Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/320

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


demanco
285


delinquente, col fì al cōl, ch’i r’tornass’ in chesta maniera. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

delincuent (fod., LD) ↦ delincuent.

delincuënt (gad., Badia, grd.) ↦ delincuent.

delirà (amp.) ↦ deliré.

deliré Ⓔ it. delirare ‹ DĒLĪRĀRE (EWD 3, 50) 6 1844 delirà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. deliré Badia deliré fod. deliré amp. delirà
v.intr. Ⓜ delireia
essere in delirio, parlare in stato di delirio (gad. P/P 1966, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ delirare, vaneggiare Ⓓ irrereden, fantasieren ◇ a) Tol ra zedola e fesc finta / d’esse duto ingramazà, / po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà Tòl ra zédola e fèsc finta / d’èse duto ingramaz̄à, / po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, / a scoudase, a delirà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

deliré (gad., Badia, fod.) ↦ deliré.

delis (bra., moe.) ↦ deslis.

delisc (fas.) ↦ deslis.

delit Ⓔ it. delittto ‹ DĒLICTUM (EWD 3, 51) 6 1878 delitti (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. delit Badia delito grd. delit fas. delit fod. delit amp. delito LD delit
s.m. Ⓜ delic
azione criminale perpetrata con dolo o colpa; reato, crimine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ delitto, crimine Ⓓ Vergehen, Straftat, Verbrechen ◇ a) Idî nes straverdes dales pasciuns desliades, che tira a delic tan spaventusc. Iddì nes straverde dalles passiungs desliades, che tira a delitti tang spaventusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Sc’ al é mai sté colpa de mal, acopeme, chiló ëise mia vita; sc’ i á cometü n delit, m’ái mirité la mort S’ el è mai ste colpa de mal, accopěmme, chilò aiſe mia vita; s’ i à commetù ‘ng delitto, m’ai meritè la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); c) Y sot a chisc edli zelesć sarëise capazi de comëte n te delit orendo. e soutt a chisc’ oud’li zelesti sareiſe capazi de commette ‘ng te delitto orrendo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
delit da sanch (gad.) Ⓘ assassinio, fatto di sangue Ⓓ Bluttat ◇ a) Ah! fajede, ch’ai ne se maces les mans cun n te delit da sanch. Ah! fajede, ch’ei nè sè maccie les mangs cunung tē delitto da sanc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

delit (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ delit.

delito (Badia, amp.) ↦ delit.

delizia Ⓔ it. delizia ‹  DĒLICIA (EWD 3, 51) 6 1833 delizies pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. delizia Badia delizia grd. delizia fas. delizia fod. delizia amp. delizia LD delizia MdR delizia
s.f. Ⓜ delizies
intenso piacere fisico o spirituale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ delizia Ⓓ Vergnügen, Lust, Wonne ◇ a) Mineste che Domenedie n’alse menè degun desplajëi a de te’ jënt, despò ch’ël i à na ota provedü de tütes les comoditês e delizies de chësta vita? Mineste che Domenedie n’alse mené deguǹ deŝplasëi a de tä ĝënt, despò ch’ël i ha ‘na óta provedü de tüttes les comodités e delizies de questa vita? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR).

delizia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦

delizia.

delongia (fas.) ↦ dlongia.

delongo (fod.) ↦ dlonch.

delunch (MdR) ↦ dlonch.

delungia (MdR) ↦ dlungia.

delvars (col.) ↦ delvers.

delver (amp.) ↦ delvers.

delvers Ⓔ comp. di del + vers (EWD 7, 302) 6 1832 del vers (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145)
gad. dalvers mar. dalvers Badia dlveres grd. delvers fas. delvers bra. dalvers fod. delviers col. delvars amp. delver, delves
avv.
in modo buono, retto, giusto, o conveniente, soddisfacente, vantaggioso, oppure in misura considerevole (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ bene, perbene Ⓓ gut, passend, angemessen, richtig ◇ a) E tolé n vedel gras, e mazalo, e nos magnaron a la rica, e se la godaron delvers E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.)
agg.
1 che procura piacere, che dà diletto (gad. V/P 1998, amp.) Ⓘ piacevole Ⓓ angenehm ◇ a) No ‘l é cioudo ancuoi, no fiedo, no ‘l é vento, ‘l é delver… No le cioudo anquoi, ne fiedo, no le vento, le del ver… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); b) y canch’al ê indormedí, le ponera te n piz dla caverna, olach’ al ê n bel post dër dalvers por ël e cang ch’el ē indorm’dì, ‘l ponela teng pizz d’la caverna, ullac ch’èl ē ‘ng bell post der d’l vers pur el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
2 adeguato o conveniente a un certo momento, situazione, circostanza e simili (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ opportuno, appropriato Ⓓ recht ◇ a) Se una femena, che sà / mile puzes del paes / fosse stada a m’in detà, / ‘l ea algo pì delves. Se una fémena, che sa / mile puz̄es del paés / fose stada a m’in detà, / l’èva algo pi delvès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
fé delvers (fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ comportarsi bene Ⓓ sich richtig verhalten ◇ a) De negun no n’éi riguardo / canche sei de fei delves De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) E parché ra fosse temuda, / E parché ra feje delver, / I dà a un ra carne cruda / E el pan al spezier. E parché a fosse temuda, / E parché a fesce del vér, / I dá a un ra carne cruda / E el pan al Speziér. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ◆ jì delvers (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ andare bene Ⓓ gut gehen ◇ a) Par la vergine sguaria / Ra m’é śuda inpò delves / Cie contente, cie alegria / Finalmente, inze el paes. Par la vergine sguaria / Ra me zuda impò del vès / Ciè contente, ciè allegria / Finalmente, inzèl paes. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

delvers (grd., fas., caz., LD) ↦ delvers.

delves (amp.) ↦ delver.

delviers (fod.) ↦ delvers.

demà (col., MdR) ↦ demé.

demá † (gad., Badia) ↦ demé.

demanco Ⓔ comp. di de + manco (EWD 4, 310) 6 1858 dö manco (ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3)
gad. demanco mar. demanco Badia de manco grd. de mancul fas. de manco bra. demanco fod. demánco col. demanco amp. demanco LD demanco
avv.