Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/Sf-sv

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
Sf-sv

[ 892 ]sfadiëus (grd.) ↦ sfadious.

sfadios (moe., col., amp.) ↦ sfadious.

sfadious Ⓔ deriv. di sfadié (EWD 6, 214) 6 1878 sfadiosa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109)
gad. sfadius mar. sfadius Badia sfadius grd. sfadiëus fas. sfadious moe. sfadios fod. sfadious col. sfadios amp. sfadios LD sfadious
agg. Ⓜ sfadiousc, sfadiousa, sfadiouses
che dà, che richiede fatica (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ faticoso Ⓓ anstrengend, mühsam ◇ a) Resta chiló, amich, (i â dit le conte) lascenen jí n plü jonn por chësta strada sfadiosa. Resta chilò, amico, (i ā ditt ‘l conte) làsceung jì ‘ng plou jon pur chesta strada sfadioſa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia) ☟ ert3.

sfadious (fas., fod., LD) ↦ sfadious.

sfadius (gad., mar., Badia) ↦ sfadious.

sfanté (gad.) ↦ desfanté1.

sfardà (amp.) ↦ desfredé.

sfardor (amp.) ↦ sfredour.

sfeguré (fod.) ↦ desfiguré.

sfëi (mar.) ↦ sfuei.

sferdé (fod.) ↦ desferdé. [ 893 ] sferié (gad., mar., fod.) ↦ sfrié.

sfertuna (grd.) ↦ desfertuna.

sfessa Ⓔ FISSUM (EWD 6, 217) 6 1763 na sfaessa ‘rima, hiatus’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. sfëssa Badia sfëssa grd. sfëssa fas. sfessa caz. sfessa fod. sfëssa amp. sfessa LD sfessa
s.f. Ⓜ sfesses
spaccatura o fenditura (spec. in quanto interrompe la continuità di una superficie) (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985, LD DLS 2002) Ⓘ fessura Ⓓ Spalte ◇ a) l’à vedù apontin olache chesta tousa o femena la é sin jita ite per na sfessa de la crepa l’a vedù apontin ola ke kesta tous̄a o femena la é sin ʒ̉ita ite per na sfesa de la krepa BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

sfessa (fas., caz., amp., LD) ↦ sfessa.

sfëssa (gad., Badia, grd., fod.) ↦ sfessa.

sfessura (fas.) ↦ fezura.

sfiguré (Badia) ↦ desfiguré.

sfodré Ⓔ it. sfoderare 6 1853 sfodra 6 (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. sfodré Badia sfodré
v.tr. Ⓜ sfodra
trarre dal fodero, sguainare (gad.) Ⓘ sfoderare Ⓓ ziehen ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

sfodré (gad., Badia) ↦ sfodré.

sfogà (col.) ↦ sfoghé.

sfogar (bra., moe.) ↦ sfoghé.

sfoghé Ⓔ it. sfogare 6 1875 sfogava 6 imperf. (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. sfoghé Badia sfughè fas. sfoghèr bra. sfogar moe. sfogar fod. sfoghé col. sfogà LD sfoghé
v.tr. Ⓜ sfoga
dare libera manifestazione a sentimenti, passioni, stati d’animo fino a quel punto contenuti o repressi (gad., fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sfogare Ⓓ austoben, freien Lauf lassen ◇ a) chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) ogneun che aea valch ramarech, lo sfogaa con i far valch afront, o dejonor ognun chö aęa valc rammarec, lo̬ sfo̬gaa co̱ i far valc affront, o̬ diso̬no̬r RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) ogniun, che ava velch sul stome, lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc danfora o se vergognè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
se sfoghé (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ sfogarsi Ⓓ sein Herz ausschütten ◇ a) cina ch’ël s’â sfoghé y rot fora te n rü de leghermes, y scraia cina ch’el s’ ā sfoghè e rott fora teng rū de legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

sfoghé (gad., fod., LD) ↦ sfoghé.

sfoghèr (fas.) ↦ sfoghé.

sfogo Ⓔ it. sfogo 6 1878 sofogo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. sfogo Badia sfogo
s.m. Ⓜ sfoghi
manifestazione esteriore di sentimenti, passioni, istinti, che ne attenua la forza o l’impulso (gad.) Ⓘ sfogo Ⓓ Ausbruch ◇ a) Genofefa ciara fit do a chëra schira, cina, ch’ara é fora de edl; spo s’éra sarada te süa stanza, por i dé liberamënter sfogo en leghermes ala pasciun Genofefa ciara fitt dō a chella schira, cina, ch’ella è fora de oud’l; spo s’ ella sarada te sua stanza, pur i dè liberamente sofogo in legrimes alla passiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); b) A chisc baiá l’afliziun conzentrada al cör ingropé s’á fat sfogo cun n rü de leghermes A chisc’ baià l’affliziung conzentrada al cour ingroppè s’ à fatt sfogo cunung ru d’legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia).

sfogo (gad., Badia) ↦ sfogo.

sfoi (fas., fod., amp.) ↦ sfuei.

sföi (gad., Badia, moe., MdR) ↦ sfuei.

sfolà (col., amp.) ↦ sfolé.

sfolar (moe.) ↦ sfolé.

sfolé Ⓔ *(EX-)FULLĀRE (Gsell 1991a:133) 6 1879 sfollada p.p. f.sg. (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. sfolé mar. sfolé Badia sfolè grd. sfulé fas. sfolèr caz. sfolèr moe. sfolar fod. sfolé col. sfolà amp. sfolà LD sfolé
v.tr. Ⓜ sfola
deformare vistosamente percuotendo o battendo (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ammaccare Ⓓ verbeulen
p.p. come agg. Ⓜ sfolés, sfoleda, sfoledes
deformato, segnato da un urto (gad., grd. F 2002) Ⓘ ammaccato Ⓓ verbeult ◇ a) Ma la püra nosta gran vedla ciampana / Sona incö da sfolada sciöche na fana. Ma la pùra nosta grang vödla tgiampana / Sona incö da sfollada söcche na fanna. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

sfolé (gad., mar., fod., LD) ↦ sfolé.

sfolè (Badia) ↦ sfolé.

sfolèr (fas., caz.) ↦ sfolé.

sforcela (fas.) ↦ forcela.

sfortuna (fas.) ↦ desfortuna.

sfortüna (gad.) ↦ desfortüna.

sforz Ⓔ deriv. di sforzé x it. sforzo 6 1878 sforc’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. sforz mar. sforz Badia sforz grd. sforz fas. sforz fod. sforz amp. sforzo LD sforz
s.m. Ⓜ sforc
impegno di forze fisiche e psichiche che superi per entità o durata i limiti di una normale attività (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ faticata, sforzo Ⓓ Mühe, Anstrengung ◇ a) Valgügn agn do i êra finalmënter garatada ales fadies, o dijarun, ai sforc di ritri sü amisc y dl fedel portaermes de condü le conte val’ ota fora dl ciastel Valgungn’ angn’ dō i ēla finalmentr garatada alles fadīs, o dirung, ai sforc’ di rittri su amizi e d’l fedēl portaermes d’condù ‘l conte val ŏta fora d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

sforz (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ sforz.

sforzà (col., amp.) ↦ sforzé.

sforzar (bra.) ↦ sforzé.

sforzé Ⓔ deriv. di forzé (EWD 3, 305) 6 1763 sforzè "enitor" (Bartolomei1763)
gad. sforzé mar. sforzé Badia sforzè grd. sfurzé fas. sforzèr caz. sforzèr bra. sforzar fod. sforzé col. sforzà amp. sforzà LD sforzé
v.tr. Ⓜ sforza [ 894 ]
obbligare qualcuno a fare una cosa contro il suo volere, usando la forza, le minacce o altro mezzo costrittivo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sforzare, costringere, forzare Ⓓ nötigen, zwingen ◇ a) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes, ulache la ie tan ruineda, che duc messon se sfurzé a la tenì sot, y ala fé sté n respet? Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes, ulà chë la jè tan ruineda chë dutg mëssoŋ së sfurzè alla tëni sott, y alla fè stě n respet? PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) "A ci ne sforza" dijera "gran nezescité na püra uma", itan ch’ara mët le viadú pro les tëtes dla cerva "a ci nè sforza" disc’la "grang necessitè na pura uma", itang ch’ella mett ‘l viadù pro les tettes d’la cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sforzés, sforzeda, sforzedes
1 che ha subito una forte pressione, una forzatura che lo ha tolto dalla posizione solita (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ costretto Ⓓ gezwungen ◇ a) A chësta usc s’êl descedé le pice, y i riô amabilmënter ados ala uma, y ’ci i slefs dla uma en chël momënt ê sforzá, la pröma ota te chëra porjun, de fá la grigna da rí. A chesta usc’ s’ ēle descedè ‘l picce, e i riō amabilment’r addōs alla uma, e ci i sleff d’la uma in chel moment ē sforzà, la pruma ŏta te chella p’rjung, de fa la grigna da rì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); b) Bëgn vëi ch’i podess afermé, ch’i sun stada sforzada a le dé por tëma dala mort, mo chësc ne n’é rajun sufiziënta por le rumpe Ben vei ch’i pudess’ affermè, ch’i sung stada sforzada al dè pur tema dalla mort, mo chesc’ nen è r’jung suffizienta pur ‘l rùmpe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
2 fatto con sforzo, imposto dalla convenienza o dalla necessità, sforzato (opposto di naturale, spontaneo) (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ forzato Ⓓ gezwungen ◇ a) y sentada sön so let de müstl, i ciarera fit al fi senté dlungia, y cun usc sotida mo sforzada, che trapassâ l’anima dl pice dijera e sentada soung so lett d’must’l, i ciar’la fitt al fì sentè d’lungia, e cung usc’ sottira mo sforzada, che trappassā l’anima d’l picce disc’la DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

sforzé (gad., mar., fod., LD) ↦ sforzé.

sforzè (Badia) ↦ sforzé.

sforzèr (fas., caz.) ↦ sforzé.

sforzo (amp.) ↦ sforz.

sfreà (col., amp.) ↦ sfrié.

sfrear (bra.) ↦ sfrié.

sfredà (col.) ↦ desfredé.

sfredar (bra.) ↦ desfredé.

sfredour Ⓔ apanan. * sferdor ‹ fre(i)t ‹ FRIGIDUS (GsellMM) 6 1860 sfardor (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. sfardor
s.m. Ⓜ sfredours
infiammazione acuta delle mucose del naso e della faringe (amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ raffreddore Ⓓ Erkältung ◇ a) A śì su par sta montes, poereto, / Un gran sfardor el s’à ciapà de peto. Ah zì su par sta montes, poeretto, / Un gran sfardor el s’ ha ciapà de petto. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

sfreèr (fas., caz.) ↦ sfrié.

sfreidar (moe.) ↦ desfredé.

sfridé (Badia) ↦ desfredé.

sfridèr (fas.) ↦ desfridèr.

sfrié Ⓔ EX-FRICĀRE (Gsell 1992b:237) 6 1763 sfriè ‘frico’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. sferié mar. sferié Badia sfrié grd. sfrië fas. sfreèr caz. sfreèr bra. sfrear fod. sferié col. sfreà amp. sfreà LD sfrié
v.tr. Ⓜ sfreia
fregare ripetutamente e con forza una superficie, strofinare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fregare, sfregare Ⓓ scheuern, reiben
p.p. come agg. Ⓜ sfriés, sfrieda, sfriedes
reso liscio (gad.) Ⓘ lisciato, levigato Ⓓ geschliffen, geglättet ◇ a) y osservâ i parëis groi, la picera crusc de lëgn y la pera sferiada dai jenëdli de Genofefa e osservā i pareis groi, la piccera crusc’ d’lengn’ e la pera sf’riada dai jonedli d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); b) Canche le sorvidú i â dé n taí sferié liciorënt sciöche n spidl Canch’ ‘l servidù i ā dè ‘ng taì sfriè licceorant sceoucchè ‘ng spid’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
sfrié via (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ tergere Ⓓ abwischen ◇ a) L’om col zavalí, ch’â cina sëgn tres scuté, se sfrëia ia na legherma y dij: Conrad, ara me rump le cör: Lasciundi vire L’om col zavalì, ch’ā cina ſengn’ très scutè, sè sfreia ia na legrima e disc’: Conrad, ella mè rump ‘l cour: Lasceundi vire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

sfrié (Badia, LD) ↦ sfrié.

sfrië (grd.) ↦ sfrié.

sfruzié (Badia) ↦ fruzié.

sfruzië (grd.) ↦ fruzé.

sfuei Ⓔ FOLIUM (EWD 3, 280), la s- probabilmente da * sfoiâr ‹  EXFOLIĀRE (GsellMM) 6 1833 sfeui (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252)
gad. sföi mar. sfëi Badia sföi grd. sfuei fas. sfoi moe. sföi fod. sfoi col. sfuoi amp. sfoi LD sfuei MdR sföi
s.m. Ⓜ sfueis
pezzo di carta di formato, spessore e dimensioni variabili, per usi diversi (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ foglio Ⓓ Blatt ◇ a) Iö ves prëie, déme n sföi de papire, na pëna e n pü’ de tinta. Jeu ves prëÿe, déme ‘n sfeui de papire, ‘na pënna e ‘n pü’ de tinta. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); b) I te scrii dal salajëi frëit de mia porjun, en chël momënt, che te liaras chësc sföi, sará mi corp bele n bun pez imobil y frëit sot tera. I te scrì dal salajei freit d’mia p’rjung, ing chel moment, che t’ lieràs chesc’ sfŏi, sarà mi corp belle ‘ng bung pezz immobile e freit soutt terra. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

sfuei (grd., LD) ↦ sfuei.

sfughè (Badia) ↦ sfoghé.

sfulé (grd.) ↦ sfolé.

sfuoi (col.) ↦ sfuei.

sfurzé (grd.) ↦ sforzé.

sgaré (gad.) ↦ jegaré.

sgarè (Badia) ↦ jegarè.

sgherlo Ⓔ trent. sgherlo 6 1860 sgherle (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
fas. sgherlo bra. sgherlo [ 895 ]
agg. Ⓜ sgherli, sgherla, sgherles
che cammina in modo difettoso (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ zoppo, claudicante, storpio Ⓓ hinkend, krüppelig ◇ a) Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona jent - n tèl fondament. Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona xent - n tel fondament. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

sgherlo (fas., bra.) ↦ sgherlo.

sgherzar (bra.) ↦ scherzar.

sgherzèr (fas.) ↦ scherzé.

sgionfà (col.) ↦ slonfé.

sgionfar (moe.) ↦ slonfé.

sgnech Ⓔ dtir. schnẹgg + nordit. (s)gnèc(o) (EWD 6, 229) 6 1763 schgneck ‘limax’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. sgnech mar. sgnech Badia sgnech grd. snech fas. sgnech fod. sgnech LD sgnech
s.m. Ⓜ sgnec
nome di vari molluschi gasteropodi polmonati dalla caratteristica conchiglia elicoidale (gad. B 1763; A 1879; G 1923; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ lumaca Ⓓ Schnecke ◇ a) Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech, stanch y pëigher sciöche n gran sgnech! Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech, stanch y pëigher sciöco n gran sgnech! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) O ch’al fornî fora la grota cun scüsces zinces de sgnec o cun müstl y peres liciorëntes O ch’el fornì fora la grotta cung scūsces zincies de sgněcc’ o cung mūst’l e pěres liceorantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

sgnech (gad., mar., Badia, fas., fod., LD) ↦ sgnech.

sgolà (col.) ↦ jolé.

sgolar (bra., moe.) ↦ jolé.

sgolé (fod., LD) ↦ jolé.

sgolèr (fas., caz.) ↦ jolé.

sgoté (fod.) ↦ sguoté.

sgric Ⓔ (cis)alpino griś - ‘brivido’ x aric(é) (cfr. Gsell 1996b:239) 6 1878 sgricc’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. sgric mar. sgric Badia sgric grd. sgric fas. sgric fod. sgric col. sgriz amp. grizo LD sgric
s.m. sg.
senso di repulsione, di schifo od orrore; nausea; raccapriccio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ribrezzo, disgusto Ⓓ Ekel, Abscheu ◇ a) y Genofefa ne la passâ mai ia zënza sgric, sëgn êra istëssa sarada te chësta porjun e Genofefa nela passā mai ìa zenza sgricc’, ſengn’ ela istessa serrada te chesta p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia) ☟ ribrez.

sgric (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ sgric.

sgricé Ⓔ deriv. di sgric (EWD 6, 234) 6 1878 sgriccè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. sgricé mar. sgricé Badia sgricé grd. sgricé fas. sgricèr bra. sgriciar fod. sgrijé LD sgricé
v.intr. Ⓜ sgricia
1 avere, sentire i brividi (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ rabbrividire, tremare Ⓓ schaudern, erschauern, zittern ◇ a) Genofefa s’é trata col bambin te chëra caverna, olach’ ara ê almanco sigüda dala plöia y dal vënt: mo sighitâ demá a tremoré y sgricé dal frëit. Genofefa s’ è tratta col bambing te chella caverna, ullacch’ ella ē almanco siguda dalla plouia e dal vent: mo seghitā d’ma a tromorè e sgriccè dal freit. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
2 provare una sensazione di spavento, orrore o raccapriccio; inorridire (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ rabbrividire Ⓓ schaudern, erschauern ◇ a) Al jô danfora cun n chentl y n smaz pesoch de tles, y al sgriciâ a düc bele ad aldí le raugnamënt dla gran porta de fer El jě dangfora cunung chent’l e ‘ng smazz p’ſoc d’tlěs, e el sgricceā a duttg’ belle ad aldì ‘l raugnament d’la grang porta d’ferr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

sgricé (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ sgricé.

sgricèr (fas.) ↦ sgricé.

sgriciar (bra.) ↦ sgricé.

sgriciorous Ⓔ deriv. di sgric (EWD 6, 234) 6 1878 sgricceorosa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. sgriciorus Badia sgriciorus amp. grizoros
agg. Ⓜ sgriciorousc, sgriciorousa, sgriciorouses
che fa inorridire, che causa tremendo turbamento (gad., amp. DLS 2002) Ⓘ orribile Ⓓ furchtbar, schrecklich ◇ a) Te chësta spelunca sgriciorosa ne n’él por te n piz, che ne sides pera frëida Te chesta spelunca sgricceoroſa nen elle pur tè ‘ng pizz, che nè sīi pera freida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) Ël l’á deliberada fora dla porjun sgriciorosa, y i á conzedü n post sigü cuntra l’aspetaziun de Golo. El l’à d’liberada fora d’la p’rjung sgricceoroſa, e i à conzedù ‘ng post sigù cuntra l’aspettaziung d’Golo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

sgriciorus (gad., Badia) ↦ sgriciorous.

sgrifèr (fas.) ↦ sgrinfé.

sgrijé (fod.) ↦ sgricé.

sgrinfà (col., amp.) ↦ sgrinfé.

sgrinfada (fod., amp.) ↦ sgrinfeda.

sgrinfé Ⓔ deriv. di sgrinfa 6 1873 sgrinfa 3 (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
fas. sgrifèr fod. sgrinfé col. sgrinfà amp. sgrinfà
v.tr. Ⓜ sgrinfa
scalfire, intaccare superficialmente un oggetto (fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ graffiare, grattare, sfregiare Ⓓ kratzen, aufkratzen, zerkratzen
sgrinfé la taza (amp.) Ⓘ digrignare i denti Ⓓ die Zähne fletschen ◇ a) R’é furiosa, ra sgrinfa ra taza / Ra no taje, in dut el dì. Re furiosa, ra sgrinfa ra tazza / Ra no tage, in dutàl dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

sgrinfé (fod.) ↦ sgrinfé.

sgrinfeda Ⓔ deriv. di sgrinfé 6 1873 sgrinfadès pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22)
fod. sgrinfada amp. sgrinfada
s.f. Ⓜ sgrinfedes
lacerazione superficiale della pelle, rigatura, scalfittura (fod. Pz 1989, amp. C 1986) Ⓘ graffio, graffiatura Ⓓ Kratzwunde, Kratzer ◇ a) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.).

sgriz (col.) ↦ sgric.

sguger (caz.) ↦ scuier.

sguoté (fod.) ↦ joté.

si (fas.) ↦ sie.

si (gad., Badia) ↦ sief.

(mar.) ↦ sief.

(col.) ↦ sci. [ 896 ]

śì (amp.) ↦ jì.

sia (bra.) ↦ sibe.

sià (amp.) ↦ sié.

siala Ⓔ *SĒCĀLA invece di SĒCĂLE (EWD 6, 237) 6 1763 siara ‘secale’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. siara mar. siara Badia siara grd. siela fas. sièla bra. siala moe. siala fod. siala col. siala amp. seara LD siala
s.f. sg.
erba annua delle graminacee (secale cereale l.), simile al grano di cui ha all’incirca le stesse norme colturali e modalità di raccolta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ segale Ⓓ Roggen ◇ a) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

siala (bra., moe., fod., col., LD) ↦ siala.

siar (bra.) ↦ sear1.

siar (bra.) ↦ suié.

siara (gad., mar., Badia) ↦ siala.

sibe Ⓔ 3 cong. pres. di ester 6 1828 sibe (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. sides grd. sibe fas. sie bra. sia MdR sie
congiunz.
come congiunzione, ha valore disgiuntivo e correlativo (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ sia Ⓓ sei es ◇ a) Sibe vedl oder jëunn, / ve mazëssa pa pu l tëune!! Sibe vödl oder scheun, ve mazzes pa pu el Toun!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Chi ch’ama la virtù / E schiva le pićé, / Sie de nöt o de dé, / Chël plej a tüć, chël su. Chi ch’ama la virtù / E schiva le piçhié, / Sie de neut o de dé, / Quël pläŝ a tütg, quël sù. DeRüM, GüteMenschen1833-1995:290 (MdR).

sibe (grd.) ↦ sibe.

sibelagraziedie Ⓔ comp. di sibe  la + grazie + a + Die 6 1878 sillagrizidì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
Badia siilagraziedî
interiez.
espressione equivalente a: meno male! per fortuna! (Badia) Ⓘ grazie a Dio Ⓓ Gott sei Dank ◇ a) Gnëise duncue a me dô, siilagrazidí? me menëise ala mort? Gneiſe dunque a m’dō, sillagrizidì? mè m’neiſe alla mort? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia) ☟ grazie a Die.

Sicilia (MdR) ↦ Sizilia.

sides (gad.) ↦ sibe.

sie (fas., MdR) ↦ sibe.

sie Ⓔ SUUS (EWD 6, 285) 6 1631 sò (bon pagament) (Proclama1631-1991:156)
gad. so mar. so Badia so grd. sie fas. sie, si caz. so bra. so moe. so fod. suo, so † col. so amp. so LD sie MdR sò
agg. Ⓜ siei, sia, sies
1 possessivo corrispondente al pronome personale di terza persona singolare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ suo Ⓓ sein ◇ a) chësta fossa na bona gauja per speré, che Idie ejaude si preghiera kæsta fossa una bona gauscha pœr speré, kœ Idìœ eschaude si preghiœra PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova / y, - per de ann sant custum, / L ala trat mo - sul chetum! Sie rie fêna l’tram[entova]; / [L’ minaciova y i dasova] / y, - per de an sant costùm, / L’alla trat mo - sul cotùm! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); c) Ma so fi più veie era per chele campagne. Ma so fí pglu végle éra per chella champagnes. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); d) dajege n anel te sia man, e ciuzé te si piesc dashe’ i un annel te sia man, e tgiuzé te si piesh HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); e) Al orô implí so vënter de rou, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê. E oróa impli so vanter de ró, che mangiáa i portschi, e degügn ‘n in dèa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); f) Ma l pere disc a suoi servidous: Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Ma ‘l pére diss a suoi servidous: Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); g) Vii ćiamò sü genitori? / Süa uma vî inćiamò ëla, mo so pere é bele mort ch’ël é n pez. Vii çhiamò sü genitori? / Süa uma vì inçhiamò ëlla, mó sò père é bel[e] mort ch’ël é ‘ǹ péz. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); h) No spetede al monn / Da ciafé confort, consolaziun, / Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun. No spötödö al mon / Da tschafö congfort - consolaziung / Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); i) El pì śoen de lore disc a so pare: Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. el pi zoven de lore dis a so pare: Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) el plu joven de chisc, stuf de sté a cesa coi suoi, l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté el plu ŝoven de chisc, stuff de stè a cieŝa coi suoi, l’à priè ‘l père, che gliè dess la pèrt della sua facoltè DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); k) e chëst so pere per l contenté i’ à fat fora le so pert de chël tánt, che l ava e cast so père per l’contenté gli ha fatt’ fora le so pèrt de cal tant, che l’ava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); l) E ch’i see pur in cuestion / o de gueres o zitas, / el no disc ra so pugnon / ma ‘l gramora in santa pasc. E ch’i see pur in questión / o de guères o z̄itàs, / el no disc ra so pugnón / ma ‘l gramora in santa pasc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); m) Viva de Moena l segnor curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch / E con so calvo benefiziat. Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch / E con so calvo Benefiziat. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); n) Le confessur cherdea, che l’amaré ess bona entenziun de sodesfá ai crediturs, y respogn, che cösta foss na bona gauja por speré, ch’Idio ejaudiss söa periada. Le confessúr cherdea, che l’amarè ess bona intenziuŋ de sodeŝfà ai creditúrs, y respogn, che quèsta foss ‘na bona gauŝa por sperè, ch’Iddio eŝaudiss soa priada. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); o) A la domanda, come se ciamassa la sua vila, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); p) poder aer vendeta o calche solievo a la sova pascion poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); q) A chësc pinsier i él gnü n dejider fulminant d’odëi indô sü paisc da ciasa A chesc’ pingsīr i elle gnu ‘ng desiderio fulminante d’udei ingdō su paisc’ da ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
2 possessivo corrispondente al pronome personale di terza persona plurale (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; [ 897 ] C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ loro Ⓓ ihr ◇ a) inće i soldas à so proprio pastor d’animes inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’en tó, tröp inant e é deventà de gragn signurs ch’à fat n gran bel onor a süa patria é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant é [é] deventà de gragn Signurs ch’ha fat ‘ǹ gran bel onòr a süa patria DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) T’as doi oce tanto biei… / i é lucente come el fó… / no se ciata i so fardiei / ca in Anpezo, ne aneó. T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… / no se ciata i so fardiei / ca in Ampezo, ne a neò. DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) Pazienza ancora. Lori fà l suo ufizio. Pazienza ancora. Lori fa’ l suo uffizio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Canche chi da noza rovâ iló, êl bele i servi y sudic düc de vigni ses pici y gragn cun so plü bel guant injigná a i receve cun onur. Cang che chi da nozza revā illò, elle belle i servi e sudditi duttg’ de vigne sesso piccei e grangn’ cung so plou bell guant ingjignà ai receve cung unur. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); f) Insciö i dá bugn geniturs utiles istruziuns a sü fis do süa eté y capazité. Ingsceou i dà bongn’ genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
pron. Ⓜ siei, sia, sies
quello che a lui, a lei appartiene, o è proprio o che è relativo a lui, a lei (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ suo Ⓓ sein ◇ a) Abënche l fova fi de Die / Y no de Sant Ujep l sie. Abënke l foa fi de Die / I no de Sant’ Uſhep l sie. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) I ó pa le fá pluré la süa, / l’ó pa spo mené te stüa. I ô pa l’fà pluré la süa, / l’ô pa spo menè te stüa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia)
i siei i parenti e congiunti, specie i più prossimi (gad., grd., fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp., LD, MdR) Ⓘ parenti, congiunti Ⓓ die Angehörigen, die Verwandten ◇ a) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri, amanti de le lavur Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri, amanti de le lavur DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) L plu joven de chisc, stuf de sté a cesa coi suoi, l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté, che ie toca el plu ŝoven de chisc, stuff de stè a cieŝa coi suoi, l’à priè ‘l père, che gliè dess la pèrt della sua facoltè, che gli tocca DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); c) Par śì a ciatà i suoi / ‘L aea senpre el permesso; / De no restà un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezo. Par zí a ciatá i suoi / L’avea sempre el permesso; / De no restá un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezzo. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) Ince Genofefa l’á ciamó fat cherdé, por i fá dí ai sü döt cant, ci che le respet y l’amur filial i podô dé ite. Incie Genofefa l’à ciamò fatt ch’rdè, pur i fa di ai su dutt cant, cicche ‘l r’spett e l’amur filiale i podō dè ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia) ◆ l sie (fod., amp.) Ⓘ i propri averi Ⓓ Vermögen, das eigene Hab und Gut ◇ a) Ma spo che chëst vost fi, che s’à slové via dut cánt l so con le putane; cánche l é vignù, i ei ben a dël mazé n vedel ngrassé. Ma spo che cast vost fí, che s’ há slové via dut cant ‘l só colle putane; canche l’e vignu, jéi beng ad al mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); b) Ma co i và fora di suoi, / d’aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an. Ma co i va fòra di suoi, / d’agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

sie (grd., fas., LD) ↦ sie.

sie (fas., bra.) ↦ sies.

sié Ⓔ SECĀRE (EWD, 241) 6 1836 sear (BrunelG, Fenì18362013:354)
gad. sié mar. sié Badia sié grd. sië fas. seèr caz. seèr bra. sear, siar moe. siar fod. sié amp. sià LD sié
v.tr. Ⓜ sia
tagliare con la falce (gad. A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ falciare Ⓓ mähen ◇ a) Con n pra mez da sear e mez seà / E i marudìe duc amò da cerir encà. Kong un prà mez da sear e mez seà / E i marudie duč amò da čerir nka. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) L’era giusta l meis de aost, che la jent jìa sa mont a seèr L era ğiusta l meis de Aost, ke la ʒ̉ent ʒ̉ia sa mont a seer BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.)
p.p. come agg. Ⓜ siés, sieda, siedes
tagliato con la falce (amp.) Ⓘ falciato Ⓓ gemäht ◇ a) ‘L é seà el outigoi, ‘L é ra vena, el mescedà Le seà el autigoi, Le ra vena, el mescedà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

sié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ sié.

sié (fod.) ↦ sief.

sié (amp.) ↦ sies.

sië (grd.) ↦ sié.

siech (fod.) ↦ sies.

siede (amp.) ↦ seit.

sief Ⓔ SAEPĒS (EWD 6, 235) 6 1763 na sì ‘saepes’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. si mar. sí Badia si grd. sief fas. sief bra. sief fod. sié LD sief
s.f. Ⓜ sieves
recinzione costituita da una serie di elementi in legno disposti parallelamente e sorretti da pali verticali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ staccionata Ⓓ Zaun ◇ a) canche son a mesa strada anter Poza e Pera sente dir l Paternoster, ió me sperde e min vae tedò na sief chan chö son a meza strada anter Pozza e Perô sentö dir al Paternoster io mö sperdö ö min vaö tedô una síöf. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.).

sief (grd., fas., bra., LD) ↦ sief.

siei (col.) ↦ sies.

siela (grd.) ↦ siala.

sièla (fas.) ↦ siala.

siena Ⓔ ? (Lardschneider 1933:353) 6 1865 siëna (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. siena
s.f. Ⓜ sienes
insieme dei rami che si dipartono da una sola radice in una pianta priva di fusto principale (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ cespuglio Ⓓ Strauch, Busch ◇ a) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù, / Ntan ch’ala bassa chieta y cun bona pesc sta la siena ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù, / ’Ntaŋch’ alla bassa chiötta y con bòna pes̄ stà la siëna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) L se muessa avëi scundù tlo ntëur dala burasca. Eco che l [ 898 ] vën finalmënter dala sienes ora. l sę múes’ a̤vái škundú tlo ntóur da̤ la̤ buráška̤. ę́kǫ k’ l va̤ŋ fina̱lmá̤ntę̆r da̤ la̤ síenęs ǫ́ra̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

siena (grd.) ↦ siena.

sièr (fas., caz.) ↦ suié.

sieres (grd.) ↦ siers.

siers Ⓔ SERUM (Lardschneider 1933:353) 6 1864 siëres (VianUA, JanTone1864:198)
grd. sieres
s.m. pl.
la parte del latte che residua dopo la caseificazione (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ siero del latte Ⓓ Molke, Schotte ◇ a) J. Sce la tira do si pere no truep; ma sce la tira do si oma dala lat, y brama, y nida, y ciot, y sieres, y smauz, y zigher S̄. Ŝe la tira dò si père no truep; ma ŝe la tira dò si òma dàla làtt, y bràma, y nida, y ĉot, y siëres, y smauz, y zigher VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

sies Ⓔ SEX (EWD 6, 253) 6 1763 siss ‘sex’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. sis mar. sis Badia sis grd. sies fas. sie bra. sie fod. siech col. siei amp. sié LD sies MdR sies
num.
il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente al cinque (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sei Ⓓ sechs ◇ a) En ben, ve daré sie trogn. En beng: ve dere [daré] sie trong. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Iö à vadagné sies da vint e ćize grosc. Jeu ha vadagné sies da viǹt e çhize groŝ. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); c) a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios, / a mandà dute in malora, / ra comun, i laodaduos a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós, / a mandà dute in malora, / ra comune, i laodaduós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); d) I era a mi creer cinch o sie, / Chi che l’era no ve l die I era a mi krëer čink o sie, / Ki ke l era no vel die BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); e) E i daa a ci sié / E a ci oto fiorine, / Drio ra raza che ‘l é, / O inze stala di prime. E i dava a cí sié / E a cí otto fiorine, / Drio ra razza che l’é, / O inze stalla di prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
s.f. pl.
le ore sei del mattino, le ore diciotto (grd. F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ sei Ⓓ sechs ◇ a) Ne saste pa, che iö leve dagnora a les sies? Ne saste pa, ch’jeu lève dagnóra a les sies? DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR).

sies (grd., LD, MdR) ↦ sies.

siesa (col.) ↦ ceja.

sigat Ⓔ ven. segato 6 1821 sigat (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
gad. sigat mar. sigat Badia segat grd. sigat fas. segat fod. segat amp. sigato
s.m. Ⓜ sigac
addetto alla riduzione di fusti legnosi in tavole o all’esecuzione di sagomature e modanature per lavorazioni in serie di manufatti di legno (gad. A 1879; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ segantino Ⓓ Sägewer ker ◇ a) O Stina dala Sia, / O Stina dl Sigat, / Sce tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. O Stina dala Sia, / O Stina del Sigat, / She tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

sigat (gad., mar., grd.) ↦ sigat.

sigato (amp.) ↦ sigat.

Sigfrid 6 1878 Sigfrid (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. Sigfrid Badia Sigfrid
antrop.
(gad.) Ⓘ Sigfrido Ⓓ Siegfried ◇ a) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) Al eroe Sigfrid la fedela consorte Genofefa Al eroe Sigfrid la fedele consorte Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

Sigfrid (gad., Badia) ↦ Sigfrid.

sighité (gad., Badia) ↦ seghité.

signal (Badia) ↦ segnal.

signé (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ segné.

signel (fod.) ↦ segnal.

significà (amp.) ↦ significhé.

significar (bra.) ↦ significhé.

significat Ⓔ it. significato 6 1864 ‘l significàt (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
gad. significat Badia significat grd. senificat fas. segnificat fod. significat LD significat
s.m. Ⓜ significac
concetto contenuto in un qualunque mezzo di espressione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ significato, senso Ⓓ Bedeutung, Sinn ◇ a) Chësc po ie l senificat dla parabula. Chëst pò jèl ‘l significàt d’la paràbola. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) Al Ofertorio, al ofrí le pan y boanda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da noza; le significat intenunse saurí: / Gili, röses y spines fin che la vita á finí. All’ Offertorio, all’ offrì l’pang e boánda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da nozza; l’significat intenungse saorì: / Gigli, röses e spines fing ch’la vita ha finì. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

significat (gad., Badia, fod., LD) ↦ significat.

significhé Ⓔ it. significare ‹ SIGNIFICĀRE (EWD 6, 247) 6 1864 significa (VianUA, FiProdigo1864:193)
gad. significhé mar. segnifiché Badia significhé grd. senifiché fas. segnifichèr caz. significhèr bra. significar fod. significhé amp. significà LD significhé
v.intr. Ⓜ significheia
voler dire, avere un dato senso o significato, detto di parole, locuzioni e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ significare Ⓓ bedeuten ◇ a) Canche l ie ruà da daujin da cësa, y l à audì sunan y ciantan, à ël cherdà ora n fant, y à damandà, cie che chësc senifica? Càŋchè l’jè ruà da da us̄iŋ da tgesa, y l’hà àudi sunàŋ y tgiàntàŋ, hà ël cherdà òra uŋ fànt, y hà dumandà, tgë che chëst significa? VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); b) Spo intenaraste impormó, ci ch’al significhëia chësc lëgn Spo inteneraste imprmò, cic ch’el significa chesc’ lengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

significhé (gad., Badia, fod., LD) ↦ significhé.

significhèr (caz.) ↦ significhé.

signor (mar., col., amp.) ↦ signour.

signoria Ⓔ it. signoria (EWD 6, 256) 6 1631 (lo porte et profiere prima alla) Signoria (Proclama1631-1991:156)
gad. signoria mar. signoria Badia signoria grd. sunieria fas. segnorìa fod. signoria MdR signoria
s.f. Ⓜ signories [ 899 ]
organo collegiale giudicante cui compete l’amministrazione della giustizia (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, MdR) Ⓘ tribunale, ufficio giudiziale Ⓓ Gerichtsbehörde, Gericht ◇ a) Le medemo fô davant a le vicare con certes atres persones, ch’aveva da fà con Signoria. Le medemmo fô davant a le Vicare coǹ ćertes atres persones, ch’a(ve)va da fà coǹ Signorìa. DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR).

signoria (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ signoria.

signorina Ⓔ it. signorina 6 1873 signorines pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. signorina Badia signorina amp. signorina
s.f. Ⓜ signorines
titolo di cortesia e di rispetto con cui ci si rivolge o ci si riferisce a donna giovane non sposata (gad., amp.) Ⓘ signorina Ⓓ Fräulein ◇ a) ’Es à anche ra bustines / Sta nobil signorines / E ce tirà sora ch’ ’es farà / Parcé che i tos vade là. Es ha anche ra bustines / Sta nobil signorines / E ce tirà sora ches farà / Parcé che i tos vade là. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); b) anzi dötes les bones umes i mostrâ cui dëic a süa filiolanza la signorina (inlaota nominân insciö ince les prinzipësses) anzi duttes les bones umes i mostrā cui deitg’ a sua filiolanza la Signorina (illaota nominang ingsceou incie les principesses) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

signorina (gad., Badia, amp.) ↦ signorina.

signour Ⓔ it. signore ‹ SENIOR (EWD 6, 255) 6 1807 segnœur (PlonerM, Erzählung4GRD1807:49)
gad. signur mar. signor Badia signur grd. seniëur fas. segnor caz. segnor bra. segnor moe. segnor fod. signour col. signor amp. signor LD signour MdR signur
s.m.f. Ⓜ signours, signoura, signoures
1 appellativo di cortesia, premesso eventualmente al nome, al cognome o alla qualifica, con cui ci si rivolge a un uomo o a una donna (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) Mi seniëur pere, respuend l fi, sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda. Mi segnœur pere, respuend l’fì, sche kœl, k’ a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda. PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Segnor chieride sasc, e? Segnor chlieride Sasch é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) O sibe laudà Idie! śën t’ei! / Po n es mo una da passé, / Te muesses mo la damandé / A seniëur Cristl - cëla vé! / Chësc te farà pa mo sué O si lauda Idie! ʃën t’ ei! / Po n’es mo una da passè, / Te muesses mo la damandè / A seniëur Kristl - ciëla ve! / Këst te farà pa mo suè! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); d) Me portëise mia viesta, signur maester? / Signur scé, iö l’à chilò. Me portëise mia viesta, Signur Maéstr? / Signur ŝé, jeu l’ha quilò. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:250 (MdR); e) Iö menerà mi servidù da vos, per avisé vosta signura so, ch’ëla ne ves aspete. Jeu menerà mi servidù da vos, per avvisé vosta Signura só, ch’ëlla ne ves aspétte. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); f) E dapò al ge n’à manà ence ai fascegn n pech. / Segnor Sepon nia permal / De chel che v’é scrit E dapò al ge n’à manà ence ai Fascegn n pech. / Segnor Sepon nia per mal / De chel che v’é scrit PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.); g) Le signur zerimonier fej chiló da patrun / Y tëgn en regola la sacra funziun L’signur ceremoníer fess chilo da patrung / E tagn in regola la sacra fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 uomo / donna, con una sfumatura di maggior riguardo (grd., fas., MdR) Ⓘ uomo Ⓓ Mann ◇ a) söla gran plaza de S. Merch, vëighel cater o cinch signurs che se la rajonava seu la graǹ plazza de S. Märc, vëighel quatr o ćinq signurs che se la raĝionava DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) Candenó al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel Candönô al veit sun sora al sas unô bellô siŋorô col tschapel ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); c) N calighé che fova n pue maladët, à n di purtà n pèr de stivei a n seniëur t’ustaria, ulache fova de autri uemes. Uŋ calighë che fòa uŋ pue maladëtt, hà uŋ di purtà uŋ pèr de stivëi a uŋ Signour t’ ustaria, ulà che fòa d’autri uemes. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); d) La segnora al sentir chesta cossa, desperada de no se poder vendicar, […], se é ressolta de voler enjuriar la meseria del Re La signora al sentir chösta co̱sa, dösperada dę no̬ se po̬dör vendicar, […], s’ è riso̱lta de vo̬lör injuriar la miseria del Re. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.)
3 individuo raffinato, altolocato, benestante (gad. A 1879, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; DILF 2013) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); b) E canche gé n gran segnor / Vegniré con n servidor / A te portèr da magnèr / E dapò a se maridèr. Ö chan chö iö un gran sinior / Vönirö con un servidor / A tö portär da magniär / Ö dapô a sö maridär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.); c) é sozedù, che na nobil segnora de Gascogna é jita a lejia al Sepolcro è suzzes, chö na nobil signora de Gascogna è žita a löžia al Sepolcro RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) iel suzedù, che na nobla seniëura dla Guascogna ie jita a dlieja ięl suzzędù, chę nå no̱bil sęgnęura dla Guascogna ię žita å dlięžå RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) él sozedü che na nobla signura dala Gascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher erre sozzedù che na nobil signora dalla Gascogna è žöda a dlišia alle Sǫnt Sẹpǫlcr PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); f) Söl ciastel chersciôl forsc sö massa delicat, y sëgn fossel ghel, grasomé al per di atri mituns di signurs. Soul ciastell c’rsceŏle forsi sou massa d’licat, e ſengn’ foss’l ghel, graſumè al per d’i atri mittungs di Signurc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia); g) O cotan miú ch’al foss por me ester na contadina plütosc co signura, na püra, che mëss jí a s’ le ciafé, che na prinzipëssa, chiló cun bel y nia! O cutang miù ch’el foss’ pur me est’r na contadina plouttosc’ che Signura, na pura, che mess’ jì a s’ l ceaffè, che na prinzipessa, chilò cung bell e nia! nia plou, nia! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); h) Chisc muessa bën vester de drë gran seniëures, y i autri, che se plea tan bas dant ëi, ie segur plu stlec. kiš múesa̤ ba̤ŋ véštę̆r dę dra̤ graŋ sęnyóuręs, i i áutri, kę sę pléa̤ tam bas dant ái, íe sęgúr plu štletx. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
4 chi viaggia e soggiorna per turismo fuori della sua sede abituale (grd. DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ villeggiante, turista Ⓓ Tourist, Gast ◇ a) Ve! Ve! N segnor. Fosc che l’é un dai sasc. Jon mo a veder. Vè! Vè! un Segnor: Fosch che l è un dai sasch. Schong mò a veder. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.)
5 chi esercita il proprio dominio su un territorio (gad. B 1763; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod.) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö me spete de l’ofeja che m’é stat fat Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, Decame- ronIXMOE1875:639 (moe.); b) Mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió m’aspete vendeta de la enju- [ 900 ] ria, che la é stata fata a me Mio Signo̬r, io̬ vęgnę nęlla to̱a prešenza no̬ perché iò̬ m’aspette vęndętta dell’ injuria, chę è stada fatta a me RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta dal tort, co m’é sté fat (a me) Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta del tǫrt, che m’è stè fat (a me) PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) Mi Signur, iö ne vëgni ala tüa presënza por vendëta ch’i oressi chirí dla ingiüria che m’é stada fata Mi Signur, jö nẹ vagnẹ alla tüa prẹsåinza pẹr vẹndatta ch’i’ o̮rẹssẹ chirì d’la ingiüria che m’é stada fatta PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); e) E dëla é juda braglan davánt al Re e à dit: Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me spete vendëta de l’ingiuria che é stada fata a mi E ella è žuda braglan davant al Rẹ e ha dit: Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me PescostaC, Decame- ronIXFOD1875:655 (fod.) ☟ scior
6 il padrone di casa, in rapporto ai domestici e al personale di servizio (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) Lisabeta! / Ći comanëise, signur? / Porta chësta lëtra a la posta Lisabetta! / Çhi commanëise, Signur? / Porta questa lëttra a la posta DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); c) l s’à mossù mëte a laoré pro n signour, e chëst signour l l à mané nte na sua campagna a cialé davò i porciei el s’ ha mossù matte a laorè pro ‘n signour, e cast signour el l’ha manè ‘n te na sua campagna a cialè davò i porciei DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); d) Cina ch’i ará vita, n’arbandonarái mai chësc bosch, n’odarái atra fazia umana: impó conscidrede osta signura y contëssa por tera, che s’abracia i jenëdli y se sconjura. Cina ch’i arrà vita, n’arbandonarai mai chesc’ bosc, n’udarai at’r fazia umana: impò cunsiderede osta signura e contessa pur terra, che s’ abbraccea i jonedli e sè scongiura. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
s.m. sg.
1 appellativo per rappresentanti del clero (gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976, MdR) Ⓘ don, signor parroco Ⓓ Hochwürden ◇ a) Auguron a seniëur curat / Che l stebe drët nton. Auguron a seniëur kurat / Ke l stebe drët nton. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) N’ëise aldì nia, Signur Curat? N’ëise aldì nìa, Signur Curat? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:260 (MdR); c) Al á vaghé por nos na munt, / Prëii ch’Idî i le mëtes en cunt, / Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Al ha vaghè por nòs na munt, / Prai ch’Iddi il mat ing cunt, / Signurs chë va vistis dë ròs /Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); d) Viva de Moena l segnor curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch / E con so calvo benefiziat. Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch / E con so calvo Benefiziat. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); e) Y le plü jonn ne lasciunde fora / Signur Lunz en gran merit E ‘l plou jon n’lasceunde fora / Signor Lunz in grang merìt DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
2 l’essere supremo, concepito come perfettissimo, eterno, creatore e ordinatore dell’universo (gad. V/P 1998, grd., fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ Dio Ⓓ Gott ◇ a) V’adore te chësta decima terza Stazion, o Seniëur tëut ju dla crëusc ti braces de vost’oma adulereda V’adore in chasta dezima terza Stazion, o Segniour tout shu della crousch ti braces de vost oma adulereda RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Ne t’á pa condané degügn? Ara dijô: degügn, Signur! Y Gejú dijô ad ëra: Ince iö ne te condanëii pa. Ne t’ ha pa condanne degügn? Alla dischóa: degügn, Signur! E Jeshú dischóa ad alla: Intgie iō ne te condanné pa. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) No él nesciugn, che te à condanà? Ela à dit, nesciugn Segnor! Ma Gejù à dit: nience gé no te condène No él neshun, che te a condaná? Ella a dit, neshun Signór! Ma Gesú a dit: niendghie je no te condene HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Dëla à dit: Degugn, Signour! Ma Gesù à dit: Ence mi no te condanarè. Ala ha dit: Degugn, Signour! Ma Gesú ha dit: Entgie mi no te condannaré. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Digo anch’io, che ‘l à da sbate / (Pardonamera Signor!) / ‘L à da fei con savie e mate, / Se ‘l vó fei da bon Pastor. Digo anch’ jò, che l’ha da sbate / (Pardonamera Signor!) / L’ha da fei con savie e mate, / Se ‘l vo’ fei da bon Pastor. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) e ‘l i responde che chesto sarae un bon motivo da sperà, che ‘l Signor eśaudisce ra so preghiera. O se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà e ‘l i responde che questo sarave un bon motivo da sperá, che ‘l Signor esaudisce ra só preghiera. O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); g) N om plen de debic, che fova trement amalé, à dit a so confessour, che la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de i’ slongé chësta vita Uŋ om pleŋ de debitŝ, che fova tremend amalé, ha dit a so confessour, che la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); h) ais fortüna, mia Genofefa, le Signur t’acompagnëies Aieste fortuna, mia Genofefa, ‘l Signur t’ accompagne DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
Signour Idie (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, MdR) Ⓘ Dio, Domineddio Ⓓ Gott, Herrgott ◇ a) le Signur Idie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi cometess le pićé le Signur Iddie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi comettess le piçhié DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) Le Signur Idî é cun düc bun; / cun so aiüt é döt sann y intun L’Signur Idî é con düć bun; / con so aiüt é düt sann y intun PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); c) emparar da ti a soportar pazientemente la mia, che giö (el Segnoredio lo sà) se demò podesse farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti ‘nparar da ti a zopportar pazientemente la mia, che giö (el Zegnoredio lo za) ze de mo podezze farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ◆ signour sci (gad. V/P 1998, fas., MdR) Ⓘ signor sì Ⓓ jawohl ◇ b) D. Insciö! Aste forsce mangé de chi poms, che iö t’â proibì? / A. Signur scé! D. Insceu! Haste forŝe mangé de chi poms, ch’jeu t’ [h] â proibì? / A. Signur ŝé! DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); a) Segnor scì, n’aon ben n pec. Volede che jissane a i tor, e? Segnor sì: n’aong beng un pétsch. Volede che schisane ai torr é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.) ◆ signours scherz. soprannome scherzoso con cui si designano gli abitanti di vigo di fassa (fas.) Ⓘ (pl., signori), signori scherz.Ⓓ Herren scherz. ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concères / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

signour (fod., LD) ↦ signour.

signoura Ⓔ mozione di signour 6 1878 signures pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. signura grd. seniëura fas. segnora [ 901 ]
s.f. Ⓜ signoures
moglie, donna sposata (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879) Ⓘ moglie Ⓓ Frau ◇ a) al s’é abiné a chëra devoziun düc i sudic coi ciavaliers sü amisc, y de chi les signures el s’è abbinè a chella d’voziung duttg’ i sudditi coi cavalieri su amizi, e d’chi les signures DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
s.f. sg.
epiteto della madonna (gad.) Ⓘ Nostra Signora Ⓓ Unsere Frau ◇ a) ê gnüda consacrada da vësco Idolfo, intitolada dal popul: Dlijia dla Signura ē gnuda consagrada da vesco Idolfo, intitulada dal popol: Dlisia d’la Signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

signur (gad., Badia, MdR) ↦ signour.

signura (gad.) ↦ signoura.

sigorté (Badia) ↦ segurté.

sigü (gad., Badia, MdR) ↦ segur.

sigüda (gad., MdR) ↦ segura.

sigur (col.) ↦ segur.

siilagraziedî (Badia) ↦ sibelagraziedie.

Sillian 6 1870 Sillian (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Sillian col. Sillian
topon.
paese e comune austriaco nel distretto di lienz, in tirolo (fod.) Ⓘ Sillian Ⓓ Sillian ◇ a) A S. Candido e Sillian le biave madure pressapuoch come a Col. a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Sillian (fod., col.) ↦ Sillian.

simbol (gad., Badia, fod., LD) ↦ simbul.

sìmbol (fas.) ↦ simbul.

simbul Ⓔ it. simbolo / dt. Symbol 6 1878 simbolo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68)
gad. simbol Badia simbol grd. simbul fas. sìmbol fod. simbol LD simbol
s.m. Ⓜ simbui
oggetto, individuo o altra cosa concreta che può sintetizzare ed evocare una realtà più vasta o un’entità astratta (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ simbolo Ⓓ Symbol ◇ a) Ah! zerto mi amur ad ël é pur interminabl desche l’or de chësc anel, che ne se finësc ignó, y é le vero simbol dl’eternité. Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch’ l’or d’chesc’ anell, che nè s’finesc’ inniò, ed è ‘l vero simbolo d’l eternitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

simbul (grd.) ↦ simbul.

simia (col.) ↦ scimia.

simile Ⓔ it. simile 6 1873 simili m. pl. (Anonim, Monumento1873:2)
gad. simile Badia scimile amp. simile
agg. Ⓜ simili, simila, similes
1 che ha alcune caratteristiche significative in comune con un’altra persona o un’altra cosa (gad. P/P 1966) Ⓘ simile Ⓓ ähnlich ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia); b) na vita simila a na bela sëra d’aisciöda na vita simile a na bella sera d’aingsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
2 di tale specie, siffatto, con una accentuazione espressiva del riferimento considerato nei suoi aspetti inconsueti, impensati o imprevisti (gad., amp.) Ⓘ simile Ⓓ derartig ◇ a) À abiśognà che lo paghe, / E secondo el costume / Che ‘l é in simili caje A’ abbisogná che lo paghe, / E secondo el costume / Che l’é in simili cage Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) "Ah ess Idî la bunté de nes fá na simila grazia", dijô la duchëssa "Ah ess’ Iddì la bontè de nes fa na simil grazia", dijō la duchessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia) ☝ tel.

simile (gad., amp.) ↦ simile.

Simmern 6 1878 Sigmern, Simmern (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128)
gad. Simmern Badia Simmern
topon.
città capoluogo del circondario (landkreis) rheinhunsrück (gad.) Ⓘ Simmern Ⓓ Simmern ◇ a) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’ i sposi abitâ, é gnü plü tert desdrüt, mo sot l’inom Altensimmer él ciamó les rovines da odëi L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullacch’ i sposi abitā, è gnù plou tert desdrutt, mo sŏtt l’innom Altensimmer èle ciamò les rovines da udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

Simmern (gad., Badia) ↦ Simmern.

