Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/345

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


deventé
310


deventé (gad., grd., fod., LD) ↦ deventé.

deventè (Badia, MdR) ↦ deventé.

devertí (gad., mar., Badia) ↦ devertì.

devertì Ⓔ it. divertire ‹ DĪVERTERE (EWD 3, 91) 6 1813 devertì (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. devertí mar. devertí Badia devertí grd. devertì fas. devertir caz. divertir fod. divertì amp. devertì LD devertì MdR devertì, divertì
v.tr. Ⓜ devertesc, devertion, devertì
tenere compagnia in modo piacevole (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ divertire, intrattenere Ⓓ unterhalten, vergnügen ◇ a) Ara abinâ les mitans dla vila, ch’ê sot al ciastel, y intan ch’ara les insignâ a firé y cují, les devertîra cun cuntamënc y stories utiles Ella abbinaa les mittangs d’la villa, ch’ē sott al ciastell, e intang, ch’ella les insignā a firè e cujì, les devertīla cung cuntamentg’ e stories utiles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
s.m. sg.
quanto può servire a sollevare l’animo dalle cure quotidiane, dalle fatiche del lavoro, dalle preoccupazioni (grd.) Ⓘ divertimento Ⓓ Unterhaltung ◇ a) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja, / Y po l aniel de Di, / chësc seste miec che ie. / Chësc fova uni di / Si pitl devertì. El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha, / I po l aniel de Die, / Këst seste miec ke je. / Këst foa uni di /Si pitl devertì. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
se devertì (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ divertirsi, intrattenersi Ⓓ sich vergnügen, sich unterhalten ◇ a) in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé con mangé chi poms ch’ël i â proibì, vëgnel Domenedie a ciafè Adamo e Eva per se devertì con ëi sco ël fajô dant ia iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié coǹ mangé chi poms ch’ël i [h]â proibì, vëgnl Domenedie a ćiaffè Adamo e Eva per se devertì coǹ ëi scò ël faŝô dantìa DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) Ves avëise divertì dërt bëin inier a le bal? Bëindebot. Ves avëise divertì dërt bëiǹ inier a le bal? Bëiǹ de bòt. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); c) ades che l’aesse tant n bel picol, e père l’é el, e podassane goder e se devertir chiò ades, ke l aese tant un bel pikol, e pere l è el e podasane goder e se devertir kiò BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); d) Al ne passâ n de, ch’al ne n’ess val’ danü da i cunté, mostré o porté ala uma, y cun se tratigní cun ëra (deach’ al ne n’â degöna compagnia por sté lapró, o val’ jüch da se podëi devertí) El nē passā ‘ng dè, ch’el nen ess’ val da nū da i cuntè, mostrè o portè alla uma, e cung sè trattgnì cung ella (dea ch’el nen ā d’guna compagnia pur stè lapprò, o val juc da sè pudei dvertì) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

devertì (grd., amp., LD, MdR) ↦ devertì.

devertiment Ⓔ it. divertimento (EWD 3, 92) 6 1833 divertimënt (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245)
gad. devertimënt mar. devertimont Badia devertimënt grd. devertimënt fas. devertiment caz. divertiment bra. devertiment fod. divertiment amp. devertimento LD devertiment MdR divertimënt
s.m. Ⓜ devertimenc
quanto può servire a sollevare l’animo dalle cure quotidiane, dalle fatiche del lavoro, dalle preoccupazioni (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ divertimento Ⓓ Unterhaltung, Vergnügen ◇ a) Ël é les sies e n chert. / Él poscibl? / Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. Ël é les sies e ‘ǹ quärt. / Él posŝibl? / Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) Ló era un gran mago che per devertiment tiraa sù i albres. Lo erô un gran mago chö per dövertiment tiraa su i albres. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.); c) Tu foves dat al juech? Prëst se n jolel n tel devertimënt Tu fòes dàt al s̄uëch? Prèst s’ëŋ s̄ólal ‘n tèl divertimënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) minâ duncue d’ester bele patrun dla contea, y porvâ de sofié i rimorsi de cosciënza tl romú dles ligrëzes, y en devertimënc indolater minā dunque d’est’r belle patrung d’la contea, e porvā de soffiè i rimorsci de coscienza t’ l rumù d’les ligrezzes, e in d’vertimentg’ indol’atr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); e) n terz esibî na ciacia, y deach’ al amâ chësc devertimënt da pice insö, parôl ’ci chësc l’unich por le destó da süa malinconia ‘ng terzo ejibì na ciaccea, e dea ch’el amā chesc’ d’vertiment da picce ingsou, parōle ci chesc’ l’unico, pur ‘l destò da sua malinconìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

devertiment (fas., bra., LD) ↦ devertiment.

devertimënt (gad., Badia, grd.) ↦ devertiment.

devertimento (amp.) ↦ devertiment.

devertimont (mar.) ↦ devertiment.

devertir (fas.) ↦ devertì.

devin (grd.) ↦ divin.

devot Ⓔ it. devoto ‹ DĒVŌTUS (EWD 3, 92) 6 1819 devot (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. devot mar. dot Badia devot grd. devot fas. devot fod. devot amp. devoto LD devot MdR devot
agg. Ⓜ devoc, devota, devotes
dedito all’amore e al culto della divinità, all’osservanza delle pratiche religiose (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ devoto, pio Ⓓ fromm, andächtig ◇ a) Mo confessé te messaraste pa impó pro n sazerdot, / Sce t’os gní n möt devot. Mo confessë të mässäraaste pa inpò pro un sacerdot. / Se t’ oos gni un müt devot. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) per ciafè bëin da mangé e da bëire se mostràvel mefo dërt devot e sant per ćiaffè bëiǹ da mangé e da bëire se mostravel meffo dërt devot e sant DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) Sön mi ce blanch ói dé joramënt, ch’ara é inozënta, che n’anima tan devota, y trata sö cun na te premura ne devënta ria te n colp Soung mi ciè blanc oi dè jorament, ch’ella è innozente, che ‘ng n’anima tang d’vota, e tratta sou cuna te premura nè d’venta ria teng colp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia); d) Spo dijessi da brau: demá gnide, / Gnide devoc chiló a scolté Spo disessi da brao: de ma gnide, / Gnide devotg chilò a scoltè PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
s.m.f. Ⓜ devoc, devota, devotes
chi è dedito all’amore e al culto della divinità, all’osservanza delle pratiche religiose (gad.) Ⓘ devoto Ⓓ frommer Mensch ◇ a) "N vero devot de S. Maria ne jará pordü", metôra pro. "’Ng vero d’vot de S. Maria nè jarà purdù", mettōla pro. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).