Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/335

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


desmentié
300



p.p. come agg. Ⓜ desmentiés, desmentieda, desmentiedes
cancellato dalla memoria, non ricordato più (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scordato, dimenticato Ⓓ vergessen ◇ a) Mo por chël ne resta un fora de na picera ćiasa, sc’ ël é pros, da bëin, bëin metü e bëin fat, desmentié. Mò por quël ne resta uǹ fòra de’ na picćera çhiasa, ŝ’ ël é pross, da bëiǹ, bëiǹ mettü e bëiǹ fat, desmentié. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR)
se desmentié (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ dimenticare Ⓓ vergessen ◇ a) Ne ves desmentiede de vegnì a me ciafè, sce vostes fascendes ves lascia Ne ves desmentiéde de vegnì a me ćiaffè, ŝe vostes fascëndes ve[s] lascia DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) No! Degügn ne dess ciafè le paraîsc in chëst mond, acioche ëi ne se desmëntie le vero in chël mond. Nò! Degügn ne dess ćiaffè le paraÿs iǹ quëst Mond, acćiò ch’ëi ne se desmëntie le vero iǹ quël Mond. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) Te n luech fova al tëmp de fiera descumandà l fumé tabach. N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, o che se l ova desmincià, jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Tëŋ luech fòa al temp de fiöra döscumandà ‘l fumè tabàch. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, o chë sël, òva dösmëntgià, s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); d) Y la uma premurosa ne se desmentiâ d’amoní le möt, ch’al se straverdes dales plantes da tosser E la uma premurosa nè s’ desmentiā d’ammonì ‘l mutt, ch’el sè straverde dalles piantes da tŏsser DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); e) ne uei plu me desmencë l dit, che chël ch’Idie manda ie bën minà n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’ idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ◆ se desmentié via (gad.) Ⓘ dimenticare Ⓓ vergessen ◇ a) y inanter la comodité y les richëzes ne te desmentié ia tüa uma infelize e inant’r la comoditè e les ricchezzes nè t’ desmentiè ia tua uma infelize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

desmentié (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ desmentié.

desmentièr (fas.) ↦ desmentié.

desmincë (grd.) ↦ desmencë.

desmonćé (mar.) ↦ desmentié.

desmostrà (amp.) ↦ desmostré.

desmostrar (bra., moe.) ↦ desmostré.

desmostré Ⓔ deriv. di mostré (EWD 4, 474) / it. dimostrare 6 1865 desmustrè (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. desmostré mar. demostré Badia desmostrè grd. desmustré fas. desmostrèr caz. desmostrèr bra. desmostrar moe. desmostrar fod. desmostré, demostré col. dimostrà amp. desmostrà LD desmostré
v.tr. Ⓜ desmostra
1 rendere evidente con fatti o prove certe (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ dimostrare, dichiarare Ⓓ beweisen, zeigen ◇ a) Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 manifestare un sentimento, una condizione; rivelare, palesare (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ dimostrare Ⓓ zum Ausdruck bringen ◇ a) La dimostra religion soda e timor de Dio. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) En öna parora, vigni süa aziun desmostrâ onesté y purité In una parora, vigne sua aziung desmostrā onestè e puritè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); c) Ah, ch’i s’ames tres, y i s’oress desmostré mi rengraziamënt Ah, ch’i s’ ame tres, e i s’ oress’ desmostrè mi ringraziament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); d) döta la natöra desmostra orur a odëi sacrifican l’inozënt dutta la natura demostra orror a udei sacrificang l’innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
se desmostré (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ manifestarsi Ⓓ sich zeigen, sich erweisen ◇ a) Vëigheste (dijô Genofefa) coche la bunté d’Idî se desmostra ince en chësta sajun Veigheste (dijō Genofefa) cocche la buntè d’Iddì sè desmostra incie in chesta sajung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

desmostré (gad., fod., LD) ↦ desmostré.

desmostrè (Badia) ↦ desmostré.

desmostrèr (fas., caz.) ↦ desmostré.

desmustré (grd.) ↦ desmostré.

desnef (fas.) ↦ dejenuef.

desnù (fod.) ↦ desnut.

desnü (gad., mar., Badia, MdR) ↦ desnut.

desnuof (col.) ↦ dejenuef.

desnut Ⓔ DIS- + NŪDUS (EWD 3, 76) 6 1763 desnu ‘nudus’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. desnü mar. desnü Badia desnü grd. desnut fod. desnù LD desnut MdR desnü
agg. Ⓜ desnuc, desnuda, desnudes
privo di vesti (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nudo Ⓓ nackt ◇ a) L s’à ressolt de depënjer l un dut desnut, y l auter n ciamëija. L’s’ a resolt dœ depœnscher l’ung dut dœschnut, y l’auter in tgiameischa. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) D. Dodè te dodeste, co pa che te te dodes? / A. Porćì che iö sun desnü. / D. Desnü este? Che t’ à pa dit che t’ es desnü? / A. Iö me vëighe bëin instës. D. Dodè te dodeste, cò pa che te te dodes? / A. Porçhi ch’jeu suǹ desnü. / D. Desnü este? Ché t’ ha pa dit che t’ es desnü? / A. Jeu me vëighe bëiǹ instëss. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) Al s’á ressolt de deponje önn döt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’ a resolt de deponĝer ’ŋ tòtt deŝnù, y l’àter in çhamescia. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); d) Al s’á ressolt de depënje l’un daldöt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’ a resolt de depënĝe l’uŋ d’l tùtt deŝnù, e l’àter in çhamëscia. PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); e) L i’ é vegnù n ment de i pituré un deldut desnù, l auter n ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.)
nut.

desnut (grd., LD) ↦ desnut.

desobedì (fod.) ↦ dejobedì.

desobedient (fod.) ↦ dejobedient.

desobedienza Ⓔ it. disubbidienza (EWD 7, 208) 6 1833 diŝubidiënza (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. dejobediënza Badia dejobedienza grd. dejubedienza fas. dejobedienza fod. desobedienza, dejobedienza amp. dejobedienza LD dejobedienza MdR dijubidiënza
s.f. Ⓜ dejobedienzes
abitudine a disobbedire; atto consistente nel disobbedire (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ disubbidienza Ⓓ Ungehorsam ◇ a) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castia-