Simon (col.) ↦ Scimon.

sincerità (amp.) ↦ senzierité.

sincero (MdR) ↦ senzier.

singolo (amp.) ↦ singul.

singul Ⓔ it. singolo 6 1873 singolo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
amp. singolo
agg. Ⓜ singui, singola, singoles
preso o considerato a sé, distinto dagli altri, ciascuno di per sé, uno per uno, isolato (amp.) Ⓘ singolo Ⓓ einzeln ◇ a) Se par vede ra braura / Del seralio comunal / Par conosce ra natura / D’ogni singolo animal. Se par vede, ra braura / Del serraglio comunal / Par conosce ra natura / D’ogni singolo animal. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

sintí (gad., Badia) ↦ sentì.

sinzerité (Badia) ↦ senzierité.

sinzier (gad., Badia, fas., amp.) ↦ senzier.

sinzieramenter (fas.) ↦ senziermenter.

sinzierità (grd.) ↦ senzierità.

sinziero (amp.) ↦ senzier.

sinzirité (gad.) ↦ senzierité.

siolà (col.) ↦ sciolé.

sior (col.) ↦ scior.

sior (mar.) ↦ siour.

siour Ⓔ apadan. sior, obliquo di sire ‹ afr. sire ‹ SENIOR (GsellMM) 6 1763 sior ‘dominus’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. siur mar. sior Badia siur fod. siour
s.m. Ⓜ siours
1 appellativo di cortesia, premesso eventualmente al nome, al cognome o alla qualifica, con cui ci si rivolge a un uomo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966) Ⓘ signore Ⓓ Herr ☟ scior
2 appellativo preposto al nome dei preti (gad. P/P 1966, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ don, signor parroco Ⓓ Hochwürden ◇ a) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Un incö nosc Siur Curat / Che na te ligrëza nes á fat Ung incö nos Sior Corat / Che na të ligrazza n’ës ha fat PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); c) Siur Domëne é rové adalerch, / Y á tut pro nos l’alberch Sior Domane ë rovè a darlerc, / E ha tut pro nòs l’alberc PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); d) Sëgn düc sö, fajei na viva / A siur Iaco da La Ila Seingn duttg’ sou, fascei na viva / A [ 902 ] Sior Jaco da Lailla DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l ceant DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); f) Siur Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); g) A Siur Primiziant, y a düc Eviva! A Sior Primiziant, e a dütg Evviva! PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia) ☟ don2.

siour (fod.) ↦ siour.

śirà (amp.) ↦ siré.

śirar (bra.) ↦ siré.

siré Ⓔ deriv. di siri (Gsell 1991a:135) 6 1873 zirà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
gad. siré Badia śiré grd. śiré fas. śirèr bra. śirar amp. śirà
v.intr. Ⓜ sira
andare in giro, con o senza uno scopo preciso; vagare (Badia, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ girare Ⓓ umhergehen ◇ a) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); b) Ara sirâ atira cui edli por la orëi chirí Ella ſirā attira cui oudli pur la urei chirì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); c) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

siré (gad.) ↦ siré.

śiré (Badia, grd.) ↦ siré.

śirèr (fas.) ↦ siré.

śiro (fas., amp.) ↦ giro.

sis (gad., mar., Badia) ↦ sies.

sit Ⓔ it. sito ‹ SITUS (EWD 6, 138), forme con š ‹ nordit. 6 1858 schito (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
gad. sit Badia scito grd. scito fas. sit, scito bra. sit, scito fod. scito amp. sito LD sit
s.m. Ⓜ sic
porzione di spazio idealmente o materialmente delimitata (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ luogo, posto, sito Ⓓ Lage, Ort, Platz ◇ a) se rua a Vich, al più bel scito de Fascia sö ruo a Vic, al più bel schito dö Fassa ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) Genofefa messâ rí, s’ le tol y le mëna te n bel sit inanter i crëps te sorëdl bun cialt Genofefa messā rì, s’ ‘l tōl e ‘l mena teng bell sito inant’r i crepp te sored’l bung cialt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

sit (gad., fas., bra., LD) ↦ sit.

sita (fas.) ↦ saeta.

sito (amp.) ↦ sit.

situazion Ⓔ it. situazione 6 1870 situazion (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. situaziun Badia situaziun grd. situazion fas. situazion fod. situazion col. situazion amp. situazion LD situazion
s.f. Ⓜ situazions
connessione di aspetti o di elementi che configurano la condizione attuale di un fatto (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ situazione Ⓓ Situation ◇ a) Duta la situazion é superba. Dutta la situazion è ʃuperba. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

situazion (grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ situazion.

situaziun (gad., Badia) ↦ situazion.

siur (gad., Badia) ↦ siour.

sizer (col.) ↦ scizer.

Sizilia 6 1833 Sicilia (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
MdR Sicilia
topon.
la maggiore delle isole del mediterraneo (MdR) Ⓘ Sicilia Ⓓ Sizilien ◇ a) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR).

slaatà (amp.) ↦ slavaté.

slaiché Ⓔ dtir. schlaichn (EWD 6, 257) 6 1878 slaicala (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. slaiché mar. slaihé Badia slaiché
v.intr. Ⓜ slaica
avanzare aderendo su una superficie, sfregandovi sopra (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ strisciare Ⓓ schleichen ◇ a) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

slaiché (gad., Badia) ↦ slaiché.

slaihé (mar.) ↦ slaiché.

slamacon Ⓔ ? connessione con LAMA, REW 4862? presupporrebbe * slamaché ‘scarabocchiare’ (GsellMM) 6 1872 slamacòn (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11)
amp. slamacon
s.m. Ⓜ slamacons
pittore incapace (amp. C 1986) Ⓘ imbrattatele Ⓓ Farbenkleckser ◇ a) De fei verse no ‘l é bon, / No ‘l é bon de fei de meo, / Un pormai de slamacon. De fei verse no l’è bon, / No le bon de fei de meo, / Un por mai de slamacòn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.).

slamacon (amp.) ↦ slamacon.

slapa (moe.) ↦ slepa.

slara (mar.) ↦ sclara.

slargà (amp.) ↦ slarié.

slargé (Badia, fod.) ↦ slarié.

slargë (grd.) ↦ slarié.

slargèr (caz.) ↦ slarié.

slargiar (bra., moe.) ↦ slarié.

slarié Ⓔ protopadan. * slargar ‹ *EXLARGĀRE (GsellMM) 6 1763 slarge fora ‘extendo’; slargiè la boccia ‘rictus’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. slarié mar. slarié Badia slargé grd. slargë fas. slarièr caz. slargèr bra. slargiar moe. slargiar fod. slargé amp. slargà LD slarié
v.tr. Ⓜ sleria
rendere più largo, più ampio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ allargare, dilatare, estendere Ⓓ erweitern, ausdehnen
se slarié (gad., grd. F 2002) Ⓘ dilatarsi Ⓓ sich ausdehnen ◇ a) Gonot i cuntâl ala uma, co ch’i fios vërc dles paromores, o i popi dles röses se slariâ Gonot i cuntāle alla uma, coc ch’i fios vertg’ d’les paromores, o i pōpi d’les rouſes sè slargiā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

slarié (gad., mar., LD) ↦ slarié. [ 903 ] slarièr (fas.) ↦ slarié.

slavaces (moe.) ↦ lavac.

slavatà (col.) ↦ slavaté.

slavatar (bra., moe.) ↦ slavaté.

slavaté Ⓔ *EX-LAVĀRE + suffisso frequentativo -até (Gsell 1991a:139) 6 1844 slaatà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. slavaté Badia slavatè grd. slavaté fas. slavatèr caz. slavatèr bra. slavatar moe. slavatar fod. slavaté col. slavatà amp. slaatà
v.tr. Ⓜ slavateia
lavare ripetutamente e con forza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ lavare energicamente Ⓓ eine Spülwut haben, immer wieder waschen
v.intr. Ⓜ slavateia
di liquidi, muoversi sbattendo entro un recipiente non pieno, quando siano agitati (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ guazzare, sguazzare, sciaguattare Ⓓ schwappen, patschen ◇ a) El non à ra deboleza / d’ingrandisse e slaatà; / ‘l é ‘l proverbio, che "Grandeza r’é sorela d’umiltà". El non a ra debolez̄a / d’ingrandise e slaatà; / l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a r’ e sorèla d’umiltà". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

slavaté (gad., grd., fod.) ↦ slavaté.

slavatè (Badia) ↦ slavaté.

slavatèr (fas., caz.) ↦ slavaté.

slef Ⓔ mhd. lëfs (EWD 6, 261) 6 1763 schef ‘labium’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. slef mar. slef Badia slef grd. slef fas. slef fod. slef LD slef
s.m. Ⓜ slefs
ciascuna delle due pieghe cutanee carnose che costituiscono la parte anteriore della bocca e delimitano l’apertura orale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ labbro Ⓓ Lippe ◇ a) canch’i ará pordü la favela, y ne n’ará plü degun fle, canche le lominus di edli sará sparí, i slefs ará n corú bröm cang, ch’i arrà purdŭ la favella, e nen arà plou d’gung flě, canch’ ‘l luminùs d’i oudli sarà sparì, i sleff arà ‘ng curù brūm DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

slef (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ slef.

slega Ⓔ pustert. schleage (Gsell 1996b:240) 6 1878 slèghes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. slega mar. sleiga Badia slega
s.f. Ⓜ sleghes
arbusto spinoso delle rosacee (prunus spinosa l.), detto anche pruno selvatico (gad. V/P 1998) Ⓘ prugnolo, prugno selvatico Ⓓ Schlehdorn, Schlehe, Schwarzdorn ◇ a) iló ciafeste trognores da spinac fosc y spizusc: al é sleghes, düc chi popi blanc y vërc contëgn daite la flu illò ceaffeste trognores da spinac’ fosc’ e spizzŭsc’: el è slěghes duttg’ chi pōpi blanc’ e vertg’ cuntengn’ daïte la flu DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

slega (gad., Badia) ↦ slega.

slegnada (moe.) ↦ legneda.

slegnèda (fas.) ↦ legnèda.

sleiga (mar.) ↦ slega.

slejierir (fas., moe.) ↦ slesiré.

slemené (fod.) ↦ slomené.

slengèr (caz.) ↦ slongé.

slepa Ⓔ nordit. slepa ‘schiaffo; grande fetta’ ‹  * slepja ‹  langob. * slapja (Gsell 1996b:240) 6 1845 lepe pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:12)
gad. slepa grd. slepa fas. slepa, lepa bra. slepa moe. slapa fod. slepa amp. slepa
s.f. Ⓜ slepes
colpo violento dato a mano aperta sul viso (gad. A 1879; Pi 1967, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973, amp. A 1879; Q/K/F 1988) Ⓘ ceffone, sberla Ⓓ Ohrfeige, Maulschelle ◇ a) Se no voi lepe e bastonade / Colpes, legnade e forade, / Cognaré bel, bel trotar / A costa de toalar. Se nò voi lepe e bastonade / Kolpes, legnade e forade, / Kognarè bel, bel trotár / A kosta de Toalár. BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.).

slepa (gad., grd., fas., bra., fod., amp.) ↦ slepa.

sleserament (fod.) ↦ slesirament.

sleserí (fod.) ↦ slesiré.

slesirament Ⓔ deriv. di slesiré 6 1878 slisirament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. slisiramënt Badia slisiramënt grd. slesiramënt fod. sleserament
s.m. Ⓜ slesiramenc
l’alleggerire, l’essere alleggerito (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ alleggerimento Ⓓ Erleichterung ◇ a) o mëneme impara te tüa fossa, porcí che la vita m’é n pëis, n slisiramënt la mort o mèneme impara te tua fossa, purcicche la vita m’è ‘ng peis, ‘ng sliſirament la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

slesiramënt (grd.) ↦ slesirament.

slesiré Ⓔ deriv. di lesier (EWD 4, 224) 6 1878 sliſiràss (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43)
gad. slisiré mar. slisiré Badia slisiré grd. slesiré fas. slejierir bra. slijierir moe. slejierir fod. sleserí LD slesiré
v.tr. Ⓜ slesireia
1 rendere leggero o più leggero (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ alleggerire Ⓓ erleichtern
2 rendere, meno grave (gad.) Ⓘ alleggerire, alleviare Ⓓ erleichtern ◇ a) Bele le sonn dla ciampana me slisirass cotan le cör. Belle ‘l son d’la ciampana mè sliſiràss’ cutang ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

slesiré (grd., LD) ↦ slesiré.

slet (mar.) ↦ sclet.

slezià (amp.) ↦ slizié.

slijierir (bra.) ↦ slesiré.

slis (Badia) ↦ deslis.

sliscé Ⓔ apadan. (s)lišar ‘lisciare’ ‹  LIX(I)ĀRE ‘mit Lauge behandeln, glätten’ (Gsell 1991a:137) 6 1873 slizzà (Anonim, Toses- Cortina1873-1938:30)
fas. sliscèr bra. slisciar moe. slisciar amp. sliscià
v.tr. Ⓜ sliscia
1 rendere liscia una superficie eliminandone scabrosità e disuguaglianze (fas. DA 1973, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ lisciare, levigare Ⓓ glätten
2 fig. attrarre o assecondare con lusinghe, blandire (fas. DA 1973, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ adulare Ⓓ schmeicheln ◇ a) Sae śà da ve sliscià / Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’à ciapà. Saesà da ve slizzà / Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

sliscèr (fas.) ↦ sliscé.

sliscià (amp.) ↦ sliscé.

slisciar (bra., moe.) ↦ sliscé.

slisiramënt (gad., Badia) ↦ slesirament.

slisiré (gad., mar., Badia) ↦ slesiré.

slita Ⓔ ahd. slita (EWD 5, 263) 6 1860 ‘n slitta (BrunelG, Occa[ 904 ] sioneNozza1860*-2013:368)
gad. slita mar. slita grd. slita fas. slita bra. slita fod. slita amp. slita LD slita
s.f. Ⓜ slites
carrozza montata su pattini, e trainata da cavalli (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ slitta a cavalli Ⓓ Pferdeschlitten
jì en slita (fas.) Ⓘ andare in slitta Ⓓ Schlitten fahren ◇ a) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

slita (gad., mar., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ slita.

sliziar (bra., moe.) ↦ slizié.

slizié Ⓔ padan. (s)lizegar ‘lisciare’ ‹  germ. * slipjan (Gsell 1999b:233) 6 1833 slìziel fora 3 invers. (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. slizié mar. slizié Badia slizié grd. slizië fas. sluzièr caz. sluzièr, slizièr bra. sliziar moe. sliziar fod. slizié amp. slezià LD slizié MdR slizié
v.intr. Ⓜ slizia
scorrere leggermente e rapidamente su una superficie liscia, levigata o in pendenza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scivolare Ⓓ rutschen
slizié fora (grd. F 2002, MdR) Ⓘ scivolare Ⓓ ausrutschen ◇ a) Arivé amesa dlijia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. Arrivé a mezza dliŝia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR).

slizié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ slizié.

slizië (grd.) ↦ slizié.

slizié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ slizié.

slizièr (caz.) ↦ sluzièr.

sliziné Ⓔ da accostare a liciorent, con dissimilazione del suffisso (Gsell 1996b:240) 6 1878 slizzineia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. sliziné Badia sliziné
v.intr. Ⓜ slizineia
1 presentare riflessi luminosi di limitata ma vivace intensità, scintillare (gad. P/P 1966) Ⓘ luccicare Ⓓ glitzern ◇ a) do vëgnel düc i ciavaliers, ala comparsa de chi che sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina dō vegnel duttg’ i cavalieri, alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
2 apparire improvvisamente, di un sentimento, d’un pensiero (gad. P/P 1966) Ⓘ sorgere d’improvviso, balenare Ⓓ aufblitzen ◇ a) Inlaota slizinâ tl pinsier de Genofefa les parores dl vësco venerabl Illaota slizzinā t’ l pingſir de Genofefa les parores d’l Vesco Venerabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

sliziné (gad., Badia) ↦ sliziné.

slocé Ⓔ deriv. di locia (EWD 4, 238) 6 1805 slochie (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. slocé mar. sloćé Badia sloćé fod. slocé †
agg. Ⓜ slocés, sloceda, slocedes
che non ha i denti, che ha perso i denti (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod.) Ⓘ sdentato Ⓓ zahnlückig ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent tes moro, e slochie, ma tas talent PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.).

slocé (gad.) ↦ slocé.

sloćé (mar., Badia) ↦ slocé.

slocé † (fod.) ↦ slocé.

slofà (amp.) ↦ slové.

slöm (gad., mar.) ↦ slune.

slomené Ⓔ (EX)NŌMINĀRE (EWD 6, 266) 6 1763 slomenè ‘obpergo, reprehendo’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. slomené mar. slomené Badia slomenè grd. sluné fas. deslomenèr bra. slumenar, deslumenar fod. slemené LD slomené MdR slomené
v.tr. Ⓜ slomeneia
disapprovare, biasimare a voce o per iscritto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rimproverare, sgridare Ⓓ schelten, einen Verweis geben ◇ a) Canche la fomena gnê, e ne ciafava plü sü grosc, pitàvela e le slomenava. Quanche la fomena gnê, e ne ćiaffava plü sü groŝ, pittavela e le slomenava. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Un slemeneia n auter, che l parla da mat e da esen. Uŋ slemeneja un auter, ch’el parla da mat e da esen. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); c) Önn slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da müsciat. Òn slomenâ uŋ âter, ch’ël ragióna da matt y da musciatt. PlonerM, Erzählung1MAR1856:23 (mar.); d) Un slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da musciat. Uŋ slomenà uŋ àter, ch’ël raĝiona da mat e da musciat. PlonerM, Erzählung1BAD1856:23 (Badia).

slomené (gad., mar., LD, MdR) ↦ slomené.

slomenè (Badia) ↦ slomené.

slominé (gad., mar.) ↦ sluminé.

slonfar (bra.) ↦ slonfé.

slonfé Ⓔ *EXCONFLĀRE (EWD 6, 271) 6 1763 slonsè [recte: slonfè] ‘tuber, tumidus’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. slunfé mar. slunfé Badia slunfé grd. slunfé fas. slonfèr caz. slonfèr bra. slonfar moe. sgionfar fod. slonfé col. sgionfà amp. jonfà LD slonfé
v.tr. Ⓜ slonfa
riempire d’aria o di gas una cavità limitata da pareti flosce in modo che queste si distendano (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gonfiare Ⓓ blähen
p.p. come agg. Ⓜ slonfés, slonfeda, slonfedes
gonfiato, cioè dilatato e disteso, o aumentato di volume, per cause naturali o ad arte (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD) Ⓘ gonfio Ⓓ geschwollen ◇ a) Cun i edli slunfá dales leghermes sighitera spo Cui oudli slungfà dalles legrimes seghiteila spo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia)
se slonfé (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ gonfiarsi Ⓓ anschwellen ◇ a) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, finch’ i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

slonfé (fod., LD) ↦ slonfé.

slonfèr (fas., caz.) ↦ slonfé.

slongà (amp.) ↦ slongé.

slongé Ⓔ protopadan. * slongar ‹ *EXLUNGĀRE (GsellMM) 6 1807 schlungiè (PlonerM, Erzählung5GRD1807:47)
gad. slungé Badia slungé grd. slungë fas. slongèr caz. slengèr [ 905 ] bra. slongiar moe. slongiar fod. slongé amp. slongà LD slongé
v.tr. Ⓜ slongia
1 aumentare la lunghezza di qualche cosa, rendere più lungo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ allungare Ⓓ verlängern
2 estendere qualcosa nel tempo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prolungare Ⓓ verlängern ◇ a) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) N om ciarié de debic […] á dit a so confessur, che la sora grazia, ch’al ess de damané a Dî, foss de i slungé la vita Uŋ om çharié de debitŝ […] a dit a so confessúr, che la sora grazia, ch’ël ess (avess) de damané a Dio, foss d’i slungié la vita PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); c) Un marà pien de debite i dijea al so confessor che ‘l aa na grazia sola da i domandà al Signor che ‘l i slongasse ra vita Un mará pien de debite i diceva al só confessór che ‘l ava na grazia sola da i domandá al Signor che ‘l i slongasse ra vita PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); d) N om plen de debic, che fova trement amalé, à dit a so confessour, che la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de ie slongé chësta vita Uŋ om pleŋ de debitŝ, che fova tremend amalé, ha dit a so confessour, che la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); e) Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita, dij l cumpere. Dassàis inpò màndè a mëdes̄ines; che ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita, diŝ ‘l cumpère. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.).

slongé (fod., LD) ↦ slongé.

slongèr (fas.) ↦ slongé.

slongiar (bra., moe.) ↦ slongé.

slop (mar.) ↦ sclap.

slop (mar.) ↦ sclop.

slopeté (mar.) ↦ sclopeté.

slové Ⓔ ven. slofar ‘mangiare avidamente’ ‹ LUPUS (Gsell 1993a:122) 6 1832 slové via (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153)
fod. slové amp. slofà
v.intr. Ⓜ slova
mangiare con grande avidità (fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ divorare Ⓓ verschlingen
slové via (fod.) Ⓘ sperperare Ⓓ verschwenden ◇ a) Ma spo che chëst vost fi, che s’à slové via dut cánt l so co le putane Ma spo che cast vost fí, che s’ há slové via dut cant ‘l só colle putane HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.).

slové (fod.) ↦ slové.

slü (mar.) ↦ scluje.

slüm (Badia) ↦ slune.

slumenar (bra.) ↦ slomené.

sluminar (moe.) ↦ sluminé.

sluminé Ⓔ EX + LŪMINĀRE (EWD 4, 257) 6 1878 sluminè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. slominé mar. slominé Badia sluminé grd. sluminé moe. sluminar fod. sluminé
v.intr. Ⓜ slumina
mandare vivida luce, essere intensamente luminoso (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, moe. DA 1973, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ splendere, brillare Ⓓ leuchten, glänzen ◇ a) la nëi lomina te sorëdl y fej slominé tizes vërdes, blees y cöcenes la nei lumina t’ sored’l e fesc’ sluminè tizzes verdes, blěs e couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); b) iló ái derzades y boandes dër bones, guant en ciüf de vigni corú, y fornimënc i plü ric y preziusc, che slomina sciöche les stëres illò ai derzades e bevandes der bones, guant in ceuff de vigne curù, e fornimentg’ i plou ricc’ e prezioſi, che slumina sceoucche les sterres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

sluminé (Badia, grd., fod.) ↦ sluminé.

sluminos (moe.) ↦ luminous.

slune Ⓔ mhd. slûnec (EWD 6, 270) 6 1852 slüm (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2)
gad. slöm mar. slöm Badia slüm grd. slune
s.m. sg.
il fatto, la condizione di essere rapido, di muoversi e spostarsi con grande velocità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ rapidità, sveltezza Ⓓ Schnelligkeit ◇ a) De dí breviario ál zedü / Porcí insciö á le Vësco orü, / Mo te Dlijia él ël le pröm, / An se god ch’Al á n te slöm. Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü, / Mo të Dlisia ël Al ël Prüm, / Ang se god ch’Al ha en te slüm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia).

slune (grd.) ↦ slune.

sluné (grd.) ↦ slomené.

slunfé (gad., mar., Badia, grd.) ↦ slonfé.

slungé (gad., Badia) ↦ slongé.

slungë (grd.) ↦ slongé.

sluzièr (fas., caz.) ↦ slizié.

smagrí (gad., Badia) ↦ smagrì.

smagrì Ⓔ deriv. di megher 6 1878 smagrì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. smagrí Badia smagrí fas. smagrir moe. smegrir fod. smagrì LD smagrì
v.intr. Ⓜ smagresc
diventare magro, perdere peso (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dimagrire Ⓓ abnehmen, abmagern
p.p. come agg. Ⓜ smagris, smagrida, smagrides
diventato magro, che ha perso peso (gad.) Ⓘ dimagrito Ⓓ abgemagert ◇ a) Chësc mi seno debl y smagrí ne n’á nia por te. Chesc’ mi seno deb’l e smagrì nen à nia pur tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) i brac smagris, i jenëdli y döt le corp tremorâ dala blota festa, ch’i dê ti nerfs e i bracc’ smagrīs, i jonedli e dutt ‘l corp tromorā dalla blotta festa, ch’i dē ti nerf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

smagrì (fod., LD) ↦ smagrì.

smagrir (fas.) ↦ smagrì.

smaia Ⓔ ? 6 1852 smaja (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. smaia
s.f. Ⓜ smaies
pubblica distinzione onorifica (amp.) Ⓘ onorificenza, elogio Ⓓ Ehrung, Belobigung ◇ a) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! / Varda là, ce na medaia / Che ‘l à bù dal nosc Paron! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! / Varda là, c’ e na medaja / Che l’abù dal nosc’ Paron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

smaia (amp.) ↦ smaia.

smalz (gad., mar., Badia) ↦ smauz.

smanié (fod.) ↦ amainé.

smarí (gad., mar., Badia, LD) ↦ smarì. [ 906 ]

smarì Ⓔ it. smarrire ‹ germ. marrjan (EWD 6, 274) 6 1828 smarida p.p. f.sg. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
gad. smarí mar. smarí Badia smarí grd. smarì fas. smarir fod. smarì amp. smarì LD smarí
v.intr. Ⓜ smaresc
perdere la vivacità o l’intensità del colore, assumere una tonalità più chiara, più smorta e indecisa (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967: V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbiadire Ⓓ verblassen, verbleichen ◇ a) mo chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche che le lin mo chilò i smaresc’ ‘l mus, vengn’ blanc desc’ che ‘l ling DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
agg. Ⓜ smaris, smarida, smarides
1 di colore, attenuato, spento, smorto (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbiadito Ⓓ verblasst, verblichen ◇ a) Ie son vedla y smarida, / nianca n vedl me marida. Je song vödla y smarida, / n’iancung Vödl me marida. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) vigni flu messess perde le frësch y le corú, y deventé ghela y smarida vigne flu messass’ perde ‘l fresc’ e ‘l curŭ, e deventè ghela e smarida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); c) i ciüfs smaris o daldöt sparis, les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores, che se pliâ al sofl di vënc frëic y insolënc i ceuff smarīs o d’l dutt spariis, les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores, che sè p’liā al soff’l di ventg’ freitg’ e insolenti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); d) canche tles nöts lunges dl altonn la löna cun so lominus smarí dê dal cil por la val deserta canche nelles noutts’ lungies d’l’alton la luna cung so luminùs smarì dē dal ceìl pur la val deſerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
2 privo in volto del colorito naturale (gad., grd. F 2002) Ⓘ scolorito, pallido Ⓓ blass ◇ a) Le grof dëida sö Genofefa smarida y cuaji te na nescia, la fej senté sön n ciaval forní cun pumpa y s’un sparësc impara acompagné da n trup de cavalcanc. ‘L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea, la fesc’ sentè sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ ung sparesc’ impara accompagnè dang trupp de cavalcanti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

smarì (grd., fod., amp.) ↦ smarì.

smarir (fas.) ↦ smarì.

smauz Ⓔ mhd. smalz (EWD 6, 273) 6 1631 smalz (Proclama1631-1991:156)
gad. smalz mar. smalz Badia smalz grd. smauz fas. smauz bra. smauz fod. smauz amp. smouzo LD smauz
s.m. sg.
sostanza alimentare costituita dalle materie grasse contenute nel latte (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ burro Ⓓ Butter ◇ a) La mare ve fasc ben popacei, e pizagoi o ciasoncìe bon da smauz La mare ve fasch beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) J. Sce la tira do si pere no truep; ma sce la tira do si oma dala lat, y brama, y nida, y ciot, y sieres, y smauz, y zigher, y ciajuel, y mo zeche! S̄. Ŝe la tira dò si père no truep; ma ŝe la tira dò si òma dàla làtt, y bràma, y nida, y ĉot, y siëres, y smauz, y zigher, y tgës̄uel, y mò zöchë! VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

smauz (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ smauz.

smaz Ⓔ deriv. di maza (EWD 4, 361) 6 1878 smazz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93)
gad. smaz mar. smaz Badia smaz grd. smaz
s.m. Ⓜ smac
raggruppamento di cose tra loro omogenee (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879) Ⓘ mazzo Ⓓ Bund, Bündel ◇ a) Canch’al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier, y le smaz de plömes, che svatâ söl elm Cang ch’el odō ‘l conte vistì in pumpa da cavalier, e ‘l smazz d’plumes, ch’svatā soul elmo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia); b) Al jô danfora cun n chentl y n smaz pesoch de tles El jě dangfora cunung chent’l e ‘ng smazz p’ſoc d’tlěs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

smaz (gad., mar., Badia, grd.) ↦ smaz.

smegrir (moe.) ↦ smagrì.

smieler Ⓔ deriv. di smilé (Gsell 1991a:140) 6 1865 smiëler (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. smiler mar. smiler Badia smiler grd. smieler fod. smieler
s.m.f. Ⓜ smieleri, smielera, smieleres
adulatore servile (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ adulatore, lecchino Ⓓ Schmeichler ◇ a) N smieler no sibe mei ti amich: n tel no posse ie udëi. Uŋ smiëler no sibbe mëi ti amich: uŋ tël no poss’ j’udëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

smieler (grd., fod.) ↦ smieler.

smiler (gad., mar., Badia) ↦ smieler.

smirà (amp.) ↦ miré.

smociogné Ⓔ deriv. di mociogn 6 1858 smoćiogna (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. smociogné Badia smociogné
v.intr. Ⓜ smociogna
espellere il catarro dai bronchi tossendo rumorosamente e sputando (gad.) Ⓘ scatarrare Ⓓ rotzen ◇ a) Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smociogna ch’al é na vergogna. Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smoćiogna ch’al é na vergogna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

smociogné (gad., Badia) ↦ smociogné.

smolejèr (fas.) ↦ smonejelèr.

smonejelé Ⓔ deriv. di morjel (EWD 4, 464) 6 1878 smorjelè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. smorjelé mar. smorjelé Badia smorjelé grd. mujelé, murjelé fas. smonejelèr, smolejèr, smonejèr fod. smonejelé LD smonejelé
v.tr. Ⓜ smonejeleia
1 rendere qualcosa morbido (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ammorbidire, rendere morbido Ⓓ erweichen, aufweichen, weich machen ◇ a) Deach’ i pici ne n’é bugn da se trá le vire, él i vedli, ch’i proved, y sc’ i graní é massa dürs, él chi, ch’i rump sö y i smorjelëia y i dá spo ai pici. Dea ch’i piccei nen è bongn’ de sè tra ‘l vire, elle i vedli, ch’i provved, e s’ i granì è massa durz, elle chi, ch’i rump sou e i smorjeleia e i dà spo ai piccei. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia)
2 fig. rendere meno duro, addolcire (gad.) Ⓘ ammorbidire fig., mitigare Ⓓ mildern ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’idolatrìa in Germania - in t’i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) I te racomani mi bugn ge- [ 907 ] niturs, sideste n vero fi verso d’ëi, y smorjelëi la crusc Ite raccomane mi bongn’ genitori, siiste ‘ng vero fi verso d’ei, e smorjelëi la crusc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); c) Y Os, pröm Pere dles vëdues y di orfani, smorjelede le cör a chisc omi, ch’á pö ince fomena y creatöres E Os, prum Pere d’les vedoes e di orfani, smorjellede ‘l cour a chisc’ ŏmi, ch’à pou incie fomena e creatures DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); d) le cialt natural dla cerva ne bastâ plü a smorjelé chël ferdun ‘l cialt naturale d’la cerfa nè bastā plou a smorjelè chel f’rdung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

smonejelé (fod., LD) ↦ smonejelé.

smonejelèr (fas.) ↦ smonejelé.

smonejèr (fas.) ↦ smonejelèr.

smorjelé (gad., mar., Badia) ↦ smonejelé.

smort Ⓔ deriv. di mort (EWD 4, 467) 6 1878 smorta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. smort mar. smort Badia smort grd. smort fas. smort fod. smort
agg. Ⓜ smorc, smorta, smortes
privo in volto del colorito naturale (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ pallido Ⓓ blass ◇ a) O Dî en ci stat miserabl; ci cira smorta! O Dio’ in ci stato miſerabile; ci ceìra smorta! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia); b) la berba lungia, ch’arjunjô cina al piet, fajô ciamó plü da sprigoré chël müs smort la berba lungia, ch’arjunjō cina al piete, fajō ciamò plou da sprigorè chel mūs smort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

smort (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ smort.

smouzo (amp.) ↦ smauz.

smozar (bra.) ↦ smozé.

smozé Ⓔ deriv. di moz (EWD 4, 482) 6 1856 smozza 6 (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. smozé mar. smozé Badia smozé bra. smozar, mozar
v.tr. Ⓜ smoza
tagliare o recidere di netto, uguagliare (bra. R 1914/99) Ⓘ mozzare Ⓓ verstümmeln, abschneiden ◇ a) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / L ciaf i ge smoza Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

smozé (gad., mar., Badia) ↦ smozé.

snaridlous Ⓔ deriv. da alad. * snariglâr ‹  *EX-NARICULĀRE (Gsell 1991a, 141) 6 1856 xnarilious (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
fas. snarilious bra. snariglious moe. snarilgios fod. snariglous LD snaridlous
agg. Ⓜ snaridlousc, snaridlousa, snaridlouses
che è sporco di moccio (fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ moccioso Ⓓ rotzig ◇ a) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon de podaroi / Perché i volon dalonc da noi i snariliousc. Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi / Perche i volong da lonc da noi i snarigious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

snaridlous (LD) ↦ snaridlous.

snariglious (bra.) ↦ snaridlous.

snariglous (fod.) ↦ snaridlous.

snarilgios (moe.) ↦ snaridlous.

snarilious (fas.) ↦ snaridlous.

snech (grd.) ↦ sgnech.

snel Ⓔ dtir. schnell (EWD 6, 281) 6 1833 snel (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245)
gad. snel mar. snel Badia snel grd. snel fod. snel LD snel MdR snel
avv.
in modo veloce (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ velocemente Ⓓ schnell ◇ a) Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polver y na flascia / D’ega de vita y de bun vin / Marsc bel snel it’ al confin. Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin / Marsh bell snell ît’ al confin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Genofefa messâ rí, s’ le tol y le mëna te n bel sit inanter i crëps te sorëdl bun cialt, olache döt madurî snel. Genofefa messā rì, s’ ‘l tōl e ‘l mena teng bell sito inant’r i crepp te sored’l bung cialt, ullacche dutt madurì snell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); d) Inier ëis’a snel ndevinà, che ie é mpià la lum te nosta stua iníer áis-a̤ žnel ndęviná, k’ íe ę mpiá la̤ luŋ tę nǫ́šta̤ štúa̤ RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.) ☝ debota.

snel (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ snel.

sneler Ⓔ dt. Schneller 6 1879 žnélę̆r (RifesserJB, Plueia1879:107)
grd. sneler amp. sneler
s.m. Ⓜ sneleri
levetta che nelle armi da fuoco portatili trasmette la pressione del dito allo scatto provocando lo sparo (grd. L 1933; F 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ grilletto Ⓓ Abzug ◇ a) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

sneler (grd., amp.) ↦ sneler.

so (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., moe., col., amp.) ↦ sie.

so (gad., mar., Badia) ↦ sor.

(MdR) ↦ sie.

(gad., mar., Badia, MdR) ↦ su.

śo (amp.) ↦ ju1.

so † (fod.) ↦ suo.

sö n (MdR) ↦ sun.

śoà (col., amp.) ↦ joé.

Śoane (fod.) ↦ Jan.

sobit (fas.) ↦ sobito.

sobito (fas., caz., bra.) ↦ subit.

sobro Ⓔ it. sobrio 6 1862 sobre m. pl. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)
amp. sobro
s.m.f. Ⓜ sobri, sobra, sobres
persona moderata nel soddisfacimento degli appetiti e delle esigenze naturali (amp.) Ⓘ sobrio Ⓓ Nüchterner ◇ a) śoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi zoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

sobro (amp.) ↦ sobro.

socastrar (moe.) ↦ secuestré.

socastrèr (fas.) ↦ secuestré.

socrët (gad., fod.) ↦ secret.

sode (col.) ↦ sciode.

sodesfá (gad., mar., Badia) ↦ sodesfé.

sodesfar (bra.) ↦ sodesfé. [ 908 ]

sodesfazion Ⓔ it. soddisfazione (EWD 6, 288) 6 1813 sodisfazion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. sodesfaziun mar. sodesfaziun Badia sodesfaziun grd. sudesfazion fas. sodesfazion bra. sodesfazion moe. sodesfazion fod. sodisfazion amp. sodisfazion LD sodesfazion
s.f. Ⓜ sodesfazions
riparazione, contropartita di danni arrecati o di colpe commesse (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ soddisfazione Ⓓ Genugtuung ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita, per sudesfazion de mi picëi je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita, per sodisfazion de mi pichiej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö m’aspete de l’ofeja che m’é stat fat, ma per sodesfazion de sta ofeja te pree Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat, ma per soddisfazion de sta offesa te pree SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió m’aspete vendeta de la enjuria, che la é stata fata a me, ma en sodesfazion de chela te pree Mio Signo̬r, io̬ vęgnę nęlla to̱a prešenza no̬ perché iò̬ m’aspette vęndętta dell’ injuria, chę è stada fatta a me, ma in so̬ddisfazio̬n dę chölla te pręję RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta dal tort, co m’é sté fat (a me), mo por sodesfaziun de chël te prëii Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta del tǫrt, che m’è stè fat (a me), ma pǫr soddesfaziun de chel te pręji PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) Mi Signur, iö ne vëgni ala tüa presënza por vendëta ch’i oress chirí dla ingiüria che m’é stada fata, mo por sodesfaziun da chëra, te prëii Mi Signur, jö nẹ vagnẹ alla tüa prẹsåinza pẹr vẹndatta ch’i’ o̮rẹssẹ chirì d’la ingiüria che m’é stada fatta, ma por so̮ddẹsfaziun dẹ calla, te pråji PescostaC, Decame- ronIXBAD1875:652 (Badia); f) Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me aspete vendëta de l’ingiuria che é stada fata a me, ma per sodisfazion de chëla te preie Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me, ma per soddisfazion de calla te preje PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

sodesfazion (fas., bra., moe., LD) ↦ sodesfazion.

sodesfaziun (gad., mar., Badia) ↦ sodesfazion.

sodesfé Ⓔ it. soddisfare ‹ SATISFACERE (EWD 6, 288) 6 1807 sodeschfè (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. sodesfá mar. sodesfá Badia sodesfá grd. sudesfé fas. sodesfèr bra. sodesfar fod. sodisfé col. sodisfà amp. sodisfà LD sodesfé
v.tr. Ⓜ sodesfej
1 rendere pienamente contento qualcuno appagandone le aspettative o i bisogni (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soddisfare Ⓓ befriedigen ◇ a) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas, / el sodisfa i porome / con boldoi e zigarasc. Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas, / el sodisfa i poeròme / con boldói e z̄igaràsc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) y por sodesfá ai dejiders dla jënt, án davert sö la letaia, ch’é portada da dui müsc e pur soddesfà ai desideri d’la jent, àng davērt sou la lettaia, ch’è portada da dui mūsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
2 fare quanto è dovuto o richiesto, adiempiere (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ soddisfare Ⓓ erfüllen ◇ e) Chësc é por te n dover da sodesfá, porcí ch’al é mort por te, por fedelté a tüa ciasa. Chesc’ è pur tè ‘ng dover da soddesfà, purcicch’ el è mort pur tē, pur fedeltè a tua ciaſa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
v.intr. Ⓜ sodesfej
dare soddisfazione a qualcuno, appagandone aspettative, esigenze, gusti (gad., grd., amp.) Ⓘ soddisfare Ⓓ zufriedenstellen ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); c) Le confessur cherdea, che l’amaré ess bona entenziun de sodesfá ai crediturs Le confessúr cherdea, che l’amarè ess bona intenziuŋ de sodeŝfà ai creditúrs PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); d) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ sodesfat, sodesfac, sodesfata, sodesfates
appagato, saziato, placato (gad.) Ⓘ soddisfatto Ⓓ befriedigt ◇ a) Cossa stramba! (continuëiel tra se) tan bela, ch’al me parô denant la vendëta! Y la noela sëgn, ch’ara é sodesfata, m’é n te tormënt Cosa stramba! (continueil tra sè) tang bella, ch’el mě parò denant la vendetta! e la novella ſengn’, ch’ella è soddesfatta, m’è ‘ng te torment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

sodesfé (LD) ↦ sodesfé.

sodesfèr (fas.) ↦ sodesfé.

sodëza (gad.) ↦ sciodeza.

sodisfà (col., amp.) ↦ sodesfé.

sodisfazion (fod., amp.) ↦ sodesfazion.

sodisfé (fod.) ↦ sodesfé.

sodlot (gad., Badia) ↦ soglot.

sodo (col.) ↦ sciodo.

sodo (amp.) ↦ soldo.

söé (mar.) ↦ sué.

śoen (amp.) ↦ joen.

Śoenal (amp.) ↦ Joenal.

śoentù (amp.) ↦ joentù.

sofeà (amp.) ↦ sofoié.

sofear (moe.) ↦ sofoié.

sofer (col.) ↦ sciofer.

sofià (col., amp.) ↦ soflé.

sofiar (bra., moe.) ↦ soflé.

sofie (fas.) ↦ sofl.

sofié (gad., mar., Badia) ↦ sofoié.

sofièr (fas., caz.) ↦ soflé.

sofl Ⓔ deriv. di soflé (EWD 6, 291) 6 1878 soff’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54)
gad. sofl mar. sofl Badia sofl grd. sofl fas. sofie fod. sofle LD sofl
s.m. Ⓜ sofli
1 espirazione di fiato dalla bocca socchiusa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soffio Ⓓ Hauch, Atemzug ◇ a) destaca dal col le corn da ciacia d’arjënt, sbunfa ite n sofl, ch’i crëps ingherdenî da vigni pert lunc y lerch destacca dal cōl ‘l cŏr da ciaccea d’arjent, sbumfa ite ‘ng soffl, ch’i crepp ingherdenì da vigne pērt lunc’ e lerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia) [ 909 ]
2 rumore tenue e frusciante prodotto da un’espirazione di fiato o da un passaggio di aria (gad., grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ soffio Ⓓ Hauch ◇ a) les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores, che se pliâ al sofl di vënc frëic y insolënc les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores, che sè p’liā al soff’l di ventg’ freitg’ e insolenti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

sofl (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ sofl.

sofle (fod.) ↦ sofl.

soflé Ⓔ SUFFLĀRE (EWD 6, 291) 6 1833 soffla 3 (DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292)
gad. soflé mar. soflé Badia soflè grd. suflé fas. sofièr caz. sofièr bra. sofiar moe. sofiar fod. soflé col. sofià amp. sofià LD soflé MdR soflè
v.intr. Ⓜ sofla
1 di persone, espirare con forza l’aria dalla bocca socchiusa, arrotondando le labbra (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soffiare Ⓓ blasen ◇ a) y le möt plëgn de morvëia, ch’al ne n’â mai aldí val’ de te, orô pö ’ci ël se porvé a soflé laite e ‘l mūtt plengn’ d’morvouia, ch’el nen ā mai aldì val d’te, orō pou ci el s’ purvè a sofflè laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
2 spostarsi di masse d’aria; spirare, tirare di venti (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ soffiare Ⓓ wehen, blasen ◇ a) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü Finch’ ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR); b) Emben l Vent scomenza a sofièr e bugolèr e da una cambra a l’autra ’Nben l Vent scomenʒa a sofier e bugoler e da una kambra a l autra BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); c) porcí che le vënt frëit y sotí n soflâ de trat a trat dagnora tres ite danü y en gran cuantité purcicche ‘l vent freit e sottì ‘ng sofflā de tratt a trat dagnara tres ite da nu e in grang quantitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); d) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’or y d’arjënt, trata sö en porpora y sëda, che stentâ a sofrí n zefir (vënt jintil) che sofla la fia deng duca auſada a mangiè fora d’massaries d’or e d’arjent, tratta sou in purpura e seda, ch’stentā a soffri ‘ng zeffir (vent jintìl) ch’soffla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
3 di persone e anche di animali, emettere con forza l’aria, dalla bocca e dal naso, per affanno o per stanchezza, per dolore, insofferenza, collera, eccetera (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ soffiare, ansare, sbuffare Ⓓ schnaufen, keuchen, pusten ◇ a) I madiés via de daante / de tuoi al Chino i à śà provà, / che con chi del Padresante / i aea massa da sofià. I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà, / che con chi del Padresante / i avea masa da sofià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Al mina de rové pro na cioscia de röses, y cöie n ciüf, intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ingropa en mile rodes El mina d’r’vè pro na ceŏscea d’rouſes, e couie ‘ng ceuff, intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
soflé ite (fas.) Ⓘ soffiare dentro Ⓓ hineinblasen ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.) ◆ soflé su (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ istigare Ⓓ aufhetzen, anstiften ◇ a) Y ciamó nia contënt, mëtel man, soflé sö dala superbia, a maltraté i vedli soldas y servi fedei dl grof E ciamò nia cuntent, mett’ l mang, sofflè sou dalla superbia, a maltràttè i vedli soldàs e servi fedeli d’l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); b) "Na pasciun improvisa", rajonâ chël malvaje, "descedada y soflada sö te chël bel anim sará sciöche l’anel al nes dla laurs, che la fej jí olach’ an ó." "Na passiung improvvisa", rajonava chel malvagio, "descedada e sofflada sou te chel bell animo sarà sceoucche l’anell al nēs d’la laurz, che la fesc’ jì ullacch’ ang ŏ." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

soflé (gad., mar., fod., LD) ↦ soflé.

soflè (Badia, MdR) ↦ soflé.

sofoar (bra.) ↦ sofoié.

sofoèr (fas.) ↦ sofoié.

sofoié Ⓔ SUFFŌCĀRE (EWD 6, 290) 6 1763 soffiè ‘submergo’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. sofié mar. sofié Badia sofié grd. safuië fas. sofoèr bra. sofoar moe. sofear fod. sefoié col. sofoié amp. sofeà LD sofoié
v.tr. Ⓜ sofoieia
1 uccidere impedendo di respirare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soffocare Ⓓ ersticken ◇ a) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot, o che i uciei dl’aria se la pecova su. Na pert tumova anter i spinacians, y univa safuieda. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott, o che i uĉöi dell’ ària sela pëccòva su. Unà pèrt tumòva anter i spinaĉàŋs, y univa saffujèda. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
2 impedire a qualcosa di manifestarsi liberamente (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ soffocare, reprimere Ⓓ ersticken, unterdrücken ◇ a) Le sodlot y les leghermes i sofiëia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl ‘L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc’, e ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia); b) minâ duncue d’ester bele patrun dla contea, y porvâ de sofié i rimorsi de cosciënza tl romú dles ligrëzes, y en devertimënc indolater minā dunque d’est’r belle patrung d’la contea, e porvā de soffiè i rimorsci de coscienza t’ l rumù d’les ligrezzes, e in d’vertimentg’ indol’atr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

sofoié (col., LD) ↦ sofoié.

sofrí (gad., mar., Badia) ↦ sofrì.

sofrì Ⓔ it. soffrire ‹  SUFFERRE (EWD 6, 293) 6 1833 soffri (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. sofrí mar. sofrí Badia sofrí grd. sufrì fas. sofrir bra. sofrir moe. sofrir fod. sofrì amp. sofrì LD sofrì MdR sofrì
v.intr. Ⓜ sofresc
patire dolori fisici o morali (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soffrire Ⓓ leiden ◇ a) On soferto inze tre ane / Duto chel che se pó dì / Santo Dio, cuante malane / ‘L é ben ora de fenì. On soferto inze tre anne / Duto chel che se po di / Santo Dio, quante malane / Le ben ora de fenì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.)
v.tr. Ⓜ sofresc
sopportare, tollerare, riferito a persone e a cose (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp., [ 910 ] MdR) Ⓘ soffrire, sopportare Ⓓ ertragen, erdulden ◇ a) Ne sëise forsce amante de les tragedies? / Deletüt nia, iö ne les pò sofrì, iö vëighe plü gën valch da rì. Ne sëise forŝe amante de les tragédies? / De le tüt nìa, jeu ne les pò soffri, jeu vëighe plü giaǹ valq da rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Che nosoutre ca in Anpezo / Sone granché, beśen dì, / Se son stade boi trenta ane / Chesto gato de sofrì. Che nos’ outre ca in Ampezzo / Sone gnanche besèn di / Se sostade boi trentanne / Chesto gatto de soffri. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); c) no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstés no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) en sodesfazion de chela te pree, che tu me’ ensegne, come tu sofre chele, che ió sente che se fasc a te in so̬ddisfazio̬n dę chölla te pręję, chö tu m’insegne, come tu so̱ffri chölle, ch’iò̬ sente chö se faš a te RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); e) mo por sodesfaziun de chël te prëii, che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te ma pǫr soddesfaziun de chel te pręji, cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); f) ël fova de naturel tan fiach y tan da nia, che no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinites fates ad ël ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia, chę no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); g) ma per sudesfazion de chëla te prëie, che te me nsënies, coche tu sofres chëles che ie aude, che te vën fates a ti må per soddešfazio̬n de chęlla tę pręie, che te m’ensęgnięs, co̱ che tu so̬ffres chęllęs ch’ie aude, chę tę vęn fattes a ti RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); h) ma per sodisfazion de chëla te preie, che ti te me insegne come ti te sofre chële, che sente se fesc a ti ma per soddisfazion de calla te preje, che ti te me insegne co me ti te soffre calle, che sente se feš a te PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); i) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’or y d’arjënt, trata sö en porpora y sëda, che stentâ a sofrí n zefir (vënt jintil) che sofla la fia deng duca auſada a mangiè fora d’massaries d’or e d’arjent, tratta sou in purpura e seda, ch’stentā a soffri ‘ng zeffir (vent jintìl) ch’soffla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

sofrì (fod., amp., LD, MdR) ↦ sofrì.

sofrir (fas., bra., moe.) ↦ sofrì.

soghé Ⓔ ven. trent. śogar ‹ IOCĀRE (Gsell 1991a:142) 6 1763 shojè ‘ludo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. soghé mar. śoghé Badia śughè grd. jughé fod. śoghé col. zogà LD jughé
v.intr. Ⓜ soga
dedicarsi a un gioco per ricreazione o passatempo (gad. B 1763; A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ giocare Ⓓ spielen ◇ a) Insciö tirâl ’ci fora sëgn, ch’i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man, y conesciüs en manira, ch’ai saltâ y sogâ cun ël. Ingsceou tirāle ci fora ſengn’, ch’i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang, e cun’sceus in maniera, ch’ei saltā e ſugā cung el. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
joié.

soghé (gad.) ↦ soghé.

śoghé (mar., fod.) ↦ soghé.

sogiot (caz., col.) ↦ soglot.

soglët (fod.) ↦ soglot.

soglot Ⓔ *SUBGLUTTUS (Gsell 1991a:141; 1996b:241) 6 1763 sadlot ‘singultus’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. sodlot Badia sodlot grd. sudlot fas. soiot, sangiot caz. sogiot bra. saiot moe. solgiot fod. soglët col. sogiot amp. sanjoze LD soglot
s.m. Ⓜ sogloc
pianto convulso accompagnato da rapida successione di inspirazioni ed espirazioni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879; Q/K/F 1988) Ⓘ singhiozzo Ⓓ Geschluchze ◇ a) "Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch’é comané, mëss deventé. Ca col bambin." Mo tra sodloc y leghermes continuëia Genofefa "Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia), cicch è comanè, mess’ deventè. Ca col bambing." Mo tra sedlottg’ e legrimes continua Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Le sodlot y les leghermes i sofiëia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt ‘L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc’, e ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l indeblida dal scommoviment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

soglot (LD) ↦ soglot.

sogn (moe.) ↦ sueme.

śogo (fod.) ↦ juoch.

sogü (mar.) ↦ segur.

sogüda (mar.) ↦ segura.

sogürté (mar.) ↦ segurté.

Soial 6 1858 Soial (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
fas. Soial bra. Soial
topon.
località presso monzon sopra pera di fassa (fas.) Ⓘ Soial Ⓓ Soial ◇ a) dò vegn trei pìcui lesc, Soial, Ciampestrin e Fontanac do vön trei picui lös, Soial, Tschampestrin ö Fontanatsch ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

Soial (fas., bra.) ↦ Soial.

söinsom (gad., Badia) ↦ suinsom.

soiot (fas.) ↦ soglot.

soius (gad.) ↦ suious.

söius (mar.) ↦ suious.

sojeré (gad.) ↦ sejolé.

sojoré (mar.) ↦ sejolé.

sol Ⓔ it. sole 6 1870 zol (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fas. sol moe. sol fod. sol col. sol
s.m. Ⓜ soi
la stella attorno alla quale gravita il sistema di cui fa parte la terra, e che costituisce per questa l’essenziale fonte di energia e quindi di vita (fas. DA 1973, fod. Pz 1989) Ⓘ sole Ⓓ Sonne ◇ a) Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
soredl.

sol (fas., moe., fod., col.) ↦ sol.

sol (moe., fod., col.) ↦ soul.

