Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/325

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


dert
290


pré de nuef no é l muet. No cumpère, chëst no pòss’ jö fè, che pò deguŋ guànt më s̄is a drèt, y de mën cumprè de nuef nòn hè ‘l muet. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou; gauja, ch’al tomará fora, no dër marou, no blot badiot. Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo; gausa, ch’el tomarà fora, no der marêo, no blott badiott. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); c) Sossungher y Boá y i pic de Ciampëi, / ciarede ma dërt, ne n’él pa vëi? Sossungr e Boà e i pits de Tgiampái, / Tgiarède ma dart, ne n’elle pa váj? PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
en fé na derta (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ farne una giusta Ⓓ es recht machen ◇ a) ‘L ea stà scrito in gaseta: / Che inpò i Anpezane / I n’aea fato una dreta. L’ea stá scritto in gazzetta: / Che impó i Ampezzane / I n’avea fatto una dretta. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ i ester dert a (grd.) Ⓘ andare bene Ⓓ recht sein ◇ a) Chetù, che tu me toles / Cun volontà devina? / Sci, sce l ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. Ke tu, ke tu me toles / Kun volontà divina? / Shi, she l’ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.)
derito.

dert (col.) ↦ dert.

dert (col.) ↦ dret.

dërt (gad., mar., Badia, fod.) ↦ dert.

dërt (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ dret.

dertan (mar.) ↦ dretant.

dërtan (gad., Badia) ↦ dretant.

dërtánt (fod.) ↦ dretant.

dertura Ⓔ DĪRECTŪRA (GsellMM) 6 1841 a dertura (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
gad. dortöra † mar. dortöra fas. dertura caz. dertura bra. dertura fod. dërtura
s.f. Ⓜ dertures
direzione o movimento in linea retta (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ dirittura Ⓓ gerade Richtung
a dertura (fas. R 1914/99) Ⓘ direttamente Ⓓ geradewegs ◇ a) Canche l’à fat chesta ressoluzion, el leva su en pe, l se met a dertura sul viac per jir a cèsa. Canche l’ha fat chesta resoluziong, el leva su ‘n pè, el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.).

dertura (fas., caz., bra.) ↦ dertura.

dërtura (fod.) ↦ dertura.

derzà (col., amp.) ↦ derzé.

derzada (gad., mar., Badia, amp.) ↦ derzeda.

derzé Ⓔ DĪRECTIĀRE (EWD 3, 60) 6 1832 derzà p.p. m.sg. (HallerJTh, MadalenaGRD1832:156)
gad. derzé mar. derzé Badia derzè grd. derzé fas. drezèr caz. drezèr bra. drezar moe. drezar fod. darzé col. derzà amp. derzà LD derzé
v.tr. Ⓜ dreza
far tornare diritto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raddrizzare, drizzare Ⓓ gerade machen, gerade biegen, zurechtbiegen
derzé fora (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ raggiungere, concludere, ottenere Ⓓ ausrichten, erreichen, Erfolg haben ◇ a) Chël bun Idî, ne n’él sté bun de derzé fora deplü chësta nöt passada? Chel bung Iddì, nen elle ste bung d’derzè fora d’plou chesta noutt passada? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); b) y les proes de le consolé derzâ plan plan fora valch e les proves d’l consolè derzā plang plang fora valc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia) ◆ se derzé su (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ levarsi, raddrizzarsi Ⓓ sich aufrichten ◇ a) Y se derzan sö, al dijô ala fomena: Fomena! Olá é pa chi, che t’ á acusé? E se derzang sö, al dischó alla fomena: Fomena! Olà é pa chi, che t’ ha accusé? HallerJTh, MadalenaBAD1832:155 (Badia); b) Po che ëi cuntinuova a l damandé, s’al derzà su, y à dit a d’ëi: Chi d’anter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Poché ei continuava al domandé, s’ hal derzà su, y ha dit a d’ei: Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); c) el se à drezà sù, e l’à dit a ic: chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela. el se á drezá su, e l’a dit a idg: chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei; ma̤ ká̤sta̤, kę sę dę̆rtsǫ́a̤ su taŋ supęrba̤má̤ntę̆r, íe dúta̤ úeta̤ RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

derzé (gad., mar., grd., LD) ↦ derzé.

derzè (Badia) ↦ derzé.

derzeda Ⓔ deriv. di derzé (EWD 3, 60) calcato sul ted. Gericht ‘portata’ 6 1878 derzades pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35)
gad. derzada mar. derzada Badia derzada grd. derzeda amp. derzada LD derzeda
s.f. Ⓜ derzedes
ciascuna delle diverse vivande che si servono in un pranzo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ portata Ⓓ Gang, Gericht ◇ a) O mi Dî, cotan pücia stima ch’i fajô dles derzades sön taola de mi Pere O mi Dì, cutang puccia stima ch’i fajō d’les derzades soung tavola d’mi Pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) Ai se la vir tla comodité, porcí che iló i porta la tera bi früc delicac, che ne n’é da ciafé te chësc bosch; iló ái derzades y boandes dër bones Ei s’la vì t’la comoditè, purcicche illò i porta la terra bi fruttg’ delicatg’, che nen è da ceaffè t’ chesc’ bosc; illò ai derzades e bevandes der bones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

derzeda (grd., LD) ↦ derzeda.

desarmé (fod.) ↦ dejarmé.

desbater (grd.) ↦ sbater.

desbocé Ⓔ deriv. di bocia (EWD 1, 308) x it. sboccato 6 1856 desbotgià (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
mar. desboćé grd. desbucià fas. desbocià
agg. Ⓜ desbocés, desboceda, desbocedes
di persona che si esprime in modo volgare e licenzioso (mar. V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ sboccato Ⓓ unverschämt ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de àsen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

desboćé (mar.) ↦ desbocé.

desbocià (fas.) ↦ desbocé.

desbramosà (amp.) ↦ desbramosé.

desbramosé Ⓔ adattamento di it. sbramosare (GsellMM) 6 1844 sbramozà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. desbramosà, sbramosà
v.tr. Ⓜ desbramoseia
esaudire una voglia, un desiderio (amp. Mj 1929; Q/K/F