Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/301

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


davia
266


(MdR); ba) N vedl da chi agn â n nu ch’ël amâ tröp massa, e da via de chël le lasciâl fà ći ch’ël orova. ‘Ǹ vedl da chi agn â ‘ǹ nù ch’ël amâ treup massa, e da via de quël le lasciâl fà çhi ch’ël orova. DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR) ◆ davia de chest (grd.) Ⓘ perciò Ⓓ deshalb, deswegen, darum ◇ a) L à pluët aricëul, y l bon uem se à blandà tres ite. Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà I a pluá̤t a̤ritšóul, i l boŋ úem s’ a bla̤ndá tręz ítę. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’ a štęrk la̤męntá RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

davia (fod.) ↦ davia.

davia † (grd.) ↦ davia.

davia che (grd., fod.) ↦ daviache.

daviache Ⓔ comp. di da + via + che (Gsell 1989a:150) 6 1813 davia che (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. deache mar. deache Badia deache grd. davia che fod. davia che, daveia che MdR da via che
congiunz.
congiunzione causale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879, MdR) Ⓘ perché, dato che Ⓓ weil, da ◇ a) Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi, davia che ie v’é ufendù vo je men possè mel de vöre cuer de dutg mi piciey, davia che je ve uffendu vò RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Tra chisc fòvel inće berba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a jì, e messava gonot palsè. Tra quiŝ fovel inçhié bärba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì, e messava gonót palsè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) Cazöla, probabl deache al fô muradú Cazzoula, probabile dea, chal fó moradù DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); d) Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); e) Deache le möt se ponô adora y dormî tres döta nöt, restâ ëra solitara tla caverna a scür. Dea ch’ ‘l mūtt s’ ponō adora e dormī tres dutta noutt, restā ella solitaria t’ la caverna a scūr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia) ☟ co.

Davide 6 1879 Davide (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Davide mar. Davide Badia Davide
antrop.
(gad. V/P 1998) Ⓘ Davide Ⓓ David ◇ a) L’erpa oressi incö de Davide, / Y sciöche ël de bi salms cianté L’arpa oréssi incö de Davide, / E söcche al de bi salmi tgiantè PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

Davide (gad., mar., Badia) ↦ Davide.

daviert (grd.) ↦ davert.

davijin (gad., Badia) ↦ davejin.

davint Ⓔ comp. di da + vint (EWD 7, 332) 6 1833 da viǹt (DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248)
gad. davint mar. davint † Badia davint grd. davint MdR da vint
s.m. Ⓜ davinc
moneta dal valore di 20 centesimi (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933, MdR) Ⓘ ventino Ⓓ Zwanzigkreuzerstück, Zwanziger ◇ a) Iö à vadagné sies davint e ćize grosc. Jeu ha vadagné sies da viǹt e çhize groŝ. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR) ☟

sbanzega.

davint (gad., Badia, grd.) ↦ davint.

davint † (mar.) ↦ davint.

davò (fod.) ↦ do.

davodomán (fod.) ↦ dodoman.

davomesdì (fod.) ↦ domesdì.

davovia (fod.) ↦ dovia.

daz Ⓔ it. dazio ‹ DATIŌ (EWD 3, 29) 6 1763 daz ‘vectigal’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. daz mar. daz Badia daz grd. daz fas. daz moe. daze fod. daz col. dazio amp. dazio LD daz
s.m. Ⓜ dac
imposta indiretta che colpisce le merci circolanti da uno stato all’altro o da un comune all’altro (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dazio Ⓓ Zoll ◇ a) E senza dazio no se passa, provéla, che starè fresch. E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
paié daz (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fod., amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ pagare dazio, sdoganare Ⓓ verzollen ◇ a) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

daz (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ daz.

daze (moe.) ↦ daz.

dazio (col., amp.) ↦ daz.

de Ⓔ DĒ (EWD 3, 30) 6 1631 de (Proclama1631-1991:156)
gad. de mar. de Badia de grd. de fas. de caz. de bra. de moe. de fod. de col. de amp. de LD de MdR de
prep.
1 introduce un complemento di specificazione (gad. B 1763; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); c) Al s’un é jü y se mët pro un dla cité E s’ en è schü, e s’ mat pro un d’latschité HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) N dé ch’ël fô inte l’ospedal di pelegrins, vëgnel n Cardinal ‘Ǹ dé ch’ël fô inte l’ospedäl di pelegriǹs, vëgnl ‘ǹ Cardinal DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); f) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghe n vanza quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Ater co le ciaval dl Fujina / che ciarâ sura le mür de cortina! Ater ch’l’ćiaval dl Fojina / che ćiarava sura l’mür de cortina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); h) La dimostra religion soda e timor de Dio. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) La signura […], s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal Re La signora […], s’ ha pǫnsè de ǫręi minćonè la meseria dal Rè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.)
2 introduce un complemento partitivo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; DLS 2002, amp. Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) fáme sciöch’ un de tü sorvidus fáme shö, ch’un de tü servidus HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) feme sciche un de ti aureies féme inschiché ung de ti auréjes HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) N om l’aea doi fies. E l più jon de chisc à dit a so père Un om avéa doi fí. E il pglu shon de