śol (fas., caz., bra.) ↦ asuel.

sola Ⓔ *SOLA (EWD 6, 313) 6 1763 na sola de cialzà ‘solea’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. sora mar. sora Badia sora grd. sola fas. sola fod. sola amp. sora LD sola
s.f. Ⓜ soles
nelle calzature, la parte su cui poggia la pianta del piede, e più precisamente la parte anteriore, distinta dal tacco (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M [ 911 ] 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ suola Ⓓ Sohle ◇ a) Śën auza su la tlapes, / Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei Sën auza su la tlapes, / Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

sola (grd., fas., fod., LD) ↦ sola.

solament (fas.) ↦ solamenter.

solamente (fod.) ↦ solamenter.

solamenter Ⓔ it. solamente 6 1632 solamenter (Proclama1632-1991:160)
gad. solamënter Badia solamënter fas. solamenter, solament bra. solamenter moe. solamenter fod. solamenter, solamente amp. solamente
avv.
unicamente (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99, fod., amp.) Ⓘ soltanto, solamente, solo Ⓓ nur, ausschließlich ◇ a) Ci ch’intiv’ a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbaasse e de stofà x) Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbavase e de stofà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà nen soportáva no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); e) Ascólteme: cina a sëgn ái rajoné cun te solamënter de nosc Pere en Cil Ascolteme: cina a ſengn’ ai rajonè cung tè solamentr d’nosc’ Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

solamenter (fas., bra., moe., fod.) ↦ solamenter.

solamënter (gad., Badia) ↦ solamenter.

soldá (gad., mar., Badia) ↦ saudé.

soldà (moe., amp., MdR) ↦ saudé.

soldo (col., amp.) ↦ scioldo.

solé Ⓔ SŌLĀRIUM (EWD 6, 314) 6 1858 sorá (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:233)
gad. sorà mar. sorá Badia sorà bra. soler fod. solè amp. sorei LD solé
s.m. Ⓜ solés
struttura praticabile sporgente dal muro esterno di un edificio (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ balcone Ⓓ Balkon ◇ a) Fora en sorá le porta les iames, / lëgns che parô d’chi da Col de Flames. Fòra in sorá l’porta les giames, lëi[gn]s ch’paroa d’chi da Côl de Flames. PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:233 (Badia).

solé (LD) ↦ solé.

solè (fod.) ↦ solé.

solen Ⓔ it. solenne ‹ SOLEMNIS (EWD 6, 295) 6 1865 solenne (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. solen Badia sciolene grd. solenn fas. solen fod. solene amp. solene LD solen
agg. Ⓜ solens, solena, solenes
che si celebra con pompa e apparato eccezionale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ solenne Ⓓ feierlich ◇ a) Signur Iaco! Mile vives!! / En tal bel solen de! / Dötes cantes atratives / De bëgns zelesć en sura Osc ce. Signor Jaco! Mille vives!! / In tal bel solenne dè! / Duttes cantes attrattives / D’beingn’s zelesti in sura Osc’ ciè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Duncue á le grof fat tigní tla dlijia, che tacâ pro le ciastel, solens ofizi da mort por Genofefa Dunque à ‘l grof fatt tignì t’la dlisia, che taccā pro ‘l ciastell, solenni offizzi da mort pur Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia); c) Cun bona rajun s’ la fá varëi, / A düc ladins i le fajunse a savëi, / Che un incö na Mëssa novela. / Oh ci gran festa solena y bela! Cong bona reŝung s’ la fa varái, / A dütg Ladings il faŝungse a savái, / Che ung incö na Mássa novella. / Oh tgi grang festa solenne e bella! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

solen (gad., fas., LD) ↦ solen.

solenamenter Ⓔ deriv. di solen x it. solennemente 6 1878 solemnement’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. solenamënter Badia sciolenamënter
avv.
in forma solenne (gad. P/P 1966) Ⓘ solennemente Ⓓ feierlich ◇ a) Cuindi impormëti chiló solenamënter de le trá sö tla s. fede en Os, Padre etern Quindi impormetti chilò solemnement’r d’l tra sou t’ la s. fede in Os, Padre eterno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

solenamënter (gad.) ↦ solenamenter.

solene (fod., amp.) ↦ solen.

solenità (grd., fas., col., amp.) ↦ solenité.

solenité Ⓔ deriv. di solen x it. solennità (EWD 6, 296) 6 1821 solenità (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. solenité Badia solenité grd. solenità, selinité † fas. solenità fod. solenité col. solenità amp. solenità LD solenité
s.f. Ⓜ solenités
1 ricorrenza festiva di particolare importanza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ solennità Ⓓ Festtag, Feierlichkeit ◇ a) Che na Mëssa novela é solenité rara / Sura Col Maladët, chiló te Corvara. Che na Massa novella è solennité rara / Sura coll maladatt, chilò te Corvara. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 imponente ma raccolta grandiosità nella celebrazione di un rito o nello svolgimento di una cerimonia (grd.) Ⓘ solennità Ⓓ Festlichkeit, Feierlichkeit ◇ a) O solenità festiva! / Viva, bera Cristl, viva! O solenità festiva! / Viva, bera Kristl, viva! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) O selinità festiva! / Ciantes tu, che duc audiva. O selinità festiva! / Ciantes tu, ke duc udiva. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.).

solenité (gad., Badia, fod., LD) ↦ solenité.

solenn (grd.) ↦ solen.

solent Ⓔ deriv. di soul (EWD 6, 486) 6 1848 sorënt (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. sorënt mar. soront Badia sorënt grd. sulënt fas. solent caz. solient bra. solet, solient LD solent
agg. Ⓜ solenc, solenta, solentes
che è senza compagnia, che non ha nessuno accanto, vicino o insieme (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ solo Ⓓ allein ◇ a) N’aldest’, uma, co ch’al scraia, / co ch’al ürla, co ch’al svaia / co- [ 912 ] rassö sorënt? N’aldest’, uma, co ch’al scraia, / co ch’al ürla, co ch’al svaia / corassö sorënt? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

solent (fas., LD) ↦ solent.

soler (bra.) ↦ solé.

solet (bra.) ↦ solent.

solevar (bra., moe.) ↦ solevé.

solevé Ⓔ it. sollevare (EWD 4, 201) 6 1632 solevé p.p. m.sg. (Proclama1632-1991:160)
gad. solevé Badia solevé fas. solevèr bra. solevar moe. solevar fod. solevé LD solevé
v.tr. Ⓜ soleveia
1 levare, spostare verso una posizione più alta; innalzare (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sollevare Ⓓ aufheben, emporheben
2 fig. far sentire meno oppresso, meno abbattuto, sia fisicamente sia moralmente; confortare (gad.) Ⓘ sollevare fig.Ⓓ aufmuntern, erleichtern fig. ◇ a) Chësta confesciun â solevé le conte, y al ê por ël na gran consolaziun ad aldí da Golo istës la purité de Genofefa confermada. Chesta confessiung ā sollevè ‘l conte, e el ē pur el na grang consolaziung ad aldì da Golo istess la puritè de Genofefa confermada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
se solevé (gad.) Ⓘ ristabilirsi Ⓓ sich erholen ◇ a) Rovada amesa la röa dla munt, olach’ ara é por jí, s’éra sentada jö, por palsé y se solevé cun n pü’ de lat R’vada a mezza la rūa d’la munt, ullacch’ ella è pur jì, s’ ella sentada jou, pur palsè e sè sollevè cunung pude latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

solevé (gad., Badia, fod., LD) ↦ solevé.

solevèr (fas.) ↦ solevé.

solezité Ⓔ it. sollecitare 6 1878 sollezitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)
gad. solezité Badia solezité fas. solezitèr
v.tr. Ⓜ soleziteia
1 invitare con insistenza, esortare qualcuno ad agire rapidamente (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ sollecitare Ⓓ auffordern, drängen ◇ a) á cherdé i ciavaliers, i daidâ imbastí i ciavai, i solezitâ a se spazé cina ch’al ê cun ëi a ciaval à ch’rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai, i sollezitā a sè spazzè cina, ch’el ē cung ei a ciavall DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
2 spronare a un’azione, incitare (gad., fas.) Ⓘ sollecitare Ⓓ antreiben, anstiften ◇ a) le popul s’â abiné a la receve zënza ch’al foss sté solezité da valgügn ‘l popol s’ ā abbinè alla r’ceve zenza ch’el foss’ ste sollezitè da valgungn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

solezité (gad., Badia) ↦ solezité.

solezitèr (fas.) ↦ solezité.

solfar (amp.) ↦ solper.

solfer (col.) ↦ solper.

solgiot (moe.) ↦ soglot.

solient (caz., bra.) ↦ solent.

solievo Ⓔ it. sollievo 6 1875 sollievo (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
fas. solievo
s.m. sg.
alleviamento di sofferenza fisica o morale (fas.) Ⓘ sollievo Ⓓ Trost, Erleichterung ◇ a) desperada de poder aer vendeta o calche solievo a la sova pascion desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (fas.).

solievo (fas.) ↦ solievo.

solit Ⓔ it. solito ‹ SOLITUS (EWD 6, 135) 6 1632 solito (Proclama1632-1991:160)
gad. solit mar. solito Badia sciolito grd. solit fas. sòlit fod. solito amp. solito LD solit MdR solito
agg. Ⓜ solic, solita, solites
1 conforme alla consuetudine, uguale alle altre volte, consueto, abituale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ solito Ⓓ gewöhnlich ◇ a) Diesc reinesc é le solito priesc. Dieŝ reineŝ é le solito pri[e]ŝ. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) Intanto ra por’ śente, / Che i se vorea lagnà, / I solite maltratamente / I aea dal Potestà. Intanto ra por zente, / Che i se vorrea lagná, / I solite maltrattamente / I avea dal Potestá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt curí de fer, söl ce l’elm cun plömes che bandorâ, süa solita mondur por la batalia chësta. All’ alba stē i cavalieri t’ l grang salung incear ‘l grof dutt curì de ferr, soul cié l’elmo cung plumes che bandorà, sua solita muntura pur la battalia chesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); d) Deach’ara ê bona de cosciënza, l’amonîra a se stravardé dala dejobediënza, […] dala golosité, y da atri defec solic a pici mituns Dea ch’ella ē bona d’coscienza, l’ammonīla a sè stravardè dalla desobbedienza […] dalla golositè, e da atri d’fettg’ soliti a piccei mittungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
2 che si ripete invariabilmente e sistematicamente (gad.) Ⓘ solito Ⓓ üblich ◇ a) En chësta manira zënza fá mirachi Idî á salpü da gní a so dër tëmp en aiüt cun les solites leges naturales In chesta maniera zenza fa mirachi Iddí à saipù da gní a so der temp in aiut colles solites legges naturales DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia)
s.m. Ⓜ solic
modo abituale, consueto, come termine di riferimento o di paragone che misura la coincidenza o la divergenza di un’azione dalla normalità; abitudine, consuetudine, norma (gad.) Ⓘ solito Ⓓ Gewohnheit ◇ a) A so solit, dopo ch’i mituns â odü Genofefa, le fi y Golo, orôi ciamó odëi la cerva, a chëra che le conte i â fat injigné na bela stala. A so solito, dopo ch’i mittungs ava udū Genofefa, ‘l fì e Golo, oroi ciamò udei la cerfa, a chella, che ‘l conte i ā fatt injignè na bella stalla. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
fora dl solit (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ insolito, strano, poco comune Ⓓ ungewöhnlich ◇ a) a vigni domanda dé respostes intendores fora dl solit a vigne dimanda dè respostes intendores fora d’l solito DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia) ◆ per solit (gad. A 1895, grd. L 1933, fas. DILF 2013) Ⓘ generalmente, di solito Ⓓ gewöhnlich ◇ a) Por solit ciafân la contëssa sön n canape vistida de blanch. Pur solito ceaffāng la contessa sounung canape vistida d’blanc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia) ◆ sciche al solit (gad.) Ⓘ come al solito, come sempre Ⓓ wie üblich, wie immer ◇ a) Al vëgn l’invern y sciöch’ al solit, gnarál lassura l’aisciöda, porcí che vign’ann porta les medemes mudaziuns El vengn’ l’ingvēr e sceoucch’ al solito, gnaràle lassura l’ainsceuda, purcicche vign’an porta les medemmes mudaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

solit (gad., grd., LD) ↦ solit.

sòlit (fas.) ↦ solit.

solitamenter Ⓔ deriv. di solit x it. solitamente 6 1878 solitament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128)
gad. solitamënter Badia solitamënter grd. solitamënter
avv.
nella maggior parte dei casi; da un punto di vista [ 913 ] generale; di solito (gad., grd. F 2002) Ⓘ solitamente Ⓓ üblicherweise, gewöhnlich ◇ a) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’i sposi abitâ, é gnü plü tert desdrüt L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullac ch’i sposi abitā, è gnù plou tert desdrutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

solitamënter (gad., Badia, grd.) ↦ solitamenter.

solitar Ⓔ it. solitario 6 1878 solitaria (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. solitar Badia solitar
agg. Ⓜ solitars, solitara, solitares
1 che ama o preferisce stare solo (gad.) Ⓘ solitario Ⓓ einsam ◇ a) Do le comié da Sigfrid passâ la contëssa sü dis solitara, desconsolada assá, mo por aparënza en pesc. Dō ‘l comiè da Sigfrid passā la contessa su dis solitaria, desconsolada assà, mo pur apparenza in pesc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); b) Do na vita solitara él indô gnü inanter i uomini Dō na vita solitaria elle indō gnu inant’r li uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
2 che è senza compagnia, che non ha nessuno accanto, vicino o insieme (gad.) Ⓘ solo Ⓓ allein ◇ a) Deache le möt se ponô adora y dormî tres döta nöt, restâ ëra solitara tla caverna a scür. Dea ch’ ‘l mūtt s’ ponō adora e dormī tres dutta noutt, restā ella solitaria t’ la caverna a scūr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia)
3 situato in una posizione isolata (gad.) Ⓘ solitario Ⓓ entlegen ◇ a) y ince canche sun dalunc da d’ëi, nes restëise Os dlungia ’ci te n bosch solitar e incie cang che sung da lunc’ da d’ei, nes resteiſe Os d’lungia ci teng bosc solitario DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

solitar (gad., Badia) ↦ solitar.

solito (mar., fod., amp., MdR) ↦ solit.

solo (amp.) ↦ soul.

solper Ⓔ SULPUR (EWD 6, 297) 6 1763 solper ‘sulfur’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. solper mar. solper Badia solper grd. solper fas. solper fod. solper col. solfer amp. solfar LD solper
s.m. sg.
elemento chimico (numero atomico 16, peso atomico 32, 06, simbolo s), non metallo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ zolfo Ⓓ Schwefel ◇ a) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia; / ara tofa da solper y da üs frac Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía; / ala tofa da solper y da üs frać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

solper (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ solper.

som (Badia) ↦ sueme.

som (mar.) ↦ son.

soma1 Ⓔ it. somma ‹  SUMMA (EWD 6, 298) 6 1864 la somma (VianUA, Madalena1864:194)
gad. soma mar. soma Badia soma grd. soma fas. suma, soma fod. soma amp. soma LD soma
s.f. Ⓜ somes
una determinata quantità di denaro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ importo, somma Ⓓ Betrag, Summe ◇ a) no un, no l auter ova l muet de l paië, y perciò l à ëi prià, ch’ël ulëssa i duné la soma no uŋ, no l’auter ova ‘l muet del pajë, y pèrciò l’hà ëi prià, ch’ël uless jë dunè la somma VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Par gran trascuranza / De ra Canzelaria, / Na soma d’inportanza / I à abù bicià via Par gran trascuranza / Dera Canzellaria, / Na somma d’importanza / I á abú bicciá via Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) Al mes i consegnëiel so miú ciaval, col comando d’i dé sprom chël tan, ch’al pó, y na bela soma de grosc i ál impormetü Al mess i consegnel so miù ciaval, col comando d’i dè spromm chel tang, ch’el po, e na bella somma d’grosc’ i āle impormettù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

soma (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

soma1.

soma2 Ⓔ it. soma ‹ SAUMA ‹ SAGMA ‹ σάγμα (EWD 6, 299) 6 1878 da soma (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90)
gad. soma, sauma Badia soma fas. soma amp. soma
s.f. Ⓜ somes
carico che un animale da trasporto reca sulla groppa (gad. A 1895; P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ soma Ⓓ Saumlast, Last
bestia da soma (gad.) Ⓘ bestia da soma Ⓓ Saumtier, Lasttier ◇ a) Spo ál ince comané, ch’an cundüjes iló adalerch besties da soma Spo àle incie comanè, ch’ang cungduje illò adarlerc besties da soma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia) ◆ ciaval da soma (gad.) Ⓘ cavallo da soma Ⓓ Saumpferd, Lastpferd ◇ a) da doman adora él pié ia le conte, en compagnia de düc i nobli ciavaliers de süa vijinanza […], cun atri ciavai da soma o müsc da dumang adora elle piè ia ‘l conte, in compagnìa de duttg’ i nobili cavalieri d’sua vijinanza […], cung atri ciavai da soma o musc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

soma (gad., Badia, fas., amp.) ↦ soma2.

somà (amp.) ↦ somé.

somar Ⓔ it. somaro 6 1873 somaro (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:25)
amp. somaro
s.m. Ⓜ somars
1 mammifero dei perissodattili, più piccolo del cavallo e con orecchie più lunghe (equus asinus l.) (amp.) Ⓘ asino, somaro Ⓓ Esel ◇ a) De ra tigres, ra zatades / I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Dera tigres, ra zatàdes / I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.)
2 persona ignorante, di scarsa intelligenza e capacità (amp.) Ⓘ somaro Ⓓ Esel ◇ a) No ‘l é nuia de mereea / Che un somaro come te / El no ebe calche idea No le nuia de mereea / Che un somaro come tè / El no ebbe, calche idĕa Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); b) El me disc, che anche el somaro / Chel famos pantalon / El no ebe sentù acaro / Chera prima, me canzon. El me disc, che anche el somaro / Chel famόs pantalόn / El no ebbe, sentù ac’áro / Chera prima, me canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

somaro (amp.) ↦ somar.

some (gad.) ↦ sueme.

somé Ⓔ it. sommare / dt. summieren 6 1858 Sumömö 2 imper. (ZacchiaGB, Scola1858*:1)
gad. somé Badia sumè grd. sumé fas. sumèr caz. somèr bra. sumar fod. somé amp. somà LD somé
v.tr. Ⓜ soma
eseguire un’addizione, calcolare una somma (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; F 2002; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sommare Ⓓ zusam[ 914 ] menzählen ◇ a) Maester. Sumeme tu D. chest cont Maoster. Sumömö tu D. chöst cont. ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.).

somé (gad., fod., LD) ↦ somé.

somea (fas.) ↦ someia.

someà (col., amp.) ↦ somié1.

somear (bra., moe.) ↦ somié1.

someèr (fas.) ↦ somié1.

someia Ⓔ deriv. di somié (EWD 6, 305) 6 1878 someia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. somëia mar. somëia Badia somëia grd. semea, semeia fas. somea fod. someia LD someia
s.f. sg.
analogia di aspetto esteriore, e, talvolta, anche di qualità e di caratteri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ somiglianza, affinità, fisionomia Ⓓ Ähnlichkeit, Aussehen, Anschein ◇ a) i trac de Genofefa, n vero spidl de n’anima bela, inozënta, amabla, nudrida de pinsiers zelesć, portâ la somëia de n angel i trattg’ de Genofefa, ‘ng vero spidl deng n’anima bella, innozenta, amabile nudrida de pingsirz zelesti, portā la someia deng angel DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia)
i dé la someia (gad. P/P 1966) Ⓘ somigliare Ⓓ ähneln ◇ a) na mort, ch’i dá la somëia a sorëdl, canch’al florësc, che lomina y jüta fora süa benedisciun na mort, ch’i dà la someia a sored’l, cang ch’el floresc’, ch’lumina e jouta fora sua benedisiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia); b) Ince le picé, (dijôra) i dá gonot la somëia a chi früc intossiá Incie ‘l picciè, (dijōla) i da gonot la someia a chi fruttg’ intossià DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

someia (fod., LD) ↦ someia.

somëia (gad., mar., Badia) ↦ someia.

śomelin (amp.) ↦ jomelin.

somenà (col.) ↦ semené.

somené (gad., mar.) ↦ semené.

somenè (Badia) ↦ semené.

somenèr (caz.) ↦ semené.

somenza (caz.) ↦ semenza.

somënza (gad., Badia) ↦ semenza.

somenzara (gad., Badia) ↦ semenzera.

somèr (caz.) ↦ somé.

somëte (MdR) ↦ sotmete.

somëter (grd.) ↦ sotmëter.

somié1 Ⓔ *SIMILĀRE (EWD 6, 304) 6 1763 nol ni samaja 3 ‘absimilis’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. somié mar. somié Badia somié grd. semië fas. someèr bra. somear moe. somear fod. somié col. someà amp. someà LD somié MdR somié
v.tr. Ⓜ someia
essere simile a qualcuno o a qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ somigliare, sembrare, assomigliare Ⓓ ähneln, gleichen ◇ a) Oh! Marieta ce una bela / ce una cara che to sos… / Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! Oh! Marieta cie una bela / cie una cara che to sos… / Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal. E chi strosces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); c) Tan plü bela y de virtú plëna / Dl prou la vita intënta te sanch: / É le discepul fortuné, / So maester sc’ ël pó somié. Tang plou bella e d’virtù plena / D’l Prò la vita intenta t’ sanc: / È ‘l discepol Fortunè, / So Maest’r s’ el po somiè. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); d) la berba lungia, ch’arjunjô cina al piet, fajô ciamó plü da sprigoré chël müs smort, en corú, che somiâ i parëis dla porjun la berba lungia, ch’arjunjō cina al piete, fajō ciamò plou da sprigorè chel mūs smort, in curù, ch’sommiā i pareis d’la p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
ne somié nia (MdR) Ⓘ non portare a niente Ⓓ nichts bringen ◇ a) por imparè a ćiantè mëssen prümadetüt avëi na bona vusc, scenò ne somëiel nia por imparè a çhiantè mëss’ǹ prüma de tüt avëi ‘na bonna vuŝ, ŝenò ne somëjel nia DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR).

somié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ somié1.

somié2 Ⓔ SOMNIĀRE (EWD 6, 303) 6 1875 somiè (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. somié mar. somié Badia sumié grd. semië LD somié
v.tr. Ⓜ somieia
vedere, immaginare in sogno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sognare Ⓓ träumen
v.intr. Ⓜ somieia
fare dei sogni durante il sonno (gad.) Ⓘ sognare Ⓓ träumen ◇ a) Él vëi, o ái iö somié? èle vei, o ai iou sommiè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

somié (gad., mar., LD) ↦ somié2.

soministré Ⓔ it. somministrare 6 1763 soministrè ‘subministro’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. soministré Badia soministré
v.tr. Ⓜ soministreia
suscitare, far nascere in altri un determinato sentimento (gad.) Ⓘ ispirare, incutere Ⓓ einflößen ◇ a) Ara s’á duncue metü a conscidré les operes d’Idî cun maiú atenziun, ch’ara ne le fajô zënza, y la minima flu, y la plü stleta armenaria i soministrâ gonot la plü gran ligrëza Ella ’s à dunque m’tù a considerè les operes d’Iddì cung maiù attenziung, ch’ella nel fajō zenza, e la minima flu, e la plou stletta arm’naria i somministrā gonot la plou grang ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); b) Mo Os, o Signur, soministrëis al uomo aiüt o consolaziun te vigni zircostanza dla vita. Mo Os, o Signur, somministreis all’ uomo aiut o consolaziung te vigne zircostanza d’la vita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

soministré (gad., Badia) ↦ soministré.

somo Ⓔ it. sommo 6 1878 somma f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62)
Badia somo
agg. Ⓜ somi, soma, somes
assolve le funzioni di superlativo di alto e di grande (Badia) Ⓘ sommo Ⓓ höchst ◇ a) y lapró la cira sëcia fora de mosöra â fat de chëra signura le retrat dla soma meseria e laprò la ceìra seccia for d’m’ſura ā fatt d’chella Signura ‘l retratt d’la somma m’ſeria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
s.m. sg.
il grado più elevato di un sentimento, di una condizione, ecc. (Badia) Ⓘ sommo fig.Ⓓ Höhepunkt, Gipfel fig. ◇ a) Idî ne se lascia perié debann, canche la nezescité é al somo é l’aiüt le plü daimpró. Iddì nè sè lascea p’riè d’ban, cangche la necessitè è al sommo è l’aiut ‘l plou da imprò. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); b) canche la meseria de tüa uma ê rovada al somo cang che la m’ſeria d’tua uma ē r’vada al sommo DeclaraJM, SantaGe[ 915 ] nofefa1878:97 (Badia).

somo (Badia) ↦ somo.

somonza (mar.) ↦ semenza.

son (fas., amp., LD) ↦ sonn.

son (mar., caz., bra., col., amp., LD) ↦ suen.

sön (gad., mar., Badia) ↦ sun.

sonà (col., amp.) ↦ soné.

sonada (gad., mar., Badia, bra., fod., amp.) ↦ soneda.

sonament Ⓔ deriv. di soné 6 1878 sonament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. sonamënt mar. sonamont Badia sonamënt grd. sunamënt fas. sonament fod. sonament LD sonament
s.m. Ⓜ sonamenc
(rumoroso) suono di campane a distesa (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scampanio Ⓓ Geläute
sonament de trombeta (gad.) Ⓘ suono di tromba Ⓓ Trompetenklang ◇ a) intan che Genofefa firâ y ciantâ, acompagnada dal sposo col laut, döt al’improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta intang che Genofefa firā e ciantava, accompagnada dal sposo col laut, dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

sonament (fas., fod., LD) ↦ sonament.

sonamënt (gad., Badia) ↦ sonament.

sonamont (mar.) ↦ sonament.

sonar (bra., moe.) ↦ soné.

soné Ⓔ SONĀRE (EWD 6, 307) 6 1763 sonè ‘pulsare campanam’; sonè ‘l fablò ‘tibiis canere’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. soné mar. soné Badia sonè grd. suné fas. sonèr caz. sonèr bra. sonar moe. sonar fod. soné col. sonà amp. sonà LD soné MdR sonè
v.tr. Ⓜ sona
fare risuonare uno strumento musicale o qualcosa che emetta suoni (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ suonare Ⓓ spielen, musizieren ◇ a) A suné pra l clavier / Lascia jì la mans lesier! A sunè pra l klavier / Lasha ʃhi la mans lesier! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) I vën duc chëi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. I vën duc këi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Mo so fi plü vedl fô lafora tla campagna, y canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan. Mó so’ fi plö vedl fóa la fora ‘ntla campagna, e chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); d) Ći imparëise pa a sonè? / I impare a sonè le clavier. Çhi imparëise pa a sonè? / J’impare a sonè le clavier. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); e) So fi l più veie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, l sent dalonc che a sia cèsa i sona e i cianta più che mai Sò fì el plu vèglie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) Si fi plu vedl fova ntant te campania, y canche l univa daujin ala cësa, audel ch’i sunova, y ch’i ciantova chël tant ch’i pudova Si fì plù vedl foa ‘ntant ‘n campagna, i cang ch’el univa da usin alla ciäsa, aude’l ch’i sunàa, i chi ciantòa chel tang chi pudòa SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); g) Intanto el so fiol pì vecio ‘l ea in campagna, e canch’el torna, e vegnia senpre pì vejin a ciasa, ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa Intanto el so fiol pi vecio l’eva in campagna, e can ch’el torna, e vegniva sempre pi vegin a ciasa, l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) Ntánt el tosat plu vegle l eva nte la campagna, e cánche l tornáva a cesa, el sentiva dalonc, che via n sua cesa i sonáva, e ciantáva chël tán’ che i podëva ’Ntant el tozat plù vegle l’eva ‘nte la campagna, e cànche ‘l tornava a cièsa, el sentiva da loncc, che via ‘n sua cieŝa i sonava, e cantava col tang che i podava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); i) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron /Te gliejia da La Plié! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); j) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i à fato soraos. E sci c’ a chesta cavales / s’i ra sòna a pi no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i a fato sora òs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); k) Ió volesse vin e pan / Dapò ve sone enfin doman. Io volössö ving e pang / Dapò vö sonö infing domang. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); l) sce la löna ilominâ le ciastel, s’ la godô la contëssa sora a soné te süa ciamena le laut por acompagné val’ ciantia devota se la luna illuminā ‘l ciastell, s’ la godō la contessa sŏra a sonè te sua ciamena ‘l laut pur accompagnè val ciantia devota DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); m) Por la Mëssa novela en onur de Dî. / Te beles cianties ne n’uns’ mai aldí, - / Stlopetede, sonede! al é ora mia jënt! Per la Mássa novella in onur de Díe. / Te belles tgianties ne n’ungs mai aldì, - / Stloppetede, sonede! allʼ é ora mia saint! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
v.intr. Ⓜ sona
1 produrre, mandare, emettere un suono, dei suoni con riferimento soprattutto a strumenti musicali, a campane, campanelli e altri dispositivi acustici (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ suonare Ⓓ klingen, läuten
2 di espressioni linguistiche, produrre una sensazione acustica (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ suonare Ⓓ klingen ◇ a) I consonanc sona sciöche tl talian, tolon fora le c, che dan e sona tsch todësch I consonanti sona sceoucche t’l taliang, tolando fora ‘l c, che dang e sona tsch todesc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
s.m. sg.
l’atto del suonare, specialmente delle campane (gad. V/P 1998) Ⓘ suonare Ⓓ Läuten ◇ a) Genofefa â le ciastel dan i edli: dötes les ciampanes sonâ adöm, y chël soné fajô impormó degore les leghermes Genofefa ā ‘l ciastell dang i oudli: duttes les ciampanes sonā adum, e chel sonè fajŏ imp’rmò d’gorre les legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia); b) Ala pröma alba, al soné l’Aimaria / Al fô n spavënt co ch’i crëps rondenî! Alla prüm’ alba, al sonè l’Aimaria / Al fova ung spavaint cò ch’i crapp rendenía! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
soné a messa (gad.) Ⓘ suonare a messa Ⓓ zusammenläuten für die Messe ◇ a) Canche la ciampana sonâ a mëssa, jôra tla capela y periâ devotamënter por la salvëza de so sposo Cang che la ciampana sonaa a Messa, jēla t’ la capella, e priā devotament’ r pur la salvezza de so sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia) ◆ soné

adum (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. [ 916 ] L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ suonare a festa Ⓓ zusammenläuten ◇ a) dötes les ciampanes sonâ adöm duttes les ciampanes sonā adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia) ◆ soné ben (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933, fod. Ms 2005) Ⓘ andar a genio, far comodo, suonare bene Ⓓ passen, zusagen, gut klingen ◇ a) porci ch’al n’i sonâ bun, de messëi decontin maraldí, ch’ai ê ri, y ch’ai se dô convertí purcic ch’el n’i sonā bung, de mssei de cunting maraldì, ch’ei ē rì, e ch’ei sè dō convertì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia) ◆

soné su (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ suonare Ⓓ aufspielen ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

soné (gad., mar., fod., LD) ↦ soné.

sonè (Badia, MdR) ↦ soné.

soneda Ⓔ deriv. di soné (EWD 6, 308) 6 1844 una sonada (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. sonada mar. sonada Badia sonada grd. suneda fas. sonèda bra. sonada fod. sonada amp. sonada
s.f. Ⓜ sonedes
1 l’azione, il fatto di suonare, e il suono o l’insieme di suoni prodotto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ suonata Ⓓ Läuten, Geläute, Musik
2 sgridata, rimprovero solenne, punizione efficace (amp.) Ⓘ lezione Ⓓ Denkzettel ◇ a) Zenzo pien de baronada / taia su e bete via, / po el i dà una sonada / col linguajo de galia. Zènz̄o pién de baronada / tàia su e bete via, / pò el i da una sonada / col linguagio de galìa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

sonèda (fas.) ↦ soneda.

sonèr (fas., caz.) ↦ soné.

sonn Ⓔ SONUS (EWD 6, 308) 6 1858 sonn (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:236)
gad. sonn mar. sonn Badia sonn grd. sonn fas. son fod. sonn amp. son LD son
s.m. Ⓜ sons
1 sensazione acustica che presenti ben individuabili i caratteri di altezza, intensità, timbro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ tono, suono Ⓓ Klang, Ton ◇ a) Vá do fornel a sorví sëgn tüa fia / y státun pro d’ëra fin al sonn dl’Aimaria! Va dô fornel a servî śëgn tüa fia / y státen pro d’ëla fin al sonn dl’ aimaría! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:236 (Badia); b) Bele le sonn dla ciampana me slisirass cotan le cör. Belle ‘l son d’la ciampana mè sliſiràss’ cutang ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
2 unità fonica della lingua (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ suono Ⓓ Laut ◇ a) Mo recordesse dagnora, che liëis ladin, y no talian, y n sonn ladin mëss avëi les lëtres, spezialmënter i vocai plü adöm Mo r’cordesse dagnara, ch’lieis lading, e no taliang, e ‘ng son lading mess avei les lettres, spezialmentr i vocai plou adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

sonn (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ sonn.

sonn (gad., Badia, fod.) ↦ suen.

sönsom (mar.) ↦ suinsom.

sonté (mar.) ↦ senté.

sontí (mar.) ↦ sentì.

sonzerité (mar.) ↦ senzierité.

sonzier (mar.) ↦ senzier.

sopa (col., amp.) ↦ jopa.

sopelí (mar.) ↦ sepolì.

sopolí (gad., Badia) ↦ sepolì.

sopoltöra (gad., mar.) ↦ sepoltura.

sopoltüra (Badia) ↦ sepoltura.

soportà (amp.) ↦ soporté.

soportar (bra., moe.) ↦ soporté.

soporté Ⓔ it. sopportare ‹ SUPPORTĀRE (EWD 6, 311) 6 1763 soportè ‘perfero’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. soporté mar. soporté Badia soportè grd. supurté fas. soportèr bra. soportar moe. soportar fod. soporté amp. soportà LD soporté
v.tr. Ⓜ soporta
subire, accettare senza reagire qualcuno o qualcosa, specialmente in espressioni negative (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sopportare Ⓓ erdulden, ertragen ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Co po pa giaté chisc tan, che nëus, che on supurtà l ciaut y la fadia de dut l di, ulache ëi à mé laurà n’ëura?! Co pò pa giatè chiŝ tàŋ, che nous, chë oŋ supportà ‘l tgiàud y la fadia de dutt ‘l di, ulà ch’ëi hà më laurà un’ ëura?! VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); e) con vergognousa viltà ne soportáva, cojì che ogniun, che ava velch sul stomech, lo sfogáva senza se n fè velch danfora o se vergogné con vergo̮gnousa viltà ne sopportava, cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc danfora o se vergognè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); f) porciche na porsona da bëgn soporta les tribolaziuns! purcicche na p’rsona da bengn’ sopporta les tribulaziungs! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ soportés, soporteda, soportedes
(gad.) Ⓘ sopportato Ⓓ erduldet, ertragen ◇ a) en regola Idî paia fora le paiamënt dles tribolaziuns soportades por Ël impormó al’ora de vëies in regola Iddì paia fora ‘l paiament d’les tribulaziungs sopportades pur El imp’rmò all’ ora d’vouies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

soporté (gad., mar., fod., LD) ↦ soporté.

soportè (Badia) ↦ soporté.

soportèr (fas.) ↦ soporté.

sor Ⓔ SOROR (EWD 6, 284) 6 1763 sò ‘soror’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. so mar. so Badia so grd. sor fas. sor bra. sor LD sor MdR sor
s.f. Ⓜ sorans
ciascuna delle figlie nate dagli stessi genitori, considerata in rapporto con gli altri figli (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sorella Ⓓ Schwester ◇ a) Olà é vostes si- [ 917 ] gnures sorus? Olà é vostes Signures sorùs? DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); b) Iö menerà mi servidù da vos, per avisé vosta signura so, ch’ëla ne ves aspete. Jeu menerà mi servidù da vos, per avvisé vosta Signura só, ch’ëlla ne ves aspétte. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); c) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) Ló l’era na autra sor de chele doi autre Lo lerô nô autrô sor dö chöllö doi autrö ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); e) IIII. Chela de la doi sores. IIII. Cölla döllö doi sores. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); f) I fredesc y la surans de na muta, che fova per se maridé, dijova na sëira: Śën sor! recordete I frèdeŝ y la suràŋs de na mutta, chë fòa per së maridè, dis̄ova na sëira: Zëŋ sor! reccordetë VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.)
sorela.

sor (grd., fas., bra., LD, MdR) ↦ sor.

sora (gad., mar., Badia, amp.) ↦ sola.

sora (mar., fas., bra., moe., amp.) ↦ soura.

sorá (mar.) ↦ solé.

sorà (gad., Badia) ↦ solé.

soradöt (mar.) ↦ souraldut.

soradut (caz.) ↦ souraldut.

soraennom (mar.) ↦ sourainom.

sorafora (mar., fas.) ↦ sourafora.

Soraga 6 1856 Soraga (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. Soraga grd. Soraga fas. Soraga bra. Soraga fod. Soraga amp. Soraga LD Soraga
topon.
comune e paese della val di fassa tra vigo e moena (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod., amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Soraga Ⓓ Soraga ◇ a) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga / E chi da Vich i ge met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga / E chi da Vich i gie met le man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

Soraga (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ Soraga.

soragnon (amp.) ↦ sourainom.

sorainom (fas., col.) ↦ sourainom.

soraldut (fas., bra., col.) ↦ souraldut.

soralduto (amp.) ↦ souraldut.

soraos (fas., amp.) ↦ souraos.

soraventèr (fas.) ↦ souraventé.

sorch Ⓔ ven. sorgo ‹ SYRICUS (EWD 6, 314) 6 1763 sorch ‘sulcus’ [?] (Bartolomei1763-1976:100)
gad. sorch mar. sorch Badia sorch grd. sorch fas. sorech bra. sorch fod. sorch col. sorech amp. sorgo LD sorch
s.m. sg.
pianta delle graminacee con frutti commestibili e utili come foraggio (zea maYs) (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mais, granoturco, sorgo Ⓓ Mais ◇ a) Compré ades biava, forment, sorech in Agort Comprè adess biava, forment, sorec in Agord AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

sorch (gad., mar., Badia, grd., bra., fod., LD) ↦ sorch.

sordo (amp.) ↦ sourt.

sorech (fas., col.) ↦ sorch.

soredl Ⓔ *SOLICULUS (EWD 6, 315) 6 1763 soraedl ‘sol’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. sorëdl mar. sorëdl Badia sorëdl grd. surëdl fas. soreie caz. soreie LD soredl MdR sorëdl
s.m. Ⓜ soredli
la stella attorno alla quale gravita il sistema di cui fa parte la terra, e che costituisce per questa l’essenziale fonte di energia e quindi di vita (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sole Ⓓ Sonne ◇ a) Mi Pere zelest fej lominé sorëdl porsura i bugn y i ri. Mì Pere zeleste fesc’ luminè sored’l pur sura i bongn’ e i rì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia)
l dà soredl (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ il sole splende Ⓓ die Sonne scheint ◇ a) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.) ◆ soredl

floresc (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ il sole tramonta Ⓓ die Sonne geht unter ◇ a) Finalmënter ie ël jit ora n’ëura inant che surëdl flëure, y n à mo giatà de chëi, che stajova iló a fé nia. Finalmënter jè ël s̄it òra un’ ëura inàŋchè surëdl flëure, y n’hà mò giatà de chëi, chë stas̄òva ilò a fè nia. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) Intant l’é vegnù da sera […] giusta che fiorìa soreie e l’era dut tant bel cet. Intant l e vegnù da sera […] ğiusta ke fioria soreje e l era dut tan bel čet. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ◆ soredl leva (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spunta il sole Ⓓ die Sonne geht auf ◇ a) al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia) ◆ sté a soredl (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ stare al sole Ⓓ in der Sonne liegen ◇ a) N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl? N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl? DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR)
sol.

soredl (LD) ↦ soredl.

sorëdl (gad., mar., Badia, MdR) ↦ soredl.

Sorega 6 1850 Sorega (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. Sorega Badia Sorega
topon.
località nelle vicinanze del paese di san cassiano in val badia (gad.) Ⓘ Sorega Ⓓ Sorega ◇ a) Berba Tita Cazöla: pordërt Jan B. Tasser da Sorega, fre de berba Jandomëne Tina d’Armentarora ê n capo demorvëia da S. Ciascian. Berba Tita Cazzoula: pur dert Jan B. Tasser da Sorega, fre d’Berba Jangdomene Tina d’Armantarora è ǹg capo d’morvouia da S. Ciassang. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) Dui de Sorega, un de Larjëi Dui d’Sorega, ung d’l Arjei DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

Sorega (gad., Badia) ↦ Sorega.

sorei (amp.) ↦ solé.

soreie (fas., caz.) ↦ soredl.

sorela Ⓔ it. sorella (EWD 6, 285) 6 1844 sorèla (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
moe. sorela fod. sorela amp. sorela
s.f. Ⓜ soreles
1 ciascuna delle figlie nate dagli stessi genitori, [ 918 ] considerata in rapporto con gli altri figli (moe. DA 1973, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ sorella Ⓓ Schwester
2 di persona, collettività, o cosa unita ad altra o a più altre da stretti vincoli e legami di affinità (moe., fod., amp.) Ⓘ sorella fig.Ⓓ Schwester ◇ a) ‘l é ‘l proverbio, che "grandeza / r’é sorela d’umiltà" l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a / r’ e sorèla d’umiltà" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
sor.

sorela (moe., fod., amp.) ↦ sorela.

sorënt (gad., Badia) ↦ solent.

sorgo (amp.) ↦ sorch.

sorì (fas.) ↦ saurì.

soricia Ⓔ *SŌRĪCIA (EWD 6, 499) 6 1763 soricia ‘sorex’; soriccia ‘mus’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. sorücia mar. sorücia Badia suricia grd. suricia fas. soricia bra. soricia fod. soricia amp. soriza LD soricia
s.f. Ⓜ sorices
piccolo mammifero roditore della famiglia dei muridi (mus musculus, l.) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985, LD DLS 2002) Ⓘ topo, sorcio Ⓓ Maus
busc da soricia (bra.) Ⓘ tana del topo Ⓓ Mauseloch ◇ a) Il faure ge à coret dò e l’à vedù che l’é jit ite per un busc da soricia. Il faurö gö ö corröt dô ö la vedù chö lö schit itö per un busch da soritscha. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.).

soricia (fas., bra., fod., LD) ↦ soricia.

soriza (amp.) ↦ soricia.

soront (mar.) ↦ solent.

soros (gad., Badia) ↦ souraos.

sort Ⓔ SORS (EWD 6, 317) 6 1631 (sallversin de deguna) sort (Proclama1631-1991:157})
gad. sort mar. sort Badia sort grd. sort fas. sòrt caz. sòrt bra. sòrt moe. sòrt fod. sort amp. sorte LD sort MdR sort
s.f. Ⓜ sortes
1 nella classificazione zoologica e botanica, raggruppamento di animali o piante che hanno caratteri comuni (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ specie Ⓓ Gattung ◇ a) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann; capi de na sort de n natural, ch’an ürta ma sciöch’ i iai da crotun söles munts altes. Ang po dì, che te ‘ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san; capi de na sort deng natural, ch’ang ürta ma sceoucch’ i giai da crottung soulles munts altes. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) Chësta coa é stada formada y fata fora avisa da n vicel dla medema sort Chesta cō è stada formada e fatta fora avviſa da ‘ng vicell d’la m’demma sort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
2 in senso più indeterminato, qualità o modo di essere connesso a particolari circostanze (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ specie, sorta Ⓓ Art ◇ a) sce fossi mefo impò corius de savëi le numer, la sort e le priesc de chisc libri ŝe fossi meffo impò curiùs de savëi le numer, la sort e le pri[ejŝ de quiŝ libri DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); c) Chi parlèa de na sort e chi de l’autra, chi del temp e chi del lurier. Ki parlea de na sort e ki de l autra, ki de l temp e ki de l lurier. BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); d) Un’outra sorte de processo / Se te vos te dago iό Unoutra sorte de processo / Se te vos te dago iò Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.) ☟ genere, spezie
de vigni sort (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas., fod., amp.) Ⓘ vario, di ogni genere, di ogni tipo Ⓓ allerlei, allerhand ◇ a) Canche l fova ruà iló, l s’à dat a uni sort de vic Cang che ‘l foa ruà illò, ‘l s’ha dat a ugne sort de vicc SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); b) Daspò che l é rué ilò, l s’à dé a ogni sort de vic Daspò che ‘l è ruè illò, ‘l s’ ha dè a ogni sort de vicc DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); c) Aló che l’é stat, el s’à dat a ogne sort de vic Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) i é vegnui de vintecater e i ge n’à fat de ogni sort. i ö veniui dö ventecatter ö i gin a fat dö ogni sôrt. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.); e) No le aessa tort - ve n dir de ogni sort. No le aess tort - ven dir d’ogni sort. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); f) e po i scomenza co na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); g) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); h) mile cosses se baian ca y la, da cënt perts aldîn vigni sort de domandes mille coses sè baiang ca e là, da ceant pert’s aldìng vigne sort d’dimandes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

sort (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ sort.

sort (fod.) ↦ sorte.

sort (fas., col.) ↦ sourt.

sòrt (fas., caz., bra., moe.) ↦ sort.

sòrt (fas.) ↦ sorte.

sorte (amp.) ↦ sort.

sorte Ⓔ it. sorte ‹ SORS (EWD 6, 137) 6 1878 sorte (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. sorte Badia sorte grd. sciorte fas. sòrt fod. sort amp. sorte
s.f. sg.
forza che regola o s’immagina regolare in modo imprevedibile le vicende umane, senza che la volontà degli uomini possa nulla contro di essa (gad. A 1879; A 1895, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ sorte, destino Ⓓ Schicksal ◇ a) Mi parënc ne sá nia de mia mala sorte Mi parentg’ nè sà nìa de mia mala sorte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) Sëgn s’ la ril amabilmënter, mo ’ci por chësc viadú gnarál sü dis de tribolaziun, de gramëzes, leghermes, la sorte, che toca a düc i mortai. Segn’ s’ la rīle amabilment’r, mo ci pur chesc’ viadù gnarāle su dìs d’tribulaziung, d’gramezzes, legrimes, la sorte, che tocca a duttg’ i mortali. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

sorte (gad., Badia, amp.) ↦ sorte.

sortì Ⓔ it. sortire 6 1873 sortia (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29)
amp. sortì
v.intr. Ⓜ sortesc
verificarsi come conseguenza o effetto di qualcosa (amp.) Ⓘ risultare, uscire Ⓓ hervorgehen ◇ a) Viva dun- [ 919 ] cue, el noo eviva / Gran consilio comunal / Chel consilio che sortia / Da ra urna eletoral. Viva dunque, el novo eviva / Gran consiglio Comunàl / Chel consiglio che sortia / Dara urna al lettoral. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

sortì (amp.) ↦ sortì.

sorücia (gad., mar.) ↦ soricia.

sorventé (gad.) ↦ souraventé.

sorventè (Badia) ↦ souraventé.

sorví (gad., mar.) ↦ servì.

sorvidú (gad., mar.) ↦ servidour.

sorvisc (gad., mar.) ↦ servisc.

sospir Ⓔ it. sospiro ‹  SUSPĪRIUM (EWD 6, 322) 6 1878 sospiri (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. sospir Badia sospire grd. suspir fas. sospir fod. sospir
s.m. Ⓜ sospirs
inspirazione ed espirazione profonda, che è spesso indice di emozione o turbamento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; Ma 1953, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ sospiro Ⓓ Seufzer ◇ a) mo Os dlunch presënt ince te chësta porjun orida y scöra odëis mies leghermes y aldis mi sospiri mo Os d’lunc’ present incie te chesta p’rjung orida e scura udeis mies legrimes e aldìs mi sospiri. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) O beac (dijôra cun n sospir) beac chi che pó vire en compagnia O beati (dijōla cunung sospire) beati chi che po vire in compagnìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

sospir (gad., fas., fod.) ↦ sospir.

sospirà (col., amp.) ↦ sospiré.

sospirar (bra.) ↦ sospiré.

sospire (Badia) ↦ sospir.

sospiré Ⓔ it. sospirare ‹  SUSPĪRĀRE (EWD 6, 322) 6 1878 sospirāla (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. sospiré Badia sospirè grd. suspiré fas. sospirèr caz. sospirèr bra. sospirar fod. sospiré col. sospirà amp. sospirà LD sospiré
v.intr. Ⓜ sospireia
fare dei sospiri, per ansia, pena, desiderio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sospirare Ⓓ seufzen ◇ a) canch’ara odô spo ch’al dormî chitamënter, porsura inclinada sospirâra: O Signur, dede na odlada da Cil sön chësc püre pice cang ch’ella odō despò ch’el dormī chitament’r, pur sura inchlinada sospirāla: O Signur, dede na udlada da Ceìl soung chesc’ pure picce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) Düc incëria messâ sospiré y pité ad aldí cuntan Duttg’ incear ia m’ssā suspirè e pittè ad aldì cuntang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia) ☝

susté
v.tr. Ⓜ sospireia
piangere, lamentare (gad.) Ⓘ sospirare Ⓓ beklagen ◇ a) Al eroe Sigfrid la fedela consorte Genofefa; le laut söl liber da cianties devotes, en pert fates da d’ëra, che sospirâ la lontananza dl sposo. Al eroe Sigfrid la fedele consorte Genofefa;’l laut soul lib’r da cianties d’votes, impert fattes da d’ella, che sospirā la lontananza d’l’ sposo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

sospiré (gad., fod., LD) ↦ sospiré.

sospirè (Badia) ↦ sospiré.

sospirèr (fas., caz.) ↦ sospiré.

