Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/414

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


entramidoi
379


entossié Ⓔ *INTŌXICĀRE (EWD 4, 105) 6 1878 intossià (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. intossié mar. entossié Badia intossié grd. ntussië fas. entesseèr caz. intesseèr bra. entossear moe. entossear fod. ntossié LD entossié
v.tr. Ⓜ entossieia
avvelenare, causare uno stato morboso mediante sostanze tossiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ avvelenare Ⓓ vergiften
p.p. come agg. Ⓜ entossiés, entossieda, entossiedes
intossicato con veleno (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ avvelenato Ⓓ vergiftet ◇ a) Ince le picé, (dijôra) i dá gonot la somëia a chi früc intossiá, por ater cöci Incie ‘l picciè, (dijōla) i da gonot la someia a chi fruttg’ intossià, pur at’r coucci DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

entossié (mar., LD) ↦ entossié.

entourn Ⓔ IN + TORNUS (da TORNĀRE) (GsellMM) 6 1828 ‘ntour (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. entourn grd. ntëur fas. entorn caz. intorn, dintorn bra. entorn, dintorn fod. ntourn, dintourn col. intor, dintor amp. intor LD entourn MdR entourn
prep.
1 intorno a, attorno a (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intorno a Ⓓ um… herum ◇ a) Canche ël fova mo dalonc da ël, l à udù si pere, y se à muet a cumpascion, iel cors ncontra, y tumà ntëur l col y l à bussà. Canche el fóa mo da lontsch da el, l’ha udú si pére, y se ha muet a compaschiong, joel cors incontra, y tumá intour el coll y l’ha bussá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) E canche l’era amò lontan, so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà. E canche l’era amó lontan, so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa. L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu, e per compassion ‘l je corr adincontra, ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bussa. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) L’era un muge de bregostane […]. Candenó al sentìa che le vegnìa intorn al tobià. Lerô un mugö dö bregostanö […]. Candönô al sentiô chö le veniô intorn al tobià. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); e) L’é jit de fora e l’à vardà dintorn mo no l’à più vedù nesciugn L e ʒ̉it de fora e l à vardà d’intorn mo no l a più vedù nešugn BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); f) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines / I guadagnes de sta nines / I é dute intor el…. Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines / I guadagnes de sta nines / Iè dute in tor el…. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); g) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël che udon ntëur a nëus, ie si lëur idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 poco prima, poco dopo (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ verso Ⓓ gegen ◇ a) l va sù, l se impea la lum e scomenza intorn le nef a lurar. l’va sù al sö impöô la lum ö scomönzô intòrn lö növ a lurar. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.)
3 contro, sopra (fas.) Ⓘ addosso a Ⓓ gegen ◇ a) Ma al faure al l’à ciapà per la barba e l’à trat coscì intorn un mur che el ciarvel sutaa ben aut. Ma al faurö al la tschappà per la barba ö la trat cosi intorn un mur chö öl tscharvell sutaa beng aut. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.)
avv.
in giro, nello spazio, nei luoghi circostanti (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intorno Ⓓ herum ◇ a) La dirà: L ie śën la moda, / Che n ëuta ntëur la roda! La dira: L’ie seng la mòda, / Che ên outa ‘ntour la roda! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) No pó esse, ch’el descore / ne ra so conversazios, / che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos. No po èse, ch’el descore / nera sò conversaz̄iós, / che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Ló entorn n pìcol giro i à fat, / No da savech, mo da mat, / Con na tal paura semper, / Che i à ciapà tel venter. Lo ‘ntorn n pikol ǧiro i ha fat, / No da savek, mo da mat, / Kon una tal paùra semper, / Ke i ha čapà te l venter. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); d) Ma a Leisach se presenta n bel quadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) L se muessa avëi scundù tlo ntëur dala burasca. l sę múes’ a̤vái škundú tlo ntóur da̤ la̤ buráška̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
chilò entourn (fas.) Ⓘ qui in giro Ⓓ in der Nähe ◇ a) sarà ben difìzile che l te tole, perché l vel esser soul chiò intorn sarà ben difìʒile, ke el te tole, perkè el vel eser soul kiò intorn BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.)
encantourn.

entourn (gad., LD, MdR) ↦ entourn.

entrà Ⓔ INTRĀ + AD/AB (Gsell 1999b:254) 6 1856 ‘ntra (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
grd. ntra fas. en tra caz. entrà, intrà bra. entrà moe. entrà fod. ntra amp. intrà
prep.
indica fondamentalmente posizione intermedia tra persone, oggetti, o tra limiti di luogo e anche di tempo (grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ tra Ⓓ zwischen, unter ◇ a) No lasce mai dir mal de voi; / I lode e i lodaré i fascegn; / A duc ge die: i é bogn cristiegn / Chel mal ch’é dit resta entra noi. No lasse mai dir mal de voi; / I lode e i lodarè i Fassegn; / Adutg ge die: I è bogn cristiegn / Chel mal ch’è dit resta ‘ntra noi. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

entrà (caz., bra., moe.) ↦ entrà.

entrada (gad., bra., moe., fod., amp.) ↦ entreda.

entramedui (mar.) ↦ entramidoi.

entrami Ⓔ INTER AMBŌS (EWD 4, 104) 6 1878 intrami (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4)
gad. intrami mar. entrami Badia intrami
pron. pl. Ⓜ entrames
ambedue, l’uno e l’altro, tutt’e due (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ entrambi Ⓓ beide ◇ a) Spo s’éra injenedlada jö, y tignî en alt cun intrames les mans öna de chëres massaries plëna de lat frësch Despò s’ ella injenedlada jou, e tignō in alt cung intrames les mangs una d’chelles massaries plena d’latt fresc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

entrami (mar.) ↦ entrami.

entramidoi Ⓔ INTER + AMBŌS + DUĪ (EWD 4, 104) 6 1878 intramidui (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58)
gad. intramidui mar. entramedui Badia intramidui
pron. pl. Ⓜ entramesdoes