Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/424

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


eternité
389


ester (gad., mar., Calfosch, Badia, fod., col., LD, MdR) ↦ ester.

esterné Ⓔ it. esternare 6 1878 s’esterneia 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)
Badia esterné
v.tr. Ⓜ esterneia
manifestare qualcosa che si ha nell’animo (Badia) Ⓘ esternare Ⓓ äußern
s’ esterné (Badia) Ⓘ esternarsi Ⓓ sich äußern ◇ a) A chësc Sigfrid s’esternëia: Iö ne savô nia d’osta compasciun verso mia Genofefa y nosc fi, y ince zënza le savëi ái fat, chël ch’i á fat A chesc’ Sigfrid s’esterneia: Iou nè savō nia d’osta compassiung verso mia Genofefa e nosc’ fì, e incie zenza ‘l savei ai fatt, chel i à fatt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

esterné (Badia) ↦ esterné.

estlamazion (grd.) ↦ esclamazion.

estro Ⓔ it. estro ‹ OESTRUS ‹ οΐστϱος (EWD 3, 178) 6 1858 l’estro (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1)
gad. estro mar. estro Badia estro grd. estro fas. estro caz. estro bra. estro moe. estro fod. estro amp. estro
s.m. Ⓜ estri
1 capriccio, ghiribizzo, fantasia improvvisa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ voglia, estro Ⓓ Lust, Laune ◇ a) G’é vegnù l’estro de jir per l mondo. G’ö vegnù l’estro dö schir per al mondo. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1 (bra.)
2 agilità, prontezza fisica e intellettuale nell’azione, nel movimento, nello scansare pericoli, eccetera (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ destrezza Ⓓ Geschicklichkeit ◇ a) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’as lourà / E che ‘l estro in poesia / El nosc jato t’ à inspirà. Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà / E chel’ estro in poesia / El nòsc, giatto tà inspirà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.)
se tré de estro (amp.) Ⓘ aggiustarsi Ⓓ sich zurechtmachen ◇ a) me tiro na fre de estro inz’ un momento / e senza outro pensà moo contento… me tiro na fre’ de estro inž’ un momento / e senža outro pensà moo contento… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

estro (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., amp.) ↦ estro.

età (grd., fas., col., amp.) ↦ eté.

etant (LD) ↦ entant.

ete (mar.) ↦ ite.

eté Ⓔ AEVITĀS (vs. EWD 3, 178) 6 1878 etè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. eté mar. eté Badia eté grd. età fas. età fod. eté col. età amp. età LD eté
s.f. sg.
gli anni della vita, il tempo che si ha (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ età Ⓓ Alter ◇ a) Insciö i dá bugn geniturs utiles istruziuns a sü fis do süa eté y capazité. Ingsceou i dà bongn’ genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

eté (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ eté.

etern Ⓔ it. eterno ‹ AETERNUS (EWD 3, 179) 6 1875 eterna f. sg. (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. etern mar. eterno Badia eterno, etern grd. etiern fas. eterno fod. eterno amp. eterno LD etern
agg. Ⓜ eterns, eterna, eternes
che non ha principio e non avrà fine, che è durato e durerà sempre (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ eterno Ⓓ ewig ◇ a) Che ciamó na eterna noza / Deboriada orunse fá; / Söles stëres en caroza / Junde al past, che l’Agnel nes dá Chè ciamò na eterna nozza / Deburiada urungse fa; / Soulles sterres in carozza / Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) No se lascede trá al mal da premio teren, che etern é le castighe. No sè lascede tra al mal da premio terreno, chè eterno è ‘l castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
en etern (gad.) Ⓘ in eterno Ⓓ in Ewigkeit ◇ a) iló no leghermes plü, no sospiri en etern, al contrar, söles pënes de chësta vita gnarál ligrëzes de paraisc illò no legrimes plou, no sospiri in eterno, al contrario, soulles penes d’chesta vita gnarāle ligrezzes d’Paraisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

etern (gad., Badia, LD) ↦ etern.

eternamenter Ⓔ it. eternamente 6 1878 eternament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63)
gad. eternamënter Badia eternamënter
avv.
per sempre, per l’eternità (gad. P/P 1966) Ⓘ eternamente Ⓓ ewig, ewiglich ◇ a) insciö él pö ince le Signur, che vir eternamënter, che ne fej chësc, y Ël nes á ince a nos conzedü na vita imortala ingsceou elle pou incie ‘l Signur, ch’vi eternament’r, ch’nè fesc’ chesc’, e El nes à incie a nos conzedù na vita immortale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

eternamënter (gad., Badia) ↦ eternamenter.

eternità (grd., fas., amp., MdR) ↦ eternité.

eternité Ⓔ it. eternità (EWD 3, 179) 6 1833 eternità (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
gad. eternité mar. eternité Badia eternité grd. eternità fas. eternità fod. eternité amp. eternità LD eternité MdR eternità
s.f. Ⓜ eternités
1 l’infinita estensione nel tempo, che non ha avuto inizio e non avrà termine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ eternità Ⓓ Ewigkeit ◇ a) Os godede en gran ligrëza / D’Osta vita le plü bel de, / Ch’é capara de richëza / Por döta Osta eternité. Os godede in grang ligreizza / D’Osta vita ‘l plou bel dè, / Ch’è caparra de ricchezza / Pur dutta Osta eternitè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Ah! zerto mi amur ad ël é pur interminabl desche l’or de chësc anel, che ne se finësc ignó, y é le vero simbol dl’ eternité. Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch’ l’or d’chesc’ anell, che nè s’finesc’ inniò, ed è ‘l vero simbolo d’l eternitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
2 inf. tempo che sembra interminabile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ eternità inf.Ⓓ Ewigkeit inf. ◇ a) N’i lasci gnì in permescio, sce n’él le tëmp d’ot agn mia n’eternità. N’i lasci gnì iǹ permesŝo, ŝé n’él le tëmp d’òtt agn mia ‘n’ eternità. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR).

eternité (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ eternité.