Sossungher (Badia) ↦ Sassongher.

sostegnì Ⓔ it. sostenere 6 1811 sostignì (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. sostigní Badia sostigní grd. sustenì fas. sostegnir moe. sostegnir fod. sostegnì amp. sostegnì LD sostegnì
v.tr. Ⓜ sostegn, sostegnon, sostegnù
1 tenere sollevata una cosa o una persona sopportandone il peso dal di sotto (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sostenere Ⓓ tragen, stützen
2 fig. affermare, asserire una cosa di cui si è convinti (gad. P/P 1966, grd. Ma 1953, fas. DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ sostenere fig.Ⓓ behaupten ◇ a) Calchedun sostien par zerto / Che di note, el và in ca e in là. Calchedun sostien par zèrto / Che di nόtte, el va, in ca e in là. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

sostegnì (fod., amp., LD) ↦ sostegnì.

sostegnir (fas., moe.) ↦ sostegnì.

sostigní (gad., Badia) ↦ sostegnì.

sot Ⓔ SUBTUS (EWD 6, 326) 6 1763 schi sot ‘subdo’; sot ‘sub’; sot la boccia ‘palatus’ (Bartolomei1763-1976:97, 100)
gad. sot mar. sot Badia sot grd. sot fas. sot bra. sot moe. sote fod. sot col. sot amp. sote LD sot MdR sot
prep.
1 esprime il concetto basilare di posizione inferiore, sottostante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sotto Ⓓ unter ◇ a) Ne te fé pu no ferdrus, / Ie te dije sot al mus: / Tu, Ujep, ies mi padrin Ne te fe pu no ferdrus, / Ie te diſhe sot al mus: / Tu, Uſhep, ies mi padrin PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) vè, che nobl Signur Vicare n à pa daidé tröc ël jö sot tru vè, che nobl Signur Vicare ‘ǹ ha pa dëidé treućh ël ĝeu sott trù DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); c) Ou! mena cà per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’amba! A n auter dal corpet Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); d) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); e) Una tigre amaestrada / ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’on ciapada / Sote un sas in padeon. Una tigre ammaestrada / Le ra prim bestia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); f) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); g) I omi se desmostrâ plëgns de respet sciöche sc’ ai foss te dlijia, col ciapel sot le brac I ommi sè desmostrā plengn’s d’respett sceoucch s’ei foss’ te dlisia, col ciapell soutt ‘l bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia); h) En verité, sot a afliziuns granes y pesoces s’ascognel gran grazies y fortunes In veritè, sott a affliziungs granes e psoccies s’ ascognel grang grazies e fortunes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
2 per esprimere dipendenza o soggezione, subordinazione, sudditanza (gad., grd., fod.) Ⓘ sotto Ⓓ unter ◇ a) ëila no se nfidova jì sot ai uedli de Gejù, y per chësc stajova ëila dovia drë aricëul bradlan ëila no sën fidòva s̄i sott ai uedli di Ges̄ù, y per chëst stas̄òva ëila dòvia drè ariĉoul bràdlàŋ VianUA, Madalena1864:193 (grd.); b) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria, sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure. E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria, sott’ all’ acquila, che davant i buttava ‘nte [ 920 ] le spazzadure. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) cui brac aspaná söla crusc, olach’ Ël á pordü döt le sanch, y é mort sot les coienades de chëra ria jënt cui bracc’ a spanà soulla crusc’, ullacch’ El à purdù dutt ‘l sanc’, ed è mort soutt les coionades d’che ria jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
3 mentre succede una cosa (gad.) Ⓘ durante Ⓓ während, unter, unter ◇ a) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
4 indica ‘permanenza’ in uno stato (gad.) Ⓘ tra Ⓓ unter ◇ a) spo scraiera sot a leghermes: O Signur, da Os ái iö ciafé chësc fi, da Os ál la vita spo scraiela soutt a legrimes: O Signur, da Os ai iou ceaffè chesc’ fì, da Os ale la vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
avv.
1 in luogo o posizione o parte più bassa rispetto ad altra (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sotto Ⓓ unten ◇ a) Col dài un importo / De undesc zento fiorine; / Apó co i ‘l à scorto / Chi sote che vien prime. Col dai un importo / De undesczento fiorine; / Appó co i l’á scorto / Chí sotte che en prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Cardeo fosc che infumentade / Mal de ogniun, se pode dì? / Credeo fosc che outra śente / Staghe sote a ve sentì? Cardeo fosc che infumentade / Mal de ogniun, se pode di? / Credeo fosc che outra zente / Staghe sótte avè sentì? Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); c) Porfin i edli â pordü le vi, y stô sot, sot, y lapró la cira sëcia Purfing i oudli ā purdù ‘l vì, e stē sŏtt, sŏtt, e laprò la ceìra seccia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
2 molto addentro, a fondo (gad.) Ⓘ profondamente Ⓓ tief ◇ a) mo chëra manira umila mai aspetada i â ferí le cör tan sot, ch’al ê rot fora en leghermes y scraiâ mo chella maniera umile mai aspettada i ā firì ‘l cour tang soutt, ch’el ē rott fora in legrimes e scraiā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

sot (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ sot.

söt (mar.) ↦ sut.

söta (mar.) ↦ suta.

sotdesoura (fod.) ↦ sotessoura.

sote (moe., amp.) ↦ sot.

sotementon (moe.) ↦ sotmenton.

sotepone (Badia) ↦ sotpone.

soteponer (fas.) ↦ sotpone.

sotescrí (gad.) ↦ sotscrive.

sotescrie (amp.) ↦ sotscrive.

sotescrive (LD) ↦ sotscrive.

sotescriver (fas., caz., bra., moe.) ↦ sotscrive.

sotessora (fas., amp.) ↦ sotessoura.

sotessoura Ⓔ comp. di sot + soura (EWD 6, 326) 6 1763 osè sot e soura ‘everto’; sot e sora ‘turbo’ (Bartolomei1763-1976:90, 100)
gad. sotissura mar. sotissora Badia sotissura grd. sotsëura fas. sotessora bra. sotsora moe. sotsora fod. sotessoura, sotdesoura amp. sotessora LD sotessoura
avv.
in uno stato di grande disordine, scompiglio, confusione (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sottosopra Ⓓ durcheinander ◇ a) Da vigni lëgn y trognora aldon sotissura cënt beles cianties da vigne lengn’ e trŏgnora aldung soutt e sura ceant belles cianties DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia); b) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita mo al odô ince da vigni pert döt sotissura en dejordin Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia); c) La jënt gnô en verité plü de timur d’Idî, arbandonâ i ri costüms, y tröpes families sotissura en descordia, se dê ala pesc, a bel’ armonia y contentëza. La jent gnē in veritè plou d’timor d’Iddì, arbandonā i ri costumi, e trouppes families soutt e sura in descordia, s’ dē alla pesc’, a bell armonia e contentezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

sotessoura (fod., LD) ↦ sotessoura.

sotete (mar.) ↦ sotite.

sotí (gad., mar.) ↦ sotil.

sotì (MdR) ↦ sotil.

sotil Ⓔ SUBTĪLIS (EWD 6, 502) 6 1763 un legn sotì ‘virgultum’; sotti ‘subtilis, tenuis’ (Bartolomei1763-1976:85, 100)
gad. sotí mar. sotí Badia sutí grd. sutil fas. sotil fod. sotil amp. sotil LD sotil MdR sotì
agg. Ⓜ sotii, sotila, sotiles
1 magro, sottile nella persona o negli animali (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mingherlino, esile Ⓓ schmächtig ◇ a) ćiavai da la vita lungia e da le col sotì; chi ne vè nia ëi çhiavai da la vita lungia e da le còl sotti; chi ne vè nìa ëi DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR)
2 di suoni e della voce, acuto e leggero (gad.) Ⓘ debole, sottile Ⓓ schwach ◇ a) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chëra ria picia finestra, y na usc sotida y scomöta damana Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra, e na usc’ sottira e scomŏta damana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
3 di scarsa densità, consistenza o intensità (gad. A 1895) Ⓘ tenue Ⓓ schwach ◇ a) porcí che le vënt frëit y sotí n soflâ de trat a trat dagnora tres ite danü y en gran cuantité purcicche ‘l vent freit e sottì ‘ng sofflā de tratt a trat dagnara tres ite da nu e in grang quantitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

sotil (fas., fod., amp., LD) ↦ sotil.

sotissora (mar.) ↦ sotessoura.

sotissura (gad., Badia) ↦ sotessoura.

sotite Ⓔ comp. di sot + ite 6 1878 sott ite (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. sotite mar. sotete Badia sotite grd. sotite fas. sotite fod. sotite LD sotite
avv.
in luogo o posizione o parte più bassa rispetto ad altra (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ al di sotto, sotto Ⓓ unten drin, unten hinein, unten, darunter ◇ a) iö á macé la tera de sanch zënza macia, y ciaréi a mies mans suraía y sotite döt en sanch iou à macciè la terra d’sanc zenza maccia, e ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

sotite (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ sotite.

sotmenton Ⓔ comp. di sot + menton (EWD 4, 496) 6 1821 sumenton (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
grd. sumenton fas. sotmenton moe. sotementon
s.m. Ⓜ sotmentons
rotolo adiposo che si forma sotto il mento delle [ 921 ] persone grasse (grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ doppio mento, sottomento Ⓓ Doppelkinn ◇ a) O sci, sci, te cëles bon, / T’es n bel gran sumenton! O shi, shi, te ciëles bon, / T’es n bel gran sumenton! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.).

sotmenton (fas.) ↦ sotmenton.

sotmete Ⓔ comp. di sot + mete  (EWD 4, 410) 6 1878 sommettunse 4 (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257)
gad. sotmëte Badia sotmëte grd. sotmëter, somëter fas. sotmeter fod. sotmëte, sotomëte MdR somëte
v.tr. Ⓜ sotmet, sotmeton, sotmetù
ridurre all’obbedienza, piegare ai propri voleri (gad. A 1895; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973, MdR) Ⓘ sottomettere Ⓓ unterwerfen ◇ a) Nost dovér él dunca, che nes sometunse a la süa santa vorentè Nost dovér él dunca, che nes sommettunse a la süa santa vorentè DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR).

sotmëte (gad., Badia, fod.) ↦ sotmete.

sotmeter (fas.) ↦ sotmete.

sotmëter (grd.) ↦ sotmete.

sotomëte (fod.) ↦ sotmëte.

sotoscriver (caz.) ↦ sotescriver.

sotpone Ⓔ it. sottoporre x lad. pone 6 1878 sottopostg’ p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63)
gad. sotpone Badia sotepone fas. soteponer
v.tr. Ⓜ sotpon, sotponon, sotponù / sotpost
costringere a subire o ad affrontare qualcosa di spiacevole, doloroso e pericoloso (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ sottoporre Ⓓ unterziehen, auferlegen
p.p. come agg. Ⓜ sotpost, sotposć, sotposta, sotpostes
costretto a subire o ad affrontare qualcosa di spiacevole, doloroso e pericoloso (gad. P/P 1966) Ⓘ sottoposto Ⓓ ausgeliefert ◇ a) mo al é bëgn Idî, ch’ó, che sunse, vignun de nos, sotposć ala mort mo el è bengn’ Iddì, ch’ŏ, ch’sungſe, vignung d’nos, sottopostg’ alla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

sotpone (gad.) ↦ sotpone.

sotrá (gad., mar., Badia) ↦ sotré1.

sotrá (gad., Badia) ↦ sotré2.

sotrà (amp.) ↦ sotré1.

sotrà (amp.) ↦ sotré2.

sotrar (bra., moe.) ↦ sotré2.

sotrata Ⓔ deriv. di sotrà (EWD 6, 328) 6 1833 sotràtta (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251)
gad. sotrata mar. sotrata Badia sotrata grd. sutrata fod. sotrata LD sotrata MdR sotrata
s.f. Ⓜ sotrates
rivestimento interno di vestiario (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fodera Ⓓ Futter ◇ a) Ći costa pa le brac de chësta sotrata? Çhi cósta pa le braćh de questa sottràta? DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR).

sotrata (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ sotrata.

sotré1 Ⓔ SUBTRAHERE (EWD 6, 328) 6 1878 sottratg’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49)
gad. sotrá mar. sotrá Badia sotrá grd. sutré fas. sotrèr fod. sotrè amp. sotrà LD sotré
v.tr. Ⓜ sotira, sotiron, sotrat
rivestire di fodera (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ foderare Ⓓ füttern
p.p. come agg. Ⓜ sotrat, sotrac, sotrata, sotrates
rivestito di fodera (gad., grd. F 2002) Ⓘ foderato Ⓓ gefüttert ◇ a) Ara é fata de mani sëc d’erba, daite sotrac cun na pelicia morjela, scöra. Ella è fatta d’mànesc’ secc’ d’erba, daite sottrattg’ cuna piliccea morjella, scūra. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); b) La coa é sotrata daite sciöche cun na pel morjela y tignënta La cō è sottratta daite sceoucche cona pell morjella e tignanta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); c) Ël istës, […] á curí la sposa de so proprio mantel da d’invern, cöce, sciöche porpora, y sotrat de pelicia börna El istess, […] à corì la sposa d’so proprio mantell da d’ingvēr, coucce, sceoucche porpora, e sottratt d’piliccea būrna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

sotré (LD) ↦ sotré1.

sotré2 Ⓔ it. sotrarre ‹ SUBTRAHERE (EWD 6, 328) x lad. tré 6 1878 soutratt’ p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75)
gad. sotrá Badia sotrá grd. sutré fas. sotrèr bra. sotrar moe. sotrar fod. sotrè amp. sotrà LD sotré
v.tr. Ⓜ sotira, sotiron, sotrat
1 eseguire l’operazione della sottrazione, per trovare la differenza tra i due numeri (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sottrarre, detrarre Ⓓ abziehen, subtrahieren
2 portare via furtivamente, dolosamente o illecitamente; rubare, trafugare (gad., fod. Pe 1973) Ⓘ sottrarre Ⓓ stehlen ◇ a) Spo i ál ciamó dé la benedisciun, y é jü sö al Cil, y na niora d’or i l’á sotrat ai edli. Spo i àle ciamò dè la benedisiung, ed è jou sou al Ceìl, e na neura d’or i l’à souttratt’ ai oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

sotré (LD) ↦ sotré2.

sotrè (fod.) ↦ sotré1.

sotrè (fod.) ↦ sotré2.

sotrèr (fas.) ↦ sotré1.

sotrèr (fas.) ↦ sotré2.

sotscrí (mar., Badia) ↦ sotscrive.

sotscrì (grd.) ↦ sotscrive.

sotscrive Ⓔ comp. di sot + scrive  (EWD 6, 156) 6 1813 me soteskrishe 1 refl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. sotescrí mar. sotscrí Badia sotscrí grd. sotscrì fas. sotescriver, sotscriver caz. sotescriver, sotoscriver bra. sotescriver moe. sotescriver fod. sotscrive amp. sotescrie LD sotescrive
v.tr. Ⓜ sotscriv, sotscrivon, sotscrit
apporre la propria firma in calce a un documento, a una lettera e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sottoscrivere, firmare Ⓓ unterzeichnen, unterschreiben ◇ a) m’é sperdù, perché cherdee, de cogner sotscriver scric de debìtes m’e sperdu, perche cherdée, de cogner sottoscriver scritsc de debítes IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
se sotscrive (grd.) Ⓘ sottoscrivere, firmare Ⓓ unterzeichnen, unterschreiben ◇ a) Chi che à tlo scrit, / Ne uniral a ti dit. / Ie me sotescrije / y tu ne ses mpo no, sce ne te l dije. Ki ke a tlo skrit, / Ne uniral a ti dit. / Ie me soteskriſhe / I tu n ses m po no, she ne tel diſhe. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

sotscrive (fod.) ↦ sotscrive.

sotscriver (fas.) ↦ sotescriver.

sotsëura (grd.) ↦ sotessoura.

sotsora (bra., moe.) ↦ sotessoura.

sou (fod.) ↦ saour.

Souc 6 1864 Souŝ (VianUA, DoiUemes1864:197)
gad. Suc grd. Sëuc fas. Sousc LD Souc
topon. [ 922 ]
frazione del comune di castelrotto, situata ai piedi dello sciliar (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ Siusi Ⓓ Seis am Schlern
Mont de Souc (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Alpe di Siusi Ⓓ Seiser Alm ◇ a) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prë VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.).

Souc (LD) ↦ Souc.

soul Ⓔ SŌLUS (EWD 6, 485) 6 1763 sou ‘unicus’ (Bartolomei1763-1974:100)
gad. su mar. su Badia su grd. sëul fas. soul caz. soul bra. soul moe. sol fod. sol, soul † col. sol amp. solo LD soul MdR su
agg. Ⓜ soui, soula, soules
1 che è senza compagnia, che non ha nessuno accanto, vicino o insieme (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ solo Ⓓ allein ◇ a) Tu sëul muesses vadanië; / Nëus ulon demé maië! Tu sòul muêsses guadag’ne; / Nous ullòng demè majè! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Gejú restâ su cun la fomena, che fô iló amez Jeshú restáva sú colla fomena, che fóa illó a mez HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Gejù é restà soul co la fémena en te mez Gesú é restá soul colla femena in te mez HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) l é resté Gesù sol, e la fëmena, che steva ntamez l’é resté Gesù soul, e la famena, che steva ‘nta mezz HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez, / Jent che menizassa / E gio soul che magnassa. E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez, / Žent ke menizasa / E jo soul ke magnasa. BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.); f) Recordonse che sion fede; / L’é l paster soul chel che comana, / Se l’obedesc, no se domana / Perché e percó se la entenede. Recordonsse che siong fede; / L’è ‘l paster soul chel che comana, / Se l’obbiedes, no se domana / Perché e percò se la ‘ntenede. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); g) E canche te sarès pa n pera stenta / E che no te ès pa più polenta / E ti es pa soula a vadagnèr / E sie o set che vel magnèr. Ö canchö ti saräs pô n pörâ stöntô / Ö chö non ti äs pô più polentâ / Ö ti äs po soulâ a vadagnär / Ö siö o set chö völ magniär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:166 (caz.); h) Fate cuaranta pasc incontro un cioco / ch’el śia infora e solo el brondociaa Fate quaranta pash incontro un cioco / ch’el zia in fora e solo el brondociaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); i) Ie mëte mpo pën, dij l calighé, che no sëis bon de v’i tré ora sëul? Iö mëtte inpò pëŋ, dis ‘l calighë, che no sëis boŋ de vi trè òra soul? VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); j) mo iö á dagnora cherdü, che sunse nos dui susc al monn mo iou à dagnara crdù, ch’sungſe nos dui susc’ al mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
2 che è il solo esistente, sia in senso assoluto sia relativamente a determinate caratteristiche (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ unico Ⓓ allein ◇ a) Chi ch’ama la virtù / E schiva le pićé, / Sie de nöt o de dé, / Chël plej a tüć, chël su. Chi ch’ama la virtù / E schiva le piçhié, / Sie de neut o de dé, / Quël pläŝ a tütg, quël sù. DeRüM, GüteMenschen1833-1995:290 (MdR); b) Idî su, che döt sá, l’á in vista Iddì su, ch’dutt sa, l’ha in vista DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) O benedëta nosta s. religiun, ara sora é capaze d’i tó la crudelté ai lus y ales laurs! O benedetta nosta s. Religiung, ella sora è capaze di tŏ la crudeltè ai lŭs e alles laurz! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
3 non più d’uno, unico, singolo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ solo Ⓓ einzig ◇ a) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) Jide inte mi gabinet: ilò ciaferëise tüt chël che ves fej debojëin. / Chilò n’él na pëna sora. Ĝide inte mi gabinet: illò ćiafferëise tüt quël che ves feŝ de boŝëiǹ. / Quilò n’él ‘na pënna sora. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); c) N prou ch’ais na te usc / Olá n’él? Sun ma susc. En Pro ch’ai na te us / Ollà n’ëllë? Sung ma sus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); d) la sora grazia, ch’al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); e) ‘l aa na grazia sola da i domandà al Signor che ‘l i slongasse ra vita ‘l ava na grazia sola da i domandá al Signor che ‘l i slongasse ra vita PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); f) la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de ie slongé chësta vita la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); g) "Scutà ió volesse jir per al mondo e ve volesse prear na grazia soula." Skutà io volössö schir per al mondo ö vö volössö preàr nô gratiâ sôula. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); h) Per esser, son ben stata cativa percheche l me à dejobidì n’outa soula, ge tor l’anel. Per eser son ben stata kativa perkè ke el ke el me à disubidì na uta soula, ğe tor l’anel. BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); i) E che la pensa così no son miga sol. E che la pensa così no son miga ʃol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) El contrato parlaa / De segnares alolo, / Parché ’es no caraa / E par fei un conto solo El contratto parlava / De segnares allollo, / Parché es no carava / E par fei un conto solo Anonim, Monumento1873:3 (amp.); k) O bun Pere en Cil! da Os vëgni iö, chiló sopolida, da düc arbandonada, ater co da Os su no O bung Pere in Ceìl! da Os vegni iou, chilò soppolida, da duttg’ arbandonada, at’r, che da Os sŭ no DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
4 al plurale, in unione con un aggettivo numerale, non più di (amp.) Ⓘ solo Ⓓ nur ◇ a) Ra à abù da stà drio / Cuaji zirca sié mesc; / Se ‘l é autre, parbìo, / In doi sole anche i fesc. R’ á abú da stá drio / Quagi circa sié mesc; / Se l’é autre, parbio, / In doi sole anche i fesc. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
avv.
unicamente, solamente (fas. R 1914/99, fod. T 1934; Pz 1989, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ solamente, soltanto, solo Ⓓ ausschließlich, bloß, nur, lediglich ◇ a) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Ma fam e colpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Ma fam e kolpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); c) Ma, i disc, che el l vae demò mìngol soul per aria e che no l stae a jir dalench. ma i diš, ke el el vae demò mingol soul per aria e ke no l stae a ʒ̉ir dalenk. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); d) E par chi [ 923 ] che no s’intende / Po, de verse e de canzos, / Basta solo che s’i rende / Un bon ciapo de rejos. E par chi che no s’intende / Po, de verse e de canzós, / Basta solo che si rende / Un bon ciapo de resós. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

soul (fas., caz., bra., LD) ↦ soul.

soul † (fod.) ↦ sol.

soura Ⓔ SUPRĀ (EWD 6, 497) 6 1763 sura ‘supra, sursum, super’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. sura mar. sora Badia sura grd. sëura fas. sora bra. sora moe. sora fod. soura amp. sora LD soura MdR soura
prep.
1 esprime il concetto basilare di posizione superiore, soprastante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ su, sopra Ⓓ auf ◇ a) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria, / y faré de vo n mul, / cun la coda sëura l cul. Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria, / y farè de vo un Mull, / con la Coda soural Cull. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Ma ce braa stracadente / ch’i me bete sora ciou Ma ce braa stracadènte / ch’i me bete sora ciòu DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) Ou! mena ca per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’amba! A n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); d) Sora fó ra menestra lascià stà / che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Sura so ce scraiâ le düle, y nia dalunc urlâ n lu por resposta Soura sō ciè scraiā ‘l dūle, e nia da lunc’ urlā ‘ng lu pur resposta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
2 più di, più che (indica preminenza o preferenza) (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ sopra Ⓓ über ◇ a) o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëura duta la cosses o mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs, che seis dang’n de vöster ama saura dutta la cosses. RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt; / Mo i angeli a mile n ciantes / Chël de d’Osc gran paiamënt Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l ceant; / Mo i Angeli a mille ‘ng ciante / Chel Dè d’Osc’ grang paiament DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
3 indica padronanza, influenza esercitata o simile (gad. V/P 1998, grd., fas.) Ⓘ sopra Ⓓ über ◇ a) chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re anzi chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) Te Deum laudamus y l’Tantum ergo, / Y la benedisciun sura düc jö dal pergo Te Deum laudamus e l’Tantumergo, / E la Benedessiung sura dütg sö dal pergo PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia); c) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
avv.
indica una posizione più elevata rispetto a qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sopra, su Ⓓ oben, über, darüber ◇ a) Ater co le ciaval dl Fujina / che ciarâ sura le mür de cortina! Ater ch’l’ćiaval dl Fojina / che ćiarava sura l’mür de cortina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) No cialé mei curiëus auter che a chël, che sta bën sëura, / Burta cosses ruina dl cuer te porta daniëura. No tgëlè mëi curious aùter ch’a chëll, chë sta bëŋ soura, Burta còsses ruina del cuer të pòrta d’ugn oura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Da sura Col Maladët oruns’ pa ’ci nos / Cun bona rajun s’ la fá varëi, / A düc ladins i le fajunse a savëi Da sura col maladátt orung’s pa tgi nos / Cong bona reŝung s’ la fa varái, / A dütg Ladings il faŝungse a savái PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
soura via (gad.) Ⓘ al di sopra, in superficie Ⓓ auf der Oberfläche, darüber ◇ a) iö á macé la tera de sanch zënza macia, y ciaréi a mies mans suraía y sotite döt en sanch, y le rü de mies leghermes ne n’é bastant de les lavé nëtes iou à macciè la terra d’sanc zenza maccia, e ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc, e ‘l ru d’miis legrimes nen è bastang d’les lavè nettes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

soura (fod., LD, MdR) ↦ soura.

souradut (fod.) ↦ souraldut.

sourafora Ⓔ comp. di soura + fora (EWD 6, 497) 6 1853 sura fora (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. surafora mar. sorafora Badia surafora grd. sëurora fas. sorafora fod. sourafora LD sourafora
avv.
ad una posizione più elevata rispetto a qualcosa (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ al di sopra Ⓓ über ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

sourafora (fod., LD) ↦ sourafora.

sourainom Ⓔ comp. di soura + inom 6 1828 seurainuemes pl. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. surainom mar. soraennom Badia surainom grd. sëurainuem fas. sorainom fod. sourainom col. sorainom amp. soragnon LD sourainom
s.m. Ⓜ sourainoms
appellativo scherzoso, ironico o anche malevolo imposto a una persona in conseguenza di certe caratteristiche fisiche o qualità o attitudini (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soprannome Ⓓ Übername ◇ a) Ie ne sé da dé ai uemes, / che blestëmes, sëurainuemes! Je ne se, da de ai Uemes, / che blestemes seurainuemes! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

sourainom (fod., LD) ↦ sourainom.

souraldut Ⓔ comp. di soura + l + dut 6 1856 sora ‘l dut (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256)
gad. suradöt mar. soradöt Badia suradüt fas. soraldut caz. soradut bra. soraldut fod. souradut, souraldut col. soraldut amp. soralduto LD souraldut
avv.
prima o più d’ogni altra cosa; specialmente (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF [ 924 ] 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ particolarmente, soprattutto Ⓓ besonders, insbesondere ◇ a) Oh! per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content / Mo soraldut portage respet Oh! per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content / Mo sora ‘l dut portae respet BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.); b) ci ch’al â ciafé, y suradöt la lëtra da Berta, i lovâ ia vigni dübe dl’ inozënza dla desgraziada cicch’ el ā ceaffè, e sura dutt la lettra da Berta, i levā ia vigne dubbio d’l innozenza d’la desgraziada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia).

souraldut (fod.) ↦ souradut.

Souramont 6 1828 ſhi mo sëura mont (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. Suramunt Badia Suramunt MdR Suramunt
topon.
denominazione per fodom e ampezzo (in precedenza anche val di fassa) visti dalla val badia (gad., MdR) Ⓘ Souramont Ⓓ Souramont ◇ a) Na compagnia d’omi jê na ota a la Curt de Suramunt a dlijia. ’Na compagnìa d’omi ĝê ‘na óta a la Curt de Suramunt a dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Demà, gnide düc canc, da Suramunt y Ladins, / Gherdënes, Todësc, passede i confins De ma gnide dütg cantg, da Suramunt e Ladings, / Gherdánnes, Todáss, passede i confings PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

souraos Ⓔ comp. di soura + os 6 1844 sora òs (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. soros Badia soros grd. sëuros fas. soraos fod. souraos amp. soraos
s.m. Ⓜ souraosc
termine popolare per ogni tumefazione dura, circoscritta, a carico di un osso (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd., fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ soprosso Ⓓ Überbein
fé souraos (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ fare il callo, abituarsi Ⓓ sich an etwas gewöhnen ◇ a) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i à fato soraos. E sci c’ a chesta cavales / s’i ra sòna a pi no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i a fato sora òs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

souraos (fod.) ↦ souraos.

sourapassé Ⓔ comp. di soura + passé x it. sorpassare 6 1878 surapassa 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117)
gad. surapassé Badia surapassè LD surapassé
v.tr. Ⓜ sourapassa
andare oltre i limiti della convenienza o del lecito (gad. P/P 1966, LD DLS 2002) Ⓘ sorpassare, oltrepassare Ⓓ übertreffen ◇ a) La sapiënza y bunté d’Idî á fat ci che degügn ne s’ess ponsé, y surapassa vigni imaginaziun. La sapienza e bontè d’Iddì à fatt cicche d’gungn’ n’s’ ess’ pungsè, e surapassa vigne immaginaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia).

sourassauté Ⓔ comp. di soura + sauté 6 1878 surasaltè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. surassalté Badia surassaltè
v.rifl. Ⓜ se sourassauta
se sourassauté affrettare eccessivamente un’a- zione o una valutazione (gad.) Ⓘ precipitare le cose Ⓓ sich übereilen ◇ a) Le conte confessa ch’al s’é surassalté L’conte confessa, ch’el s’ è surasaltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

souraventé Ⓔ alad. * sorentâr ‹ apad. sorar ‹ *EXAURĀRE (Gsell 1996b:241; 1999b:244) 6 1858 sarventè (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:237)
gad. sorventé Badia sorventè grd. sëuraventé fas. soraventèr fod. souraventé
v.rifl. Ⓜ se souraventa
p.p. come agg. Ⓜ souraventés, souraventeda, souraventedes
affetto da raffreddore (gad.) Ⓘ raffreddato Ⓓ erkältet ◇ a) Le püre Iocl, döt spaventé / se [n] sciampa te stüa, dër bur sorventé. L’püre Iocl, düt spaventè / se [n] sciampa te stüa, dër burt sarventè. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:237 (Badia)
se souraventé infreddarsi, prendere un raffred- dore (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; DLS 2002) Ⓘ raffreddarsi Ⓓ sich erkälten, sich verkühlen.

souraventé (fod.) ↦ souraventé.

sourt Ⓔ SURDUS (EWD 6, 500; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’sUrdu) 6 1763 surd ‘surdus’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. surt mar. surt Badia surt grd. sëurt fas. sort fod. sourt col. sort amp. sordo LD sourt
agg. Ⓜ sourc, sourda, sourdes
che è affetto da sordità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sordo Ⓓ taub ◇ a) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
fé l sourt (grd. F 2002) Ⓘ fare il sordo Ⓓ sich taub stellen ◇ a) Tl prim farala n puech l sëurt / Y dirà bel puech y nia Tel prim farala n pue’ l sord / I dirà bel puek i nia PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

sourt (fod., LD) ↦ sourt.

Sousc (fas.) ↦ Souc.

soutà (amp.) ↦ sauté1.

soutei (amp.) ↦ sauté2.

souto (amp.) ↦ saut.

sovenz Ⓔ (nordit. sovenço ‹) *SUBINDIUS (Gsell 1991a:144) 6 1807 suænts (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. sovënz grd. suvënz LD sovenz
avv.
di frequente (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ frequentemente, spesso Ⓓ häufig, oft ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz, y jiva suvënz a mulesté n dutëur cun si ciacules. Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts, y schiva suænts a mulestè ung dutœur cun si tgiacules. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Recordete y lauda suvënz i servijes, che t’es giatà, / Cuer ite, y dai autri lascia laudé chëi, che tu es fat. Reccordetë y lòda suënz i servis̄es, chë t’ hès giatà, / Cuër ite, y dai aùtri las̄a laudè chëi, chë tu hès fà. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

sovenz (LD) ↦ sovenz.

sovënz (gad.) ↦ sovenz.

sovran Ⓔ it. sovrano 6 1844 sovrano (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. sovran grd. suvran fas. sovran fod. sovran amp. sovrano LD sovran
s.m.f. Ⓜ sovrans, sovrana, sovranes
nome generico di chi detiene un potere monarchico (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; [ 925 ] DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ sovrano Ⓓ Souverän ◇ a) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta śente granda / beśen feighe na "scioria!" Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta zènte granda / bezén féighe na "scioria!" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

sovran (gad., fas., fod., LD) ↦ sovran.

sovrano (amp.) ↦ sovran.

soz Ⓔ nordit. soz(o) ‹ *SŬCIDUS (invece di SŪCIDUS) (EWD 6, 329) 6 1763 sotz ‘deliro’ [?] (Bartolomei1763-1976:100)
gad. soz mar. soz Badia soz fod. soz
agg. Ⓜ soc, soza, sozes
severo, ruvido, aspro nei modi, per natura o per momentanea disposizione d’animo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod.) Ⓘ burbero Ⓓ unwirsch ◇ a) Ursula Dapoz / l pèr, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.).

soz (gad., mar., Badia, fod.) ↦ soz.

sozede Ⓔ nordit. suçeder 6 1833 succed 3 (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. sozede mar. sozeder Badia suzede grd. suzeder fas. sozeder bra. sozeder moe. sozeder fod. suzede amp. suzede LD suzede MdR suzede
v.intr. Ⓜ sozed, sozedon, sozedù
avvenire, sia in dipendenza causale da altri avvenimenti o in relazione di semplice posteriorità con essi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ succedere, accadere Ⓓ geschehen, passieren ◇ a) Ël suzed bëin, ch’an à le maiù riguard sön chisc, dè de chël ch’ëi vëgn ordinariamënter bele da pici nudris aladô Ël succed bëiǹ, ch’an ha le majù rigúard seu ‘ǹ quiŝ, dè de quël ch’ëi vëgn ordinariamëntr bel[e] da picći nudris a la dò DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) porćì sënza la vorentè de Die n’él inće sozedü chëst ne porçhi sënza la vorentè de Die n’él inçhié succedü quëst ne DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) E par riguardo a ra taies / Che i à vendù st’aisciuda? / Da i dì cuaji canaes; - / Ma r’é ormai suzeduda!… E par riguardo ara taes / ch’i á vendù staisciuda? / Dai dí quagi canaes; - / Ma r’ é ormai succeduda!… Anonim, Monumento1873:3 (amp.); d) dopo che l’é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione, l’é suzedù che na fémena zevila de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro dopo che l’è stat ciapà la Terra Santa da Gottifrè di Buglione, l’è succedù che una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); e) dò che la Tera Santa é stata conchistada da Gotrifrè de Buglion, é suzes, che na nobil segnora de Gascogna é jita a lejia al Sepolcro do chö la Terra Senta è stada conchistada da Gottrifrè de Buglion, è suzzes, chö na nobil signora de Gascogna è žita a löžia al Sepolcro RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); f) despó che Godifré de Buglion â concuisté la Tera Santa, él sozedü che na nobla signura de Guascogna é jüda teco na pelegrina al Sant Sepolcher dẹspò chẹ Go̮difrè dẹ Buglio̮n ava conquistè la Terra Santa, ẹllẹ so̮ccẹdü, chẹ na no̲bil signura dẹ Guascogna è žüda tęco̮ na pẹllẹgrina al Santo̮ Sẹpo̮lcro̮ PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); g) do che la Tiera Santa fova cuncuisteda da Gotfrid de Buglion, iel suzedù, che na nobla seniëura dla Guascogna ie jita a dlieja al Santo Sepolcro do̱ chę lå Tięrrå Santa fo̱a co̬nquisteda då Gotfrid dę Buglìon, ięl suzzędù, chę nå no̱bil sęgnęura dla Guascogna ię žita å dlięžå ål Santo Sepo̬lcro RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); h) despò che la Tiera Sánta é stada vadagnada da Gotifré de Buglion él suzedù, che na nobil signoura de Guascogna é juda a gliejia al Santo Sepolcro. dẹspò che la Tẹrra Santa è stata vadagnẹda da Go̮ttifrè de Buglio̮n ẹllẹ succedù, che na no̲bil signo̮ura de Guascogna è žuda a gliẹžia al Santo Sepo̮lcro. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); i) Ne pitede, i ne le lasci sozede, denanche se fá valch a os, messarál pa me tó la vita a me. Nè pittede, i nel lasce suzzedè, denanche s’ fa valc a os, m’ssarāle pa m’to la vita a mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia); j) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. Parova prëst de suzeder chël che dejidrova. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. pa̤rǫ́a̤ pra̤št dę sutsédę̆r ka̤l kę dęžidę̆rǫ́a̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.).

sozede (gad.) ↦ sozede.

sozeder (mar., fas., bra., moe.) ↦ sozede.

sozietà (grd., fas., amp.) ↦ sozieté.

sozieté Ⓔ it. società 6 1873 sozietà (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18)
gad. sozieté grd. sozietà fas. sozietà fod. sozieté amp. sozietà LD sozieté
s.f. Ⓜ sozietés
ogni insieme di individui uniti da rapporti di varia natura e in cui si instaurano forme di cooperazione, collaborazione, divisione dei compiti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ società Ⓓ Gesellschaft ◇ a) Beśen dì che un terno al lotto / Aé fato in verità / A toi fora ste disdoto / De ra intiera sozietà. Besen dì che un terno al’ lotto / Avè fatto in verità / A toi fora ste discdoto / Dera intiera sozietà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

sozieté (gad., fod., LD) ↦ sozieté.

spada Ⓔ SPATHA ‹ σπάθη (EWD 6, 331); seme delle carte da gioco ‹  it. 6 1763 spàda ‘gladius’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spada Badia spada grd. speda fas. spèda bra. spada fod. spada amp. spada LD spada
s.f. Ⓜ spades
arma bianca con lama appuntita (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879;T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spada Ⓓ Schwert ◇ a) Al caporal tira la spada e ge la vel ficiar tal col Al caporal tirô la spada ö ga la völ fitschar tal col ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) do vëgnel düc i ciavaliers, ala comparsa de chi sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina dō vegnel duttg’ i cavalieri, alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); c) sbrochel ite döt furius cola spada trata en man, amaza le püre servo sot ai edli de Genofefa sbrocch ‘l ìte dutt furioso colla spada tratta ing mang, ammazza ‘l pure servo soutt ai oudli de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
spades uno dei quattro semi delle carte da gio- co napoletane, in quanto vi sono raffigurate delle spade stilizzate (amp.) Ⓘ spade Ⓓ Schwerter ◇ a) E ch’i feje po sussuro, / s’i dà spade, ‘l tira cope, / de ra spores de chel uro / ‘l à pì pratega de trope. E ch’i fège po susuro, / s’i da spade, ‘l tira cope, / dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

spada (gad., Badia, bra., fod., amp., LD) ↦ spada.

spaent (fas., bra.) ↦ spavent. [ 926 ]

spaentà (amp.) ↦ spaventé.

spaentar (bra.) ↦ spaventar.

spaentèr (fas., caz.) ↦ spaventé.

spaento (amp.) ↦ spavent.

spaentous (fas.) ↦ spaventous.

Spagna 6 1833 Spagna (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. Spagna Badia Spagna grd. Spania LD Spagna MdR Spagna
topon.
monarchia sulla penisola iberica (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Spagna Ⓓ Spanien ◇ a) Provunde mo na ota chëst vin de Spagna. Provunde mo ‘na óta quest viǹ de Spagna. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) I Mori - na spezie de türc, ch’â inlaota gran to’ de Spagna en süa potesté I Mori - na spezie de turc’, ch’ā ìllaota grang to de Spagna in sua potestè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

Spagna (gad., Badia, LD, MdR) ↦ Spagna.

spala Ⓔ it. spalla 6 1844 spales pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. spala mar. spala fas. spala fod. spala amp. spala LD spala
s.f. Ⓜ spales
nel corpo umano, ciascuna delle due parti comprese tra il collo e l’attaccatura del braccio (gad. G 1923; Pi 1967, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spalla Ⓓ Schulter ◇ a) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i à fato soraos. E sci c’ a chesta cavales / s’i ra sòna a pi no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i a fato sora òs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.) ☝

sciabla.

spala (gad., mar., fas., fod., amp., LD) ↦ spala.

spana Ⓔ ahd. spanna oppure it. spanna ‹ langob. * spanna (EWD 6, 335) 6 1843 doi spanne (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. spana mar. spana Badia spana grd. spana fas. spana fod. spana amp. spana LD spana
s.f. Ⓜ spanes
la distanza che può misurarsi con la mano tesa e aperta, dall’estremità del pollice a quella del mignolo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palmo, spanna Ⓓ Spanne ◇ a) Chël orghen ci n rumour! / Percì l à cane grane / E lerge de doi spane Cal orghen çh’ en remou! / Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

spana (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

spana.

spande (col., amp.) ↦ spane.

spander (grd.) ↦ spane.

spane Ⓔ EXPANDERE (EWD 6, 336) 6 1763 spanè ‘expando’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spane mar. spane Badia spane grd. spander fas. spaner fod. spane col. spande amp. spande LD spane
v.tr. Ⓜ span, spanon, spanù
stendere uniformemente su un’ampia superficie (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spandere, spargere Ⓓ ausstreuen, streuen
se spane (gad.) Ⓘ diffondersi Ⓓ sich ausbreiten, sich verbreiten ◇ a) inlaota speta ciamó trëi dis, spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota, inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert illaota spetta ciamò trei dis, spo, sigù d’mia mort, dal ri toff da frāt, ch’sè span pur chesta grotta, illaota spo arbandona pouma chesc’ deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); b) ala noela, che sciöche n tarlí s’â spanü fora por la contea y i lüsc vijins, che la bona contëssa ê gnüda ciafada alla novella, che sceoucche ‘ng tarlì s’ a spanù fora pur la contea e i lusc’ vijings, ch’la bona contessa ē gnuda ceaffada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

spane (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ spane.

spané (grd., fod.) ↦ aspané.

spaner (fas.) ↦ spane.

Spania (grd.) ↦ Spagna.

spanzada (fod., amp.) ↦ spanzeda.

spanzeda Ⓔ nordit. spanzada ‘spanciata’ 6 1844 spanz̄ada (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
fod. spanzada amp. spanzada
s.f. Ⓜ spanzedes
grande e abbondante mangiata (fod. Pz 1989, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ scorpacciata Ⓓ Schlemmerei ◇ a) dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

spaont (mar.) ↦ spavent.

spaontus (mar.) ↦ spaventous.

sparagnà (amp.) ↦ sparagné.

sparagnar (bra., moe.) ↦ sparagné.

sparagné Ⓔ nordit. sparagnàr ‹  germ. * sparôn (EWD 6, 339) 6 1821 sparanië (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. sparagné mar. sparagné Badia sparagné grd. sparanië fas. sparagnèr bra. sparagnar moe. sparagnar fod. sparagné amp. sparagnà LD sparagné
v.tr. Ⓜ sparagna
1 usare o consumare qualcosa in modo oculato e con moderazione, spec. per metterlo da parte o farlo durare di più; serbare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005; Ms 2005; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ risparmiare Ⓓ sparen ◇ a) Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles, / Ne sparanië stivei, / Sce Stina vën de mei. Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles, / Ne sparanië stivei, / She Stina vën de Mei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Aliegri nëus da Bula! / Fajëve ncuei unëur! / Ne sparaniede nula / Al di de nosc pastëur! Aliegri nëus da Bula! / Faſhëve nkuei unëur! / Ne sparaniëda nula / Al di de nosh pastëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); c) Fossà voi touse rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al piovan ge piajarà Fossà voi touze rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); d) portâ spëisa renforzanta y ordöra delicata, inlaota ciamó na rarité en Germania, ch’ara s’ â sparagné dala bocia ciará portā speiſa rinforzante e ordura delicata, illaota ciamò na raritè in Germania, ch’ella s’ ha sparagnè dalla boccia cearà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
2 astenersi dal compiere un’azione che sia inutile o dannosa o dolorosa per sé o per altri (gad., [ 927 ] grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ risparmiare Ⓓ ersparen ◇ a) Y n om da bëgn ne dess ciaré a sü propri incomodi, sc’ al i pó sparagné ince ma n’ora de tribolaziun. E ‘ng uomo da bengn’ nè dess’ ciarè a su propri incomodi, s’el i pō sparagnè inciè ma ‘ngn’ ora d’tribulaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

sparagné (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ sparagné.

sparagnèr (fas.) ↦ sparagné.

sparanië (grd.) ↦ sparagné.

sparí (gad., mar., Badia, LD) ↦ sparì.

sparì Ⓔ it. sparire ‹ DISPĀRĒRE (EWD 6, 340) 6 1844 sparì (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. sparí mar. sparí Badia sparí grd. sparì, desparì fas. sparir bra. desparir fod. sparì amp. sparì LD sparí
v.intr. Ⓜ sparesc
sottrarsi alla vista, scomparire (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sparire Ⓓ verschwinden ◇ a) Ce ben che ‘l é stà eśoudì, / vede ci che non é zote, / che ‘l magnà ‘l lo fesc sparì / come chi dai bussolote. Ce ben che l’e sta ezoudì, / vede ci che non e z̄òte, / che ‘l magnà ‘l lo fèsc sparì / come chi dai busolòte. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’idolatrìa in Germania DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); c) Le grof dëida sö Genofefa smarida y cuaji te na nescia, la fej senté sön n ciaval forní cun pumpa y s’un sparësc impara acompagné da n trup de cavalcanc. ‘L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea, la fesc’ sentè sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ung sparesc’ impara accompagnè dang trupp de cavalcanti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

sparì (grd., fod., amp.) ↦ sparì.

sparir (fas.) ↦ sparì.

sparon (grd.) ↦ speron.

spartí (gad., mar., Badia) ↦ spartì.

spartì Ⓔ deriv. di partì (EWD 5, 181) 6 1866 se spartir (BrunelG, Cianbolpin1866:24)
gad. spartí mar. spartí Badia spartí grd. spartì fas. spartir caz. spartir fod. spartì amp. spartì LD spartì
v.tr. Ⓜ spartesc
fare più parti di un tutto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ripartire, dividere Ⓓ verteilen, teilen
se spartì (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; Comitato 1997) Ⓘ separarsi Ⓓ sich trennen ◇ a) i à fat contrat de restèr insema e no se spartir più. i a fat kontrat de rester insema e no se spartir più. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.)
despartì.

spartì (grd., fod., amp., LD) ↦ spartì.

spartir (fas., caz.) ↦ spartì.

spas1 Ⓔ dtir. (g)spass (EWD 6, 342); per il significato ‘ragione, criterio, buon senso’ cfr. Gsell 1996b:257 6 1821 spas (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. spas mar. spas Badia spas grd. spas fas. spas fod. spas MdR spas
s.m. Ⓜ spasc
1 quanto può servire a sollevare l’animo dalle cure quotidiane, dalle fatiche del lavoro, dalle preoccupazioni (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ spasso, divertimento Ⓓ Spaß
2 fig. lungo rimprovero d’intonazione moraleggiante e sentenziosa, improntato a grave severità ed espresso con una carica, per lo più fittizia, di risentimento (grd.) Ⓘ ramanzina Ⓓ Standpauke ◇ a) Les ve fej tl prim la tloza; / Ma spitëde - do la noza! / Audirëis tosc n bel spas, / Canche les vën cul gran sciadas. Lês ve fess, tel prim la clozza; / Ma spitêde - do la nozza! / Audirêis tost un bœll Spaß, / Can’c’ lês vên’g cui gran schadà[s] PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.)
fé spas (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ dire per scherzo, scherzare Ⓓ scherzen ◇ a) Nos s’un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. / Via! Vos ne fajëis che spas. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. / Vìa! Vos ne faŝëis che spas. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR) ◆ per spas (grd.) Ⓘ per scherzo Ⓓ zum Spaß ◇ a) V’é dit dl maridé, / Ma per spas ne pon juré. V’e dit del maridè, / Ma per spas ne pon ʃhurè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.).

spas (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., MdR) ↦ spas1.

spas2 Ⓔ deriv da it. spassare ‹ *EXPĀSSARE (EWD 6, 342) x it. spasso 6 1858 schir a spas (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
gad. spas mar. spas fas. spas caz. spas bra. spas fod. spas amp. spaso
s.m.
passeggio, breve passeggiata fatta per svago (gad. V/P 1998, fas. Mz 1976, fod. Ms 2005) Ⓘ passeggio, spasso Ⓓ Spaziergang
jì a spas (fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ andare a passeggio Ⓓ spazieren gehen ◇ a) al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć e con un restel jir a spas. al veit sun sora al sas unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todöscht ö con un röstel schir a spas. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); b) l jìa ite e fora da sia sales e l jìa a spas can e olà che l volea. l ʒ̉ia ite e fora da sia seles e l ʒ̉ia a spas kan e olà ke el volea. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.).

spas (gad., mar., fas., caz., bra., fod.) ↦ spas2.

spasemo (amp.) ↦ spiso.

spaso (amp.) ↦ spas2.

spaternora Ⓔ deriv. di pate(r)noster (EWD 5, 205) 6 1838 spaternöres (AgreiterT, SënJan1838*-2013:246)
gad. spaternöra mar. spaternöra Badia spaternöra
s.f. Ⓜ spaternores
corona di grani che si usa per accompagnare la recitazione del rosario (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ rosario Ⓓ Rosenkranz ◇ a) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza, / Y al ne t’an röará, canche te möres. T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza, / I al nö tang röarà, chanche tö mōres. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.).

spaternöra (gad., mar., Badia) ↦ spaternora.

spatucé (gad.) ↦ patucé.

spaurí (gad., Badia) ↦ spaurì.

spaurì Ⓔ *PAURĪRE (da PAVOR) (Gsell 1996b:243) 6 1878 spaurì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100)
gad. spaurí Badia spaurí grd. spaurì fas. spaurir fod. spaurì
v.tr. Ⓜ spauresc
incutere spavento, mettere paura (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989) Ⓘ spaventare, fare paura Ⓓ erschrecken [ 928 ]
p.p. come agg. Ⓜ spauris, spaurida, spaurides
che prova ed esprime spavento (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ impaurito, spaventato Ⓓ verängstigt, erschrocken ◇ a) Timido y spaurí parô Schmerzenreich, a odëi tan de jënt, a ester la pröma ota lapró, mo plan plan ciafâl confidënza, y gnô discorsif. Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d’jent, a est’r la pruma ŏta lapprò, mo plang plang ceaffāle confidenza, e gnē discorsivo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia); b) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

spaurì (grd., fod.) ↦ spaurì.

spaurir (fas.) ↦ spaurì.

spavent Ⓔ deriv. di spaventé (EWD 6, 345) x it. spaventoso 6 1845 spavént (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
gad. spavënt mar. spaont Badia spavënt grd. spavënt fas. spaent caz. spavent bra. spavent, spaent moe. spavent fod. spavent amp. spaento LD spavent
s.m. Ⓜ spavenc
paura molto forte e improvvisa, causata da una sensazione di pericolo o da un danno, per sé o per altri (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spavento, orrore Ⓓ Entsetzen, Schreck ◇ a) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel spaent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) Dër les sëres, / tó spo, chëres / ch’i fajô spavënt sc’ al ne n’ê pro jënt. ’Dër les sëres, / tò spo, chëres / ch’i fajô spavënt sc’ al ne n’ê pro jënt. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); c) Inze piaza el fajea proprio spaento: / bestemes che fajea rizà i ciaei Inže piaža el fegea proprio spaento: / bestemes che fegea rižà i ciaéi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); d) La fertuna bën prëst se muda, tënietel for amënt, / Te chësta ne ebes superbia, tla desgrazia no spavënt. La fortuna bëŋ prèst së muda, tëgnetë ‘l fort a mënt, / Te chësta n’ébbes superbia, t’la disgrazia no spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) La spordüda y le spavënt tignî la prijoniera n pez tan frëm La sporduda e ‘l spavent tignò la p’rjonera ‘ng pezz tang frem DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

spavent (caz., bra., moe., fod., LD) ↦ spavent.

spavënt (gad., Badia, grd.) ↦ spavent.

spaventà (col.) ↦ spaventé.

spaventar (bra.) ↦ spaventé.

spaventé Ⓔ EXPAVENTĀRE (EWD 6, 345) 6 1763 i son stè spaventè ‘perterrefactus fui’; spaventè ‘perterreo’ (Bartolomei1763-1976:84, 100)
gad. spaventé Badia spaventè grd. spaventé fas. spaentèr caz. spaentèr bra. spaventar, spaentar fod. spaventé col. spaventà amp. spaentà LD spaventé
v.tr. Ⓜ spaventa
incutere spavento, mettere paura (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ spaventare Ⓓ erschrecken ◇ a) Sce i bugn ejëmpli tira al bëgn, él ’ci i ri ejëmpli gonot, che spavënta dal mal. Se i bongn’ esempi tira al bengn’, èle ci i rī esempi gonot, ch’spaventa dal mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ spaventés, spaventeda, spaventedes
che prova ed esprime spavento (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ spaventato Ⓓ verängstigt ◇ a) Le püre Iocl, döt spaventé / se [n] sciampa te stüa, dër bur suraventé. L’püre Iocl, düt spaventè / se [n] sciampa te stüa, dër burt sarventè. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita mo al odô ince da vigni pert döt sotissura en dejordin, müsc odôl strambamënter spaventá Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine, mūsc’ odole strambamentr spaventà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
se spaventé (gad. P/P 1966, grd.) Ⓘ spaventarsi Ⓓ erschrecken ◇ a) N se muessa spaventé, / Al pensé de maridé. En se muêssa spaventè, / Al pensè de maridè. PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

spaventé (gad., grd., fod., LD) ↦ spaventé.

spaventè (Badia) ↦ spaventé.

spaventëus (grd.) ↦ spaventous.

spaventos (moe.) ↦ spaventous.

spaventosamenter Ⓔ deriv. di spaventous x it. spaventosamente 6 1878 spaventosament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. spaventosamënter Badia spaventosamënter
avv.
in modo spaventoso (gad.) Ⓘ spaventosamente Ⓓ schrecklich, furchtbar ◇ a) Aldide, aldide, coche le vënt sciüra, y ürla spaventosamënter! Aldide, aldide, cocche ‘l vent sciura, e urla spaventosament’r! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

spaventosamënter (gad., Badia) ↦ spaventosa-

menter.

spaventous Ⓔ deriv. di spavent  (EWD 6, 345) 6 1878 spaventùs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. spaventus mar. spaontus Badia spaventus grd. spaventëus fas. spaentous moe. spaventos fod. spaventous LD spaventous
agg. Ⓜ spaventousc, spaventousa, spaventouses
che provoca spavento o suscita impressioni di terrore e smarrimento (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ spaventoso Ⓓ schrecklich ◇ a) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) O Genofefa, ci miraco dla divina onipotënza mai t’á mantigní te na boscaia tan spaventosa O Genofefa, ci miraco d’la divina onnipotenza mai t’à mantignì te na boscaia tang spaventoſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

spaventous (fod., LD) ↦ spaventous.

spaventus (gad., Badia) ↦ spaventous.

spazadura Ⓔ it. spazzatura 6 1870 spazzadure pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fod. spazadura col. spazadura
s.f. Ⓜ spazadures
l’insieme dei rifiuti solidi, della polvere e di tutto quanto viene spazzato via o comunque raccolto per essere eliminato (fod. Pz 1989) Ⓘ spazzatura Ⓓ Unrat ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria, sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure. E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria, sott’ all’ acquila, che davant i buttava ‘nte le spazzadure. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

spazadura (fod., col.) ↦ spazadura. [ 929 ] spazé Ⓔ ven. spazar ‹  it. spacciare (Gsell 1994b:338) 6 1878 se spazé (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
gad. spazé mar. spazé Badia spazè grd. spazé fod. spazé LD spazé
v.tr. Ⓜ spaza
sbrigare in fretta, con sollecitudine (gad., grd., fod., LD) Ⓘ spacciare Ⓓ eilen
se spazé (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ affrettarsi, spicciarsi Ⓓ sich beeilen, sich sputen ◇ a) Guelfo […], á cherdé i ciavaliers, i daidâ imbastí i ciavai, i solezitâ a se spazé cina ch’al ê cun ëi a ciaval Guelfo […], à ch’rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai, i solezitâ a se spazé cina, ch’al ê cun ëi a ciaval DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

spazé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ spazé.

spazè (Badia) ↦ spazé.

spazier Ⓔ zu mhd. spazieren (EWD 6, 347) 6 1763 sche spatzir ‘ambulo’ (B 1763-1976:96)
gad. spazier mar. spazier Badia spazier MdR spazier
s.m. Ⓜ spaziers
camminata compiuta senza fretta e senza una meta particolare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ passeggiata Ⓓ Spaziergang ◇ a) Chëst spazier m’à fat veramënter bun. Quest spazier m’ha fat veramëntr buǹ. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR)
jì a spazier (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ fare una passeggiata, andare a spasso Ⓓ einen Spaziergang machen, spazieren gehen ◇ a) Nia n’é per la sanité plü ütile, che le jì a spazier. Nia n’é per la sanité plü ütile, che le ĝi a spazier. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR).

spazier (gad., mar., Badia, MdR) ↦ spazier.

spaziré Ⓔ deriv. di spazier (EWD 6, 347) x dt. spazieren 6 1878 spazzirā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42)
gad. spaziré mar. spaziré Badia spaziré
v.intr. Ⓜ spazireia
camminare lentamente, perlopiù senza una meta e per svago (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ passeggiare Ⓓ spazieren ◇ a) y intan che la cerva jô ala pastöra, spazirâ Genofefa col bambin söl brac e intang che la cerfa jē alla pastura, spazzirā Genofefa col bambing soull bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

spaziré (gad., mar., Badia) ↦ spaziré.

specé (col.) ↦ spidlé.

specià (amp.) ↦ spidlé.

specie (fod.) ↦ spezie.

specio (amp.) ↦ spiedl.

speda (grd.) ↦ spada.

spèda (fas.) ↦ spada.

spedal (bra.) ↦ ospedal.

spedel (grd.) ↦ ospedal.

spegac Ⓔ ven. spegazzo (Boerio) 6 1862 spegažo (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)
fas. spegac fod. spegac col. spegazo amp. spegazo
s.m. Ⓜ spegac
1 segno indecifrabile tracciato sulla carta (fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ scarabocchio, sgorbio Ⓓ Krä henfü ße, Gekritzel, Kritzelei
2 lavoro malfatto (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ lavoro mal riuscito Ⓓ misslungene Arbeit ◇ a) Ma se ra va coscì, me par che presto / calche spegazo in sto paes se sente… Ma se ra va coscí, me par che presto / calche spegažo in sto paeš se sente… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

spegac (fas., fod.) ↦ spegac.

spegazo (col., amp.) ↦ spegac.

speie (caz., bra.) ↦ spiedl.

speisa Ⓔ EXPĒ(N)SA (EWD 6, 351) 6 1631 speses (s.f. pl.) (Proclama1631-1991:157)
gad. spëisa mar. spëisa Badia spëisa grd. spëisa fas. speisa fod. speisa col. spesa amp. spesa LD speisa MdR spëisa
s.f. sg.
nome generico per indicare tutto ciò che si mangia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cibo, vitto Ⓓ Speise, Kost ◇ a) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará, y i portâ spëisa renforzanta y ordöra delicata Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà, e i portā speiſa rinforzante e ordura delicata DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); c) Sëise pö tan püri ch’orëis, deplü arëise dagnora, co iö ne n’ess te bosch, na ütia almanco, n ciöm de guant, n let, d’invern n füch da se scialdé, y n pü’ de spëisa sana Seiſe pou tang puri ch’oreis, d’plou arreiſe dagnara, ch’iou nen ess’ te bosc, na ūtia almanco, ‘ng ceum d’guant, ‘ng lett, d’ingvēr ‘ng fuc da sè scealdè, e ‘ng pude speiſa sana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
s.f. Ⓜ speises
quantità di denaro che si spende per un certo acquisto o per un determinato scopo (gad. DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ spesa Ⓓ Geldausgabe ◇ a) Un’autra gran spesa / E che i doea evità, / ‘L é stà un par ciameśa / Anche de chesto é parlà. Un autra gran spesa / E che i dovea evitá, / L’é stá un par ciamesa / Anche de chesto e parlá. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
porté les speises (amp.) Ⓘ valere la pena Ⓓ sich lohnen, der Mühe wert sein, sich auszahlen ◇ a) Nos duncue vardaron / Se portaa ra spese / De sta Aministrazion / Dài al mondo da lieśe… Nos dunque vardaron / Se portava ra spese / De sta Amministrazion / Dai al mondo da lieze… Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ speises con valore collettivo, quanto viene speso (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ spese Ⓓ Unkosten, Ausgaben ◇ a) Iö ves dije dessigü, les spëises é bëin de bot granes. Jeu ves diŝe de sigü, les spëises é bëiǹ de bòt granes. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) che le Signur Idie nes done indô la sanité, che nos stimarun certamënter de plü, spo ch’avun a nostes spëises inće imparè a conësce la süa perdita che le Signur Iddie nes donne indò la sanité, che nos stimaruǹ certamëntr de plü, spo ch’avuǹ a nostes spëises inçhié imparè a connësce la süa perdita DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) Par ra spesa superflues / I aea proprio mania; / E se s’ea tropo modestes / I no vorea in saé mia. Par a spesa superflues / I avea proprio manía; / E se s’ea troppo modestes / I no vorréa insavé mía. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

speisa (fas., fod., LD) ↦ speisa.

spëisa (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ speisa.

spel (fas.) ↦ spuel.

spelge (moe.) ↦ spiedl.

