Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/341

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


destaché
306


destaca dal col le corn da ciacia d’arjënt, sbunfa ite n sofl, ch’i crëps ingherdenî da vigni pert lunc y lerch destacca dal cōl ‘l cŏr da ciaccea d’arjent, sbumfa ite ‘ng soffl, ch’i crepp ingherdenì da vigne pērt lunc’ e lerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
se destaché (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distaccarsi, staccarsi Ⓓ sich lösen ◇ a) Spo se destachera dal col l’unica morona de perles ch’i é restada en fornimënt Spo sè destacch’la dal col l’unica morona de perles ch’i è restada in forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

destaché (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ desta-

ché.

destachèr (fas., caz.) ↦ destaché.

destende (col., amp.) ↦ destene.

destënder (grd.) ↦ destene.

destene Ⓔ DIS + EXTENDERE (GsellMM) 6 1858 destönöt p.p. m.sg. (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1)
gad. destëne mar. destëne Badia destëne grd. destënder, stënder fas. destener bra. destener fod. destëne col. destende amp. destende LD destene
v.tr. Ⓜ desten, destenon, destenù
distendere, allungare, svolgere ciò che è piegato o ravvolto (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ stendere Ⓓ ausbreiten ◇ a) Da sëra y ia por la nöt, y söla doman, olache l’aria é plü frëida, vëgnel le vedl vicel y destënn porsura les ares Da sera e ia pur la noutt, e soulla dumang, ullacche l’aria è plou freida, vegnel ‘l ved’l viccell e destenn pursura les ares DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); b) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela cuerta lassura Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ destenù, destenus, destenuda, destenudes
steso, allungato (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ disteso Ⓓ ausgebreitet ◇ a) veide, il caporal dei giandarmi che n’aea un destenet su per al mur vöidö il caporal dei giandarmi chö naöa un destönöt super al mur ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) y chësc corp restará dagnora destenü ia por tera frëit e chesc’ corp resterà dagnara destenù ia pur terra freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
destene fora (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ stendere Ⓓ ausbreiten ◇ a) scemia ch’al ne capî ciamó nia, respognôl impó cun n bel riamënt, destenô fora i pici brac cuntra la uma semia ch’el nè capì ciamò nia, respognōle impò cunung bell riament, destennō fora, i piccei bracc’ cuntra la uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); b) Ël istës á deslié sö la pocaja, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia) ◆ destenù fora (gad., grd. F 2002) Ⓘ disteso Ⓓ ausgebreitet ◇ a) por chësta porta rovân a n post alt, sot al cil destenü fora, nia lunc da n gran bosch pur chesta porta r’vāng a ‘ng post alt, soutt al ceìl destenù fora, nia lunc’ dang grang bosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Mo intan, döta la natöra, le cil destenü fora sura mi ce Mo intang, dutta la natura, ‘l ceìl destenù fora sura mi ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia) ◆ se destene fora (gad.) Ⓘ estendersi Ⓓ sich ausbreiten ◇ a) olach’ al ê denant döt fosch da bosć, ch’an n’odô na fin, se destenôl fora sëgn bi urc y campagnes coltivades ullacch’ el ē denant dutt fosc da bosc’, ch’ang n’udō na fing, sè destennōle fora ſengn’ bi urtg’ e campagnes coltivades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

destene (LD) ↦ destene.

destëne (gad., mar., Badia, fod.) ↦ destene.

destener (fas., bra.) ↦ destene.

desterminà (col.) ↦ desterminé.

desterminé Ⓔ it. sterminare 6 1878 desterminà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82)
gad. desterminé Badia desterminé fod. desterminé col. desterminà
v.tr. Ⓜ destermineia
distruggere, annientare fino all’ultimo (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ sterminare Ⓓ ausrotten, vernichten
p.p. come agg. Ⓜ desterminés, destermineda, desterminedes
distrutto, annientato fino all’ultimo (gad.) Ⓘ sterminato Ⓓ vernichtet, ausgerottet ◇ a) mo apëna varí ál damané y ciafé urlaub dal re, porcí che i Mori ê afat desterminá, y ne fajô plü pora mo appena varì àle damanè e ceaffè urlaub dal rè, purcicche i Mori ē affatto desterminà, e nè, fajō plou pora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

desterminé (gad., Badia, fod.) ↦ desterminé.

destin Ⓔ it. destino (EWD 3, 86) 6 1878 desting (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. destin mar. destin Badia destin grd. destin fas. destin fod. destin amp. destin LD destin
s.m. Ⓜ destins
forza che regola o s’immagina regolare in modo imprevedibile le vicende umane, senza che la volontà degli uomini possa nulla contro di essa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ destino Ⓓ Schicksal ◇ a) Cuindi, mia cara sposa, mët en pesc tüa afliziun, y stá zënza fistide por mi destin. Quindi, mia cara sposa, mett’ in pesc’ tua affliziung, e sta zenza fastide pur mi desting. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) "Conscidrede" dijôra, chësta picera creatöra ne n’á so destin al monn scrit söl frunt. "Considerede" dijōla, chesta piccera creatura nen à so desting al mon scritt soul frunt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

destin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

destin.

destinà (col., amp.) ↦ destiné.

destinar (bra., moe.) ↦ destiné.

destiné Ⓔ it. destinare ‹ DESTINĀRE (EWD 3, 85) 6 1833 destiné (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. destiné mar. destiné Badia destiné grd. destiné fas. destinèr bra. destinar moe. destinar fod. destiné col. destinà amp. destinà LD destiné MdR destiné
v.tr. Ⓜ destineia
stabilire, decretare irrevocabilmente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ destinare Ⓓ bestimmen ◇ a)