dëgn d’ester nominé to fi Père iö ha fát pitgiö in tschil, e dang té. Jö ne sung pa plö daign d’ester nominé to fi HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (Badia); c) Pere! ie é fat picià dant al ciel y dant a te; ie ne son dëni de vester tlamà ti fi. Pére! je é fat pitgiá dant al tschiel y dant a te; je ne song deing de éster tlamà ti fi. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); e) un se lamentava pro chëst vedl de ćeze ingiüria ch’i ê stada fata da chël müt uǹ se lamentava prò quest vedl de çheze ingiüria ch’i ê stada fatta da quël mütt DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); f) Chi che n’ó mai ester ingianà / Mostra ch’ëi ama i pićià. Chi che n’ó mai estr ingiannà / Mostra ch’ëi ama i piçhià. DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); g) O jide magari t’ Al Plan de Marou / che sarëis sorvis sciöche fosses n prou. O jide magari t’ Al Plan de Marô / che sarês servis sciöco fosses un prô. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); h) Son stat azetà per dut con bele maniere Son stat azzettà per dut con belle maniere AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) ‘L é śù in scena, ‘l é stà fato / Can contento universal. Le zù in scena, le sta fatto / Can contento universal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); j) ge é stat dit da valgugn che chesto sarae perder la fadìa per nia ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa per nìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); k) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); l) La bona möta, che te fajará avëi chësta cherta, mirita ester premiada La bona muta, che t’ farà avei chesta cherta, merita est’r premiada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); m) vignun che m’alda y deura sará vijité da me vignung ch’m’alda e deura, sarà visitè da mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia) ☝ vegnì
4 ausiliare per la coniugazione del riflessivo (gad., fod.) Ⓘ essere Ⓓ haben ◇ a) Y al á tut ca, y s’un é gnü da so pere. E al ha tut ca, e s’ n é gnü da so père. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) y canche al s’é senté jö al scomenciâ da l’istruí e chan ch’al s’ é senté schö al scomentscháva da l’instruì HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) La signoura al sentì chësta cossa, desperada de no se podei vendiché, per na consolazion de la sua tristëza, s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, desperada de no se podei vendichè, per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); d) Sön chësc s’êra indormedida Genofefa. Soung chesc’ s’ ēla indormedida Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia) ☝ avei
ester fora de (fas.) Ⓘ provenire da Ⓓ stammen aus ◇ a) chele bale de calcedon le é fora de Contrin. chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.) ◆ ester per (gad., grd.) Ⓘ stare per Ⓓ im Begriff sein zu ◇ a) V’adore te chësta dodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores, che sëis per spiré l’ana santiscima al Pere V’adore in chasta duodezima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores, che seis per spirè l’ana santissima al Perè RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) canch’ël fova per rué a cësa, si pere l vëija unian dalonc cang ch’el foa per ruè a ciäsa, si père ‘l veisa uniang da loncc SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); c) Ciaréi ala löna en cil, coch’ara proa de s’ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit, che sëis por comëte ciarei alla luna in ceìl, cocch’ ella prova d’s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto, che seis pur commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); d) chësc lat, ch’i sun por bëre, é zënzater n osc benefize chesc’ latt, ch’i sung pur beire, è zenz’ at’r ‘ng osc’ benefizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).