spelonca Ⓔ it. spelonca ‹ SPELUNCA (EWD 6, 352) 6 1878 spelunca (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17) [ 930 ]
gad. spelunca Badia spelunca grd. spelonca caz. spelonca fod. spelonca
s.f. Ⓜ spelonches
caverna profonda e oscura (gad., grd. G 1879; G 1923, caz. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ spelonca Ⓓ Höhle ◇ a) Te chësta spelunca sgriciorosa ne n’él por te n piz, che ne sides pera frëida; da chësc ôt töme y fosch gotel tres jö ega Te chesta spelunca sgricceoroſa nen elle pur tè ‘ng pizz, che nè sīi pera freida; da chesc’ ōt tume e fosc gott’l tres jou ega DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) so corp zënza anima fô gnü metü te na spelunca de pera, simila a chësta, ch’abitun nos so corp zenz’ anima fò gnu mettū te na spelunca d’pera, simile a chesta, ch’abitung nos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

spelonca (grd., caz., fod.) ↦ spelonca.

spelunca (gad., Badia) ↦ spelonca.

spena (fas.) ↦ spona.

spende (col., amp.) ↦ spene.

spënder (grd.) ↦ spene.

spene Ⓔ EXPENDERE (EWD 6, 353) 6 1856 spen 6 (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
gad. spëne mar. spëne Badia spëne grd. spënder fas. spener caz. spener bra. spener moe. spener fod. spëne col. spende amp. spende LD spene
v.tr. Ⓜ spen, spenon, spenù
1 dare ad altri del denaro, generalmente a titolo di pagamento per merce acquistata o come compenso per servizi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spendere Ⓓ ausgeben ◇ a) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); b) No fajei tropo meo, / Senza spende i sode là, / A zerte che disc: "Ve preo" / Dài n algo par carità? No fascevi troppo méo, / Senza spende i sode lá, / A certe che disc: "Ve preo" / Dain algo par caritá? Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
2 impiegare, dedicare tempo o risorse per un dato fine (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013) Ⓘ spendere Ⓓ aufwenden ◇ a) Genofefa â spenü döta la nöt en azeté i forstis, y en injigné pro les robes nezesciares por le iade. Genofefa ā spenù dutta la noutt in azzettè i forstiis, e in injignè pro les robes necessaries pur ‘l iade. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

spene (LD) ↦ spene.

spëne (gad., mar., Badia, fod.) ↦ spene.

spener (fas., caz., bra., moe.) ↦ spene.

sperà (col., amp.) ↦ speré.

speranza Ⓔ it. speranza (EWD 6, 356) 6 1445 sperancz (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. speranza mar. speranza Badia speranza grd. speranza fas. speranza bra. speranza fod. speránza col. speranza amp. speranza LD speranza MdR speranza
s.f. Ⓜ speranzes
attesa fiduciosa di qualcosa in cui si pensa che ci si augura avvenga secondo i propri desideri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ speranza Ⓓ Hoffnung ◇ a) Dut mi speranza Dut mi sperancz WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) Por i agn ch’à da gnì, / Ne se mëssen nudrì / Massa [de] gran speranzes, no! Por i agn ch’ha da gnì, / Ne se mëssaǹ nudrì / Massa [d’] graǹ speranzes, nò! DeRüM, GroßeHoffnungen1833-1995:291 (MdR); c) Su la speranza che ogneun sie a dormir, / Con coragio i à continuà a jir Su la speranza ke ognùn sia a dormìr, / Kon koraǧio i ha kontinuà a žir BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); d) La signura te chël ch’ara á aldí cösta cossa, zonza speranza de se vendiché, […], s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal re La signora te chel ch’era ha aldì cösta cosa, zǫnza sperǫnza de se vendichè, […], s’ ha pǫnsè de ǫręi minćonè la meseria dal Rè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) La seniëura al audì chësta cossa, zënza speranza de vendëta, […], se resolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re. Lå sęgnęura all’ udì chęsta co̱sa, zęnza spęranza de vendętta, […], sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) Fia, nos te tignîn bele por morta, y ne n’ân plü degöna speranza da t’odëi ciamó söla tera Fia, nos t’ tignōng belle pur morta, e nen āng plou d’guna speranza d’t’udei ciamò soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

speranza (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., col., amp., LD, MdR) ↦ speranza.

speránza (fod.) ↦ speranza.

sperar (bra.) ↦ speré.

sperde Ⓔ *EXPERDERE (?), cfr. afrz. esperdre (> it. sperduto ‘che si sente a disagio’) (GsellMM) 6 1858 sperdù p.p. m.sg. (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1)
gad. sperde mar. sperde Badia sperde grd. spierder fas. sperder caz. sperder bra. sperder fod. spierde amp. sperde LD sperde
v.tr. Ⓜ sperd, sperdù
incutere spavento, mettere paura (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ spaventare Ⓓ erschrecken
p.p. come agg. Ⓜ sperdù, sperdus, sperduda, sperdudes
che prova ed esprime spavento (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ spaventato Ⓓ erschrocken ◇ a) E chel auter con n mus da sperdù respon: Lustriscem, m’é pissà, che ampò i me picia; dapò tant che die po valch o no. E kel áuter kon ‘n mus da sperdù respóng: Lustríšem m’he pisà, ke mpò i me piča; dapo tant ke die po valk o no. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); b) l’é ruà ite te na bela sala. Canche l’à vedù l’é restà incantà, e a un vers ence sperdù l è ruà ite te na bela sala. Kan ke l a vedù l é restà nkantà e a un vers enče sperdù BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); c) intan che la contëssa döt spordüda salta te ciasadafüch a i arjigné le past […] intang che la contessa dutt spurduda salta te ciaſa da fuc a i arjignè ‘l past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); d) Le maester de ciasa, spordü dal’improvisa comparsa, i é jü umil incuntra L maest’r d’ciaſa, spordù dall’ improvvisa comparscea, i è jū umil ingcuntra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
se sperde (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas.) Ⓘ impaurirsi, spaventarsi Ⓓ sich erschrecken ◇ a) Ma chest no l se a sperdù e l’é jit sobit a tor la fauc Mo chöst nol sö a sperdù ö lö schit sobit a tor la fautsch ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); b) (Dapò l’à responù Renzo) chest posse ben fèr, ma del rest m’é sperdù, perché cherdee, de cogner sotscriver scric de debìtes. (Dapó la responu Renzo) chist pose ben fer, ma del rest m’e sperdu, perche cherdée, de cogner sottoscriver scritsc de debítes. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.). [ 931 ] sperde (gad., mar., Badia, amp., LD) ↦ sperde.

sperder (fas., caz., bra.) ↦ sperde.

sperduda Ⓔ deriv. di sperde (EWD 5, 244) 6 1878 sporduda (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. spordüda mar. spordüda Badia spordüda grd. sperduda fas. sperduda fod. sperduda amp. sperduda LD sperduda
s.f. Ⓜ sperdudes
paura molto forte e improvvisa, causata da una sensazione di pericolo o da un danno, per sé o per altri (gad. A 1879, Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ spavento Ⓓ Schreck ◇ a) Apëna che la püra desgraziada s’â remetü dala spordüda ch’i â trat al col le spavënt Appena che la pūra desgraziada s’ ā remettū dalla sporduda, ch’i ā tratt al cōl ‘l spavent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) La spordüda y le spavënt tignî la prijoniera n pez tan frëm La sporduda e ‘l spavent tignò la p’rjonera ‘ng pezz tang frem DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

sperduda (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sperduda.

speré Ⓔ SPĒRĀRE (EWD 6, 356) 6 1763 sperè ‘spero’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. speré mar. speré Badia sperè grd. speré fas. sperèr caz. sperèr bra. sperar fod. speré col. sperà amp. sperà LD speré MdR sperè
v.tr. Ⓜ spera
confidare nella possibilità che si realizzi qualcosa ritenuto positivo; augurarsi (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sperare Ⓓ hoffen ◇ a) chësta fossa na bona gauja per speré, / che Idie ejaude si preghiera kæsta fossa una bona gauscha pœr speré, kœ Idìœ eschaude si preghiœra PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Orun pa sperè, che te varësces tost. Oruǹ pa sperè, che te guarësces tost. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); d) Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun. Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); e) y respogn, che chësta foss na bona gauja por speré, ch’Idî ejaudiss süa periada e raspogn, che quësta foss ‘na bona gauŝa per (p’r) speré, ch’Iddie eŝaudiss sùa priada PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); f) e ‘l i responde che chesto sarae un bon motivo da sperà, che ‘l Signor eśaudisce ra so preghiera e ‘l i responde che questo sarave un bon motivo da sperá, che ‘l Signor esaudisce ra só preghiera PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); g) e respon, che chësta fossa la dërta (gauja) per speré, che l bon Dio l ejaudissa de chël che l preia e respogn, che quësta fossa la dërta (gausa) per speré, che l’boŋ Dio lo ŝaudissa de quël ch’el prëya PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); h) L mal s’avanza come un’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) Genofefa, nos sperân de t’avëi com’ angel de consolaziun al let de nosta mort Genofefa, nos sperang de t’avei com’ angel d’consolaziung al lett d’nosta mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

speré (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ speré.

sperè (Badia, MdR) ↦ speré.

sperèr (fas., caz.) ↦ speré.

speriënza † (gad.) ↦ esperiënza.

speron Ⓔ nordit. speróm, - ón ‹ SPORO ‹ germ. * sporo (EWD 6, 392) 6 1878 spromm (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. sprom mar. sprom Badia sprom grd. sparon fas. speron fod. speron amp. speron LD speron
s.m. Ⓜ sperons
elemento metallico a forma di semicerchio, che si applica al tacco degli stivali del cavaliere per incitare il cavallo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sperone Ⓓ Sporn
dé i sperons (grd.) Ⓘ spronare Ⓓ die Sporen geben ◇ a) L marcadënt à dat i sparons al ciaval y ie mucià per fertuna dal pericul. L ma̤rka̤dá̤nt a dat i špa̤róŋs a̤ l txa̤vál i íe mutšá pę̆r fę̆rtúna̤ da̤ l pę̆ríkul. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ◆ dé speron (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ spronare Ⓓ die Sporen geben ◇ a) Al mes i consegnëiel so miú ciaval, col comando d’i dé sprom Al mess i consegnel so miù ciaval, col comando d’i dè spromm DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); b) Desturbé y ciaugné te so intern a chëstes novités, i ál dé plü sprom ala ciavalaria, por rové ciamó de nöt a so palaz Desturbè e ceaugnè t’ so interno a chestes novitēs, i àle dè plou spromm alla cavalleria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia) ◆ jì a speron (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. G 1923; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ galoppare Ⓓ im Galopp reiten, galoppieren ◇ a) Iló messunse jí a sprom, (dij Guelfo) porcí che chël om sant mëss gní al savëi dla bona noela Illò m’ssungſe ji a spromm, (disc’ Guelfo) purcicche chel om sant messa gnì al savei dla bona novella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

speron (fas., fod., amp., LD) ↦ speron.

spes Ⓔ SPISSUS (EWD 6, 358) 6 1763 spaessa ‘densus’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spës mar. spës Badia spës grd. spës fas. spes fod. spës amp. spes LD spes MdR spës
agg. Ⓜ spesc, spessa, spesses
1 costituito di elementi estremamente ravvicinati e tali da limitare notevolmente o addirittura escludere ogni possibilità di penetrazione o distinzione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fitto Ⓓ dicht ◇ a) finalmënter rovegnüda a se, s’odôra cun so pice sora te n gran bosch spës finalment’r r’vegnuda a sè, s’ udōla cung so picce sora teng grang bosc spess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); b) Si via l à menà tres n bosch spës. si vía̤ l a męná tręz m bǫšk špa̤s. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 di sostanza dalla fluidità notevolmente ridotta, di solito in rapporto con una diminuzione di volume (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ spesso, denso Ⓓ dickflüssig, dick ◇ a) Vosta tinta é massa spëssa, an ne pò scrì. Vosta tinta é massa spëssa, aǹ ne pò scri. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR).

spes (fas., amp., LD) ↦ spes. [ 932 ]

spës (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ spes.

spesa (col., amp.) ↦ speisa.

spetà (col., amp.) ↦ speté.

spetacol (fas., caz., fod.) ↦ spetacul.

spetacolo (amp.) ↦ spetacul.

spetacul Ⓔ it. spettacolo 6 1866 spetakol (BrunelG, Cianbolpin1866:24)
gad. spetacul Badia spetacul grd. spetacul fas. spetacol caz. spetacol fod. spetacol amp. spetacolo LD spetacul
s.m. Ⓜ spetacui
vista capace di suscitare notevoli impressioni emotive o reazioni d’ilarità, di orrore o di disgusto (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ spettacolo, meraviglia Ⓓ Augenweide, Spektakel ◇ a) i à scomenzà a se bossèr che l’era bel n spetacol i à scomenʒà a se bosér ke l era bel n spetakol BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.); b) E che te ebes el corajo / Da un spetacolo paes, / Pó ben esse, ‘l é śà maśo / Ra te spiza, ‘l é el to mes. E che, te èbbes el coraggio / Da un spettacolo paes. / Pό ben èsse, le zà màzo / Ra te spizza, lè el tò mès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); c) Idî m’á conzedü d’ester presënt a chësc spetacul de doreja Iddì m’à conzedù d’est’r pr’jent a chesc’ spettacol d’doreja DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia); d) Y sciöche impröma en gran prozesciun / Porton dl cil y dla tera le patrun / Sön dlijia y le mët te tabernacul, / Y insciö él finí le divin spetacul. E söcche imprüma ing grang percessiung / Porteng del Ciel e d’la Terra l’patrung / Sö ing Dlisia e l’matt in te Tabernacol, / E ingsö elle finì l’divino Spettacol. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

spetacul (gad., Badia, grd., LD) ↦ spetacul.

spetar (bra., moe.) ↦ speté.

speté Ⓔ EX(S)PECTĀRE (EWD 1, 159) 6 1763 spoetè ‘expecto’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. speté mar. speté Badia spetè grd. spité fas. spetèr caz. spetèr bra. spetar moe. spetar fod. speté col. spetà amp. spietà, spetà LD speté
v.tr. Ⓜ speta
1 avere l’animo e la mente rivolti al verificarsi di qualcosa, o all’arrivo di qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aspettare, attendere Ⓓ warten, erwarten ◇ a) No spetede al monn / Da ciafé confort, consolaziun No spötödö al mon / Da tschafö congfort - consolaziung AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Mo a che éi vegnui chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); c) Sì, un fregol a la ota i l’à capida, ma sul principio i eva ben duc de la medesima pasta, e spetava el secondo Messia Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta, e spettava il secondo Messia AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Sce l ciel fossa stat tler y l’aria pura, fossi śën mort tlo te mi sanch, y mi mutons spitëssa debant che ie rue a cësa. Šę l tšíel fósa̤ šta’ tlęr i l’ária̤ púra̤, fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk, i mi mutóŋs špitá̤sa̤ dębánt k’ íe rúę a̤ txá̤za̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 subordinare il compimento di un’azione al verificarsi di un evento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aspettare Ⓓ warten ◇ a) Spitrons a bradlé, canche l ne jova plu? Spitronse’ a bradle, canchel ne schova plu? RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Les ve fej tl prim la tloza; / Ma spitëde - do la noza! / Audirëis tost n bel spas, / Canche les vën cul gran sciadas. Lês ve fess, tel prim la clozza; / Ma spitêde - do la nozza! / Audirêis tost un bœll Spaß, / Can’c’ lês vên’g cui gran schadà[s]. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); c) Chel ra porta ben zimada, / parché ‘l à ra cassa in man, / ma s’el pó fei n’asenada, / el no speta mai doman. Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man, / ma s’el po fei n’azenada, / el no spèta mai domàn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) canche le lominus di edli sará sparí, i slefs ará n corú bröm, les mans sará stares, inlaota speta ciamó trëi dis canch’ ‘l luminùs d’i oudli sarà sparì, i sleff arà ‘ng curù brūm, les mangs sarà starres, illaota spetta ciamò trei dis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
3 stare fermo fino a che non sopravvenga qualcuno o qualche cosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aspettare Ⓓ warten ◇ a) el terzo no era bogn de resister. Dapò se à lascià ju al faure e l’à comandà ai maghi che i spetasse. öl terzo non era boin dö resister. Dapô sö a lassà schu al faurö ö la comandà ai magi chö i spettasse. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); b) l disc Cianbolfin "no sé olà jir a dormir e a forza de cerir son ruà te chist cougol." "Oh bela" l disc chel gran om " speta che te ensegnaron ben a vegnir apede nos." l diš Čanbolfin, "no se olà ʒ̉ir a dormir e a forʒa de čerír son ruà te kist cougol." "Oh bela, l dis kel gran om, speta ke te insegneron ben a vegnir apede nos." BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); c) Sarae ben ora, dijaré, / Te m’as fato spetà assei! Sarae ben ora, digiaré, / Te m’as fatto spettá assei! Anonim, Monumento1873:1 (amp.); d) Chi che à fame, i disc, ch’i spete / No i dajon nuia a negun. Chi che à fame, i disc, chi spètte / Noi dasón nuia a negun. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.)
se speté (grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aspettarsi, attendersi Ⓓ sich etwas erwarten, rechnen mit ◇ a) giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö me spete de l’ofeja che m’é stat fat giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) mi vegne a la tua prejenza no perché me spete vendëta de la ngiuria che é stada fata a mi mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
aspeté.

speté (gad., mar., fod., LD) ↦ speté.

spetè (Badia) ↦ speté.

spetèr (fas., caz.) ↦ speté.

spezia Ⓔ it. spezie 6 1844 spèz̄ies (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
amp. spezia
s.f. Ⓜ spezies
droga, aroma usati in cucina (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ spezia Ⓓ Gewürz ◇ a) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura, / ch’a i toi fora de fornel Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura, / cʼ a i toi fòra de fornèl DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.). [ 933 ] spezia (amp.) ↦ spezia.

spezia (grd.) ↦ spezie.

spezial Ⓔ nordit. speçiàl ‹ SPECIĀLIS (EWD 6, 359) 6 1878 spezial f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62)
gad. spezial Badia spezial grd. speziel fas. spezièl fod. spezial amp. speziale LD spezial
agg. Ⓜ speziai, speziala, speziales
non comune, fuori dell’ordinario, di genere particolare (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ speciale Ⓓ speziell, besondere, außerordentlich ◇ a) Ah, mi Dî! na tiza de füch foss por me, dlaciada te chësc bosch, na speziala grazia dal Cil Ah, mi Dì! na tizza d’fuc foss’ pur mè, dlacceada te chesc’ bosc, na spezial grazia dal Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) Amez al past gnôl porté ordöra de speziala belëza A mezz’ al past gnēle portè ordura d’spezial bellezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

spezial (gad., Badia, fod., LD) ↦ spezial.

speziale (amp.) ↦ spezial.

spezialmente (fod.) ↦ spezialmenter.

spezialmenter Ⓔ deriv. di spezial x nordit. speçiàlmente (EWD 6, 359) 6 1878 spezialment’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. spezialmënter Badia spezialmënter grd. spezialmënter fas. spezialmenter fod. spezialmenter, spezialmente amp. spezialmente LD spezialmenter
avv.
principalmente, soprattutto (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ specialmente, particolarmente Ⓓ besonders, speziell ◇ a) mo cun dötes chëstes virtus incapaze de se gorné le sënn spezialmënter sce tizé da gelosia mo cung duttes chestes virtūs incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) i pîsc ciamó moi, por avëi messü pesté te nëi, ch’al n ê ciamó iló cotanta, spezialmënter tles fezöres dles crëpes i pīsc’ ciamò mōi, pur avei m’ssè p’stè te nei, ch’el n’ē ciamò illò cutanta, spezialment’r t’ les fezzūres d’les creppes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

spezialmenter (fas., fod., LD) ↦ spezialmenter.

spezialmënter (gad., Badia, grd.) ↦ spezialmenter.

spezie Ⓔ nordit. speçie ‹ SPECIĒS (EWD 6, 360) 6 1878 na spezie (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. spezie Badia spezie grd. spezia fas. spezie fod. specie amp. spezie
s.f. Ⓜ spezies
tipo, genere, qualità (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ specie, sorta Ⓓ Art, Gattung ◇ a) "I Mori" - na spezie de türc, ch’â inlaota gran to’ de Spagna en süa potesté "I Mori" - na spezie de turc’, ch’ā ìllaota grang to de Spagna in sua potestè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia) ☝ sort
en spezie (gad.) Ⓘ specie, soprattutto Ⓓ insbesondere, besonders ◇ a) en spezie recordete, ci ch’ara t’á fat de bëgn a te te tüa ultima maratia in spezie recordete, cicch ella t’à fatt d’bengn’ a tě in t’ tua ultima marattìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

spezie (gad., Badia, fas., amp.) ↦ spezie.

speziel (grd.) ↦ spezial.

spezièl (fas.) ↦ spezial.

spezier Ⓔ nordit. spezier ‹ SPECIĒS + -ĀRIUS (Q/K/F 1988:338) 6 1873 speziér (Anonim, Monumento1873:2)
moe. spezier amp. spezier
s.m.f. Ⓜ speziers, speziera, spezieres
persona che vende medicinali e, talvolta, li prepara (moe. DA 1973, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ farmacista Ⓓ Apotheker ◇ a) E parché ra feje delver, / I dà a un ra carne cruda / E el pan al spezier. E parché a fesce del vér, / I dá a un ra carne cruda / E el pan al Speziér. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

spezier (moe., amp.) ↦ spezier.

spi (gad., mar., Badia) ↦ spich.

spia Ⓔ SPĪCA (EWD 6, 361) 6 1879 špía̤ (RifesserJB, Spies1879:108)
grd. spia fas. spia fod. spia LD spia
s.f. Ⓜ spies
tipo di infiorescenza allungata, formata dall’inserzione su un asse di più fiori privi di peduncolo (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ spiga Ⓓ Ähre ◇ a) L pere à zarà via n per de spies y à dit: Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei l pę́rę a tsa̤rá vía̤ m pęr dę špíęs i a dit: txá̤la̤, ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

spia (grd., fas., fod., LD) ↦ spia.

spia (amp.) ↦ spié.

spià (col.) ↦ spié.

spiar (bra., moe.) ↦ spié.

spich Ⓔ SPĪCUS / SPĪCUM (EWD 6, 361) 6 1763 spi ‘spica’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spi mar. spi Badia spi amp. spigo
s.m. Ⓜ spics
tipo di infiorescenza allungata, formata dall’inserzione su un asse di più fiori privi di peduncolo (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ spiga Ⓓ Ähre ◇ a) y ne me fá fistide, sc’ al ne n’é somené ince n granel de formënt por me, sc’ i ne regöii n spi, y sc’ al ne me vëgn porté na mana t’ara. e nè m’fa fastide, s’el nen è som’nè incie ‘ng granell d’forment pur mè, s’i nè regouie ‘ng spì, e s’el nè m’vengn’ portè na mana t’ara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

spidl (gad., mar., Badia) ↦ spiedl.

spidlé Ⓔ forse deriv. da alad. * pecòl ‘madiere’ contaminato con alad. spieglar ‘specchiare’ ? (GsellMM) 6 1844 specià (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. spidlé grd. spidlé fas. spieièr fod. spieglé col. specé amp. specià LD spidlé
v.tr. Ⓜ spidleia
segnare una conifera scortecciando una parte del tronco (fod. Pz 1989, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ segnare Ⓓ markieren
s.m. sg.
attività di apporre segni a una conifera scortecciando una parte del tronco (amp.) Ⓘ segnare Ⓓ Markieren ◇ a) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbona, da ra Stua, / se i à in toura i so farai. Bezèn vede, can ch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua, / se i a in tòura i so farai. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

spidlé (gad., grd., LD) ↦ spidlé.

spié Ⓔ it. spiare ‹ germ. spehôn (EWD 6, 366) 6 1856 spia 3 (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. spié, aspié mar. spié Badia spié grd. spië fas. spièr bra. spiar moe. spiar fod. spié col. spià amp. spia LD spié
v.tr. Ⓜ spieia
1 seguire di nascosto e con attenzione azioni e com- [ 934 ] portamento altrui (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spiare Ⓓ spähen ◇ a) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mossa và a se picà nte la tela propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 fig. scorgere, riconoscere di lontano (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013) Ⓘ avvistare Ⓓ erspähen, sichten, erblicken ◇ a) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); b) Canche ël ie ruà daujin da cësa, y che si pere l à spià, ie ël prëst jit ncontra Càŋchè ël jè ruà da us̄iŋ da tgèsa, y che si père l’ha spià, jè ël prèst s̄it iŋcontra VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
3 fig. capire in modo immediato, senza necessità di ragionamento o prove (gad., fas. DA 1973) Ⓘ intuire, prevedere Ⓓ durchschauen ◇ a) Intan la finëza de Golo á spié chësc plann Intang la finezza de Golo ha spiè chesc’ plān DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

spié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ spié.

spië (grd.) ↦ spié.

spiedl Ⓔ SPECULUM (EWD 6, 364) 6 1763 spigl ‘speculum’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spidl mar. spidl Badia spidl grd. spiedl fas. spieie caz. speie, spiege bra. speie moe. spelge fod. spiegle amp. specio LD spiedl
s.m. Ⓜ spiedli
1 materiale costituito da silicati (gad. A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vetro Ⓓ Glas ◇ a) Le conte ê smort dal orur, al i gnô scür dan i edli, y l’anima confusa ne podô capí les parores, ch’ara â dit, i ciarâ ma fit cun edli cristalisá, sciöche de spidl ‘L conte ē smort dal orror, el i gnea scur dang i oudli, e l’anima confuja nè pudō capì les parores, ch’ella ā ditt, i ciarā ma fitt cung oudli cristalliſà, sceocche de spid’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia); b) Ad aldí, de ci ch’al é fat, y a odëi tres le spidl le müs de süa uma y de düc, de chi ch’ê pro mësa Ad aldì, d’cicch’ el è fatt, e a udei tres ‘l spid’l ‘l mūs d’sua uma e de duttg, de chicch’ ē pro meſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
2 lastra levigata di vetro, metallizzata su una faccia, che riflette la luce e le immagini (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ specchio Ⓓ Spiegel ◇ a) En chësta manira sorëdl, i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú Ing chesta maniera sored’l, i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) Canche le sorvidú i â dé n taí sferié liciorënt sciöche n spidl, y lominus sciöche arjënt, y al s’ odô le müs laite, s’ ál sprigoré, y tremorâ Canch’ ‘l servidù i ā dè ‘ng taì sfriè licceorant sceoucchè ‘ng spid’l, e luminùs sceoucche arjent, e el s’ udō ‘l mus laite, s’ àle sp[r] igorè, e tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
3 con riferimento a persona, possedere al più alto grado quella qualità o dote, costituirne un modello (gad., amp.) Ⓘ specchio, esempio, modello Ⓓ Vorbild ◇ a) Viva! viva el nosc bon vecio! / Chel ch’El disc, el voron fei! / Voron tuoiselo par specio / Dute cuante, e pize e grei. Viva! viva el nosc’ bon vec’io! / Chel ch’El dis, el voron fei! / Voron tuoiselo par spec’io / Dute quante, e pize e grei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) dötes les bones umes i mostrâ cui dëic a süa filiolanza la signorina (inlaota nominân insciö ince les prinzipësses) por spidl de devoziun duttes les bones umes i mostrā cui deitg’ a sua filiolanza la Signorina (illaota nominang ingsceou incie les principesses) pur spidl de devoziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); c) y en chël momënt fô ’ci l’impresciun grana, porcí che i trac de Genofefa, n vero spidl de n’anima bela, inozënta, amabla, nudrida de pinsiers zelesć e ing chel moment fō ci l’impressiung grana, purcicche i trattg’ de Genofefa, ‘ng vero spidl deng n’anima bella, innozenta, amabile nudrida de pingsirz zelesti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

spiedl (grd., LD) ↦ spiedl.

spiegà (col., amp.) ↦ splighé.

spiegar (bra.) ↦ splighé.

spiegazion (grd.) ↦ spligazion.

spiege (caz.) ↦ speie.

spieghé (grd., fod., MdR) ↦ splighé.

spieghèr (fas.) ↦ splighé.

spiegle (fod.) ↦ spiedl.

spieglé (fod.) ↦ spidlé.

spieie (fas.) ↦ spiedl.

spieièr (fas.) ↦ spidlé.

spièr (fas.) ↦ spié.

spierde (fod.) ↦ sperde.

spierder (grd.) ↦ sperde.

spietà (amp.) ↦ speté.

spifent Ⓔ deriv. di spifené 6 1856 spifentg (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
fas. spifent bra. spifent
agg. Ⓜ spifenc, spifenta, spifentes
che dà nell’occhio, che è molto appariscente (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ vistoso, ornato Ⓓ verziert, auffällig ◇ a) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc; / E i gregn, brauzoi e spifenc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious; / E i gregn, brautzoi e spifentg BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

spifent (fas., bra.) ↦ spifent.

spigo (amp.) ↦ spich.

spina Ⓔ SPĪNA (EWD 6, 368) 6 1763 spina ‘festuca, spina, tribulus’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spina mar. spina Badia spina grd. spina fas. spina fod. spina amp. spina LD spina MdR spina
s.f. Ⓜ spines
1 escrescenza rigida e acuminata, tipica di alcune piante (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ spina Ⓓ Dorn ◇ a) olà ch’ël é röses, ilò à le Signur Idie inće lascè crësce spines ólà ch’ël é reuses, illò ha le Signur Iddie inçhié lascè crësce spines DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc, che pingolâ, cun fis d’erba o de raisc plü [ 935 ] stranciusc, y na spina, en forma d’aodla ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d’tacchè adūm i tocc’, ch’pingolā, cung fiis d’erba o d’raìsc’ plou stranceiusc’, e na spina, in forma da odla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
2 fig. tormento, tribolazione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spina fig.Ⓓ Dorn fig. ◇ a) A me tò dal cuer la spina; / Mé tu sëula - tu Cristina, / Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. A me to dal kuer la spina; / Me tu sëula - tu Kristina, / Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) i â implí fora le cör de consolaziun, y trat fora la spina dolorosa ch’i tormentâ i ā implì fora ‘l cour d’consolaziung, e tratt fora la spina dolorosa ch’i tormentā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia).

spina (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ spina.

spinac Ⓔ deriv. di spina  (EWD 6, 369) 6 1878 spinac’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. spinac mar. spinac Badia spinac grd. spinac LD spinac
s.m. Ⓜ spinac
1 denominazione di piante con foglie e brattee spinose, appartenenti anche a famiglie diverse (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cardo Ⓓ Distel ◇ a) Finamai i spinac y i giarduns i sorvî d’istruziun Finmai i spinac’ e i giardungs i servì d’istruziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 escrescenza rigida e acuminata, tipica di alcune piante (gad.) Ⓘ spina Ⓓ Dorn ◇ a) osserva tl’ambria de chisc crëps, verso la sëra olache la nëi s’un é impormó jüda, iló ciafeste trognores da spinac fosc y spizusc: al é sleghes osserva t’ l ambria de chisc’ crepp, verso la sera ullacch’ la nei s’ n’è imp’rmò juda, illò ceaffeste trognores da spinac’ fosc’ e spizzŭsc’: el è slěghes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

spinac (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ spinac.

spinacian Ⓔ comp. di spina da cian ? (cfr. pomacian; da cian come attributo peggorativo; cfr. ted. hunds-) (GsellMM) 6 1864 spinaĉàŋs (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
grd. spinacian
s.m. Ⓜ spinacians
arbusto delle berberidacee con rami spinosi (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953) Ⓘ crespino Ⓓ Berberitze, Sauerdorn ◇ a) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot, o che i uciei dl’aria se la pecova su. Na pert tumova anter i spinacians, y univa safuieda. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott, o che i uĉöi dell’ ària sela pëccòva su. Unà pèrt tumòva anter i spinaĉàŋs, y univa saffujèda. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.).

spinacian (grd.) ↦ spinacian.

spiné (gad., mar., Badia, MdR) ↦ spinel.

spinè (fod.) ↦ spinel.

spinel Ⓔ SPĪNĀLIS (EWD 6, 370) 6 1763 spinoe ‘tergum’; stè al spinè ‘supinus’ (Bartolomei1763-1976:100, 101)
gad. spiné mar. spiné Badia spiné grd. spinel fod. spinè LD spinel MdR spiné
s.m. Ⓜ spinei
la parte posteriore del torace dell’uomo compresa tra le spalle e le reni (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ schiena, dorso Ⓓ Rücken ◇ a) E de plü ël me fej mè (mal) a le spiné, ël me dô i osc E de plü ël me féŝ mä (mal) a le spinné, ël me dó i oŝ DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); b) intan che düc m’ojô le spiné intang che duttg’ m’ojō ‘l spinè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); c) Ahi! Sce, che te portes söl spiné nosta merscia. Ahi! scě; ch’t’ portes soul spině nosta mērscea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia) ☟

schena.

spinel (grd., LD) ↦ spinel.

spinous Ⓔ SPĪNŌSUS (EWD 6, 372) 6 1878 spinoses trognores (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. spinus mar. spinus Badia spinus fas. spinous fod. spinous
agg. Ⓜ spinousc, spinousa, spinouses
pieno di spine, irto di aculei (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ spinoso Ⓓ dornig, stachelig ◇ a) Les spinoses trognores de jenier á ince d’invern sües bromores börnes Les spinoſes trognores d’snìure à incie d’ingvēr sūs bromores būrnes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

spinous (fas., fod.) ↦ spinous.

spintlé Ⓔ *(EX)PENDICULĀRE (Gsell 1990a:149) 6 1865 spintlà p.p. m.sg. (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. spintlé
v.tr. Ⓜ spintla
rompere e ridurre in brandelli un oggetto, lacerare, strappare (grd. G 1879; G 1923) Ⓘ stracciare Ⓓ zerreißen
p.p. come agg. Ⓜ spintlés, spintleda, spintledes
vestito d’abiti vecchi e logori (grd. F 2002) Ⓘ cencioso Ⓓ zerlumpt ◇ a) Suvënz à chël, [che] ie spintlà, de bon’ opres bela cumpëida, / Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. Suënz hà chëll, jè spintlà de bon’ opres bölla cumpëida, / ’Ntaŋchë ‘l rich con graŋ pompa së furnës̄ t’òr y te sëida. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

spintlé (grd.) ↦ spintlé.

spinus (gad., mar., Badia) ↦ spinous.

spirà (col., amp.) ↦ spiré.

spirar (bra.) ↦ spiré.

spiré Ⓔ it. spirare ‹ EXSPĪRĀRE (EWD 6, 372) 6 1813 spirè (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. spiré mar. spiré Badia spiré grd. spiré fas. spirèr bra. spirar fod. spiré col. spirà amp. spirà
v.tr. Ⓜ spira
1 esalare l’ultimo respiro, morire (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ spirare Ⓓ sterben
2 fig. di una disposizione psicologica verso qualcuno, essere percepibile (gad.) Ⓘ spirare fig.Ⓓ ausstrahlen fig. ◇ a) Deplü ciafâl tröpes composiziuns de lëtres, che spirâ i plü nobili sentimënc d’amur y fedelté ad ël D’plou ceaffāle trouppes composiziungs d’lettres, che spirā i plou nob’li sentimentg’ d’amur e fedeltè ad el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
spiré l’anima (gad., grd.) Ⓘ rendere l’anima Ⓓ die Seele aushauchen ◇ a) o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores, che sëis per spiré l’ana santiscima al Pere o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores, che seis per spirè l’ana santissima al Perè RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Mi divin Redentur, ch’ëis spiré ost’anima por me söla crusc Mi divin Redentore, ch’ais spirè ost’anima pur mè soulla crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

spiré (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ spiré.

spirèr (fas.) ↦ spiré. [ 936 ]

spirit Ⓔ it. spirito ‹ SPIRITUS (EWD 6, 373) 6 1850 spirito (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. spirit mar. spirito Badia spirit grd. spirt fas. spirit fod. spirito amp. spirito, spirto LD spirit
s.m. Ⓜ spiric
1 principio immateriale e immortale, contrapposto al corpo e alla materia, che anima la vita intellettiva e psicologica a livello individuale e anche, secondo alcune filosofie, universale (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spirito Ⓓ Geist ◇ a) i vëgni iö chiló a pesté söla tera, maciada da to sanch, y to spirit vëgn dessené incuntra al’assassin i vegne iou chilò a pestè soulla terra, macciada da to sanc, e to spirito vengn’ dessenè ingcuntra all’ assassing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 nello spiritismo e nelle credenze popolari, fantasma, spettro (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spirito Ⓓ Geist ◇ a) te chël bosch spaventus bëgn dalunc da süa compagnia tignôl d’avëi le spirit de Genofefa dan se t’ chel bosc spaventūs bengn’ dalunc’ da sua compagnia tignŏle d’avei lo spirito d’Genofefa dang sè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
3 animo, come complesso di doti e caratteristiche intellettuali, sentimentali e psicologiche (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ spirito Ⓓ Geist ◇ a) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann Ang po dì, che te’ ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) Nosta picera patria rica / Fô dagnora de bugn proi: / Nos savun sëgn cun ci trica, / Ch’ëi pulî nüsc spiric groi Nosta picc’ra patria ricca / Fo’ dagnara de bongn’ Proi: / Nos savung sengn’ cung ci tricca, / Ch’ei pulì nousc’ spir’ti groi DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); c) Golo conesciô avisa le spirit dl grof, ch’ê iüst, nobl, plëgn de compasciun y generus Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof, ch’ē giust, nobile, plengn’ de compassiung e generoso DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); d) Spirit de vendëta o sënn ne te trasportes ad acopé le püre Golo Spirito de vendetta o senn nè tè trasporte ad accopè ‘l pure Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
Spirit Sant (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ Spirito Santo Ⓓ Heiliger Geist ◇ a) Cuindi impormëti chiló solenamënter de le trá sö tla s. fede en Os, Padre etern, en osc divin Filiuolo, y tl Spirit Sant Quindi impormetti chilò solemnement’r d’l tra sou t’ la s. fede in Os, Padre eterno, in osc’ divin Filuolo, e nello Spirito S. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

spirit (gad., Badia, fas., LD) ↦ spirit.

spirito (mar., fod., amp.) ↦ spirit.

spiritojo (gad., Badia) ↦ spiritous.

spiritous Ⓔ it. spiritoso 6 1878 spiritoso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100)
gad. spiritojo Badia spiritojo
agg. Ⓜ spiritousc, spiritousa, spiritouses
dotato di senso dell’umorismo, di arguzia (gad.) Ⓘ spiritoso Ⓓ witzig ◇ a) Guelfo spezialmënter s’ la godô ad aldí les domandes y osservaziuns scicades dl möt frësch, incandenó spiritojo y dala aurela cörta. Guelfo spezialment’r s’ la godō ad aldì les dimandes e osservaziungs siccades d’l mūtt fresc, incandenò spiritoso e dalla urella curta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

spirt (grd.) ↦ spirit.

spirto (amp.) ↦ spirito.

spiso Ⓔ deverbale di ven. spisimar ‹  SPASMUS ‹  σπασμός (Gsell 1991a:146) 6 1878 spiso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121)
gad. spiso mar. spiso Badia spiso fod. spiso, spisum amp. spasemo
s.m. sg.
senso di repulsione, di schifo od orrore; nausea; raccapriccio (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ disgusto Ⓓ Ekel ◇ a) i ess ciafé le spiso ala vita, y ne foss plü chiló i ess’ ceaffè ‘l spiſo alla vita, e nè foss’ plou chilò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

spiso (gad., mar., Badia, fod.) ↦ spiso.

spisum (fod.) ↦ spiso.

spité (grd.) ↦ speté.

spiuma (fas., col., amp.) ↦ spluma.

spiz Ⓔ alad. (s)piz x südbair. der spitz (Gsell 1991a:146) 6 1866 spič pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:20)
gad. spiz mar. spiz Badia spiz grd. spiz fas. spiz caz. spiz fod. spiz amp. spizo LD spiz
s.m. Ⓜ spic
vetta, rilievo montano (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ cima Ⓓ Spitze, Gipfel ◇ a) con so mantel l’era ora chiò ora ló, fora per chisc spic, che l cherdea de cogner veder olache l’é la sfessa te la crepa per jir ite da Dona Chenina kon so mantel l era ora kiò ora lo, fora per kiš spič, ke el kerdea de cogner veder, olà ke l è la sfessa te la crepa, per ʒ̉ir ite da Dona Kenina BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.).

spiz (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ spiz.

spizà (amp.) ↦ spizé.

spizar (bra., moe.) ↦ spizé.

spizé Ⓔ deriv. di spiz (EWD 6, 377) 6 1873 spizza 3 (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39)
gad. spizé mar. spizé Badia spizé grd. spizé fas. spizèr bra. spizar moe. spizar fod. spizé amp. spizà LD spizé
v.tr. Ⓜ spiza
1 fare a punta, assottigliare l’estremità di un oggetto in modo da renderlo aguzzo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ far la punta, appuntire, aguzzare Ⓓ spitzen, zuspitzen, schärfen
2 attirare, invitare con prospettive piacevoli, lusinghe e simili; invogliare (amp.) Ⓘ allettare Ⓓ reizen ◇ a) Pó ben esse, ‘l é śà maśo / Ra te spiza, ‘l é el to mes. Pό ben èsse, le zà màzo / Ra te spizza, lè el tò mès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

spizé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ spizé.

spizèr (fas.) ↦ spizé.

spizo (amp.) ↦ spiz.

spizous Ⓔ deriv. di spizé 6 1878 spizzŭsc’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. spizus mar. spizus Badia spizus fas. spizous
agg. Ⓜ spizousc, spizousa, spizouses
fatto o terminante a punta, aguzzo, acuminato (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99) Ⓘ appuntito, aguzzo Ⓓ spitz ◇ a) iló ciafeste trognores da spinac fosc y spizusc illò ceaffeste trognores da spinac’ fosc’ e spizzŭsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia). [ 937 ] spizous (fas.) ↦ spizous.

spizus (gad., mar., Badia) ↦ spizous.

splanté (fod.) ↦ desplanté.

spligazion Ⓔ it. spiegazione (EWD 6, 367) 6 1873 spiegazion (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
gad. spligaziun Badia spligaziun grd. spligazion, spiegazion fas. spiegazion fod. spiegazion amp. spiegazion LD spligazion
s.f. Ⓜ spligazions
l’atto, il fatto e il modo di rendere chiaro ciò che è oscuro e difficile da comprendere (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spiegazione Ⓓ Erklärung ◇ a) Che de ciacola ‘l é bon / El concorso straordinario / El pó fei ra spiegazion. Che de ciaccola le bòn / El concorso straordinario / El pò fei ra spiegaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

spligazion (grd., LD) ↦ spligazion.

spligaziun (gad., Badia) ↦ spligazion.

splighé Ⓔ it. spiegare ‹ EXPLICĀRE (EWD 6, 367) 6 1833 spiega 6 (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. splighé mar. splighé Badia splighé grd. spieghé, splighé fas. spieghèr bra. spiegar fod. spieghé col. spiegà amp. spiegà LD splighé MdR spieghé
v.tr. Ⓜ spliega
rendere comprensibile qualcosa di oscuro, complesso; far capire, chiarire (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiarire, spiegare Ⓓ erläutern, erklären ◇ a) i lî dant le Vangele, e le spiega, e i racomana con na bona picera perdica la virtù e la moralité i lì dant le Vangele, e le spiega, e i raccomana coǹ ‘na bonna picćera perdica la virtù e la moralité DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) I discepuli, che no ntendova sta parabula, à prià si Maester, ch’ël la ulëssa spieghé. I discepoli, chë no intendòva sta paràbola, hà prià si Maester, ch’ël la ulëss spieghè. Vian- UA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) E anche i me spiegaa / Cie che ‘l é Constituzion, / Dei dirite che ra me daa / De podé dì ra so rejon. E anche i me spiegava / Cié che l’é Constituzion, / Dei diritte ca me dava / De podé dí ra só reson. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); d) Al ne se lascia splighé la morvëia y le spavënt a chëstes parores El n’sè lascea spieghè la morvouia e ‘l spavent a chestes parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

splighé (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ splighé.

spluma Ⓔ *SPLŪMA (Gsell 1999b:232) 6 1763 spluma ‘spuma’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spluma † grd. spluma fas. spiuma fod. spluma col. spiuma amp. spiuma LD spluma
s.f. sg.
aggregato di piccole bolle che si forma alla superficie dei liquidi (gad. B 1763, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ schiuma Ⓓ Schaum ◇ a) Chera spiuma, co Ventura / ‘l é śù in ciasa col bilieto/ ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto Chera spiuma, co Ventura / l’e zu in ciaza col biglieto / l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

spluma (grd., fod., LD) ↦ spluma.

spluma † (gad.) ↦ spluma.

spo Ⓔ EX POST (Gsell 1992b:227) 6 1811 po (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157)
gad. spo mar. spo Badia spo grd. po fas. po caz. po bra. po fod. spò, po col. po amp. po LD spo MdR spo, po
avv.
in seguito, in un tempo o in un momento successivo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ poi Ⓓ darauf, dann, hernach ◇ a) Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po laurovel bele tribl. She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Tö sas scrí ince bel plan plan / Y po: chësc me plej dër cotan. Tö saas scrí intgé bell plang plang / Ë po: käscht me plesche där cotang PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); c) Po sauti ite ala proza. / Y dì: Can ulons’ a fé la noza? Po sauti it ala proza. / I di: Kan ulonsa fe la noza? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); d) A te Jan dal Pech, mio bun cogné, / Te diji desco a mio fre: / Confida en Dio da de a de, / Al t’ aiütará spo vigne de. A tö Schang dal pöch bung cügnö! / Tö dischi desco a mio frö, / confida ‘ng Dio da dö ang dö, / Al tajutara spo vignödö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); e) e chëst so pere per l contenté i’à fat fora le so pert de chël tánt, che l ava, e spo ie l’à dada e cast so père per l’contenté gli ha fatt’ fora le so pèrt de cal tant, che l’ava, e spò glie l’ha data DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); f) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); g) Süa uma spo dijô: / Taca sö la camejöla / y les cialzes da ciampanela! S’ ioma spo dijô: / Taca sö la camijela / y les ćialzs da ćiampanela! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); h) Ah! lasciamelo zento ane! / E po outro no voron. Ah! lassamelo cento ane! / E po outro no voron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); i) Prearon po Sènt Antone, / Che l ne lasce maridèr. Prearon po’ Sent Antone, / Ke l ne laše marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); j) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mossa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pelo propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); k) Pröma a Dî, spo al mi fedel capo de ciasa ái confidé tüa porsona Pruma a Dio, spo al mi fedel capodeciaſa ai confidè tua persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
particella
particella grammaticale che esprime meraviglia (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dunque, allora Ⓓ also ◇ a) El Segnor. No vegne auter. / Le creature. Po perché pa no? / El Segnor. No se ciapa nia da magnar. El Segnor. Nò vegne auter. / Le creature. Pò perche pa nò? / El Segnor. No se chiappa nia da magnar. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Iö sun chilò, respogn Adamo. D. Po ći feste pa? A. Nia ne feji. Jeu suǹ quilò, respogn Adamo. D. Pó çhi feŝte pa? A. Nia ne feŝi. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) Per l amor de Die, chi t’à po dit chësc? dij l maester. Per l’amor di Die, chi t’ hà po ditt chëst? diŝ ‘l maester. VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.)
spo che (gad., MdR) Ⓘ dopo che Ⓓ nachdem ◇ a) Insciö podunse pa sperè, che le Signur Idie nes done indô la sanité, che nos stimarun certamënter de plü, spo ch’avun a nostes spëises inće imparè a conësce la süa perdita. Insceu podunse pa sperè, che le Signur Iddie nes donne indò la sanité, che nos stimaruǹ certamëntr de plü, spo ch’avuǹ a nostes spëises inçhié imparè a connësce la süa [ 938 ] perdita. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Infin a tant ch’ël â de sü grosc, se mangiavel via chi a l’osteria, e spo che chisc fova finis, metòvel man d’i n tó inće a la fomena. Infiǹ a tant ch’ël â de sü groŝ, se mangiavel via chi a l’osteria, e spò che quiŝ fova finis, mettovel maǹ d’i ‘ǹ tó inçhie a la fomena. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR)
despò.

spo (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ spo.

spò (fod.) ↦ spo.

spö (gad., mar., Badia) ↦ spuel.

spoi (Badia) ↦ spö.

spojo (MdR) ↦ spos.

spöl (moe.) ↦ spuel.

spola Ⓔ langob.-rom. SPŌLA ‘Spule’ (Gsell 1991a:147; 1996b:244) 6 1844 spòres pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. spora mar. spora Badia spora grd. spola fas. spola fod. spola amp. spora LD spola
s.f. Ⓜ spoles
1 l’insieme del cilindro di filato e della navetta, che nella tessitura fa passare i fili della trama tra quelli dell’ordito con continuo moto di va e vieni (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. G 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ navetta, spola Ⓓ Weberschiffchen
2 sporgenza cilindrica o conica all’apice della mammella, in cui sboccano i dotti galattofori (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tetta Ⓓ Zitze ◇ a) s’i dà spade, ‘l tira cope, / de ra spores de chel uro / ‘l à pì pratega de trope s’ i da spade, ‘l tira cope, / dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

spola (grd., fas., fod., LD) ↦ spola.

spolverin Ⓔ it. (s)polverino 6 1833 spolveriǹ (DeRüM, CotancMëis1833-1995:253)
gad. spolverin mar. spolverin Badia spolverin fas. spolverin MdR spolverin
s.m. Ⓜ spolverins
polvere minuta di carbone, usata per asciugare l’inchiostro fresco (gad. Pi 1967, fas. Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ polverino Ⓓ Streusand ◇ a) Olà é le spolverin? / Eco, chilò! Olà é le spolveriǹ? / Ecco, quilò! DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR).

spolverin (gad., mar., Badia, fas., MdR) ↦ spolverin.

spona Ⓔ SPONDA (EWD 6, 382) 6 1878 spones pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118)
gad. spona mar. spona Badia spona grd. spuenda fas. spona, spena fod. spona amp. spona LD spona
s.f. Ⓜ spones
sostegno laterale o per la schiena, di poltrona e sedia (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ spalliera, bracciolo, sponda Ⓓ Lehne ◇ a) Ara se sentâ spo te n scagn da spones Ella sè sentā spo teng scangn’ da spones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

spona (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ spona.

spontà (col., amp.) ↦ sponté.

spontar (bra.) ↦ sponté.

sponté Ⓔ it. spuntare 6 1873 rόn spόntada (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28)
gad. spunté Badia spuntè fas. spontèr bra. spontar fod. sponté col. spontà amp. spontà
v.intr. Ⓜ sponta
metter fuori la punta, cominciare a formarsi, ad apparire (gad., fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ spuntare Ⓓ sprießen, hervortreten, hervorblicken ◇ a) al ê na doman scöra döt en ciarü, le post ërt, imbosché orido, döt en crëp, che spuntâ, plëgn de vedli pëc fosc el ē na dumang scura dutt in ciarù, ‘l post ert, imboschè orrido, dutt in crepp, che spuntā, plengn’ de vedli pecc’ fosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Sciöch’al spunta ales otes inanter l’erba o les spines dl bosch n bel ciüf cöce Sceouc ch’el spunta alles outes inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng bel ceuff coucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
la sponté (amp.) Ⓘ spuntarla Ⓓ sich durchsetzen ◇ a) Finalmente r’on spontada / Dopo tanto che on lourà Finalmente rόn spόntada / Dópo tanto che on laurà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

sponté (fod.) ↦ sponté.

spontèr (fas.) ↦ sponté.

spora (gad., mar., Badia, amp.) ↦ spola.

sporcé Ⓔ SPURCĀRE (EWD 6, 395) 6 1763 sporciè ‘spurco’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spurcé mar. spurćé Badia spurćé col. sporcé
v.tr. Ⓜ spourcia
rendere sporco (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, col. Pz 1989) Ⓘ sporcare Ⓓ beschmutzen, verunreinigen
p.p. come agg. Ⓜ sporcés, sporceda, sporcedes
detto di oggetto la cui nettezza è visibilmente alterata da sostanze estranee (gad.) Ⓘ sporco Ⓓ schmutzig ◇ a) I sá bëgn, che sëis colpevoi, ch’ostes mans a per dles mies é spurciades de sanch y leghermes I sa bengn’, ch’seis colpevoli, ch’ostes mangs a pēr d’les mīs è spurciades d’sanc e legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia) ☟ sporco.

sporcé (col.) ↦ sporcé.

sporco Ⓔ it. sporco 6 1833 sporco (DeRüM, EhJan1833-1995:250)
amp. sporco MdR sporco
agg. Ⓜ sporchi, sporca, sporches
detto di oggetto la cui nettezza è visibilmente alterata da sostanze estranee (amp. C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ sporco Ⓓ schmutzig ◇ a) Dàme le fazorel. / Chilò n’ëise n blanch. / Dàme chël ch’é inte la tascia de mia joca. / Iö l’à dè a la lavadëssa, ël ê n püch sporco. Dame le fazorel. / Quilò n’ëise ‘ǹ blanc. / Dame quël ch’é inte la tascia de mia ĵocca. / Jeu l’ha dè a la lavadëssa; ël ê ‘ǹ püc sporco. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR) ☝ sporcé.

sporco (amp., MdR) ↦ sporco.

spordüda (gad., mar., Badia) ↦ sperduda.

sporje Ⓔ EXPORRIGERE (EWD 6, 386) 6 1763 sporze ‘propino’; sporg ‘porrigo’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. sporje mar. sporje Badia sporje grd. sporjer fas. sporjer fod. sporje amp. sporśe LD sporje
v.tr. Ⓜ sporj, sporjon, sport
tendere qualcosa a qualcuno perché possa prenderla (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ offrire, porgere, presentare Ⓓ geben, darreichen, darbieten, anbieten ◇ a) Rové che te saras ala presënza dl conte, sporji l’anel R’vè ch’t’ sarās alla p’rjanza d’l conte, sporji l’anell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); b) Ara sirâ atira cui edli por la orëi chirí; mo le fi capî so dejider, y i la sporj cun la domanda Ella ſirā attira cui oudli pur la urei chirì; mo ‘l fì capī sō desiderio, e i la sporc’ colla dimanda: [ 939 ] DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
v.intr. Ⓜ sporj, sporjon, sport
aggettare, protendersi verso l’esterno (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sporgere Ⓓ vorstehen ◇ a) d’invern, canch’ara ne podô fora, le fajôra val’ ora dan la picera crusc, ch’ê ërta sö tla grota te na pera, che sporjô infora dingver, cang ch’ella nè pudò fora, ‘l fajōla val ora dang la piccera crusc’, ch’ē verta sou t’ la grotta tena pěra, ch’sporjō ing fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
sporje sourafora (gad.) Ⓘ sporgere Ⓓ herausragen ◇ a) abiné lëgna da fá n bun füch te n piz süt sot a n crëp, che sporj surafora, por preparé iló n past abinè legna da fa ‘ng bung fuc teng pizz sūtt soutt ang crepp, ch’sporc’ sura fora, pur preparè illò ‘ng past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

sporje (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ sporje.

sporjer (grd., fas.) ↦ sporje.

sporśe (amp.) ↦ sporje.

spos Ⓔ it. sposo 6 1833 spoŝo (DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238)
gad. sposo Badia sposa (f.) fas. spos bra. spos fod. sposo amp. sposo MdR spojo
s.m.f. Ⓜ sposc, sposa, sposes
l’uomo e la donna considerati in rapporto alla cerimonia delle nozze (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ sposo Ⓓ Bräutigam ◇ a) Can saràl la noza de vosta Signura so? / En chinesc dé. / Che dess pa ester so spojo? Quaǹ saral la nozza de vosta Signura só? / Iǹ quineŝ dé. / Ché dess pa estr sò spoŝo? DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); b) sta tousa, che era na fia de n re, à dit, che se l resiste amò doi dis ela sarà librada e so sposa stô touschô, chö erô nô fiô den re, a dit, chö söl resistö amò doi dis ölla sara librada ö sô sposô ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); c) Döt franco impormët le grof, cun la sposa injenedlé, a recever la benedisciun dai geniturs. Dutt franco impormett ‘l grof, colla sposa injenedlè, a recev’r la benedisiung dai Genitori. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia) ☝ nevic
sposc 1 l’uomo e la donna nel giorno in cui si sposano (gad., amp.) Ⓘ sposi Ⓓ Brautpaar ◇ a) Care spose finalmente, / Un eviva ve farei Care spose finalmente, / Un’ eviva ve farei DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); b) por chësc menâi devotes oraziuns al Cil por la felizité di sposi pur chesc’ m’nai devotes oraziungs al Ceìl pur la felicitè di sposi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia) ☝ nevic 2 le due persone unite in matrimonio (gad.) Ⓘ coniugi Ⓓ Eheleute, Ehepaar ◇ a) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’ i sposi abitâ L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullac ch’i sposi abitā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia) ☝ nevic.

spos (fas., bra.) ↦ spos.

sposà (amp.) ↦ sposé.

sposa (f.) (Badia) ↦ spos.

sposar (bra.) ↦ sposé.

sposé Ⓔ it. sposare 6 1858 sposà p.p. m.sg. (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:12)
gad. sposé Badia sposé fas. sposèr bra. sposar fod. sposé amp. sposà
v.tr. Ⓜ sposa
1 prendere per moglie, per marito (fas., fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ sposare Ⓓ heiraten ◇ a) Una de cheste touse l’à sposà e le autre al le à lasciade jir Unô dö chöstö touschö la sposà ö lö autrö al lö a lassadö schir ZacchiaGB, Filamuscia1858*:12 (bra.); b) E ce tirà sora ch’ ’es farà / Parcé che i tos vade là. / E canche i ’es à sposades / I à un puin de bacalà. E ce tirà sora ches farà / Parcé che i tos vade là. / E canche i sa sposades / I’ ha un puin de baccalà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ maridé
2 unire in matrimonio celebrando il rito in virtù di poteri conferiti (gad.) Ⓘ sposare Ⓓ trauen ◇ a) an n’aspetâ plü degügn ater, co le vësco, che vign’ann gnô invié a zelebré la recordanza dla mort de Genofefa, pro chël medem alté, olach’ al l’â sposada cun Sigfrid ang n’asp’ttāva plou d’gungn’ at’r, che ‘l vesco, che vign’an gnē inviè a zelebrè la r’cordanza d’la mort d’Genofefa, pro chel m’demmo altè, ullacch’ el l’ā sposada cung Sigfrid DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia) ☝ dé adum.

sposé (gad., Badia, fod.) ↦ sposé.

sposèr (fas.) ↦ sposé.

sposo (gad., fod., amp.) ↦ spos.

sprigolà (col.) ↦ sprigolé.

sprigolé Ⓔ deriv. di prigol (EWD 5, 385) 6 1864 sprigulèda p.p. f.sg. (VianUA, JanAmalà1864:199)
gad. sprigoré mar. sprigoré Badia spriguré grd. sprigulé fas. sprigolèr fod. sprigolé col. sprigolà LD sprigolé
v.tr. Ⓜ sprigoleia
incutere spavento, impaurire qualcuno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ intimorire, spaventare Ⓓ einschüchtern, erschrecken ◇ a) stari en tlotes pingolâ i ciavëis fosc jö por le frunt, y la berba lungia, ch’arjunjô cina al piet, fajô ciamó plü da sprigoré chël müs smort sterri in tlottes pingolā i ciaveis fosc’ jou pur ‘l frunt, e la berba lungia, ch’arjunjō cina al piete, fajō ciamò plou da sprigorè chel mūs smort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sprigolés, sprigoleda, sprigoledes
in preda alla paura, allo spavento (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ impaurito Ⓓ verängstigt ◇ a) Per l amor de Die! dij la fëna duta spriguleda, co es mei fat? Per l’amor di Die! diŝ la fënna dutta sprigulèda, co hès mèi fatt? VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.)
se sprigolé (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ spaventarsi Ⓓ erschrecken ◇ a) Canche le sorvidú i â dé n taí sferié liciorënt sciöche n spidl, y lominus sciöche arjënt, y al s’odô le müs laite, s’ál sprigoré, y tremorâ Canch’ ‘l servidù i ā dè ‘ng taì sfriè licceorant sceoucchè ‘ng spid’l, e luminùs sceoucche arjent, e el s’ udō ‘l mus laite, s’ àle spigorè, e tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

sprigolé (fod., LD) ↦ sprigolé.

sprigolèr (fas.) ↦ sprigolé.

sprigoré (gad., mar.) ↦ sprigolé.

sprigulé (grd.) ↦ sprigolé.

spriguré (Badia) ↦ sprigolé.

sprinzé (gad., mar., Badia) ↦ sprizé.

sprizar (bra.) ↦ sprizé.

sprizé Ⓔ dtir. spritzn (oppure mhd. sprützen, Lardschneider 1933:379) (GsellMM) 6 1858 spriza 3 (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. sprinzé mar. sprinzé Badia sprinzé grd. sprizé fas. sprizèr bra. sprizar fod. sbrizé LD sprizé
v.tr. Ⓜ spriza
proiettare, mandare fuori (specialmente un liquido) sotto forma di piccoli schizzi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; [ 940 ] R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ spruzzare, sprizzare Ⓓ versprühen ◇ a) Al spriza dai edli gran tizes de füch! Al spriza dai ödli gran tizes de füch! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

sprizé (grd., LD) ↦ sprizé.

sprizèr (fas.) ↦ sprizé.

sprofondé Ⓔ it. sprofondare 6 1878 sprofondà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112)
gad. sprofondé Badia sprofondè fod. sprofondé
v.intr. Ⓜ sprofondeia
1 affondare per un buon tratto in qualcosa di molle, cedevole (gad. P/P 1966, fod. Ms 2005) Ⓘ sprofondare Ⓓ versenken, einsinken
2 farsi sopraffare da una condizione fisica o psichica, da un sentimento, ecc.; abbandonarsi, piombare (gad.) Ⓘ sprofondare Ⓓ versinken, versenken
p.p. come agg. Ⓜ sprofondés, sprofondeda, sprofondedes
immerso, assorto (gad.) Ⓘ sprofondato Ⓓ versunken ◇ a) s’un stôi sará daite, te süa propria stanza, sprofondá en gran afliziun sung stei serrà daìte, in t’ sua propria stanza, sprofondà in grang affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

sprofondé (gad., fod.) ↦ sprofondé.

sprofondè (Badia) ↦ sprofondé.

sprom (gad., mar., Badia) ↦ speron.

spuel Ⓔ mozione di spola ‹  langob.-rom. SPŌLA ‘Spule’ (Gsell 1991a:147) 6 1878 spŏ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. spö mar. spö Badia spö, spoi grd. spuel fas. spel moe. spöl LD spuel
s.m. Ⓜ spuei
filo avvolto a spire su un supporto cilindrico o troncoconico; anche, il supporto stesso (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ rocchetto, bobina Ⓓ Fadenspule, Garnrolle, Spule ◇ a) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sentada, y deboriada afacendada, do l’ausënza de chi tëmps, pro le spö o la roda A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada, e deburiada affaccenda, dō l’auſenza de chi temp, pro ‘l spŏ o la roda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

spuel (grd., LD) ↦ spuel.

spuenda (grd.) ↦ spona.

spunté (gad.) ↦ sponté.

spuntè (Badia) ↦ sponté.

spurcé (gad.) ↦ sporcé.

spurćé (mar., Badia) ↦ sporcé.

sputané Ⓔ deriv. di puttana (Lardschneider 1933:380) 6 1832 sputané (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151)
grd. sputané caz. sputanèr fod. sputané
v.intr. Ⓜ sputaneia
cercare prostitute e accompagnarsi a esse (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, caz. Mz 1976, fod.) Ⓘ andare a puttane Ⓓ huren ◇ a) l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc, e nlo s’à desfat via dut a sputané ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch, e ‘ng ló s’ hà desfatt via dutt a sputané HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.).

sputané (grd., fod.) ↦ sputané.

sputanèr (caz.) ↦ sputané.

stà (col., amp.) ↦ sté1.

stabelir (bra.) ↦ stabilì.

stabilí (gad., Badia, LD) ↦ stabilì.

stabilì Ⓔ it. stabilire ‹ STABILĪRE (EWD 6, 397) 6 1878 stabilì p.p. m. sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. stabilí Badia stabilí grd. stablì fas. stabilir bra. stabelir fod. stabilì amp. stablilì LD stabilí
v.tr. Ⓜ stabilesc
disporre, deliberare in forza della propria autorità e facoltà decisionale (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ stabilire Ⓓ verfügen ◇ a) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá da i soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordini düc, ch’an dess osservé Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ ch’ang dess’ osservè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

stabilì (fod.) ↦ stabilì.

stabilir (fas.) ↦ stabilì.

stablì (grd.) ↦ stabilì.

stablilì (amp.) ↦ stabilì.

stafé Ⓔ it. staffare 6 1848 stafè (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. stafé Badia stafé
v.tr. Ⓜ stafa
intervenire in favore di chi ne ha bisogno (gad.) Ⓘ aiutare Ⓓ weiterhelfen, helfen ◇ a) La scassada / busarada / ch’â stafé n möt / ch’â spavënt da döt La scassada / busarada / ch’â stafè un müt / ch’â spavënt da düt PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia).

stafé (gad., Badia) ↦ stafé.

stafilada (bra.) ↦ stafileda.

stafileda Ⓔ it. staffilata 6 1845 stafilade pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:11)
fas. stafilèda bra. stafilada
s.f. Ⓜ stafiledes
colpo di staffile o d’altro arnese simile (fas.) Ⓘ staffilata, frustata Ⓓ Peitschenhieb ◇ a) Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.).

stafilèda (fas.) ↦ stafileda.

stagion (fod.) ↦ stajon.

stajon Ⓔ it. stagione 6 1844 stagión (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
fod. stagion amp. stajon
s.f. Ⓜ stajons
1 ciascuno dei quattro periodi in cui gli equinozi e i solstizi dividono l’anno solare (fod. T 1934; Pz 1989, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ stagione Ⓓ Jahreszeit
2 il periodo dell’anno in cui è previsto e stabilito lo svolgimento di un’attività (fod. T 1934; Pz 1989, amp.) Ⓘ stagione Ⓓ Saison ◇ a) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.)
sajon.

stajon (amp.) ↦ stajon.

stala Ⓔ *STALLA ‹ germ. * stalla (EWD 6, 401) 6 1763 stalla ‘stabulum’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stala mar. stala Badia stala grd. stala fas. stala bra. stala fod. stala amp. stala LD stala
s.f. Ⓜ stales
ambiente adibito al ricovero di animali domestici, soprattutto bovini ed equini (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; [ 941 ] DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stalla Ⓓ Stall ◇ a) B. (dò che i é te stala) No la fossa burta ma la é n pech pìcola. B. (dô chiö tö stalla) No la fossô burta mô la ö un pöc picola. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); b) Jide; à po l pere metù pro, y mazëde l plu bel vadel, ch’on te stala S̄ide; hà pò ‘l père mettu prò, y mazzëde ‘l plu böll vadöll, ch’oŋ te stàlla VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); c) E i daa a ci sié / E a ci oto fiorine, / Drio ra raza che ‘l é, / O inze stala di prime. E i dava a cí sié / E a cí otto fiorine, / Drio ra razza che l’é, / O inze stalla di prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) A so solit, dopo ch’i mituns â odü Genofefa, le fi y Golo, orôi ciamó odëi la cerva, a chëra, che le conte i â fat injigné na bela stala. A so solito, dopo ch’i mittungs ava udū Genofefa, ‘l fì e Golo, oroi ciamò udei la cerfa, a chella, che ‘l conte i ā fatt injignè na bella stalla. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

stala (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ stala.

stampa Ⓔ it. stampa (EWD 6, 404) 6 1878 stampa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III)
gad. stampa Badia stampa grd. stampa fas. stampa fod. stámpa LD stampa
s.f. Ⓜ stampes
tecnica di riproduzione in più esemplari, su carta o altro materiale, di testi scritti, disegni o fotografie, a partire da una matrice e mediante procedimenti diversi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ stampa Ⓓ Druck ◇ a) Chësc é le pröm liber blot ladin rové ala stampa. Chesc’ è ‘l prum liber blott lading r’vè alla stampa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
dé a la stampa (gad.) Ⓘ pubblicare Ⓓ veröffentlichen ◇ a) Siur Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

stampa (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ stampa.

stampà (col.) ↦ stampé.

stámpa (fod.) ↦ stampa.

stampar (bra.) ↦ stampé.

stampé Ⓔ it. stampare ‹  germ. * stampôn (EWD 6, 403) 6 1873 stampá (Anonim, Monumento1873:1)
gad. stampé mar. stampé Badia stampè grd. stampé fas. stampèr bra. stampar fod. stampé col. stampà amp. stanpà LD stampé
v.tr. Ⓜ stampa
riprodurre a stampa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stampare Ⓓ drucken ◇ a) A pensà de scrie algo, / Apò de fei anche stanpà, / ‘L é stà un pensier da temerario A pensá de scrive algo, / Appó de fei anche stampá, / L’é stá un pensié da temerario Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ stampés, stampeda, stampedes
1 riprodotto, composto e generalmente anche pubblicato, a stampa (gad., amp.) Ⓘ stampato Ⓓ gedruckt ◇ a) Éi vorù dave un aconto, / Ma stanpà el lieśeré. Ei vorrú dave un acconto, / Ma stampá el liezeré. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); b) I tëgni d’i fá n plajëi cun nia püch ütl a mi bugn patrioc cuindi a i presenté chiló la bela y edificanta storia de S. Genofefa stampada en ladin. I tegne d’i fa ‘ng plajei cung nia puc ut’l a mi bongn’ patriotti quindi a i presentè chilò la bella ed edificante storia de S. Genofefa stampada in lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
2 fig. profondamente impresso, scolpito (gad.) Ⓘ stampato fig.Ⓓ eingeprägt fig. ◇ a) y les parores de tüa uma te restes stampades tl cör. e les parores d’tua uma t’ reste stampades t’l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

stampé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ stampé.

stampè (Badia) ↦ stampé.

stampèr (fas.) ↦ stampé.

stampion Ⓔ deriv. da padan./ven. stamp(o), cfr. frl. stampanon ‘uomo mal formato’ (GsellMM) 6 1872 stampiòi pl. (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
amp. stanpion
s.m. Ⓜ stampions
persona dura di comprendonio, ottusa (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ stupido Ⓓ Dummkopf ◇ a) Che viene ca, ch’i se preśente, / I stanpioi che disc coscì / Che viene ca ste maldicentes… / E al contrario i dovrà dì. Che iene cà, chi se presente, / I stampioi che disc così / Che iene cà ste maldicentes… / E al contrario i dovrà di. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) Chiste i fesc, al incontrario / Dei stanpioi, che pì non é Chiste i fesc, all’ incontrario / Dei stampiòi, che pi non ne Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

stanch Ⓔ *STANCUS (EWD 6, 404) 6 1763 stanck ‘fessus’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stanch mar. stanch Badia stanch grd. stanch fas. stanch LD stanch MdR stanch
agg. Ⓜ stanc, stancia, stances
privo di forze, di energia, a causa di un affaticamento fisico o mentale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stanco Ⓓ müde ◇ a) E de plü ël me fej mè (mal) a le spiné, ël me dô i osc, in soma i sun stanch de stè inte chëst let. E de plü ël me féŝ mä (mal) a le spinné, ël me dó i oŝ, iǹ somma i suǹ stanc de stè inte quest lett. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); b) Al á odü l’Orco daimpró da cortina / ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. / Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech, / stanch y pëigher sciöche n gran sgnech! Al á odü l’Orco damprò da cortina / ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. / Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech, / stanch y pëigher sciöco n gran sgnech! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); c) spo stancia s’éra ponüda söl let de müstl ia por tera spo stancia s’ella punuda soul lett de must’l ia pur terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

stanch (gad., mar., Badia, grd., fas., LD, MdR) ↦

stanch.

standegun (grd.) ↦ stanghedun.

stanga (col., amp.) ↦ stangia.

stanghedun (grd.) ↦ stangodun.

stangia Ⓔ ahd. stanga (Gsell 1993b:186) 6 1879 stangies pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. stangia Badia stangia grd. stangia fas. stengia fod. stángia col. stanga amp. stanga, stanja LD stangia
s.f. Ⓜ stanges
1 qualsiasi asta di legno o di metallo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stanga, pertica Ⓓ Stange ◇ a) [ 942 ] Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 sbarra a bilico che regola il transito (fod.) Ⓘ sbarra della dogana Ⓓ Schlagbaum ◇ a) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stangia a vede, se un passa o urta laite il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

stangia (gad., Badia, grd., LD) ↦ stangia.

stángia (fod.) ↦ stangia.

stangode (gad., mar., Badia) ↦ stangodun.

stangodun Ⓔ mhd. staingâdε (GsellMM) 6 1879 šta̤ŋgę́dum (RifesserJB, Surëdl1879:107)
gad. stangode mar. stangode Badia stangode grd. stanghedun, standegun LD stangodun
s.m. Ⓜ stangoduns
camera riscaldata separata dalla stube e usata come camera da letto (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ camera da letto Ⓓ Schlafkammer ◇ a) I mutons l à cris y l à giatà snel te stanghedun, cun si granda legrëza. i mutóŋs l a kris i l a dya̤tá žnel tę šta̤ŋgę́dum, kuŋ si grand’ a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

stangodun (LD) ↦ stangodun.

stanja (amp.) ↦ stanga.

stanpà (amp.) ↦ stampé.

stanpion (amp.) ↦ stampion.

stanza Ⓔ it. stanza 6 1833 stanza (DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235)
gad. stanza Badia stanza MdR stanza
s.f. Ⓜ stanzes
locale d’abitazione in un edificio (gad., MdR) Ⓘ camera Ⓓ Zimmer ◇ a) Olà é vostes signures sorus? / Ëles é sö alt inte süa stanza. Olà é vostes Signures sorùs? / Ëlles é seu alt inte süa stanza. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); b) Rová de ritorno al ciastel, ái ciafé Golo cun na cira de desperaziun, senté te süa stanza col ce tles mans. R’và de retorno al ciastell, ai ceaffè Golo cuna ceīra de desperaziung, sentè te sua stanza col ciè tles mangs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); c) mo la uma, prinzipëssa de jintil sanch, trata sö tla comodité te beles stanzes mo la uma, prinzipessa d’jintil sanc, tratta sou t’ la comoditè te belles stanzes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia) ☝ ciamena.

stanza (gad., Badia, MdR) ↦ stanza.

star (grd.) ↦ stare.

star (bra., moe.) ↦ sté1.

stare Ⓔ dtir. stârr(e) (EWD 6, 409) 6 1878 starre (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. stare mar. stare Badia stare grd. stare, star fod. stare LD star
agg. Ⓜ stari, stara, stares
duro, non elastico, indeformabile (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rigido Ⓓ steif, starr ◇ a) Le bun fi stô iló stare ad ascolté pro, y beles leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes ‘L bung fì stè illò starre ad ascoltè pro e belles legrimes i d’gorō jou pur les massalles couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia); b) mo canch’i sará morta témel fora de mies mans frëides y stares, y rencurel mo cang ch’i sarà morta tem’l fora d’mies mangs freides e starres, e ringcur’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

stare (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ stare.

starnadura (col.) ↦ sternedura.

starnedura (amp.) ↦ sternedura.

stat Ⓔ it. stato 6 1811 Stato (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. stat mar. stato Badia stato grd. stat fas. stat fod. stato col. stato amp. stato LD stat MdR stato
s.m. Ⓜ stac
1 la condizione che presenta una cosa o una persona rispetto alle sue caratteristiche contingenti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stato Ⓓ Zustand ◇ a) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià / Che ‘l é un stato del demonio / Da fei propio desperà… Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià / Che le’ un stato del demonio / Da fei propio desperà… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) Ci fajará mo Genofefa te chësc stat tan miserabl? Ci farammo Genofefa te chesc’ stato tang miserabile? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) Golo é vit plü agn en chël stat de desperaziun, y ne savun, sce süa mort sides stada plü consolada. Golo è vitt plou angn’ in chel stato de desperaziung, e nè savung, se sua mort sii stada plou consolada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
2 posizione di un individuo rispetto a particolari obblighi e responsabilità, spec. nei confronti della società e della comunità, con particolare riferimento all’ordine giuridico, amministrativo, burocratico in cui questa è organizzata (MdR) Ⓘ stato Ⓓ Stand ◇ a) E chëst é propi le punt che le fej dërt abil por le stato militare, dè de chël ch’inte chëst stato ne pòn avëi d’atra jënt che de bëin fata, bëin metüda e sana. E quëst é propi le punt che le feŝ dërt abil por le stato militare, dè de quël ch’inte quëst stato ne pòn avëi [d’] atra ĝënt che de bëiǹ fatta, bëiǹ mettüda e sana. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
3 entità politica e giuridica, espressione organizzata della vita civile di una comunità nell’ambito di un dato territorio, sul quale esercita il potere sovrano (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stato Ⓓ Staat ◇ a) E po sul confin de stato cheste l é cose nezessarie. E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

stat (gad., grd., fas., LD) ↦ stat.

stato (mar., Badia, fod., col., amp., MdR) ↦ stat.

statöra (gad., mar.) ↦ statura.

statura Ⓔ it. statura 6 1856 statura (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. statöra mar. statöra grd. statura fas. statura bra. statura fod. statura
s.f. Ⓜ statures
altezza del corpo umano che sta in posizione eretta (gad. Ma 1950; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ statura Ⓓ Statur, Körpergröße ◇ a) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

statura (grd., fas., bra., fod.) ↦ statura.

statut Ⓔ it. statuto / dt. Statut 6 1870 statuto (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. statut mar. statut grd. statut fas. statut fod. statut col. statuto amp. statuto LD statut
s.m. Ⓜ statuc [ 943 ] 1
atto legislativo formale in cui sono sanciti i principî fondamentali che regolano la struttura e il funzionamento dello stato e dei suoi organi di governo, i diritti e i doveri dei cittadini (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ statuto Ⓓ Statut
festa dl statut festa nazionale nel regno d’ita- lia, in ricordo della promulgazione dello statuto albertino (fod.) Ⓘ festa dello statuto Ⓓ Fest des Statuts ◇ a) E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chele puore ciampane. E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chelle puore ĉiampane. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

statut (gad., mar., grd., fas., fod., LD) ↦ statut.

statuto (col., amp.) ↦ statut.

stazion Ⓔ it. stazione ‹  STATIŌ (EWD 6, 410) 6 1813 stazion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. staziun mar. staziun Badia staziun grd. stazion fas. stazion fod. stazion amp. stazion LD stazion
s.f. Ⓜ stazions
nella via crucis, ognuno dei quattordici episodi della passione di cristo, e ognuna delle relative rappresentazioni figurative (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., LD) Ⓘ stazione Ⓓ Kreuzwegstation, Station ◇ a) V’adore pra chësta prima Stazion, redentor dut d’amor! V’adore pra chasta prima Stazion, redentor dut d’amor! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

stazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ stazion.

staziun (gad., mar., Badia) ↦ stazion.

ste (grd.) ↦ sté2.

sté1 Ⓔ STĀRE (EWD 6, 411) 6 1632 (son) stei (constrent) p.p. m.pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. sté mar. sté S. Martin sté Badia stè grd. sté fas. stèr caz. stèr bra. star moe. star fod. sté col. stà amp. stà LD sté MdR stè
v.intr. Ⓜ stej/sta, stajon/ston, stat
1 essere, trovarsi, permanere in un dato luogo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stare Ⓓ sein, stehen ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Do trëi dis l ai pa pià / Y te l à bën scurià. / Po l ai damandà: / - Dì ma tu, ulà ies’a stà? Do trëi dis l’ai pa pià / I te l a bën skurià. / Po l ai damandà: / - Dima tu, ulà iesa sta? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) y Gejù ie restà sëul, y la fëna, che stajova a mez y Jesú ié restá soul, y la Fanna, che stasóva a mez HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); d) e l é resté Gesù soul, e la fëmena, che steva ntamez. e l’é resté Gesù soul, e la famena, che steva ‘nta mezz. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) N dé ch’ël stê söla gran plaza de S. Merch, vëighel cater o cinch signurs che se la rajonava. ‘Ǹ dé ch’ël stê seu la graǹ plazza de S. Märc, vëighel quatr o ćinq signurs che se la raĝionava. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); f) Sarëis stada inier a la comedia? / Perdonede, iö ne sun stada ite Sarëis stada inier a la comédia? / Perdonéde, jeu ne suǹ stada ite DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); g) Co ‘l é pasto, par mesora / chel scritorio par na zela; / no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela. Co l’e pasto, par mèz’ora / chel scritòrio par na z̄èla; / no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); h) Do le cené y la corona / sciöch’al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scio ch’al foss te na murona / stêl ilò tachè / fin ch’al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); i) Śon Marieta, te fesc meo / che a stà a ciasa o śì a dormì! Zon Marieta, te fesc meo / che a sta a ciasa o zi a dormì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); j) Percie stajëis tlo a fé nia? dij l patron a chisc. Pertgë stas̄ëis̄ tlò a fè nia? diŝ ‘l patroŋ a chiŝ. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); k) Iuere se n fajova marueia y à dit: "L ne n’ie plu stat degun te cësa; chi à pa mpià la lum?" iúerę sę ŋ fa̤žǫ́a̤ ma̤rúeia̤ i a dit: "l nęn íe pu šta’ dęgúŋ tę txá̤za̤; ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ?" RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 risiedere, vivere stabilmente in un luogo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abitare Ⓓ wohnen ◇ a) Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc dala plaza de le Dom. Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) n om, che l’aea doi fenc, e l più jon de chisc, stuf de stèr a cèsa coi sie, l’à preà so père, che l ge dajesse la sia pèrt, che ge tochèa ung ong, che l’aèa doi fencc, e ‘l plu jong de chisc, stuf de stèr a cièsa coi sìe, l’ha preà so père, che ‘l ghiè dasèzza la sia pèrt, che ghiè tocchèa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.)
3 con valore copulativo, rimanere, mantenersi in una certa situazione o condizione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD, MdR) Ⓘ stare Ⓓ bleiben ◇ a) Pu mpo iel stat cuntënt / Y stajova ubedient. Pu m po iel stat kuntënt / I staſhova ubidiënt. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Ncuei de Vosta festa, / Sciaudonse drët la testa. / Stajon aliegramënter Nkuei de Vosta festa, / Shaudonse drët la testa. / Staſhon aliegramënt PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) mangionselo, e ston de bona voia a mangé e beive mangionselo, e stong de bona voja a mangié e beive HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Y menëde caprò n vadel gras, y mazële; maion, y stajon de bona ueia. Y menéde caproung vedöl grass, y mazzéle; majong, y staschong de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); e) Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia, y mangiunde, y stunde de bona vëia. E tolléde cà chal videl gras, e tolléle ia, e mangiunde, e stunde de bona vöja. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); f) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); g) Pordenede sce i se stüfi! / Starëis spo de bona vëia! Pordönödöschi sö stüfi, / Staröis spo dö bonavöia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); h) e po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo, che voron fei un pasto e stà alegre e pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo, che voron fei un pasto e stà allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) E canche l’é stat preparà la marena, i se à metù a magnèr e stèr algegres. E canche l’é stat preparà la marèna, i se ha mettù a magnèr e ster agliègres. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); j) e spo l à dit: che i stiebe liegri e spò l’ha dit: Che i stiebe liegri DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); k) Michel saldo stà a temon, / el i mena par ra berna, / [ 944 ]

1 el i reje da volpon Michèl saldo sta a temón, / el i mena para berna, / el i rège da volpón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); l) Cioch l’era ogneun ben, ben, / De chest volesse meter pen, / Perché en pe no i podea più star / E ogni moment i jìa a pisciar. Čiok l era ognun beng, beng, / De kest voles mëter peng, / Perke ‘n pe no i podea plu star / E ogni moment i žia a pišár. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); m) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura, / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura, / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); n) Ci ve resta a la fin? E senza dazio no se passa, provela, che staré fresco. Ĉi ve resta alla fin? E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); o) Ma su sto confin se stà mal affatto. Ma su sto confin se sta mal affatto. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); p) La coa é sotrata daite sciöche cun na pel morjela y tignënta, acioch’ ai stais cialc y saurí La cō è sottratta daite sceoucche cona pell morjella e tignanta, acceocch’ ei stì cialtg’ e saurì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
4 indica una certa continuità o insistenza nell’azione, oppure di una volontà deliberata (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973, amp. A 1879) Ⓘ stare Ⓓ bleiben ◇ a) Sce te ne stes bel sot mi zochi, / Cul sciadas, ares ti cochi! S’ tê ne stès, bœll sott’ mi zocchi, / Col schadàs, aurès ti cocchi! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Diré vos, ch’el no staghe pì a ciantà / co ‘l é marà… Dirè vos, ch’el no staghe pì a ciantà / Co l’è marà… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Sun chëst dij l pere: Cëla, no vester dessenà, che tu ies uni ëura stat pra me, y oves dut chël, che ie ove Suŋ chëst diŝ ‘l père: Tgèla, no vöster dössanà, che tu jes ugn’ ëura stàt pra më, y òves dutt chëll, chë jö òve VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); d) Diversi se n lasa fora, che i starave pì volentiera con noi tirolesi. Diversi ʃen lassa fora, che i starave pì volentieri con noi tirolesi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Les sëres cina tert stôra a firé cun sües camerieres Les seres cina tert stēla a firè cung suus camerieres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
5 trattenersi, rimanere in un luogo per un periodo più o meno lungo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ stare Ⓓ bleiben ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch: / ma no me ngiane / t’ este sté nte n auter luoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc: / ma no me ingane / tes te ste enten auter luog PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Jide, portai cà duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort, per recever la curona dla gloria n ciel. ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort, per retschöver la corona della gloria in tschiel. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); d) Stede ćiamò n’orela pro me. Stéde çhiamò ‘n’orella prò mè. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); e) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); f) Vá do furnel a sorví sëgn tüa fia / y státun pro d’ëra fin al sonn dl’Aimaria! Va dô fornel a servî śëgn tüa fia / y státen pro d’ëla fin al sonn dl’ aimaría! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); g) Credeo fosc che outra śente / Staghe sote a ve sentì?… Credeo fosc che outra zente / Staghe sótte avè sentì?… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); h) plütosc stá zënza mangé, denanche m’le mostré, scenó te tirasste pa ados n gran me plouttosc’ sta zenza mangiè, denanche m’l mostrè, seno tè tirass’ te pa addòs ‘ng grang mē DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
6 consistere in una certa cosa (gad. Ma 1953, grd., fas. DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934, MdR) Ⓘ stare Ⓓ bestehen ◇ a) L ie stat na desfertuna, / Che duta Bula l sà. L ie stat na desfertuna, / Ke duta Bula l sa. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Le paraîsc stà in vigne lüch davert, e le Signur Idie é delunch pront a nes azetè Le paraÿŝ sta iǹ vigne lüc davèrt, e le Signur Iddie é delung pront a nes accettè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); c) È verissimo. I se l’à meritada, ma zerti e forsi la maor part à falà per ignoranza, l é stà n ingan ordì dai siori È verissimo. I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza, l’è stà un inganno ordì dai Siori AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) nosta felizité stá tla bunté sön chësc monn nosta felizitè sta t’ la buntè soung chesc’ mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
7 essere d’accordo con qualcuno, seguirne le idee, le opinioni, far causa comune (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934, amp.) Ⓘ stare Ⓓ zustimmen ◇ i) Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaja, che l perseguita. Volon stà col S. Padre, e no con chella marmaja, che ‘l perseguita. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); a) S’el no stasse con colore, / el sarae mincionà / ‘l à da stà, vore o no vore, / par non esse bartaśà. S’ el no stase con colore, / el sarave mincionà / l’a da sta, vore o no vore, / par non èse bartazà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
8 riguardo alla salute fisica, essere sano, oppure ammalato, indisposto (grd. Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934; Ms 2005, MdR) Ⓘ stare Ⓓ sich fühlen, gehen ◇ a) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? / Incö stàla n pü’ mì, grazia a Idie! Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? / Incoeu stala ‘ǹ pü’ mì, grazia a Iddie! DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR)
9 il trovarsi in una dato contesto (MdR) Ⓘ esserci Ⓓ sein, stehen ◇ a) T’avras sënza dubio n catalogh, olach’ ël stà tüt ći ch’iö dejidere de savëi. T’avras sënza dubio ‘ǹ catalog, olà ch’ël sta tüt çhi ch’jeu deŝidere de savëi. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR)
10 raggiungere un dato luogo o punto (fas., fod., MdR) Ⓘ arrivare Ⓓ sein, ankommen, kommen ◇ a) Ći n dij pa le Dotur? / Ël n’é ćiamò stè chilò. Çhi ‘ǹ diŝ pa le Dottur? / Ël n’é çhiamò stè quilò. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) Aló che l’é stat, el s’ à dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà sù dut chel che l’aea. Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
11 essere noto o reperibile, esserci, sussistere (grd.) Ⓘ esistere Ⓓ geben ◇ a) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.)
verbo ausiliare
1 ausiliare nella formazione del passivo d’azio- [ 945 ] 1 ne (gad. A 1895; Ma 1950, grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934, MdR) Ⓘ stare Ⓓ werden ◇ a) chësc mi fi fova mort, y l ie inò vif; l fova perdù, y l ie stat giapà. chest mi fí fóa mort, y el joe inó viv; el fóa perdú, y el joe stat tgiapá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) B. Anzi, di castighi m’él pa inće stè contè a me. B. Anzi, d’i castighi m’él pa inçhié stè contè a mé. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); c) un se lamentava pro chëst vedl de ćeze ingiüria ch’i ê stada fata da chël müt uǹ se lamentava prò quest vedl de çheze ingiüria ch’i ê stada fatta da quël mütt DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); d) La dimostra religion soda e timor de Dio. Son stat azetà per dut con bele maniere, e son obbligatissimo. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. Son stat azzettà per dut con belle maniere, e son obbligatissimo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Iu (ves) dijará sën, ch’al tomp dal pröm Re de Cipro, che la Tera Santa é stada davagnada da Gotfred da Boglion, él sozedü che na nobla signura dala Gascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher Jù (ve) dirà sęgn ch’al tomp dal pröm Rè de Cipro, che la Terra Santa è stada vadagnàda da Gotfrèd da Boglion, erre sozzedù che na nobil signora dalla Gascogna è žöda a dlišia alle Sǫnt Sẹpǫlcr PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); f) I [ves] dijará duncue ch’al tëmp dl pröm Re de Cipro, despó che i Lüsc Sanc é stá davagná da Gotfried de Bogliun I [ve] dirà dunque ch’al tåmp d’l prüm Rę dẹ Cipro, dẹspò chi i Lüss Santģ è statģ vadagnà da Gotfried dẹ Bo̲gliun PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin) ☝ vegnì
2 per la formazione dell’imperativo negativo (gad., grd., fas., fod., amp.) ◇ a) Ne stede a i craié, ne stede a le sceché / y ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! Ne stede a i craié, ne stede a l’scechè / y ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
en sté bon (MdR) Ⓘ garantire Ⓓ dafür einstehen ◇ a) Ël é dërt bun, iö ves en stà bun Ël é dërt buǹ, jeu ves eǹ sta buǹ DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR) ◆

s’ en sté (gad., fas. DILF 2013, amp., MdR) Ⓘ starsene Ⓓ sein, bleiben ◇ a) La sort de le rich é impò dagnora miù che chëla de le püre. I plêjel a jì, él bun, sce nò s’en còmprel un, e s’en stà a ćiasa. La sort de le ric é impò dagnóra miù che quëlla de le püre. I pläŝl a ĝi, él buǹ, ŝe nò s’eǹ comprel uǹ, e s’eǹ sta a çhiasa. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) El se staghe a ciasa soa / El me lasce a ciantà. El se stage a ciasa soa / El me lasce, a ciantà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.); c) deach’ al ê mefodër chël le de dl aniversar, s’ un stôi sará daite, te süa propria stanza, sprofondá en gran afliziun dea ch’el ē meffo der chel ‘l dè d’l anniversario, sung stei serrà daìte, in t’ sua propria stanza, sprofondà in grang affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia) ◆

se sté ben (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ stare bene Ⓓ sich wohl fühlen ◇ a) Chi che se marida con iudize, / […] / S’en stà bëin e sarà felize Chi [che] se marida coǹ judìce, / […] / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR) ◆ se sté mel (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ stare male Ⓓ krank sein, sich unwohl fühlen ◇ a) sc’ al ne foss i bos, che tacun sön cadria o les vaces, che nes dá lat, se stesson nos mal sciöche Genofefa s’ el nè foss’ i bos, che taccung sou’ng cadreia o les vaccies, che nes dà latt, sè stessung nos mal sceoucche Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia) ◆ state ben (MdR) Ⓘ stammi bene Ⓓ pass auf dich auf ◇ a) State bëin e conservete sëmper in bona sanité. State bëiǹ e conservete sëmpr in bonna sanité. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) Diolan. / Steves bëin! / Inće vos. Diolàǹ. / Stéve[s] bëiǹ! / Inçhié vos. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR) ◆

sté ben 1 (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ stare bene Ⓓ gesund sein ◇ a) E vost Signur fre stà inće dagnora bëin? E vost Signur frè stà inçhié dagnóra bëiǹ? DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); b) Stëise forsce püch bëin, dè de chël che sëis inćiamò ponü inte le let. Stëise forŝe püc bëiǹ, dè de quël che sëis inçhiamò ponü inte le lett. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR) 2 (gad. V/P 1998, grd., amp., MdR) Ⓘ addirsi, convenire Ⓓ passen ◇ a) Fé n past eder, maië, y sté de bona ueia, stova bën; percie che chësc ti fra tlo fova mort, y ie inò vif Fé ung past èdr, majé, y sté de bona voja, stava beng; pertgie che chest ti frá tló fóa mort, y joe inó viv HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) iö ves pò dì de sigü, ch’ël ves stà bëin a rajonè talian pervia de la bela pronunzia ch’ëis jeu ves pò dì de sigü, ch’ël ves sta bëiǹ a raĝionè taliaǹ per via de la bella pronunzia ch’ëis DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); c) Par parsones ordenaries / Come chi outre, staa ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Par parsones ordenaries / Come chi outre, stava ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.) 3 (gad. P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ calzare Ⓓ stehen ◇ a) chësta joca ves stà dërt bëin questa ĵocca ves sta dërt bëiǹ DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR) ◆ sté drio (amp.) Ⓘ dedicarsi Ⓓ sich beschäftigen ◇ a) Ra à abù da stà drio / Cuaji zirca sié mesc; Se ‘l é autre, parbìo, / In doi sole anche i fesc. R’ á abú da stá drio / Quagi circa sié mesc; / Se l’é autre, parbio, / In doi sole anche i fesc. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ sté encerch (MdR) Ⓘ essere intorno a, essere dalle parti di Ⓓ um… herum sein ◇ a) Ël i và pro e dij inte so lingaz ladin: "N’ ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl?" Ël i va prò e diŝ inte sò linguaz ladiǹ: "N’ ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl?" DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR) ◆ sté enton (grd.) Ⓘ restare sani Ⓓ gesund bleiben ◇ a) Auguron a seniëur curat / Che l stebe drët nton. / Ël ie daniëura stat / Cun nëus valënt y bon. Auguron a seniëur kurat / Ke l stebe drët nton. / El ie daniëura stat / Kun nëus valënt i bon. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ◆ sté mel 1 (grd.) Ⓘ stare male Ⓓ sich unwohl fühlen, krank sein ◇ a) Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera, y sëis bel cueciun! Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna ciöra, y sëis böllcuecen! VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.) 2 (gad., fod. V/P 1998) Ⓘ stare male Ⓓ in einer unguten Lage sein ◇ a) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lassé in paje i taliani. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.) ◆ sté permez (gad.) Ⓘ stare accanto, aiutare, assistere Ⓓ helfen, beistehen ◇ a) Mo Os, Signur, pröm y etern sazerdot, me stëis dagnora pormez, desch’ a düc chi ch’é de cör umil y contrito Mo Os, Signur, prum e eterno Sazerdote, m’steis dagnara purmezz, des ch’a duttg’ chic ch’è d’cour umile e contrito DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia) ◆ sté via (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd.) Ⓘ essere spacciato Ⓓ geliefert sein ◇ a) L fossa stat via zënzauter, ma l polver fova unì tume dala plueia y l stlop a scrucà. l fósa̤ šta’ vía̤ tsa̤nts’ áutę̆r, ma̤ l pólvę̆r fǫ́a̤ uní túmę da̤ la̤ plúeia̤ i l štlǫp a škruká. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ◆ stede ben (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ arrivederci Ⓓ auf Wiedersehen ◇ a) Mie bone creature. Valgó troaré ben valch da marena. Stajede ben. Me n vaghe. mie bone creature. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. Staschede beng. Men va- [ 946 ]

1 ghe. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Sëgn stede bëgn y bi prosc indertöra, / y spo dal Orco ne n’ede paüra! Śëgn stede bëgn y bi prosc indertüra, / y spo dal Orco ne n’aéde paüra! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

sté (gad., mar., S. Martin, grd., fod., LD) ↦ sté1.

sté2 Ⓔ SEXTĀRIUS (EWD 6, 407) 6 1840 ste (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
grd. ste fas. sté bra. sté amp. stei LD sté
s.m. Ⓜ stés
1 recipiente cilindrico a doghe per misurare grano, avena e simili (grd., fas., LD) Ⓘ staio Ⓓ Scheffel
2 unità di misura di capacità per cereali o aridi, ca. 22 kg (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ staio Ⓓ Scheffel, Star ◇ a) E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez, / Jent che menizassa / E gio soul che magnassa. E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez, / Žent ke menizasa / E jo soul ke magnasa. BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.); b) Dapò al se à tout un linzel, l’à metù ite sie sté de polenta e l’é jit per al mondo. Dapò al sö a tout un linzöl la metù itö siö stö dö polönta ö lö schit per al mondo. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.).

sté (fas., bra., LD) ↦ sté2.

stè (Badia, MdR) ↦ sté1.

stei (amp.) ↦ sté2.

steila Ⓔ STĒLLA (EWD 6, 416) 6 1763 staera ‘stella’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stëra mar. stëra Badia stëra grd. stëila fas. steila bra. steila fod. stëla amp. stela LD steila
s.f. Ⓜ steiles
genericamente, corpo celeste luminoso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stella Ⓓ Stern ◇ a) Oh! Marieta ce una bela / ce una cara che to sos… / Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! Oh! Marieta cie una bela / cie una cara che to sos… / Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) l’é jit de fora a veder che sera che l’era; dajea la luna e se vedea un muge de steile lö schitt dö fôrô a vödör chö sörô chö lerô; Daschöa la lunô ö sö vödöô un mugö dö steille ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); c) Che ciamó na eterna noza / Deboriada orunse fá; / Söles stëres en caroza / Junde al past, che l’Agnel nes dá Chè ciamò na eterna nozza / Deburiada urungse fa; / Soulles sterres in carozza / Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); d) Ince le mi amur somëia chësta gran stëra, porcí che gën i oressi fá dl bëgn ince a mi nemisc. Incie ‘l mi amur someia chesta grang sterra, purcicche giang i oressi fa d’l bengn’ incie a mi nemizi. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); e) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, ie si lëur. idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
steila da la doman (gad. V/P 1998) Ⓘ stella mattutina Ⓓ Morgenstern ◇ a) Canch’al osservâ por la pröma ota la bela stëra dala doman, o s’anadô dopo che sorëdl ê florí Cang ch’el osservā pur la pruma ŏta la bella sterra dalla dumang, o s’ anadē dopo ch’sored’l ē florì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

steila (fas., bra., LD) ↦ steila.

stëila (grd.) ↦ steila.

stela (amp.) ↦ steila.

stela Ⓔ ASTELLA (EWD 1, 166) 6 1813 steles pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. astela mar. astela Badia astela grd. stela fas. stela fod. stela amp. stela LD stela
s.f. Ⓜ steles
materiale residuo della lavorazione del legno, consistente in strisce di sottilissimo spessore asportate dalla superficie in lavorazione dall’utensile impiegato (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ truciolo, scheggia di legno Ⓓ Holzspan, Holzsplitter ◇ a) Pu mpo iel stat cuntënt / Y stajova ubedient. / L i fajova drët la beles / Y tlupova su la steles. Pu m po iel stat kuntënt / I staſhova ubidiënt. / L i faſhova drët la beles / I tlupova su la steles. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

stela (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ stela.

stëla (fod.) ↦ steila.

stënder (grd.) ↦ destënder.

stengia (fas.) ↦ stangia.

stenta Ⓔ deriv. di stenté (EWD 6, 414) 6 1828 stenta (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. stënta mar. stonta Badia stënta grd. stënta fas. stenta caz. stenta fod. stenta LD stenta MdR stënta
s.f. Ⓜ stentes
condizione di chi è privo di sufficienti mezzi di sussistenza o ne ha in maniera inadeguata (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ povertà Ⓓ Armut ◇ a) Co i des assé pulënta, / Canche te es na bela stënta? Co i des assè polenta, / Cànche t’es n’a bœlla stenta? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.)
s.m.f. Ⓜ stentes
persona di umili condizioni, che ha dfficoltà di vario tipo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas., MdR) Ⓘ povero diavolo Ⓓ armer Hascher, Fretter ◇ a) An mëss compatì le püre stënta, ël é n pü’ stletorin. An mëss compatì le püre stënta, ël é ‘ǹ pü’ stlettoriǹ. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) E canche te sarès pa n pera stenta / E che no te ès pa più polenta / E ti es pa soula a vadagnèr / E sie o set che vel magnèr. Ö canchö ti saräs pô n pörâ stöntô / Ö chö non ti äs pô più polentâ / Ö ti äs po soulâ a vadagnär / Ö siö o set chö völ magniär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:166 (caz.); c) Ais Idî compasciun de chëra püra stënta y de süa creatöra! Aie Iddì compassiung de chella pura stenta e d’sua creatura! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

stenta (fas., caz., fod., LD) ↦ stenta.

stentà (amp.) ↦ stenté.

stënta (gad., Badia, grd., MdR) ↦ stenta.

stentar (bra., moe.) ↦ stenté.

stenté Ⓔ EXTENTĀRE (EWD 6, 413) 6 1813 stöntan gerund. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. stenté mar. stonté Badia stentè grd. stenté fas. stentèr caz. stentèr bra. stentar moe. stentar fod. stenté amp. stentà LD stenté MdR stentè
v.intr. Ⓜ stenta
faticare, incontrare difficoltà nel fare qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G [ 947 ] 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stentare, fare fatica Ⓓ Mühe haben ◇ a) Tlo toma inò Gejù, y leva su stentan. Clò toma i’no Giesu, i leva su stöntan. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Tra chisc fòvel inće berba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a jì, e messava gonot palsè. Tra quiŝ fovel inçhié bärba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì, e messava gonót palsè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) On stentà par ‘l aé, / e ades che ‘l on / ‘L é ben rajon / Che sone alegre. Hon stentà par l’aré, / e ades che l’hon / L’è ben rason / Che sone alegre. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Ma invece i é śude / No sé cuanto dapò, / Parché i feres menude / No stentasse a śì śo. Ma invece i é zude / Nusiquanto dappó, / Parché i ferres menude / No stentasse a zí zó. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); e) Valgügn vedli, ch’â stenté a se trá alerch cola maza, pitâ dassënn dala ligrëza Valgungn’ vedli, ch’ā stentè a s’ tra allerc colla mazza, pittā dassenn dalla ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
stenté a creie (MdR) Ⓘ far fatica a credere, stentare a credere Ⓓ kaum glauben ◇ a) Iö stënte bëin a crëie che to signur berba, ch’in tütes les cosses fô l’ordine instës, n’abe possedü n catalogh de süa libreria Jeu stënte bëiǹ a creÿe che tò Signur Bärba, ch’iǹ tüttes les cosses fô l’ordine instëss, n’abbe possedü ‘ǹ catalog de süa libreria DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR).

stenté (gad., grd., fod., LD) ↦ stenté.

stentè (Badia, MdR) ↦ stenté.

stentèr (fas., caz.) ↦ stenté.

stèr (fas., caz.) ↦ sté1.

stëra (gad., mar., Badia) ↦ steila.

sterch Ⓔ mhd. stark (EWD 6, 418) 6 1807 sterk (PlonerM, Erzählung5GRD1807:47)
gad. sterch mar. sterch Badia sterch grd. sterch fod. stersc † LD sterch
agg. Ⓜ stersc, sterscia, stersces
1 che resiste alle fatiche, agli strapazzi, all’usura (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ forte Ⓓ stark ◇ a) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d’aica y de pëc se rumpî sot al pëis. La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn’s d’aica e d’pecc’ se rompia soutt’ al apeis. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); b) spo i ái passé cun ciodi, che somëia les spines, che te conësces, mo plü stersc, les mans sacres y i pîsc spo i ai passè cung ciodi, che someia les spines, ch’t’ conesces, mo plou stersc’, les mangs sacres e i pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
2 che si manifesta con particolare forza e concentrazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ forte Ⓓ stark ◇ a) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lüch, y al scomenciâ d’avëi mangora. E deshpò ch’al s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chal lüc, e al scomentscháa d’avai mangora. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Chisc ghei é arnica, sënt ma ci bun odur, chësc ble é faidl salvare, á n tof sterch. chisc’ ghèi è arnica, sent’ ma ci bung odor, chesc’ blě e feid’l salvare, à ‘ng toff sterc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
3 nutriente, sostanzioso (gad.) Ⓘ nutritivo Ⓓ nahrhaft ◇ a) Por chësta medema gauja crëscel tan d’erbes stersces y frësches, por nudrí püres besties. Pur chesta m’demma gausa cresc’l tan d’erbes stersces e fresches, pur nudrì pures besties. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
avv.
in grande misura (gad., grd.) Ⓘ molto Ⓓ sehr ◇ a) N uem, ciarià de debic, che fova sterch amalà Ung vuem, tgiarià dœ debitg, kœ fova sterk ammalà PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) N om ciarié de debic, co ea (chël co ea) sterch amaré ’ŋ om çharié de debitŝ, ch’ea (quel cho ea) stàrc amarè PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); c) N om, ciarié de debic, che fô (ê) sterch amaré Uŋ om çharié de debitŝ, che fè (ê) stàrc amaré PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); d) Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà, che Die i à dat n tan rie tëmp sul viac. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’ a štęrk la̤męntá, kę díe i a dat n taŋ ríe ta̤mp su l viátš. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ☝ dassen.

sterch (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ sterch.

sternadöra (gad.) ↦ sternedura.

sternedura Ⓔ *STERNITŪRA (oppure deriv. precoce di sterne) (GsellMM) 6 1844 sternedura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. sternadöra mar. stornedöra fod. stiernadure (pl.) col. starnadura amp. sternedura, starnedura
s.f. sg.
nome generico delle erbe secche, fieno, paglia, eccetera, che, mescolate insieme, servono come foraggio e come lettiera per il bestiame (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ strame Ⓓ Streu ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura / de porziei, de vedelame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame, DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

sternedura (amp.) ↦ sternedura.

stersc † (fod.) ↦ sterch.

stes Ⓔ it. stesso 6 1805 stes (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. stës fas. stes caz. stes fod. stës col. stes amp. stesso MdR stës
agg. Ⓜ stesc, stessa, stesses
proprio, in persona (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ stesso Ⓓ selbst, selber ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) por ne messëi deventè na ota soldas, se trascürëia, se stropiëia e gonot se mütilëia se stësc por ne mëssëi deventè ‘na óta soldas, se trascürëja, se stropiëja e gonót se mütilëja sè stëŝ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); c) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); d) e s’à lassà mete su finamai a se giavà stes la fossa e s’ à lassà mette su fin mai a se giavà stess la fossa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
enstes.

stes (fas., caz., col.) ↦ stes.

stës (gad., fod., MdR) ↦ stes.

stesso (amp.) ↦ stes.

stial (amp.) ↦ stivel.

stibla Ⓔ *STĪPULA ‘Dreschkeule’ ‹ STĪPS Pfahl’ (Gsell 1991a:150) 6 1858 stibles pl. (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. stibla mar. stibla Badia stibla grd. tibla fod. stibla
s.f. Ⓜ stibles [ 948 ]
pertica per accatastare i manipoli di grano ad asciugare (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ palo per accatastare Ⓓ Schichtstange ◇ a) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y otcënt y spo vintecinch / contân ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

stibla (gad., mar., Badia, fod.) ↦ stibla.

stidliz (gad., Badia, grd.) ↦ stigliz.

stiernadure (pl.) (fod.) ↦ sternedura.

stiga Ⓔ dtir. stiεgε ‹ mhd. stiege (EWD 6, 423) 6 1763 stiga ‘scala’; stiga da magn ‘scala mobilis’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stiga mar. stiga Badia stiga
s.f. Ⓜ stighes
struttura fissa o mobile, a scalini o a pioli, che permette di superare a piedi un dislivello (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ scala Ⓓ Stiege, Treppe ◇ a) al jô danfora sö por stiga a so signur dlun’ ciancantan, y süa man tremorâ, ch’al ê apëna bun de se tigní le chentl da füch el jē dangfora sou pur stiga a so signur dlung ceangcantang, e sua mang tromorā, ch’el ē appena bung d’s’ tignì ‘l chent’l da fuc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia); b) Ara rabî incërch liberamënter tla curt dl ciastel, jô gonot sö por les stighes cina ala stanza de Genofefa Ella rabī incearc liberament’r t’ la curt d’l ciastell, jē gonŏt sou pur les stighes cina alla stanza d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia) ☝ sciala1.

stiga (gad., mar., Badia) ↦ stiga.

stigliz Ⓔ dtir. stîglitz (GsellMM) 6 1878 stidliz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. stidliz Badia stidliz grd. stidliz
s.m. Ⓜ stiglic
uccelletto passeraceo canoro della famiglia dei fringillidi (carduelis carduelis) (gad., grd. F 2002) Ⓘ cardellino Ⓓ Stieglitz, Distelfink ◇ a) che s’é prësc abiná en gran cuantité dal’amabla pietcöce ala vërda zaisele, dal stidliz cöce al finch de vigni corú chè s’è presc’ abinà in grang quantè d’all’ amabile pietecoucce alla verda zeiſele, dal stidliz coucce al finc d’vigne curù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

stilé (grd.) ↦ astilé.

stima Ⓔ it. stima (EWD 6, 439) 6 1835 stima (RossiGB, LetteraFamiliare1835-1987:101)
gad. stima mar. stima Badia stima grd. stima fas. stima fod. stima amp. stima LD stima
s.f. sg.
apprezzamento favorevole implicito in un giudizio soggettivo di merito (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stima Ⓓ Achtung ◇ a) Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima, / No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. Còsses, bëŋchë ŝàldi bölles y dölettoules ’mprima, / No crì, ŝë les të pòrta dann, o te ròba la stima. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Ma negun indovina / Cie che ades i voi dà, / Come se disc sora stima, / A chi tre ch’éi acenà. Ma negun indovina / Cié che adés i voi dá, / Come se disc sora stima, / A chí tre ch’ei accenná. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); c) O mi Dî, cotan pücia stima ch’i fajô dles derzades sön taola de mi Pere O mi Dì, cutang puccia stima ch’i fajō d’les derzades soung tavola d’mi Pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

stima (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sti-

ma.

stimà (col., amp.) ↦ stimé.

stimar (bra.) ↦ stimé.

stimé Ⓔ ait. stimare ‹ AESTIMĀRE (Gsell 1991a:54) 6 1763 stimè ‘praestans’; stimè ‘aestimo’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stimé mar. stimé Badia stimé grd. stimé fas. stimèr bra. stimar fod. stimé col. stimà amp. stimà LD stimé MdR stimé
v.tr. Ⓜ stima
avere una buona opinione di qualcuno o di qualche cosa, tenere in alta considerazione, apprezzare grandemente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stimare, rispettare Ⓓ schätzen, achten ◇ a) Insciö podunse pa sperè, che le Signur Idie nes done indô la sanité, che nos stimarun certamënter de plü, spo ch’avun a nostes spëises inće imparè a conësce la süa perdita. Insceu podunse pa sperè, che le Signur Iddie nes donne indò la sanité, che nos stimaruǹ certamëntr de plü, spo ch’avuǹ a nostes spëises inçhié imparè a connësce la süa perdita. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Aon el Primissario / Che podea tegnì scora / Col istesso onorario / Che ‘l à anche ora; / Ma lore no ‘l lascia / Apò i vó che s’i stime? Aon el Primissario / Che podéa tegni scora / Coll’ istesso onorario / Che l’á anche ora; / Ma lore no’ l lassa, / Appó i vó che s’i stime? Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
v.intr. Ⓜ stima
fare ciò che viene ordinato o richiesto sottomettendosi all’altrui volontà (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ ubbidire Ⓓ folgen, gehorchen ◇ a) Vè, fomena! Chësta ota ài mo vorü stimé a te iö. Vè, fomena! Questa óta hai mó vorü stimé a té jeu. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ stimés, stimeda, stimedes
di persona o cosa che gode di larga stima, che è tenuta in alta considerazione (gad. B 1763; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stimato Ⓓ geehrt, geachtet ◇ a) Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. / Vo nes ëis mandà y dunà / San Benedët y si corp sant. Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. / Vo nes ëis mandà i dunà / San Benedët i si korp sant. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) I sucrëc no cunfidé auter ch’ai cumpanies stimei / Y sce tu dejidres, che ëi scute, ora ne i dì mei. J sucrëtg no confidè aùter, ch’ai cumpagnes stimëi / Y ŝë tu des̄idres, chë ëi scote, òra n’ëi dì mëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

stimé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ stimé.

stimèr (fas.) ↦ stimé.

Stina (grd.) ↦ Cristina.

stivà (gad., Badia) ↦ stivel.

stival (bra., moe., col.) ↦ stivel.

stivel Ⓔ apadan. stival(e) ‹ afrz. aprov. estival 6 1821 stivei pl. (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:57)
gad. stivà Badia stivà grd. stivel fas. stivèl bra. stival moe. stival fod. stivel col. stival amp. stial LD stivel
s.m. Ⓜ stivei
calzatura alta, che copre la gamba fino al ginocchio e, talvolta, fino a metà coscia o fino all’inguine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; [ 949 ] G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stivale Ⓓ Stiefel ◇ a) Śën auza su la tlapes, / Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles, / Ne sparanië stivei Sën auza su la tlapes, / Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles, / Ne sparanië stivei PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) N calighé che fova n pue maladët, à n di purtà n pèr de stivei a n seniëur t’ustaria Uŋ calighë che fòa uŋ pue maladëtt, hà uŋ di purtà uŋ pèr de stivëi a uŋ Signour t’ ustaria VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.).

stivel (grd., fod., LD) ↦ stivel.

stivèl (fas.) ↦ stivel.

stiza Ⓔ it. stizza 6 1844 stiz̄a (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
amp. stiza
s.f. sg.
irritazione violenta prodotta dal senso della propria impotenza o da un’improvvisa delusione o contrarietà (amp. C 1986) Ⓘ stizza Ⓓ Zorn, Ärger ◇ a) El par un’ anima persa, / duto stiza, duto fiel, / ma in cuor ‘l ea vizeversa / duto festa, duto miel. El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél, / ma in cuór l’èva viz̄evèrsa / duto fèsta, duto miél. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

stiza (amp.) ↦ stiza.

stiza (col.) ↦ tiza.

stizà (amp.) ↦ stizé.

stizà (col., amp.) ↦ tizé.

stizar (bra.) ↦ tizar.

stizé Ⓔ anordit. stizzare ‹ tizzo ‹ TĪTIO (GsellMM) 6 1841 stizzà p.p. m. sg. (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256)
amp. stizà
v.tr. Ⓜ stizeia
far innervosire, irritare, indispettire (amp. Mj 1929) Ⓘ stizzire Ⓓ ärgern ◇ a) De calzes no rajonon / Che i ome no pó vede / E stizà nos fajon / Ma ra pì autes / ’Es và fin al galon. De calzes no ragionon / Che i ome no’ po’ vede / E stizà nos fason / Ma ra pi autes Es và fin al galon. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ stizés, stizeda, stizedes
vivamente irritato per fastidi o contrarietà (amp. C 1986) Ⓘ stizzito Ⓓ verärgert ◇ a) El responde ben stizà: / "Chesto gnanche par idea!" El responde ben stizzá: / "Chesto gnanche par idea!" Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
se stizé (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ stizzirsi Ⓓ sich ärgern ◇ a) In chera ota el s’à stizà e no vorea pì śi inze; finché ‘l é vegnù fora so pare e ‘l à scomenzà a ‘l preà In chra vota el s’ ha stizzà e novorea pi zi inze; finché le vegnù fora so pare e l’ha scomenzà al preà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.).

stizé (fod.) ↦ tizé.

stizos (amp.) ↦ stizous.

stizous Ⓔ it. stizzoso 6 1873 stizòs (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36)
amp. stizos
agg. Ⓜ stizousc, stizousa, stizouses
che si lascia facilmente vincere dall’ira, che ha frequenti scatti d’ira (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ irascibile Ⓓ jähzornig ◇ a) ‘L é un gatato, maladeto / Pizo, negro e forestier / ‘L é stizos, el no stà ceto / El fesc senpre un burto ves. Le un gattato, maladetto / Pizo, negro e forestier / Le stizòs, el no sta cieto / El fesc sempre un burto vès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.).

stlaf (grd.) ↦ sclaf.

stlaië (grd.) ↦ sclaié.

stlara (gad., Badia) ↦ sclara.

stlarí (gad., mar., Badia) ↦ sclarì.

stlarì (grd.) ↦ sclarì.

stlefé (gad., grd.) ↦ sclefé.

stlefè (Badia) ↦ sclefé.

stlera (grd.) ↦ sclara.

stlet (gad., Badia, grd.) ↦ sclet.

stletorin (gad., MdR) ↦ scletorin.

stliturin (Badia) ↦ scletorin.

stlop (gad., Badia) ↦ sclap.

stlop (gad., Badia, grd.) ↦ sclop.

stlopeté (gad.) ↦ sclopeté.

stlopetè (Badia) ↦ sclopeté.

stlù (grd.) ↦ scluje.

stlü (gad., Badia) ↦ scluje.

stlüje (gad.) ↦ stlü.

stlupeté (grd.) ↦ sclopeté.

sto Ⓔ nordit. sto ‹ ISTE 6 1835 sta f. (RossiGB, LetteraFamiliare1835-1987:101)
gad. sto Badia sto grd. sto fas. sto moe. sto fod. sto col. sto amp. sto
agg. Ⓜ sti, sta, ste
indica persona, animale o cosa vicina a chi parla (gad., grd., fas. DA 1973, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ questo Ⓓ dieser ◇ a) so père a sentir sta cossa l’é jit fora el stes sò père a sentir sta cozza l’é git fora el stess SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); b) So pere cánche l à sentù ste parole, l é jù fora dël stës So père cang che l’ha sentì ste parole, l’è jù fora al stass DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); c) e ‘l à ciamà un servidor e i à domandà, ce che vorea dì sta roba. Sto servo el disc: ‘L é vegnù vosc fardel, e vosc pare ‘l à fato mazà un vedel ingrassà e l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba. Sto servo el dis: Le vegnù vos fradel, e vos pare l’ha fatto mazzà un vedel ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) Sta scassada / giubilada / i á mo fat tan bëgn ’Sta scassada / giubilada / i à mu fat tan bëgn PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); e) E vos no v’in aé amal, pioan, / De sti cuatro versate in anpezan E vos no vi n’avede a mal, Piovan, / De sti quattro versate in Ampezzan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) J. Per marciadé sonse unì sun la fiera; ma danz che no é auter, che sta vacia. S̄. Per mertgiàdè soŋse uni sulla fiöra; ma dànz che non hè àuter, che stà vàtgia. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); g) Ma su sto confin se stà mal affatto. Ma su sto confin se sta mal affatto. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
chest.

sto (gad., Badia, grd., fas., moe., fod., col., amp.) ↦ sto.

stöa (mar.) ↦ stua.

stocafisc (fas., LD) ↦ stocfisc.

stocfisc Ⓔ dtir. ‹ dt. Stockfisch (MEWD 2005:211) 6 1864 stochfiŝ (VianUA, JëntCunvënt1864:195)
grd. stocfisc fas. stocafisc bra. stocfisc moe. stofis LD stocafisc
s.m. Ⓜ stocfisc
pesce dei gadiformi che vive nell’atlantico settentrionale (grd.) Ⓘ merluzzo Ⓓ Kabeljau, Dorsch ◇ a) Per l amor de Die, percie cëla pa chisc chimpli nsci su- [ 950 ] vier, y percie tën pa chisc stocfisc l cë nsci tl’aria? Per l’amor di Die, pertgë tgèla pa chiŝ gimpli ’ŋŝi suviör, y pertgë tëŋ pa chiŝ stochfiŝ ‘l tgè ’ŋŝi tl’ aria? VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.).

stocfisc (grd., bra.) ↦ stocfisc.

stodé (gad.) ↦ studé.

stof (col.) ↦ tof.

stofà (col., amp.) ↦ tofé.

stofé (MdR) ↦ stufé.

stofis (moe.) ↦ stocfisc.

stola Ⓔ it. stola ‹ STOLA ‹ στολή (EWD 6, 436) / dt. Stola 6 1879 stola (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. stola mar. stola Badia stola grd. stola fas. stola fod. stola amp. stola LD stola
s.f. Ⓜ stoles
striscia di tessuto di vario colore a seconda del tempo liturgico, indossata sopra il camice da vescovi, sacerdoti e diaconi durante le funzioni sacre (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stola Ⓓ Stola ◇ a) Y chël che pordica, ah ci bela stola! E cal che perdica, ah tgi bella stola! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

stola (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sto-

la.

stome Ⓔ STOMACHUS ‹ στόμαχος (EWD 6, 437) 6 1763 stomech ‘stomachus’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stome Badia stome grd. stome fas. stomech fod. stome, stomech † amp. stomego LD stome
s.m. Ⓜ stomi
organo dell’apparato digerente (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stomaco Ⓓ Magen
avei su l stome (fod.) Ⓘ avere sullo stomaco Ⓓ auf dem Magen liegen haben ◇ a) con vergognousa viltà ne soportáva, cojì che ogniun, che ava velch sul stome, lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné con vergo̮gnousa viltà ne sopportava, cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc danfora o se vergognè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

stome (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ stome.

stomech (fas.) ↦ stome.

stomech † (fod.) ↦ stome.

stomego (amp.) ↦ stome.

ston (amp.) ↦ ferstont.

stonà (col., amp.) ↦ stoné.

stoné Ⓔ it. stonare 6 1860 stona 3 (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. stoné Badia stonè grd. stuné fas. stonèr fod. stoné col. stonà amp. stonà LD stoné
v.intr. Ⓜ stona
nel cantare o nel suonare, uscire di tono (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stonare Ⓓ misstönen ◇ a) Ra musica sentì, sentì i cantore, / ch’i cianta ancuoi parpedevia anche lore. / Par outro un ‘l à una rouca busarona, / E propio el stona. Ra musica sentì, sentì i cantore, / ch’i cianta anquoi par pede via anche lore. / Par autro un l’ha una rauca busarona, / E propio el stona. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

stoné (gad., fod., LD) ↦ stoné.

stonè (Badia) ↦ stoné.

stonèr (fas.) ↦ stoné.

stonta (mar.) ↦ stenta.

stonté (mar.) ↦ stenté.

stopà (amp.) ↦ stopé.

stopé Ⓔ lat. tardivo STUPPĀRE (EWD 6, 441) 6 1763 stopè ‘stipo’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stopé mar. stopé Badia stopè grd. strupé, stupé fas. stropèr bra. stropar moe. stropar fod. stopé, stoplé col. stropà amp. stopà LD stopé
v.tr. Ⓜ stopa
1 riparare o nascondere una cosa allo sguardo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ coprire Ⓓ zudecken ◇ a) Dá ca la creatöra, y tö Rugero, stopa i edli. Da ca la creatura, e tou Ruggero, stoppa i oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora, cun sü ciarüs scürs, che stopa oramai tres le bel cil ble y sarëgn sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora, cung su ciarūs scurz, che stoppa oramai tres ‘l bel ceìl blě e serengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
2 chiudere completamente, ostruire (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ otturare, tappare Ⓓ zustopfen, zustöpseln ◇ a) Un dì fra i autres l molin no volea più jir. L’é jit fora a veder che che l’é che stropa l restel. Un di fra i autres l’moling no volöô più schir. Lö schit fôrâ a vöder kö kö lö che stroppa l’restel. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); b) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti, e strope i bus de la cassa erariale. No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti, e stroppe i buss della cassa erariale. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

stopé (gad., mar., fod., LD) ↦ stopé.

stopè (Badia) ↦ stopé.

stoplé (fod.) ↦ stopé.

Störes 6 1879 Störes (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Störes Badia Störes
topon.
malga a sud di san cassiano in val badia, nella zona di prelungé (gad.) Ⓘ Störes Ⓓ Störes ◇ a) Da Pre dai Corfs, da Störes, da Inzija, / Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara Da prè dai corf, da Störes, da Incisa, / Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

Störes (gad., Badia) ↦ Störes.

storia Ⓔ it. storia ‹ HISTORIA ‹ ἱστορία (EWD 6, 443) 6 1848 stôria (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. storia mar. storia Badia storia grd. storia fas. storia caz. storia fod. storia amp. storia LD storia
s.f. Ⓜ stories
1 narrazione di fatti, racconto di un fatto particolare, vero o inventato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002) Ⓘ storia, racconto Ⓓ Geschichte, Erzählung ◇ a) Ai oress aldí na storia / por se mëte a memoria / coch’ al vëgn le bau, / ci ch’al fej le diau. Ai uress aldì na stôria / pur se mëte a memôria / coch’ al vëgn el bàu, / ćich’ al fêj el diàu. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); b) E canche un busc de stories / Natural i mandaron / Parché reste una [ 951 ] memoria / De sta nobil sezion. E canche un busc de stories / Natural i mandaròn / Par’ chè reste una memoria / De sta nobil Seziòn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); c) I tëgni d’i fá n plajëi cun nia püch ütl a mi bugn patrioc cuindi a i presenté chiló la bela y edificanta storia de S. Genofefa stampada en ladin. I tegne d’i fa ‘ng plajei cung nia puc ut’l a mi bongn’ patriotti quindi a i presentè chilò la bella ed edificante storia de S. Genofefa stampada in lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
2 faccenda, questione (gad. V/P 1998, amp.) Ⓘ storia Ⓓ Angelegenheit ◇ a) Y os jënt, ch’ëis odü chësta storia, / ponsede a os instësc y ne n’ede tanta boria! Y os jë[i]nt, ch’ês odü chësta storia, / pensede a os stësc y ne n’[a]éd’ tanta boria! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Aré zerto anche vos / de sta storia cognizion / ma ió taje no no pos, / e se parlo éi ben rajon Avaré zèrto anche vos / de sta storia cognizion / ma io taje nò no pos, / e se parlo éi ben rajon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.)
3 seguito di vicende personali (gad., fas.) Ⓘ storia Ⓓ Lebensgeschichte ◇ a) l’era i pèstres de la feides de Cianacei e Gries, e a chisc l ge l’à contèda duta la storia co che la ge é jita l era i pestres de la feides de Čanačei e Gries, e a kiš el ğe l a kontada duta la storia, ko ke la ğe ʒ̉ita BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.); b) Düc inoms de gran memoria / Che laldun delá dai vis, É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. Duttg’ inomts de grang memoria / Che laldung de là da i vìs, / È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); c) Chësta é la storia ordinara de nos düc: por tribolaziuns en paziënza ala santité, por meso dla crusc ala gloria. Chesta è la storia ordinaria de nos duttg’: pur tribulaziungs in pazienza alla santitè, purmezzo d’la crusc’ alla gloria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

storia (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ storia.

storje Ⓔ EXTORQUERE (EWD 6, 443) 6 1763 stort ‘obliquus, distortus’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. storje mar. storje Badia storje grd. storjer fas. storjer caz. storjer moe. storjer fod. storje amp. storze LD storje
v.tr. Ⓜ storj, storjon, stort
rendere curvo un oggetto, alterandone la linearità, curvare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ storcere, piegare Ⓓ biegen
p.p. come agg. Ⓜ stort, storc, storta, stortes
1 non diritto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ storto Ⓓ krumm, gebogen, schief ◇ a) Mirete, y sce tu cunësces y tu ses de vester bel, / No te lauré cun vic, o cun purté aut y stort l ciapel. Miratë, y ŝë tu cunës̄es y tu ses de vöster böll, / No të laurè con viĉ, o con purté aut y stòrt ‘l tgiapöll. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Vegnì avanti adagio, adagio / Col col storto, e con finzion. Vegnì avanti, adagio, adagio / Col còl storto, e con finziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); c) Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ súvier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
2 fig. che ostenta o esprime disprezzo o insolenza (gad.) Ⓘ spezzante Ⓓ abfällig ◇ a) Ël s’infidâ impó apëna ai ciaré tl müs, y dijô: Ince n reflun ne, gnanca na storta parora? El singfidā impò appena ai ciarè t’ l mus, e dijō: Incie ‘ng refflung nè, nianca na storta parora? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
se storje (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ piegarsi Ⓓ sich biegen ◇ a) söl urt dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia).

storje (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ storje.

storjer (grd., fas., caz., moe.) ↦ storje.

stornedöra (mar.) ↦ sternedura.

storpiar (bra.) ↦ storpié.

storpié Ⓔ ven. strupiar ‹ *EX-TURPIĀRE (Gsell 1991a:155; 1996b:247) 6 1833 stroppié (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. storpié mar. storpié Badia storpié grd. sturpië fas. storpièr bra. storpiar, strupiar fod. strupié amp. stropià LD storpié MdR stropié
v.tr. Ⓜ storpieia
rendere storpio, provocare una grave deformazione spec. degli arti inferiori (gad. A 1879; Ma 1950, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ storpiare Ⓓ verkrüppeln
p.p. come agg. Ⓜ stropiés, stropieda, stropiedes
che è deforme nelle braccia e nelle gambe (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ storpio Ⓓ verkrüppelt ◇ a) I piesc davant pê bugn ëi, mo chi de dô ne me plej, anzi le ciamp me pê stropié. I pi[e]ŝ davant pè bugn ëi, mó chi de dò ne me pläŝ, anzi le ćiamp me pè stroppié. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR)
se storpié (MdR) Ⓘ storpiarsi Ⓓ sich verstümmeln ◇ a) chi che, por ne messëi deventè na ota soldas, se trascürëia, se stropiëia e gonot se mütilëia se stësc chi che, por ne mëssëi deventè ‘na óta soldas, se trascürëja, se stropiëja e gonót se mütilëja sè stëŝ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

storpié (gad., mar., Badia, LD) ↦ storpié.

storpièr (fas.) ↦ storpié.

storze (amp.) ↦ storje.

strabacé Ⓔ it. strapazzare / dtir. strapeziern, ma spiegazione della -č- ? (Gsell 1996b:248) 6 1862 strapažà (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
gad. strabacé mar. strabacé Badia strabacè grd. strabacé fas. strapacèr bra. strapaciar moe. strapaciar fod. strabacé amp. strapazà LD strabacé
v.tr. Ⓜ strabacia
1 trattare in malo modo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ strapazzare, maltrattare Ⓓ misshandeln ◇ a) rovada a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada da valgügn omi scelerati ro̮ada a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada da valgügn o̮mi scẹlẹrati PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia)
2 fig. disapprovare, biasimare a voce o per iscritto (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ rimproverare Ⓓ schelten ◇ a) L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià, / de dì roba da forcia a chi che taje / o calche galanton de strapazà! L’é in verità [ 952 ] un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià, / de di roba da forcia a chi che tage / o calche galanton de strapažà! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

strabacé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ strabacé.

strabacè (Badia) ↦ strabacé.

strabalà (amp.) ↦ strabalé.

strabalé Ⓔ it. traballare ? (semantica? it. traballare ‘barcollare’ è v. intr.; lad. strabalé invece v. tr.) 6 1873 straballà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38)
amp. strabalà
v.intr. Ⓜ strabaleia
provocare disordine o disagio fisico, scombussolare (amp.) Ⓘ sconvolgere, scombussolare Ⓓ erschüttern, verwirren ◇ a) Par ra me Manegeria / Na risposta el me vó dà / Con un’ outra poesia / Da fei propio strabalà. Par a me Manegeria / Na risposta el me vo dà / Con un’ outra poesia / Da fei propio straballà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

stracadente (amp.) ↦ stracadents.

stracadents Ⓔ comp. di straché + dents (pl.) 6 1844 stracadènte (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
amp. stracadente
s.m.f. Ⓜ stracadents
persona insistente, inopportuna, fastidiosa (amp.) Ⓘ rompiscatole Ⓓ Quälgeist ◇ a) Ma ce braa stracadente / ch’i me bete sora ciou: / par se i pensa e par ra śente / i à ‘l cuor fiedo come un rou. Ma ce braa stracadènte / ch’i me bete sora ciòu: / par sé i pensa e para zènte / i a ‘l cuór fiedo come un ròu. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

stracaganasces Ⓔ comp. di straché + ganasces (pl.) 6 1844 stracaganasces pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
amp. stracaganasces
s.f. Ⓜ stracaganasces
castagna essicata (talmente dura che "stanca le mandibole") (amp.) Ⓘ castagna secca Ⓓ getrockene Kastanie ◇ a) De sti puster inze ca / i śirae ben ra fasces, / o el Fouruzo i pó ciamà, / con rejon "stracaganasces". De sti Puster inz̄e ca / i zirave ben ra fasces, / o el Fourùz̄o i po ciamà, / con región "stracaganasces". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

stracaganasces (amp.) ↦ stracaganasces.

stracé Ⓔ DISTRACTIĀRE (EWD 6, 447) 6 1763 straciè fora ‘evello’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stracé mar. stracé Badia stracè grd. stracé fas. stracèr caz. stracèr bra. straciar moe. straciar fod. stracé col. strazé amp. strazà LD stracé
v.tr. Ⓜ stracia
1 condurre con forza (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trascinare Ⓓ schleifen ◇ a) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
2 usare malamente e inutilmente, consumare senza ottenere alcun frutto (fas. R 1914/99, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ dissipare, sperperare, sprecare Ⓓ verschwenden, vergeuden ◇ a) Chi magnoi che ‘l ea ignante / I strazaa i sode a grun / Ma i ea contente dute cuante / Col seralio comunal! Chi magnòi, che lea ignante / I strazava i sòde a grun / Ma ieà, contente dute quante / Col seralio Comunal! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ stracés, straceda, stracedes
consumato, reso logoro, sciupato (fas. DA 1973; DILF 2013, LD) Ⓘ stracciato Ⓓ zerlumpt ◇ a) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) E canche te sarès pa famèda / E ence polit stracèda / E ju per la tia bassa schena / śiran i poies, che remena. Ö chan chö ti saräs pô famäda / Ö entschö polit stratschäda / Ö super la tô bazza scäna / Schiran i poies, chö römöna. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.)
se stracé (gad.) Ⓘ trascinarsi Ⓓ sich schleppen ◇ a) apëna che düc ê indormedis, m’ái strasciné amarada fora de let y stracé cina chiló appena, che duttg’ ē indormediis, m’ai strascinè amarada fora de lett e straccè cina chilò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

stracé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ stracé.

stracè (Badia) ↦ stracé.

stracèr (fas., caz.) ↦ stracé.

strach Ⓔ nordit. strach (semantica!) ‹ langob. strak (GsellMM) 6 1858 strac (ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164)
gad. straco mar. straco Badia strach fas. strach bra. strach fod. strach amp. straco LD strach
agg. Ⓜ strac, straca, straches
che, per l’eccessivo affaticamento, sente indebolite le proprie forze e avverte il bisogno di riposo (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stanco, affaticato Ⓓ müde ◇ a) Perché senó dovente mat / E mi pere orghen strach. Perchö sönò diventö mat / Ö mi pörö ôrgen strac. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.).

strach (Badia, fas., bra., fod., LD) ↦ strach.

stracia Ⓔ deriv. di stracé (Gsell 1991:155) 6 1858 strace pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266)
gad. stracia Badia stracia grd. stracia fas. stracia bra. stracia fod. stracia col. straza amp. straza LD stracia
s.f. Ⓜ straces
straccio per strofinare, pulire, rigovernare e simile (fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ strofinaccio Ⓓ Putzlappen
straces vestiti logori, molto scadenti (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ stracci, cenci Ⓓ Lumpen ◇ a) Chest no die / Che te Fascia no sie / Poies e strace de massa Chest no die / Che te Fassa no sie / poglies e strace de massa PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

stracia (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ stracia.

straciar (bra., moe.) ↦ stracé.

straco (gad., mar., amp.) ↦ strach.

strada (gad., mar., Badia, bra., moe., fod., col., amp., MdR) ↦ streda.

stradiaol Ⓔ comp. di stra + diaol 6 1860 stradiaol (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
fas. stradiaol bra. stradiaol
interiez.
esprime meraviglia, impazienza, disapprovazione, dispetto, ira e simili (fas.) Ⓘ diavolo! Ⓓ zum Teufel ◇ a) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita / Do l patolon - i fé l’impianton / Stradiaol maladet - chest fossa sclet. Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita / Do ‘l pattolong - i fè l’impiantong / Stradiaol maladett - chesc fossa sclet. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

stradiaol (fas., bra.) ↦ stradiaol.

strafá (gad., Badia) ↦ strafé.

strafé Ⓔ comp. di stra - + 6 1878 strafajō 3 imprf. (DeclaraJM, [ 953 ] SantaGenofefa1878:34)
gad. strafá Badia strafá grd. strafé
v.intr. Ⓜ strafej
fare, di solito inopportunamente, molto più del necessario o del richiesto (grd. F 2002) Ⓘ strafare Ⓓ übertreiben
se strafé (gad. P/P 1966) Ⓘ rifiutarsi Ⓓ sich weigern ◇ a) "O mi Dî! A ci ne sforza" dijera "gran nezescité na püra uma", itan ch’ara mët le viadú pro les tëtes dla cerva, che ne se strafajô nët nia, deache n lu i â scarzé l’asó. "O mi Dì! a ci nè sforza" disc’la "grang necessitè na pura uma", itang ch’ella mett ‘l viadù pro les tettes d’la cerfa, che nè sè strafajō nett nia, dea che ‘ng lŭ i ā scarzè l’aſŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

strafé (grd.) ↦ strafé.

strafonde (amp.) ↦ trafone.

strage (fas., bra.) ↦ straje.

straje Ⓔ it. strage 6 1845 straǧe (BrunelG, MusciatSalin1845:6)
fas. strage bra. strage amp. straje
s.f. Ⓜ strajes
uccisione violenta di un gran numero di persone o animali insieme (fas., amp. DLS 2002) Ⓘ massacro, strage Ⓓ Gemetzel ◇ a) I é vegnui a voler se vendicar, / E armé a voler ge dar / E far ai fenc da Pera / Na strage e na vera. I e vegnui a voler se vendikár, / E armè a voler je dar / E far a i fenč da Perra / Una straǧe e una vera. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.).

straje (amp.) ↦ straje.

stram Ⓔ STRĀMEN (EWD 6, 453) 6 1763 stram ‘palea’; stragn ‘stramen’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stran mar. stran Badia stran grd. stram fas. stram fod. stram amp. strame LD stram
s.m. sg.
insieme di steli di cereali e di leguminose dopo la trebbiatura (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ paglia, strame Ⓓ Stroh, Streu ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura, / de porziei, de vedelame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Co i à fato finalmente / Ben, ben rico el nosc paes / S’inpienisce braamente / Con el strame ben delves. Co’ iă, fatto finalmente / Ben, ben ricco el nosc paes / S’impienisce braamente / Con el strame ben del vès. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); c) De y nöt se lasciâra jö sön n gröm de stran, da na pert êl n boché de tera plëgn d’ega Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang, da na pert elle ‘ng bocchè de terra plengn’ d’ěga DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
s.m. Ⓜ strams
il singolo stelo di cereale (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933) Ⓘ fuscello di paglia Ⓓ Strohhalm ◇ a) L pitl a damandà: Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? l pitl a da̤ma̤ndá: pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

stram (grd., fas., fod., LD) ↦ stram.

strambamenter Ⓔ deriv. di stramp 6 1878 strambamentr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84)
gad. strambamënter Badia strambamënter
avv.
in maniera strana e bizzarra (gad.) Ⓘ bizzarramente Ⓓ seltsam ◇ a) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita mo al odô ince da vigni pert döt sotissura en dejordin, müsc odôl strambamënter spaventá, y ma püc de sü bugn servi le saludâ cun les leghermes ai edli. Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine, mūsc’ odole strambamentr spaventà, e ma puc’ d’su bongn’ servi ‘l saludā colles legrimes ai oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

strambamënter (gad., Badia) ↦ strambamenter.

strambe Ⓔ nordit. stramb(o) ‹  STRAMBUS (EWD 6, 452); cfr. frl. stramp 6 1807 stramb (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. strambo mar. strambo Badia strambo grd. stramp fas. stramp fod. strámbo col. strambo amp. stranbo LD stramp
agg. Ⓜ strambi, stramba strambes
che è diverso dal consueto e dal normale (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ strano, bizzarro, stravagante Ⓓ merkwürdig, wunderlich ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Ie ne fove drë tan burta, / n puech goba, stramba, curta Je ne fóve drè tan burta, / un puec goba, stramba curta PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Se ra và par chera, ‘l Dorigo / ‘l é ‘l pì stranbo de chi ciae S’ a va par chera, ‘l Dorigo / l’e ‘l pi stranbo de chi ciave DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); d) Apó ra garlandes, / Apó dute in arśento; / Ma ra spesa pì stranbes / Vegnirà da un momento. Appó ra garlandes, / Appó dute in arzento; / Ma ra spesa pí strambes / Vegnirá da un momento. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) Cossa stramba! (continuëiel tra se) tan bela, ch’al me parô denant la vendëta! Cosa stramba! (continueil tra sè) tang bella, ch’el mě parò denant la vendetta! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

strambo (gad., mar., Badia, col.) ↦ strambe.

strámbo (fod.) ↦ strambe.

strame (amp.) ↦ stram.

stramp (grd., fas., LD) ↦ strambe.

stran (gad., mar., Badia) ↦ stram.

stranbo (amp.) ↦ strambe.

strancëus (grd.) ↦ strancious.

strancious Ⓔ deriv. di strancé (Gsell 1991a:155) 6 1833 stranćiosa f. (DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239)
gad. strancius mar. strancius Badia strancius grd. strancëus, strencëus bra. strenzous fod. strencious MdR strancius
agg. Ⓜ stranciousc, stranciousa, stranciouses
1 di sostanza che presenta fibre molto dure (gad. Ma 1950; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, bra. R 1914/99, fod. Pe 1973) Ⓘ tiglioso, fibroso Ⓓ zäh ◇ a) ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc, che pingolâ, cun fis d’erba o de raisc plü stranciusc, y na spina, en forma d’aodla ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d’tacchè adūm i tocc’, ch’pingolā, cung fiis d’erba o d’raìsc’ plou stranceiusc’, e na spina, in forma da odla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
2 fig. riferito a persona, deciso a perseguire i propri intenti (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ tenace fig.Ⓓ zäh fig. ◇ a) Oh, chëstes vedles à pa na pel stranciosa ëles; ëles ne mör pa insciö prëst. O, questes vedles ha pa ‘na pél stranćiosa ëlles; ëlles ne meur pa insce[u] prëst. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR).

strancius (gad., mar., Badia, MdR) ↦ strancious.

strane Ⓔ it. strano 6 1860 stranies pl. (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368) [ 954 ]
fas. stranech bra. stranech
agg. Ⓜ strani, strana, stranes
che è diverso dal consueto e dal normale (fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ bizzarro, strano Ⓓ merkwürdig, absonderlich ◇ a) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) ☝ cert.

stranech (fas., bra.) ↦ strane.

straont (mar.) ↦ stravent.

straordenèr (fas.) ↦ straordinar.

straordinar Ⓔ it. straordinario ‹  EXTRĀORDINĀRIUS (EWD 6, 456) 6 1873 straordinaries (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. straordinar Badia straordinar grd. straurdiner fas. straordenèr caz. straordinarie fod. straordinar, straordinario amp. straordinar LD straordinar
agg. Ⓜ straordinars, straordinara, straordinares
non ordinario, che esce dall’ordinario, dal solito, dal normale o dal comune (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ straordinario, formidabile Ⓓ außerordentlich, außergewöhnlich ◇ a) Par parsones ordenaries / Come chi outre, staa ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Par parsones ordenaries / Come chi outre, stava ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); b) El to partito straordinario / Lieto apena, i s’à capì / El Apolonio, el vetrinario / Por macaco, i t’à tradì. El to’ partito straordinario / Lieto appena, i să capĭ / El’ Apollonio, el vetrinario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); c) Chëstes parores dl vecio religius y pio descedâ sö ti cörs de chi che ê iló le presentimënt de n "tocca straordinario" ch’aspetâ zënza dübe a Genofefa Chestes parores d’l veccio religioso e pio descedā sou ti courz de chicche ē illò ‘l presentiment deng "tocca straordinario" ch’aspettā zenza dubbio a Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

straordinar (gad., Badia, fod., amp., LD) ↦ straordi-

nar.

straordinarie (caz.) ↦ straordinar.

straordinario (fod.) ↦ straordinar.

strapacèr (fas.) ↦ strabacé.

strapaciar (bra., moe.) ↦ strabacé.

strapazà (amp.) ↦ strabacé.

strascignà (amp.) ↦ strasciné.

strascinar (bra., moe.) ↦ strasciné.

strasciné Ⓔ nordit. strassinar ‹ *TRAXINÄRE (EWD 7, 156) 6 1858 al sö straisina 3 (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2)
gad. strasciné Badia strasciné grd. strasciné fas. strascinèr bra. strascinar moe. strascinar fod. strasciné amp. strascignà
v.tr. Ⓜ strascina
1 tirare dietro a fatica (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ trascinare, trasportare Ⓓ schleppen
2 fig. avere, portare come conseguenza (grd. F 2002) Ⓘ trascinare fig.Ⓓ führen fig. ◇ a) L prim falamënt te purterà gran dann, ma ne te ruina, / Segur al mel t’usa l viz, y a perdizion te strascina. ‘L prim fallamënt të purterà graŋ dann, mo no të ruìna, / Segùr al mèl t’usa ‘l viz, y a perdizioŋ të stras̄ìna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
se strasciné (gad., grd. F 2002, fas.) Ⓘ trascinarsi Ⓓ sich schleppen ◇ a) i l’à lascià ló più mort che vif. El se strascina sù e varda fora per fenestra. l la lassà lô piu môrt chö vif. Al sö straisina su ö varda fora per fönöstra. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.); b) apëna che düc ê indormedis, m’ái strasciné amarada fora de let appena, che duttg’ ē indormediis, m’ai strascinè amarada fora de lett DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

strasciné (gad., Badia, grd., fod.) ↦ strasciné.

strascinèr (fas.) ↦ strasciné.

straurdiner (grd.) ↦ straordinar.

stravaganza Ⓔ it. stravaganza 6 1873 stravaganzes pl. (Anonim, Monumento1873:3)
fod. stravagánza amp. stravaganza
s.f. Ⓜ stravaganzes
atto, comportamento o discorso stravagante, strano, bizzarro (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ stravaganza Ⓓ Über spannt heit, Extravaganz ◇ a) Ma sentì stravaganzes! / Vien fora un a dì: / Che s’à biśoign di marcantes, / E che ‘l é massa coscì Ma senti stravaganzes! / Vien fora un a dí: / Che s’á bisogn di Marcantes, / E che l’é massa cosscí Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

stravaganza (amp.) ↦ stravaganza.

stravagánza (fod.) ↦ stravaganza.

stravardé Ⓔ comp. di stra + vardé (EWD 7, 267) 6 1631 travarde 3 cong. pres. (Proclama1631-1991:156)
gad. stravardé mar. stravardé Badia stravardè grd. stravardé fas. stravardèr fod. stravardé LD stravardé MdR travardé
v.tr. Ⓜ straverda
salvare, tenere lontano, da pericoli fisici o danni morali, mediante difese, accorgimenti e interventi opportuni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ preservare Ⓓ bewahren ◇ a) Mo mineste tö che, pro i soldas, degügn ne ćiare sura la joventù, l’amonësce e la traverde? Mò mineste teu che, prò i soldas, degügn ne çhiare sura la ĵoventù, l’amonësce e la traverde? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Chëst é sëmper na prô, ch’i superiori ćiara con atenziun sö la joventù, e prô de la travardè da le mal. Quëst é sëmpr ‘na prô, ch’i superiori çhiara coǹ attenziuǹ seu la ĵoventù, e prò de la travardè da le mal. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Prëii ch’Idî nes al conserves / Y de le perde al nes straverdes / ch’al i dais dër vita lungia / ch’al sides ai gragn, ai pici dlungia. Prai ch’Iddi n’es El conserve / E d’Al perdë al n’es straverde / ch’Al i dì dar vita lungia / ch’Al sì ai grain, ai pitsi dlungia. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia)
se stravardé (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, MdR) Ⓘ cautelarsi, guardarsi da Ⓓ sich hüten, sich versehen ◇ a) mascima a se travardè da le s’inćiochè, da le joié, - via, a se travardè da vigne bur vize masŝima a se travardè da le s’ inçhiocchè, da le ĵoÿé, - via, a se travardè da vigne burt vize DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur, de se stravardé da gelosia, de n’i dé mai amënt a ries lënghes ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur, de sè stravardè da gelosia, d’ni dè mai a ment a ries leinghes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
svardé.

stravardé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ stravardé.

stravardè (Badia) ↦ stravardé.

stravardèr (fas.) ↦ stravardé.

stravent Ⓔ comp. di stra + vent (EWD 7, 292) 6 1878 stravventg pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. stravënt mar. straont Badia stravënt fas. stravent [ 955 ]
s.m. Ⓜ stravenc
vento che soffia in direzione contraria (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ vento contrario, vento da rovescio Ⓓ Gegenwind ◇ a) Canch’ara i ciarâ a chi gran crëps, che rinserâ la val, che s’â conservé di mile agn tra i stravënc, i tomâl tl ce la dotrina de Crist: - Chël, che scolta sö mia parora é n om sciché, che fabrichëia la ciasa sön n crëp Cang ch’ella i ciarā a chi grangn’ crepp, che ringsèrrā la val, ch’s’ ā conservè di mille angn’ tra i stravventg i tomāle t’ l ciè la dottrina de Cristo: - Chel, chè scolta sou mia parora è ‘ng ŏm sicchè, ch’fabbricheia la ciaſa sounung crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

stravent (fas.) ↦ stravent.

stravënt (gad., Badia) ↦ stravent.

straza (col., amp.) ↦ stracia.

strazà (amp.) ↦ stracé.

strazé (col.) ↦ stracé.

streda Ⓔ STRĀTA (EWD 6, 449) 6 1631 strades pl. (Proclama1631-1991:156)
gad. strada mar. strada Badia strada grd. streda fas. strèda caz. strèda bra. strada moe. strada fod. strada col. strada amp. strada LD streda MdR strada
s.f. Ⓜ stredes
1 area di uso pubblico, opportunamente delimitata e per lo più fornita di massicciata e pavimentazione, destinata al passaggio e al transito di persone e di veicoli (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ strada, via Ⓓ Straße, Weg ◇ a) V’adore pra chësta cuarta Stazion, mi bën amà pra vosta oma adulereda, che vo ancuntëis sula streda tl calvare V’adore pra chasta quarta Stazion, mi beng ama pra vost’oma adulereda, che vo incunteis sulla streda nel calvari RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) N bocun de strada denant ch’ëi arivass a la dlijia, dij le vedl: Jide pö demà vos jogn ‘Ǹ boccuǹ de strada denant ch’ëi arrivass a la dliŝia, diŝ le vedl: Ĝide peu demà vos ĵogn DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru, / Por chë strada da zacan! Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú, / Por che strada da zacang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa l’è levè su ‘n pè, el s’à metù a caminè per strada dart a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Mo no, son content, la é falada, / L sciusciur l’era via te strada; / M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar fegn. Mo no, song kontént, la he falada, / L šušùr l era via te strada; / M’he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); f) doi i me ferma ra strada e po deboto / dàme cuatro legnades i vorea… doi i me ferma ra strada e po deboto / dame quatro legnades i vorea… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); g) N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, o che se l ova desmincià, jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, o chë sël, òva dösmëntgià, s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); h) canche te ès chest anel apede te, te troarès ogni strèda che te ves kan ke te es kest anél apede te, te troares ogni streda ke te ves BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); i) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provede l nezessario da chela banda senza dazio. Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario da chella banda senza dazio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 tragitto, percorso (gad.) Ⓘ strada Ⓓ Weg ◇ a) Mo miraco, che l’ëis vagada / A gní prou söla ria acia / De mile y mile lus por strada Mo miraco, ch’l’ais vagada / A gni Prò soulla ria accea / D’mille e mille lùs pur strada DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) ne jí mai fora dles strades santes, che le Signur cun süa vita y dotrina t’á mostré nè jì mai fora d’les strades santes, ch’ ‘l Signur cung sua vita e dottrina t’ ha mostrè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
se mete en streda (amp. C 1986) Ⓘ mettersi in cammino Ⓓ sich auf den Weg machen ◇ a) Dito, fato, el leva su, el se mete in strada ves ciasa Ditto, fatto, el leva su, el se mete in strada ves ciasa. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.) ◆ se mete per streda (fas. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ mettersi in cammino Ⓓ sich auf den Weg machen ◇ a) l terz dì, i se à metù per strèda e i è jic. l terʒ dì, i se à metù per streda e i è ʒ̉ič. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.).

streda (grd., LD) ↦ streda.

strèda (fas., caz.) ↦ streda.

strefé (grd.) ↦ strufé.

strencëus (grd.) ↦ strancëus.

strencious (fod.) ↦ strancious.

strenje Ⓔ STRINGERE (EWD 6, 460) 6 1763 strenschì ‘stringo’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. strënje, astrënje mar. stronje, astronje Badia strënje, astrënje grd. strënjer fas. strenjer fod. strenje amp. strenśe LD strenje MdR strenje
v.tr. Ⓜ strenj, strenjon, strent
1 comprimere provocando dolore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contrarre, stringere Ⓓ einengen, zusammenziehen ◇ a) intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ingropa en mile rodes, l’astrënj y le scherza zënza dé do intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes, l’astrenc’ e ‘l scherza zenza dè dŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
2 abbracciare, tenere strettamente abbracciato (gad.) Ⓘ stringere Ⓓ an sich drücken ◇ a) le Cil te dará impede me n bun pere, che t’ama teneramënter zënza dübe, te strenjará a so cör ‘l Ceìl t’ darà impede me ‘ng bung pere, che t’ama tenerament’r zenza dubbio, t’ strengjerà a so cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia); b) mo la uma se strënj la creatöra ti brac mo la uma sè stranc’ la creatura t’i bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ strent, strenc, strenta, strentes
1 che ha dimensioni limitate nel senso della larghezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stretto, ristretto Ⓓ eng, schmal ◇ a) Chësta é desëin la moda con les joches. / Botonéme mo sö! Ëla m’é massa strënta. Quësta é desëiǹ la moda coǹ les ĵocches. / Bottonéme mó seu! Ëlla m’é massa strënta. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) La Val de Fascia é na val longia e strenta. La val dö [ 956 ] Fassa ö nô val longia ö strentô. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.); c) impó incandenó rovada la secunda ota sö na gröpa, vëighera sot a de se inanter rödenes na picera val vërda strënta impò ingcand’nò r’vada la secunda ōta souna groupa, veighela soutt a d’sè inantr routtenes na piccera val verda strenta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
2 abbracciato, tenuto strettamente abbracciato (gad.) Ⓘ stretto Ⓓ an sich gedrückt ◇ a) Indespó cufada sot al lëgn, le bambin strënt al cör, cun les mans tignides sö ôta cui edli a Idî en leghermes aspetera l’alba en chëra devota posiziun. In despò coffada soutt’ al lengn’, ‘l bambing strent al cour, colles mangs tignides sou ōta cui oudli a Iddì in legrimes aspett’la l’alba in chella devota posiziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
strenje adum (gad.) Ⓘ contrarre Ⓓ zusammenziehen ◇ a) Genofefa ciara fit do a chëra schira, cina, ch’ara é fora de edl; spo s’éra sarada te süa stanza, por i dé liberamënter sfogo en leghermes ala pasciun, ch’i strenjô le cör adöm Genofefa ciara fitt dō a chella schira, cina, ch’ella è fora de oud’l; spo s’ella sarada te sua stanza, pur i dè liberamente sofogo in legrimes alla passiung, ch’i strengjō ‘l cour adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia) ◆ strenje l cuer fig. (gad.) Ⓘ addolorare, stringere il cuore Ⓓ schmerzen, das Herz brechen ◇ a) O mi Dî! ci ch’al t’aspeta a te ne sái, mo n ri presentimënt me strënj le cör. O mi Di! ci ch’el t’ aspetta a tè nè sai, mo ‘ng rī presentiment mè stranc’ ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia) ◆ strenje su (amp.) Ⓘ stringere Ⓓ enger machen ◇ a) E zoletes e zoletoi / Par se strenśe su i galoi. zoletes e zoletoi / Par se strense, su’ i galoi. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

strenje (fod., LD, MdR) ↦ strenje.

strënje (gad., Badia) ↦ strenje.

strenjer (fas.) ↦ strenje.

strënjer (grd.) ↦ strenje.

strenśe (amp.) ↦ strenje.

strenzous (bra.) ↦ strancious.

strepito Ⓔ it. strepito 6 1878 strepito (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. strepito Badia strepito fod. strepito
s.m. Ⓜ strepiti
rumore fragoroso e disordinato, prodotto in genere dal sommarsi di più voci e rumori (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ strepito Ⓓ Lärm ◇ a) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes, dai fers di ciavai Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes, dai ferz di ciavai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

strepito (gad., Badia, fod.) ↦ strepito.

strepitous Ⓔ it. strepitoso 6 1878 streppitosa f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
gad. strepitus Badia strepitus
agg. Ⓜ strepitousc, strepitousa, strepitouses
risonante, rumoroso e insistente (gad.) Ⓘ strepitoso Ⓓ lärmend, geräuschvoll ◇ a) al rové plü davijin aldîl da iló alerch na musiga strepitosa al r’vè plou da vijing aldìle da illò arlerc na musiga streppitosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

strepitus (gad., Badia) ↦ strepitous.

stria Ⓔ STRĪGA (EWD 6, 462) 6 1763 stria ‘saga’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stria mar. stria Badia stria grd. stria fas. stria bra. strìa fod. stria amp. stria LD stria
s.f. Ⓜ stries
donna che compie incantesimi, magie, fatture (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fattucchiera, strega Ⓓ Zauberin, Hexe ◇ a) Ie son tie y tu ies mia, / Śën ses tu, bela stria. Ie son tie i tu ies mia, / Sën ses tu, bela stria. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. / Les ie diaulmënter ries, / Nes fej suvënz gran dann. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. / Les ie diaulmënter ries, / Nes feſh suënz gran dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) No monc da strie no, pantalogn! / Con ste bujìe se fasc spaent / Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn. No montg da strie no, pantalogn! / Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent / Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

stria (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

stria.

strìa (bra.) ↦ stria.

strica Ⓔ anordit. strica ‹ langob. * strîhha (EWD 6, 463) 6 1763 stricka ‘percutio’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. strica mar. strica Badia strica grd. strica fod. strica amp. strica
s.f. Ⓜ striches
1 violento colpo dato a qualcuno per fargli male (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ botta, percossa Ⓓ Hieb, Prügel, Schlag ◇ a) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.)
2 fig. manifestazione di biasimo, di disapprovazione (gad.) Ⓘ rimprovero, sgridata Ⓓ Schelte, Vorwurf ◇ a) "Komm heiliger Geist" - oh sëgn él la pordica; / Incö ne crëii che valgügn ciates na strica "Komm heiliger Geist" - oh ŝagn el la perdica; / Incö necráji che valgügn tgiatte na stricca PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

strica (gad., mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ strica.

striscé (a)padan. strissar ‘strisciare’ (GsellMM) 6 1878 strusciando (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. striscé mar. strüscé Badia striscé grd. striscé fas. striscèr caz. striscèr bra. strisciar moe. strisciar fod. striscé col. strissé amp. striscià LD striscé
v.intr. Ⓜ striscia
avanzare aderendo su una superficie, sfregandovi sopra (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ strisciare Ⓓ kriechen, schleichen ◇ a) Iló s’arpizera jö striscian, y te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn Illò s’arpìzz’la jou strusciando, e t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
se striscé (fas.) Ⓘ strisciare Ⓓ kriechen ◇ a) L’é jit via dò e l se à striscià ite per sta sfessa e l’é ruà ite te na bela sala. L é ʒ̉it via dò e l s’à striša ite per sta sfesa e l è ruà ite te na bela sala. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

striscé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ striscé.

striscèr (fas., caz.) ↦ striscé.

striscia Ⓔ deriv. di striscé (EWD 6, 468) x padan. strissa (GsellMM) 6 [ 957 ] 1878 strisces (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49)
gad. striscia Badia striscia grd. striscia fas. striscia fod. striscia amp. striscia LD striscia
s.f. Ⓜ strisces
segno sottile tracciato, inciso su qualcosa (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ linea, riga Ⓓ Strich, Linie, Streifen ◇ a) Al conscidra, y damana, ci ch’al é chëres cin’ pices cosses t’amez ala coa. "Al é i üs", dij la uma, "de n corú vërt lominus, cun strisces cöcenes delicates." El considera, e damana, cicch el è chelles ceing picces coses t’amezz alla cō. "El è i ūs", disc’ la uma, "deng curù vert luminùs, cung strisces couccenes delicates." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

striscia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ stri-

scia.

striscià (amp.) ↦ striscé.

strisciar (bra., moe.) ↦ striscé.

strissé (col.) ↦ striscé.

strité Ⓔ mhd. strîten (EWD 6, 469) 6 1813 strità (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. strité Badia strité grd. strité fas. stritèr fod. strité LD strité MdR strité
v.intr. Ⓜ strita
venire a contrasto con qualcuno in modo violento e ingiurioso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ litigare Ⓓ streiten ◇ a) Chi trëi dis ei for strità, / Nfin che tu m’es desturbà. / Ie ne ulove pa mo zeder, / Ie te ulove pa fé veder. Ki trëi dis ei for strità, / Nfin ke tu m’es desturbà. / Ie ne ulova pa mo zeder, / Ie te ulove pa fe veder. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire e con chël ch’ël aveva in min de ćé da strité Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire e coǹ quël ch’ël a(ve)va iǹ min de çhié da stritté DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR).

strité (gad., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ strité.

stritèr (fas.) ↦ strité.

strofa Ⓔ it. strofa / dt. Strophe ‹ STROPHA ‹ στροφή (EWD 6, 469) 6 1844 stròfa (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
gad. strofa Badia strofa grd. strofa fas. strofa fod. strofa amp. strofa LD strofa
s.f. Ⓜ strofes
periodo metrico e ritmico di due o più versi, per lo più ripetuto in uno stesso componimento poetico (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ strofa Ⓓ Strophe ◇ a) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

strofa (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ strofa.

strofé (gad.) ↦ strufé.

ströfé (mar.) ↦ strufé.

stromënt (gad.) ↦ strument.

stronje (mar.) ↦ strenje.

stropà (col.) ↦ stopé.

stropar (bra., moe.) ↦ stopé.

stropèr (fas.) ↦ stopé.

stropià (amp.) ↦ storpié.

stropié (MdR) ↦ storpié.

strosc Ⓔ  ? (dtir. struzε, Q/K/F 1988:351, è sicuramente errato) 6 1873 strosces (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. strosc
s.m. Ⓜ strosc
tessuto sottile, stretto e di varia lunghezza, per guarnizioni e legature (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ nastro, fettuccia Ⓓ Band ◇ a) De ciameśes ‘l é da vardà sora / Chi globe che pendora / E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal. De ciameses l’è da vardà sora / Chi globe che pendòra / E chi strosces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

strosc (amp.) ↦ strosc.

stroset Ⓔ dim. di strosa (Elwert 1943:190) 6 1861 stroz̄ét (BrunelG, TomasKuz1861:1)
fas. stroset bra. stroset
s.m. Ⓜ strosec
tipo di slitta con pattini d’acciaio, che il guidatore dirige spostando il peso del corpo (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ slittino Ⓓ Schlitten ◇ a) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.).

stroset (fas., bra.) ↦ stroset.

stroz Ⓔ deriv. di strozé (Gsell 1996b:249) 6 1858 schir strotz (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4)
gad. stroz grd. stroz fas. stroz caz. stroz bra. stroz fod. stroz amp. strozo
avv.
intorno, in cerchio, tutto intorno (fas.) Ⓘ in giro Ⓓ umher, herum ◇ a) El, content, podea pussèr e vardèr stroz El kontent podea pusér e vardér stroʒ BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); b) Crepèa giusta l’èlba che scomenzèa a veder mìngol stroz e l se peissa: "Ades de che vers me auze?" Krepea ğiusta l’elba ke scomenʒea a vedér mingol stroʒ e l se peisa: ades de ke vers me auʒe?" BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
jì stroz (fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; Ms 2005) Ⓘ andare in giro, girovagare Ⓓ umherschweifen, umherziehen ◇ a) Un muge de jent i l’à vedù jir stroz pien de fech. Un mugö dö schönt i la vödù schir strotz piöŋ dö föch. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4 (bra.).

stroz (gad., grd., fas., caz., bra., fod.) ↦ stroz.

strozo (amp.) ↦ stroz.

strufé Ⓔ bair.-alemann. strupfen ‘ziehen, zupfen, reißen’ (Gsell 1991a:161) 6 1878 struffa 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. strofé mar. ströfé Badia strufé grd. strufé, strefé fod. strufé
v.tr. Ⓜ strufa
togliere, portare via qualcosa con violenza e rapidità, spec. sottraendolo alla presa di una persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ strappare Ⓓ reißen, entreißen ◇ a) Spo l’ára pié lisiermënter tla man, ch’al i strüfa atira, cun usc de spavënt: Lásceme ia, lásceme ia, che tüa man é frëida sciöche na dlacia Spo l’àla piè liſirmentr t’ la mang, ch’el i struffa attira, cung usc’ d’spavent: Lasceme ia, lasceme ia, che tua mang è freida sceoucche na dlaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

strufé (Badia, grd., fod.) ↦ strufé.

strument Ⓔ it. strumento ‹  ĪNSTRŪMENTUM 6 1878 strument (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. stromënt mar. strumont Badia strumënt grd. strumënt fas. strument fod. strument amp. strumento LD strument
s.m. Ⓜ strumenc [ 958 ]
arnese, apparecchio, dispositivo atto a compiere determinate operazioni o svolgere una attività (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ strumento Ⓓ Instrument ◇ a) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc, adöm, sciöche chisc, ch’i tëgni tla man, stá unis, y fat adinfora n stromënt, nominé crusc Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’, adūm, sceoucche chisc’, ch’i tegne t’ la mang, sta unīs, e fatt d’ingfora ‘ng strument, nominè crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

strument (fas., fod., LD) ↦ strument.

strumënt (Badia, grd.) ↦ strument.

strumento (amp.) ↦ strument.

strumont (mar.) ↦ strument.

strupé (grd.) ↦ stopé.

strupiar (bra.) ↦ storpiar.

strupié (fod.) ↦ storpié.

strüscé (mar.) ↦ striscé.

struscià (amp.) ↦ struscié.

strusciar (bra., moe.) ↦ struscié.

struscié Ⓔ nordit. struss(i)ar (Gsell 1996b:250) 6 1868 struscià (DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358)
gad. struscié Badia sdruscié grd. struscië fas. struscièr caz. struscièr bra. strusciar moe. strusciar fod. struscié col. strussià amp. struscià LD struscié
v.intr. Ⓜ struscia
faticare, incontrare difficoltà nel fare qualche cosa (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ faticare, stentare Ⓓ Mühe haben, sich abmühen ◇ a) Da conbate aré col fariseo / col rico, el prepotente dut’al di / aré da struscià, ce mai cardeo? Da combate avarè col fariseo / col rico, el prepotente dut’al dì / avarè da struscià, ce mai cardeo? DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); b) Finalmente r’on spontada / Dopo tanto che on lourà / Su beon… e che ra vada / On fenì de struscià! Finalmente rόn spόntada / Dópo tanto che on laurà / Su beόn… e che ra vada / On fenì de struscià! Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

struscié (gad., fod., LD) ↦ struscié.

struscië (grd.) ↦ struscié.

struscièr (fas., caz.) ↦ struscié.

strussià (col.) ↦ struscié.

strutà (amp.) ↦ sturté.

strutar (bra., moe.) ↦ sturté.

strutèr (caz.) ↦ sturté.

struz Ⓔ mhd. strûz ‘mazzo di fiori’ (GsellMM) 6 1873 struzzo (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. struzo
s.m. Ⓜ struc
quantità di fiori o di erbaggi raccolti e legati insieme per i gambi (amp.) Ⓘ mazzo, mazzo di fiori Ⓓ Strauß ◇ a) Sul ciapel ’es à un deśio, / E s’à da dì el vero / ’Es vorae el struzo intiero. Sul ciapel e s’ ha un desio, / E s’ ha da dì el vero / Es vorae el struzzo intiero. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

struzo (amp.) ↦ struz.

stua Ⓔ *EXTŪPHA (EWD 6, 477) 6 1833 stüa (DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235)
gad. stüa mar. stöa Badia stüa grd. stua fas. stua caz. stua fod. stua amp. stua LD stua MdR stüa
s.f. Ⓜ stues
camera adibita alla vita diurna della famiglia, a ritrovo e a ricevimento (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ salotto, stanza da soggiorno, stube Ⓓ Stube ◇ a) Él a ćiasa? / Scé, Donzela, ël é inte la stüa de mi pere, e lî i folieć. Él a çhiasa? / Ŝé, Donzella, ël é inte la stüa de mi père, e lì i folietg. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); b) I ó pa le fá pluré la süa, / l’ó pa spo mené te stüa. I ô pa l’fà pluré la süa, l’ô pa spo menè te stüa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); c) el s’impiza ra lun, el và inze lieto / e inze stua con nos ra lascia sola el s’impiza ra lun, el va inže lieto / e inže stua con noš ra lascia sola DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); d) Canche l’era ruà a cèsa […] e che l va te stua, l veit che l’é dut de autra jent. Kan ke l era ruà a čes̅a […] e ke l va te stua, el veit ke l è dut de autra ʒ̉ent. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); e) Po à l pere dit: Inier ëis’a snel ndevinà, che ie é mpià la lum te nosta stua pǫ a l pę́rę dit: iníer áis-a̤ žnel ndęviná, k’ íe ę mpiá la̤ luŋ tę nǫ́šta̤ štúa̤ RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

stua (grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ stua.

stüa (gad., Badia, MdR) ↦ stua.

stuch Ⓔ it. stucco 6 1873 stucco (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
fod. stuch col. stuco amp. stuco
s.m. sg.
miscuglio più o meno complesso che serve ad attaccare oggetti vari fra loro (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ stucco, mastice Ⓓ Stuck, Kitt
de stuch (amp.) Ⓘ sbalorditivo, impressionante Ⓓ beeindruckend, erstaunlich ◇ a) ‘L é un pormai, uzel de stuco / El se crede ci sà ci. Le un por mai, uzel de stucco / El se crede, cì sà cì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

stuch (fod.) ↦ stuch.

stuco (col., amp.) ↦ stuch.

studà (amp.) ↦ studé.

studar (bra.) ↦ studé.

stude Ⓔ it. studio ‹ STUDIUM (EWD 6, 479) 6 1833 stüdio (DeRüM, Libri1833-1995:285)
gad. stüde Badia studio grd. stude fas. studie fod. studio amp. studio LD stude MdR studio
s.m. Ⓜ studi
applicazione della mente, volta all’apprendimento o alla conoscenza di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ studio Ⓓ Studium ◇ a) Jache to signur Berba ê n om de gran stüdio e de gran savëi, sce ne dübiti nia ch’ël n’abe üna de les plü beles libreries. Ĝiacche tò Signur Bärba ê ‘ǹ óm de graǹ stüdio e de graǹ savëi, ŝe ne dübiti nia ch’ël n’abbe üna de les plü belles libreries. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Dagnora plü bel, y proi y studënc, / Plëgns de stüde y damac valënc Dagnora plö bell, e proi e stodantg, / Plagns de stüdio e damatg valantg PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

stude (grd., LD) ↦ stude.

studé Ⓔ *EXTŪTĀRE (EWD 3, 89) 6 1844 studa 6 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. stodé grd. studé fas. studèr bra. studar fod. studé amp. studà LD studé [ 959 ]
v.tr. Ⓜ studa
fare in modo che qualcosa smetta di bruciare, di ardere o di illuminare (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ spegnere Ⓓ löschen, auslöschen ◇ a) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
destudé.

studé (grd., fod., LD) ↦ studé.

stüde (gad.) ↦ stude.

student Ⓔ it. studente / dt. Student (EWD 6, 480) 6 1819 studänt (PezzeiJF, GTerza1819-2010:196)
gad. studënt mar. studënt Badia studënt grd. studënt fas. student fod. student amp. studente LD student
s.m.f. Ⓜ studenc, studenta, studentes
chi frequenta un corso di studi medi o è iscritto a una facoltà universitaria (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ studente Ⓓ Student ◇ a) por podëi jí despó bel frësch / a deventé n bun studënt / porcí [ch’] t’as proprio n bun talënt Por podei schì dspo bell freschc / A diventë un bung studänt / Portgì t’ has proprio un bung talënt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) N studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); c) Dagnora plü bel, y proi y studënc, / Plëgns de stüde y damac valënc Dagnora plö bell, e proi e stodantg, / Plagns de stüdio e damatg valantg PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

student (fas., fod., LD) ↦ student.

studënt (gad., mar., Badia, grd.) ↦ student.

studente (amp.) ↦ student.

studèr (fas.) ↦ studé.

studià (grd., amp.) ↦ studié.

studiar (bra., moe.) ↦ studié.

studie (fas.) ↦ stude.

studié Ⓔ it. studiare (EWD 6, 479) 6 1805 a studie (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. studié mar. stüdié Badia studié grd. studià fas. studièr bra. studiar moe. studiar fod. studié amp. studià LD studié MdR studié
v.tr. Ⓜ studia
applicarsi all’apprendimento e all’approfondimento di uno o più campi o settori di conoscenza e di esperienza, o anche di un singolo argomento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ studiare, imparare Ⓓ lernen, studieren ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’ester ruo o poltron / te farè mené a Persenon / coi autri a studié. Chiala pur da cha ináo d’ester bon / d’ń esser ruo o poltrong / te farè menè a persenon / coi autri a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) B. Per latin? Latin ne sài pa mefo iö; perćì ch’iö n’à mai studié iö. / A. Studié n’ài inće iö ne, mo chëst tant capësci mefo impò. B. Per latiǹ? Latiǹ ne sai pa meffo jeu; perçhi ch’jeu n’ha mai studié jeu. / A. Studié n’hai iǹçh’ jeu ne, mò quëst tant capësci meffo inpò. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); c) Ió no sei, ma daparduto / Par saé, beśen studià Io no sei, ma daperduto / Par saè, besèn studià Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

studié (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ studié.

stüdié (mar.) ↦ studié.

studièr (fas.) ↦ studié.

studio (Badia, fod., amp., MdR) ↦ stude.

stuel Ⓔ mhd. stuol (Lardschneider 1933:395) 6 1813 stuel (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
grd. stuel
s.m. Ⓜ stuei
sedile per una sola persona (grd. L 1933; DLS 2002; F 2002) Ⓘ sedia Ⓓ Stuhl ◇ a) Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot, / Na letieria oder n stuel I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot, / Na litieria oder n stuel PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) N ost ie n di unì ala mans cun si fëna. Chësta te si rabia tol su n stuel, y l uel peté ju per l cë a si uem. Un’ òst jè uŋ di uni alla màŋs con si fënna. Chësta te si ràbbia tol su uŋ stuel, y ‘l uel pëtè s̄u per ‘l tgè a si uem. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.) ☝ scagn.

stuel (grd.) ↦ stuel.

stuf Ⓔ it. stufo (da *EXTŪPHĀRE) (EWD 6, 481) / dt. stuff 6 1833 stüff (DeRüM, Studié1833-1995:278)
gad. stüf mar. stüf Badia stüf grd. stuf fas. stuf caz. stuf bra. stuf fod. stuf amp. stufo LD stuf MdR stüf
agg. Ⓜ stufs, stufa, stufes
stanco, annoiato, senza più voglia di continuare o forza di resistere (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stanco, stufo Ⓓ gelangweilt, müde, überdrüssig ◇ a) e tramentava vigne dé so pere acioch’ ël le menass a studié. Stüf de chëst, dij le pere n dé: "Dìme mo, porćì voste pa jì a studié?" e tramentava vigne dé sò père acćioch’ ël le menass a studié. Stüff de quëst, diŝ le père ‘ǹ dé: "Dime mó, porçhi voste pa ĝî a studié?" DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR); b) N’outa l’era n om, che l’aea doi fenc, e l più jon de chisc, stuf de stèr a cèsa coi sie, l’à preà so père, che l ge dajesse la sia pèrt Una òuta l’era ung ong, che l’aèa doi fencc, e ‘l plu jong de chisc, stuf de stèr a cièsa coi sìe, l’ha preà so père, che ‘l ghiè dasèzza la sia pèrt SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); c) L plu joven de chisc, stuf de sté a cesa coi suoi, l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté, che ie toca el plu ŝoven de chisc, stuff de stè a cieŝa coi suoi, l’à priè ‘l père, che gliè dess la pèrt della sua facoltè, che gli tocca DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); d) Canche siede stufes de balar / Dijé che posse lasciar. Can che siödö stufes dö balar / Dischö chö possö lassar. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); e) Dapò vespin na sera de na festa / stufo de lieśe nossicé librato / no me soutelo el pensier inze ra testa / de śì a donià? Dapò vespin na sera de na festa / stufo de liese nošicé librato / no me sòutelo el pensier inže ra testa / de zi a donià? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

stuf (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ stuf.

stüf (gad., mar., Badia, MdR) ↦ stuf.

stufà (amp.) ↦ stufé.

stufar (bra., moe.) ↦ stufé.

stufé Ⓔ deriv. di stuf (EWD 6, 481) 6 1763 i ma stuf ‘taedet’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. stufé mar. stüfé Badia stufé grd. stufé fas. stufèr bra. stufar moe. stufar fod. stufé amp. stufà LD stufé MdR stofé
v.tr. Ⓜ stufa [ 960 ]
infastidire con la prosecuzione o ripetizione di qualcosa di importuno o fastidioso, tediare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ annoiare Ⓓ langweilen ◇ a) Pordenede sce i se stüfi! / Starëis spo de bona vëia! Pordönödöschi sö stüfi, / Staröis spo dö bonavöia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.)
da stufé (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ noioso Ⓓ langweilig ◇ a) Ël ne rajona, che cosses da stofé, e é n capital scrocun. Ël ne raĝiona, che cosses da stoffé, e é uǹ capital scrocuǹ. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR).

stufé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ stufé.

stüfé (mar.) ↦ stufé.

stufèr (fas.) ↦ stufé.

stufo (amp.) ↦ stuf.

stuné (grd.) ↦ stoné.

stupé (grd.) ↦ strupé.

stupendo Ⓔ it. stupendo 6 1873 stupendo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
gad. stupendo Badia stupendo amp. stupendo
agg. Ⓜ stupendi, stupenda, stupendes
che desta meraviglia e stupore per la sua bellezza e, in genere, per le sue eccezionali qualità (gad., amp.) Ⓘ stupendo Ⓓ wundervoll, wunderbar ◇ a) El secondo su ra lista / Un stupendo orangotan / ‘L é una bestia molto trista / Da stà senpre da lontan. El secondo sura lista / Un stupendo Orangotán / Le una bestia molto trista / Da sta sempre da lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); b) Vëgn adalerch fornis de gherlandes / Por cianté döt le de sües cianties stupendes. Vagn adarlerc fornís de gherlandes / Per tgianté düt l’dö süs tgianties stupáindes. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

stupendo (gad., Badia, amp.) ↦ stupendo.

sturlon Ⓔ cfr. frl. star -, stor -, sturlic ‘tonto’ ‹ * sturlo (da accostare a stordito ?) (GsellMM) 6 1844 sturlói pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. sturlon
s.m.f. Ⓜ sturlons, sturlona, sturlones
persona priva o scarsamente dotata di intelligenza, avvedutezza e buonsenso (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ sciocco, stupido Ⓓ Tölpel, Dummkopf ◇ a) Sti eletore, ci élo stà, / val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi. Sti eletore, ci elo sta, / val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora / a me ciamà sturlon, manso, magnato e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

sturlon (amp.) ↦ sturlon.

sturpië (grd.) ↦ storpié.

sturtà (col., amp.) ↦ sturté.

sturtar (bra.) ↦ strutar.

sturté Ⓔ mhd. strûten ‘rauben, plündern’ (Gsell 1996b:251) 6 1832 sturtá p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144)
gad. sturté Badia sturté grd. sturté fas. sturtèr caz. strutèr bra. strutar, sturtar moe. strutar fod. sturté col. sturtà amp. strutà, sturtà LD sturté
v.tr. Ⓜ sturta
mettere insieme nello stesso luogo cose (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere, ammucchiare Ⓓ anhäufen, ansammeln
se sturté (amp.) Ⓘ radunarsi Ⓓ sich versammeln ◇ a) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada. Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Ma ce conta, i cianta un ino, / Co i se struta a ciacolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza li darà. Ma ce conta, i cianta un’ ino, / Co’ i se strutta a ciaccolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza e li darà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.) ◆ sturté

ensema (fas. DILF 2013) Ⓘ raccogliere, ammucchiare Ⓓ anhäufen ◇ a) E dò no tropes dis, dapò che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.) ◆

sturté su (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rassettare, mettere in ordine Ⓓ in Ordnung bringen ◇ a) Mo ence a Roveré / Perché daperdut i ge le struta sù / E se ge le mana jù / Segur n’é. Mo ence a Roveré / Perché daperdut i je le struta su / E se ge le mana sgiu [= ju] / Segur ne. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

sturté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ sturté.

sturtèr (fas.) ↦ sturté.

stuz Ⓔ dtir. stûz(n) (EWD 6, 484) 6 1848 stutz (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. stuz Badia stuzn fas. stuz, stuzen caz. stuzen bra. stuz fod. stuz
s.m. Ⓜ stuc
fucile leggero da guerra, da caccia e per tiro al bersaglio (gad. A 1879; Ma 1950, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879) Ⓘ carabina Ⓓ Karabiner, Stutzen ◇ a) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / che scenó alzuns’ la mira / Cun nosc stuz! Sagn Lomberçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira / Con nos stutz PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) O bur lomberc rendesse atira / Scenó alzunse pa nos la mira / de nüsc stuc afamá O bur Lomberdg rendesö atira / Schno alzunspa nos la mira / dö nösch Stutsch affama PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

stuz (gad., fas., bra., fod.) ↦ stuz.

stuzen (fas.) ↦ stuz.

stuzn (Badia) ↦ stuz.

su (gad., mar., Badia, MdR) ↦ soul.

su Ⓔ SŪSUM (EWD 6, 286) 6 1710 sol (pasco) (Proclama1710-1991:167)
gad. sö mar. sö Badia sö grd. su fas. sù (avv.), su (prep.) caz. sù (avv.) bra. sù (avv.) fod. su col. su amp. su LD su MdR sö
avv.
in su, verso l’alto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ su Ⓓ auf ◇ a) L i fajova drët la beles / Y tlupova su la steles. L i faſhova drët la beles / I tlupova su la steles. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Odëis le monn aldedancö: / Al é na fetra moda! / Al pö che döt oi sö, / Al vá ince döt en broda! Odöis lö mon al dö dang cō / Ale na fettra moda, / Al pō chö dōt oi sō / Al vá intgiö dott ‘ng broda. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Co minest’mo tö, / Dessi bëgn jí sö? Co mìnest’mu tö, / Dessi [ 961 ] bëgn jì sö? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) A śì su par sta montes, poereto, / Un gran sfardor el s’à ciapà de peto. Ah zì su par sta montes, poeretto, / Un gran sfardor el s’ ha ciapà de petto. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Nos, che sun vis, ne sarun de crëda: / Sö lovunde düc impé, / Y tolunde le gote en man / A na viva a San Ciascian. Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda: / Sou levunde duttg’ impè, / E tollunde ‘l gott’ in mang / A na viva a Sang Ciassang. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
prep.
1 esprime il concetto basilare di posizione superiore, soprastante o il movimento verso tale posizione, ma indica anche padronanza, influenza esercitata o simile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ su Ⓓ auf ◇ a) Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben papacei Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Gejù vën ntlaudà sula Crëusc Giesu väng inclaudà sulla crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Por Mariana Camploj da Pastrogn / Chësc invern messâste gní sö por n gran rogn Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); d) Po vën Stina su per scela, / Po damandel: Cara bela / Ues’a l tò y ues l avëi? Po vën Stina super shela, / Po damandel: Kara bela / Vues tel to i vues l avëi? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); e) Gejù l’é se n jit su la mont de l’Oliveto. Gesú l’é sinschid sulla mont del Oliveto. HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); f) I jogn s’en và dunca dant fora e fova bele inte dlijia, canche berba N. gnê con sües dermenes infrades sö per dlijia. I ĵogn s’eǹ va dunca dant fòra e fova bel[e] inte dliŝia, quanche bärba N. gnê coǹ sü[e]s därmenes infrades seu per dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); g) n rie cristian pò ejerzité na ria influënza sö i atri ‘ǹ rie cristiaǹ pò eŝercité ‘na ria influënza seu i atri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); h) L pere che steva n dì sul viere, el l à vedù a vignì dalonc ‘L père che steva ‘n di sul vière, el l’ha vedù a vignì da loncc DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); i) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); j) Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie su n paré. Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); k) Sö dal ost da Corvara él sigü de le ciaté. Sö dal Ost da Corvara él sigü d’l’ ciatè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); l) el se fà portà ancora sul let de la mort fora da mont el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); n) Sul ciapel ’es à un deśio, / E s’à da dì el vero / ’Es vorae el struzo intiero. Sul ciapel e s’ ha un desio, / E s’ ha da dì el vero / Es vorae el struzzo intiero. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); o) Che te gran festes tignuns’ nos da Corvara / Sö dan calonia, y chiló dal ost Rottonara. Che te grang festes tignungs nos da Corvara / Sö dang calonia, e chilò dall’ ost Rottonara. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
2 indica la materia, il tema di un discorso, di una trattazione, di una discussione (grd., amp.) Ⓘ su Ⓓ über ◇ a) De dì poco; che mangare / me podesse sbramosà! / ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià. De di poco; che mangare / me podese sbramozà! / ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) cie mat che son stat, ch’é bruntlà sul rie tëmp txę mat kę soŋ štat, k’ ę bruntlá su l ríe ta̤mp RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
3 con valore temporale (gad., fod., amp., MdR) Ⓘ su, in Ⓓ in ◇ a) Sö la sëra de chël dé desgrazié, in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé con mangé chi poms ch’ël i â proibì, vëgnel Domenedie a ciafè Adamo Seu la sëra dé quël dé desgrazié, iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié coǹ mangé chi poms ch’ël i [h]â proibì, vëgnl Domenedie a ćiaffè Adamo DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) Söla sëra / fosc dagnora / feji i ladins / propi da vijins Söla sëra / fôsc dagnëra / fêji i Ladins / propi da vijins PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); c) Sul pi bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà de fora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) Sì, un fregol a la ota i l’à capida, ma sul principio i eva ben duc de la medesima pasta Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
4 esprime una situazione, una condizione, una circostanza (grd., fas., fod.) Ⓘ in, su Ⓓ auf ◇ a) ie ve prëie cun umiltà de ve prejenté a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort je ve preje cun umiltà de ve presente a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Canche l’à fat chesta resoluzion, el leva su en pe, l se met a dertura sul viac per jir a cèsa. Canche l’ha fat chesta resoluziong, el leva su ‘n pè, el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Com’ éla juda sul viaz per la Pustraria? Conteme valch novità. Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? Contéme valch novità. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà, che Die i à dat n tan rie tëmp sul viac. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’a štęrk la̤męntá, kę díe i a dat n taŋ ríe ta̤mp su l viátš. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
interiez.
grido di incoraggiamento (gad., amp., MdR) Ⓘ su Ⓓ auf ◇ a) Sö via! Vegnide, signur Jan Domëne. Seu via! Vegnìde, Signur Ĵean Domëne. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) De ra carica ‘l aviso, / co Ventura ‘l i à portà, / su, de cuor, al paradiśo Dera càrica l’aviso, / co Ventura ‘l i a portà, / su, de cuór, al paradizo DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); d) Su! godòssera de gusto / Duto cuanto el santo dì! / Su, cianton, che ‘l é de iusto: / Rudiferia e po no pì! Sù! godòssera de gusto / Duto quanto el santo dì! / Su, c’ianton, che l’è de justo: / Rudiferia e po no pì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

su (grd., fod., col., amp., LD) ↦ su.

sù (avv.) (fas., caz., bra.) ↦ su. [ 962 ]

su in son (amp.) ↦ suinsom.

su (prep.) (fas.) ↦ sù (avv.).

Śuane (amp.) ↦ Jan.

suar (bra.) ↦ sué.

subiot (bra., moe.) ↦ sciblot.

subioto (col.) ↦ sciblot.

subit Ⓔ it. subito (cfr. Elwert 1943:104) 6 1819 subit (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. subit Badia subit grd. subit fas. sobito, sobit caz. sobito bra. sobito moe. sùbit MdR subit
avv.
1 rapidamente, in fretta, con sollecitudine (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ veloce, presto, velocemente Ⓓ schnell, flink ◇ a) L’é sobit doventà san. Lö sobit doventà san. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); b) Cianbolfin l’à dit : "Ui a cèsa!", e l’é stat ló. Sobit aló. Canbolfin l a dit : "Ui a česa!", e l e stat lo. sobit alò. BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.)
2 immediatamente, prontamente, senza indugiare (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, MdR) Ⓘ subito Ⓓ sofort ◇ a) Iö á osservé, che tö t’en as subit amal / Sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Ma so père à dit a si famees: portà sobit la pruma viesta, e vestilo Ma so pére a dit a sie famées: portá subit la pruma viesta, e vestílo HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); d) Ma chest no l se a sperdù e l’é jit sobit a tor la fauc Mo chöst nol sö a sperdù ö lö schit sobit a tor la fautsch ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); e) no n’aea più ciarn, ma el sin à taà sobit n tòch ju da na chessa e l ge l’à dat. non aöa più tscharn, mô öl sin a taà subit un tok schu dönô chösô ö öl göl a dat. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (caz.); f) Pernanche l à abù fat chësta ressoluzion, s’à ël subit metù sun streda, y ie jit da si pere zeruch. Pernàŋchè l’hà abù fàtt chësta resoluzioŋ, s’ hà ël subit mettù suŋ strèda, y jè s̄it da si père zruch. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.).

subit (gad., Badia, grd., MdR) ↦ subit.

sùbit (moe.) ↦ subit.

Suc (gad.) ↦ Souc.

sucia (fod.) ↦ zucia.

sucrët (grd.) ↦ secret.

sudà (fas.) ↦ saudé.

sudà (col., amp.) ↦ sué.

sudesfazion (grd.) ↦ sodesfazion.

sudesfé (grd.) ↦ sodesfé.

sudezion (grd.) ↦ sudizion.

sudit Ⓔ it. suddito 6 1811 Sudito (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157)
gad. sudit Badia sudit MdR sudit
s.m.f. Ⓜ sudic, sudita, sudites
abitante di uno stato retto con regime monarchico (gad., MdR) Ⓘ suddito Ⓓ Untertan ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono, la defeja de sü sudić e de la patria? Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono, la defeŝa de sü sudditg e de la patria? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) anunziâ por le rest dl ann paiamënt dopl ai soldas y ai servi, i lasciâ do les gravaries ai sudic y vassai annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, i lasceā dō les gravaries ai sudditi e vassalli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); c) Ël, che le tigniss por n gran delit, condané l’ultimo sudit zënza l’aldí denant, ël pronunziëia la condana cuntra süa pia y fedela signura El, che ‘l tigniss’ pur ‘ng grang delitto, condannè l’ultimo suddito zenza l’aldì denant, el pronunzia la condanna cuntra sua pia e fedele signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

sudit (gad., Badia, MdR) ↦ sudit.

sudizion Ⓔ nordit. sudizion(e) 6 1844 suriz̄ion (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
grd. sudezion fas. sudizion amp. surizion
s.f. sg.
senso d’imbarazzo e di timidezza che si prova di fronte a persone importanti o notevoli per la loro posizione e il loro valore (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. Mj 1929; C 1986; DLS 2002) Ⓘ riguardo, soggezione Ⓓ Befangenheit, Achtung ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rende surizion / al pì gramo Cadorin. Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rènde suriz̄ion / al pi gramo Cadorín. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

sudizion (fas.) ↦ sudizion.

sudlot (grd.) ↦ soglot.

sué Ⓔ SŪDĀRE (EWD 6, 489) 6 1763 soiè ‘sudore madefacus’; sojè ‘sudo, sicco’; sojè ‘sudor’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. suié mar. söé, assöé Badia suié grd. sué fas. suèr bra. suar moe. suiar fod. sué, suié † col. sudà amp. sudà LD sué
v.intr. Ⓜ sua
emettere sudore attraverso l’epidermide (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sudare Ⓓ schwitzen ◇ a) Te muesses mo la damandé / A seniëur Cristl - cëla vé! / Chësc te farà pa mo sué! Te muesses mo la damandè / A seniëur Kristl - ciëla ve! / Këst te farà pa mo suè! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

sué (grd., fod., LD) ↦ sué.

sueme Ⓔ SOMNIUM 6 1878 semme (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. some mar. semo Badia som moe. sogn
s.m. Ⓜ suemi
l’attività psichica che si svolge durante il sonno (gad. A 1895; DLS 2002, moe. DA 1973) Ⓘ sogno Ⓓ Traum ◇ a) Ala finada s’ál remetü dal’impresciun, y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc Alla finada s’àle r’metù dall’ impressiung, e quasi descedè fora deng grang semme s’àle lascè jou avvilì dang su pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia); c) al ne n’é n some, ara é en verité tale el nen è ‘ng semme, ella è in veritè tale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

suen Ⓔ SOMNUS (EWD 6, 309) 6 1763 sonn ‘sopor’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. sonn mar. son, som Badia sonn grd. suenn fas. sèn caz. son bra. son fod. sonn col. son amp. son LD son
s.m. sg.
sospensione più o meno completa della coscienza e della volontà, indispensabile per il ripristino dell’efficienza fisica o psichica (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sonno Ⓓ Schlaf ◇ a) Ci sciosciüre / che chël mure / fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure / che chël mure / [ 963 ] fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) Le Re, che fina chësta é sté pëigher y frat, sciöche al s’ess descedé dal sonn, […], é deventé n rigorosiscim persecutur de vignun L’Re, chẹ fin a casta è stè påigr ẹ frat, söcco̮ al s’ ẹssa dẹssẹdè dal so̮n, […], è dẹvẹntè un rẹgo̮ro̮sissimo pẹrsẹcutór de végnun PescostaC, Decame- ronIXBAD1875:653 (Badia); c) L Re che ntlëuta fova stat tan pëigher y fret, sciche l se descedëssa dal suenn, à scumencià dala ngiuria fata a chësta seniëura L Rę ch’in cl’ ęuta fo̱a sta tan pęiger i fred, šchęl sę dešędåssa dål suęn, ha scumenćà dåll’ ingiuria fatta å chęsta segnęura RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) come ch’el se descedásse dal sonn, à scomencé da l’ingiuria fata a chësta signoura come ch’el se dešedasse dal so̮n, ha scomẹnćè dall’ ingiuria fatta a casta signo̮ura PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
s.f. sg. Ⓜ sons
1 sospensione più o meno completa della coscienza e della volontà, indispensabile per il ripristino dell’efficienza fisica o psichica (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sonno Ⓓ Schlaf ◇ a) Le re, co fina chë ora é sté tan da marmota y frat, sciöche al se descedass dala som, á motü man dal tort fat a cösta signura Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt, söcco al se dẹsẹdęssa dalla son, ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.)
2 stato di torpore fisico psichico, determinato dalla necessità e dal conseguente desiderio di dormire (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ sonnolenza Ⓓ Schläfrigkeit ◇ a) Chësc martöre / al s’un möres / dala sonn chiló. Chësc martöre / al s’ an möre / dala sonn chilò. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) Ah! chësta desconsolaziun m’á lové ia la sonn, ne me lasciâ stlü l’edl Ah! chesta desconsolaziung m’a levè ia la sonn nè mè lasceā stlù ‘l oud’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

suenn (grd.) ↦ suen.

suèr (fas.) ↦ sué.

śufa (amp.) ↦ jufa.

sufizient Ⓔ it. sufficiente ‹ SUFFICIĒNS (EWD 6, 489) 6 1763 sufficiaent ‘sufficiens’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. sufiziënt Badia sufiziënt fas. sufizient LD sufizient
agg. Ⓜ sufizienc, sufizienta, sufizientes
proporzionato a determinate necessità (gad. B 1763; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ sufficiente Ⓓ ausreichend, hinreichend ◇ a) Bëgn vëi ch’i podess afermé, ch’i sun stada sforzada a le dé por tëma dala mort, mo chësc ne n’é rajun sufiziënta por le rumpe Ben vei ch’i pudess’ affermè, ch’i sung stada sforzada al dè pur tema dalla mort, mo chesc’ nen è r’jung suffizienta pur ‘l rùmpe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

sufizient (fas., LD) ↦ sufizient.

sufiziënt (gad., Badia) ↦ sufizient.

suflé (grd.) ↦ soflé.

sufrì (grd.) ↦ sofrì.

śughè (Badia) ↦ soghé.

suià (amp.) ↦ suié.

śuià (amp.) ↦ joié.

suiar (moe.) ↦ sué.

suiar (moe.) ↦ suié.

suié (gad., Badia) ↦ sué.

suié Ⓔ *AD-SŪCĀRE (Gsell 1991a:162) 6 1763 sojè ‘sicco’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. assuié mar. assié Badia suié grd. suië fas. sièr caz. sièr bra. siar moe. suiar fod. suié amp. suià LD suié
v.tr. Ⓜ suia
levare via l’umidità, per lo più servendosi di un panno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ asciugare Ⓓ trocknen, abtrocknen ◇ a) Veronica suia a Gejù l mus. Veronica suja a Gesu ‘l mus. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Da man pietosa l mus a Gejù vën suià. Da mang pietosa ‘l mus a Gesu vèn sujà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) l’era na tousa o femena, che metea semper fora roba a sièr l era na tousa o femena, ke metea semper fora roba a sier BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); d) Do chëstes conscidraziuns s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta, por trá jö la pel dal corp dla biscia, la porcöra t’ega dal sanch y dala tera, l’á metüda ad assuié te sorëdl, spo s’ l’ára trata indos Dō chestes consideraziungs s’ àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta, pur tra jou la pell dal corp d’la bīscea, la percura t’ ega dal sanc e dalla terra, l’à m’tuda ad assuiè te sored’l, spo s’ l’àla tratta indōs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
suié ju (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ asciugare Ⓓ abtrocknen ◇ a) V’adore pra chësta sesta Stazion, redentor plën d’amor suià ju dala bona Veronica. V’adore pra chasta sesta Stazion, redentor plein d’amor sujà shu dalla bona Veronica RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Ëila po suiova ju la gotes cun si ciavëi Ëila pò sujòva s̄u la gottes con si tgiàvëi VianUA, Madalena1864:193 (grd.); c) Canch’al s’â assuié jö les leghermes cola pel de rehl, ch’al â indos, damanel: O cotan bun ch’al é le fi d’Idî Cang ch’el s’ ā suiè jou les legrimes colla pell de rech’l, ch’el ā indos, daman’l: O cutang bung ch’el è ‘l Fì d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

suié (Badia, fod., LD) ↦ suié.

suië (grd.) ↦ suié.

suié † (fod.) ↦ sué.

suinsom Ⓔ comp. di su + insom (EWD 6, 287) 6 1858 sun som (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11)
gad. söinsom mar. sönsom Badia söinsom grd. suinsom fas. sunsom caz. sunson bra. sun som moe. sun som fod. sunsom col. suinsom amp. su in son LD suinsom
avv.
nella parte più alta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in cima, in alto, sulla cima Ⓓ ganz oben, zuoberst, auf der Spitze ◇ a) che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù […] Coscì l’à fat e l’é scaji ruà enfin sunsom hö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù […] Così la fat ö lö scasi ruà enfing sun som ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); b) Söinsom la val s’alzel dui lëgns un da pom, l’ater da për salvari. Soung somm la val s’alz’l dui lengn’s ung da pom, l’at’r da pēr salvari. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

suinsom (grd., col., LD) ↦ suinsom.

suinsoura Ⓔ comp. di sun + soura 6 1858 sun sora (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
fas. sunsora bra. sunsora
avv.
in alto, sopra (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ su sopra Ⓓ [ 964 ] hoch über ◇ a) Sot Vael l’era n’outa un om che seaa. Candenó al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć e con un restel jir a spas. Sot Vaöl lerô nôutô un ôm chö söaa. Candönô al veit sun sora al sas unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todöscht ö con un röstel schir a spas. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.).

suious Ⓔ SŪDOR + desinenza aggettivale -ous (Gsell 1991a:162); cfr. anche afrl. suior (x metonimico di * suiâr ‘asciugare, tergere’) (GsellMM) 6 1865 suius (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. soius mar. söius Badia suius
s.m. sg.
liquido di contenuto salino secreto dalle ghiandole sudoripare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ sudore Ⓓ Schweiß ◇ a) Rudiferia Degan Canonich, / Soplá en gran soius de laur, / Siur Domëne malinconich / Mai, düc ési en gran onur. Rudiferia D’gang Calonic, / Soppla in grang suius d’laùr, / Siur Domeine malinconic / Mai, duttg’ esi in grang unùr. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) En söla sëra chersciô la deblëza, le fle jô pesoch, n soius frëit por düc i mëmbri dl corp. In soulla sera c’rsceō la deblezza, ‘l fle jē p’sōc, ‘ng suiūs freit pur duttg’ i membri d’l corp. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

suius (Badia) ↦ suious.

sulënt (grd.) ↦ solent.

suma (fas.) ↦ soma1.

sumar (bra.) ↦ somé.

sumé (grd.) ↦ somé.

sumè (Badia) ↦ somé.

śumelin (amp.) ↦ śomelin.

sumenton (grd.) ↦ sotmenton.

sumënza (grd.) ↦ semenza.

sumèr (fas.) ↦ somé.

sumié (Badia) ↦ somié2.

sun Ⓔ SŪSUM (EWD 6, 286) + IN 6 1811 sun (süa pert) (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. sön mar. sön Badia sön grd. sun fas. sun caz. sun bra. sun fod. sun amp. sun LD sun MdR sö n
prep.
1 esprime il concetto basilare di posizione superiore, soprastante o il movimento verso tale posizione, ma indica anche padronanza, influenza esercitata o simile (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ su, su a, su in Ⓓ auf, hinauf nach, hinauf in ◇ a) Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Chi d’anter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); e) Ma Gejù jiva sun Mont del Olif. Ma Gesú schiva sung mont dell Oliv. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); f) A l’odëi che ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sön mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); g) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); h) Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); i) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); j) Trëi ëura plu tert ie ël inò jit ora sun chëla plazes, y n à giatà d’autri, che stajova iló a fé nia. Trëi ëure plu tèrd jè ël ino s̄it ora suŋ chëlla plàzzes, y n’hà giatà d’àutri, chë stas̄òva ilò a fè nia. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); k) I scarpe s’ i vede na fre / I é tirade sun chel pe. I scarpe si vede ‘na fré / Ié tirade sun chel pé. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); l) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sentada A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
2 indica la materia, il tema di un discorso, di una trattazione, di una discussione (amp.) Ⓘ su Ⓓ über ◇ a) ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
3 in domande di prezzo (grd.) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) Tan ulëis’a sun sta rëfla? Taŋ ulëis pa suŋ sta rëfla? VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
4 in direzione di una superficie (grd., MdR) Ⓘ su Ⓓ auf ◇ a) Ćiarede sö n vosta ora, la mia ne và ëla Çhiaréde seu ‘ǹ vosta óra, la mia ne va ëlla DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

sun (grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ sun.

sun som (bra., moe.) ↦ suinsom.

sunamënt (grd.) ↦ sonament.

suné (grd.) ↦ soné.

suneda (grd.) ↦ soneda.

sunieria (grd.) ↦ signoria.

sunsom (fas., fod.) ↦ suinsom.

sunson (caz.) ↦ suinsom.

sunsora (fas., bra.) ↦ suinsoura.

suo (fod.) ↦ sie.

śuogo (amp.) ↦ jouf.

śuogo (amp.) ↦ juech.

śuoia (amp.) ↦ juoia.

supa (fas., bra.) ↦ jopa.

supeltura (grd.) ↦ sepoltura.

superb (gad., Badia) ↦ superbe.

superbamenter Ⓔ it. superbamente 6 1879 supęrba̤má̤ntę̆r (RifesserJB, Spies1879:108)
grd. superbamënter
avv.
con superbia, ostentando modi superbi, un contegno superbo (grd.) Ⓘ superbamente Ⓓ hochmütig ◇ a) Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta. txá̤la̤, ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei; ma̤ ká̤sta̤, kę sę dę̆rtsǫ́a̤ su taŋ supęrba̤má̤ntę̆r, íe dúta̤ úeta̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

superbamënter (grd.) ↦ superbamenter.

superbe Ⓔ it. superbo ‹ SUPERBUS (EWD 6, 494) 6 1828 superba f. (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. superb mar. superbo Badia superb grd. superbe fas. su[ 965 ] perbech fod. supierbe col. superbe amp. superbo LD superbe
agg. Ⓜ superbi, superba, superbes
1 che ha superbia e la dimostra (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ superbo, altero Ⓓ hochmütig, stolz ◇ a) Lasce pro, che t’es na rica / Drët superbia che se scica Làsse prò, che t’ es na ricca / Drêt superba che sê schica PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Un gran gato furbacion / ‘L é superbo, ma no ‘l vede / Che ‘l é inveze un gran coion. Un gran gatto furbaciόn / Le superbo, ma nol vede / Che le inveze un gran coiόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.)
2 bellissimo, magnifico, splendido, stupendo (fod.) Ⓘ superbo Ⓓ wundervoll ◇ a) A Lienz no n é palazi ne gran signori, che se sa, ma neanca gran povertà. Duta la situazion è superba. A Lienz non è palázzi nè gran signori, che se sa, ma neanca gran povertà. Dutta la situazion è ʃuperba. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

superbe (grd., col., LD) ↦ superbe.

superbech (fas.) ↦ superbe.

superbia Ⓔ it. superbia (EWD 6, 495) 6 1833 superbia (DeRüM, UnrechtBekennen1833-1995:289)
gad. superbia mar. superbia Badia superbia grd. superbia fas. superbia fod. supierbia amp. supèrbia LD superbia MdR superbia
s.f. sg.
ostentata presunzione di sé (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ superbia, alterigia Ⓓ Hochmut, Stolz ◇ a) Ne te dodè / A confessè / Sce t’as tort, / Che do mort / Ne te jô nia / La superbia. Ne te dodè / A confessè / Ŝe t’ has tort, / Che dò mort / Ne te ĝiò nia / La superbia. DeRüM, UnrechtBekennen1833-1995:289 (MdR); b) La superbia é la cöna de vigni gran viz / che á sciuré le verc pere y süa fia te n piz. La soperbia é la cüna de vigne gran viz / che á sciuré l’verc pere y süa fia te n piz. PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:235 (Badia); c) T. Ëis n pue de superbia, ha? / J. La roba muessen fé valëi, che, sce cieres no mënt, stleta la fej pa bën i autri. T. Ëis un pue de superbia, ha? / S̄. La ròba muessuŋ fè valëi, che, ŝe ciëres no mënt, sclötta la fèŝ pa bëŋ i àutri. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

superbia (gad., mar., Badia, grd., fas., LD, MdR) ↦ su-

perbia.

supèrbia (amp.) ↦ superbia.

superbo (mar., amp.) ↦ superbe.

superfluo Ⓔ it. superfluo 6 1873 superflues f. pl. (Anonim, Monumento1873:2)
amp. superfluo
agg. Ⓜ superflui, superflua, superflues
che è in più, che non è necessario né indispensabile (amp.) Ⓘ superfluo Ⓓ überflüssig ◇ a) Par ra spesa superflues / I aea proprio mania; / E se s’ea tropo modestes / I no vorea in saé mia. Par a spesa superflues / I avea proprio manía; / E se s’ea troppo modestes / I no vorréa insavé mía. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ☝ dessourora.

superfluo (amp.) ↦ superfluo.

superior (fas., fod., amp.) ↦ superiour.

superiore (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ superiour.

superiour Ⓔ it. superiore ‹ SUPERIOR (EWD 6, 494) 6 1833 superiori pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. superiore mar. superiore Badia superiore grd. superiore fas. superior fod. superior amp. superior MdR superiore
s.m.f. Ⓜ superiours, superioura, superioures
chi occupa, in un ordinamento gerarchico o relativamente a una considerazione di importanza, un posto più elevato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ superiore Ⓓ Vorgesetzter ◇ a) Chëst é sëmper na prô, ch’i superiori ćiara con atenziun sö la joventù, e prô de la travardè da le mal. Quëst é sëmpr ‘na prô, ch’i superiori çhiara coǹ attenziuǹ seu la ĵoventù, e prò de la travardè da le mal. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) premüra de se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês che posse trà a se l’atenziun di superiori premüra de se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités che posse trà a sè l’attenziuǹ di superiori DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

superstizion Ⓔ it. superstizione ‹  SUPERSTITIŌ (EWD 6, 495) 6 1856 superstitziong (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
gad. superstiziun Badia superstiziun grd. superstizion fas. superstizion bra. superstizion fod. superstizion amp. superstizion LD superstizion
s.f. Ⓜ superstizions
credenza, atteggiamento o pratica consistente nell’attribuire fenomeni spiegabili razionalmente e naturalmente a cause occulte o soprannaturali (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ superstizione Ⓓ Aberglaube ◇ a) Voi po, velgiuce, e voi velgiac, / No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Voi po, velgiucce, e voi velgiatg, / Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg s ch’i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

superstizion (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ super-

stizion.

superstiziun (gad., Badia) ↦ superstizion.

supierbe (fod.) ↦ superbe.

supierbia (fod.) ↦ superbia.

suplì (grd.) ↦ sepolì.

suplica Ⓔ it. supplica (EWD 6, 497) 6 1844 sùplica (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. suplica Badia suplica grd. suplica fas. suplica fod. suplica amp. suplica LD suplica
s.f. Ⓜ supliches
fervida e implorante invocazione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ supplica Ⓓ Bitte ◇ a) su, de cuor, al paradiśo / ‘l à sta suplica mandà: / "Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an / na dentera de diamante…" su, de cuór, al paradizo / l’a sta sùplica mandà: / "Òh! bon Dio, àngele sante, / cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante…" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Ascoltede mia suplica, mi caro signur, y retirede la sentënza, fata zënza trö’ massa püch ponsé. Ascoltede mia supplica, mi caro signur, e ritirede la sentenza, fatta zenza trou massa puc pungsè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

suplica (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ su-

plica.

suplicà (amp.) ↦ supliché.

suplicar (bra., moe.) ↦ supliché. [ 966 ]

supliché Ⓔ it. supplicare ‹ SUPPLICĀRE (EWD 6, 496) 6 1813 suplicheje 1 (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. supliché Badia supliché grd. supliché fas. suplichèr bra. suplicar moe. suplicar fod. supliché amp. suplicà LD supliché
v.tr. Ⓜ suplicheia
pregare umilmente, chiedere con fervore e umiltà (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ supplicare Ⓓ anflehen, inständig bitten ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera, per me fé dëni dla alegrëzes dl ciel. je ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara, per më fe dang’n del’ allegrèzes del ciël. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

supliché (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ supliché.

suplichèr (fas.) ↦ supliché.

supurté (grd.) ↦ soporté.

sura (gad., Badia) ↦ soura.

śurà (amp.) ↦ juré.

suradöt (gad.) ↦ souraldut.

suradüt (Badia) ↦ souraldut.

surafora (gad., Badia) ↦ sourafora.

surainom (gad., Badia) ↦ sourainom.

śuramento (amp.) ↦ jurament.

Suramunt (gad., Badia, MdR) ↦ Souramont.

surapassé (gad., LD) ↦ sourapassé.

surapassè (Badia) ↦ sourapassé.

surassalté (gad.) ↦ sourassauté.

surassaltè (Badia) ↦ sourassauté.

surëdl (grd.) ↦ soredl.

suricia (Badia, grd.) ↦ soricia.

surizion (amp.) ↦ sudizion.

surt (gad., mar., Badia) ↦ sourt.

suspir (grd.) ↦ sospir.

suspiré (grd.) ↦ sospiré.

sussuro (col., amp.) ↦ sciosciure.

sustà (col., amp.) ↦ susté.

sustar (bra., moe.) ↦ susté.

susté Ⓔ *SŪSTĀRE (Gsell 1996b:252) 6 1813 sustàn gerund. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. susté mar. süsté Badia susté grd. susté fas. sustèr bra. sustar moe. sustar fod. susté col. sustà amp. sustà LD susté
v.intr. Ⓜ susta
fare dei sospiri, per ansia, pena, desiderio (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sospirare Ⓓ seufzen ◇ a) mi seniëur adulerà, che tumëis sui doi iedesc a tiera, ie ve prëie sustan dla grazia de ne tumé mei tla mëndra ufeja de vo. mi sögnieur adulerà, che tumèis sui doi jàdesch a tiara, je ve preje sustàn d’la grazia de ne tumè mei in tela maindra offescha de vo. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.) ☟ sospiré.

susté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ susté.

süsté (mar.) ↦ susté.

sustenì (grd.) ↦ sostegnì.

sustèr (fas.) ↦ susté.

sut Ⓔ EXSŪCTUS (EWD 6, 501) 6 1878 sūta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40)
gad. süt mar. söt Badia süt grd. sut fas. sut fod. sut amp. suto LD sut
agg. Ⓜ suc, suta, sutes
privo di acqua o di umidità (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ asciutto Ⓓ trocken ◇ a) Ci ch’al é por mia bocia süta chësta fontana, chël é por mia anima, o Signur, osta dotrina y üsc consili Cicch’ el è pur mia boccia sūta chesta fontana, chel è pur mia anima, o Signur, osta dottrina e ousc’ consili DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); b) Y coiô söles crëpes y dai lëgns müstl süt, por i arjigné n pinic plü comodo al’amarada. E coiō soulles creppes e dai lengn’s must’l sūtt, pur i arjignè ‘ng pinic’ plou comodo all’ amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); c) Gonot jôl pro fontana a pié sö ega frësca, i la sporjô a Genofefa, y dijô: "Boiede, uma, ëis borjú, i slefs é süc!" Gonot jēle pro fontana a piè sou ega fresca, i la sporjō a Genofefa, e dijō: "Boiede, uma, ais burjŭ, i sleff è sūttg!" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

sut (grd., fas., fod., LD) ↦ sut.

süt (gad., Badia) ↦ sut.

suta Ⓔ mozione di sut (EWD 6, 502) 6 1879 súta̤ (RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108)
gad. süta mar. söta Badia süta grd. suta fas. suta fod. suta amp. suta LD suta
s.f. Ⓜ sutes
mancanza o scarsezza di pioggia, che si protrae per un periodo di tempo eccezionalmente lungo (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ siccità Ⓓ Trockenheit ◇ a) Ma la longia suta à fat gran dann sula campanies. ma̤ la̤ lóndya̤ súta̤ a fat gran dan su la̤ ka̤mpányęs. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

suta (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ suta.

süta (gad., Badia) ↦ suta.

sutar (bra.) ↦ sauté1.

suté (fas., bra.) ↦ sauté2.

sutèr (fas., caz.) ↦ sauté1.

sutí (Badia) ↦ sotil.

sutil (grd.) ↦ sotil.

suto (amp.) ↦ sut.

sutrata (grd.) ↦ sotrata.

sutré (grd.) ↦ sotré1.

sutré (grd.) ↦ sotré2.

suvënz (grd.) ↦ sovenz.

suvier (grd.) ↦ suviers.

suviers Ⓔ comp. di su + vers 6 1864 suviör (VianUA, JëntCunvënt1864:195)
grd. suvier
avv.
in su, in alto (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ insù Ⓓ hinauf ◇ a) Per l amor de Die, percie cëla pa chisc chimpli nsci suvier, y percie tën pa chisc stocfisc l cë nsci tl’aria? Per l’amor di Die, pertgë tgèla pa chiŝ gimpli ’ŋŝi suviör, y pertgë tëŋ pa chiŝ stochfiŝ ‘l tgè ’ŋŝi tl’ aria? VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.).

suvran (grd.) ↦ sovran.

suzede (Badia, fod., amp., LD, MdR) ↦ sozede.

suzeder (grd.) ↦ sozede.

svai Ⓔ deriv. di svaié 6 1813 svejes pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. svei
s.m. Ⓜ sveis [ 967 ]
voce emessa con forza, gridando (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ grido, urlo Ⓓ Schrei ◇ a) Sce te n’i des bel prëst la breies / Audireste tost biei sveies: / Chëstes auda mé a mi! / Tuë - l chitl dei a ti! S’ te ni des’ bœll prest la brèj[es] / Audirèste tost biei svèjes: / Chêstes auda me a mi! / Tuê - êl Kittl dei a ti! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.)
tré sveies (grd. F 2002) Ⓘ gridare Ⓓ schreien ◇ a) Fei pu tré de biei gran sveies, / Dai pu mé de bon gran pazi / A chi pestes de ragazi. Fei pu tre de biei gran svejes, / Dai pu me de bon gran pazi / A ki pestes de ragazi. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

svaié Ⓔ EX + VAGĪRE (REW 9124); cfr. frl. vaî ‘piangere’; cambio di coniugazione sotto l’influsso di baié ? 6 1813 svajë (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. svaié Badia svaié grd. svaië
v.intr. Ⓜ svaia
emettere suoni o parole con voce altissima o alterata (gad., grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ urlare, gridare Ⓓ schreien ◇ a) Mei ne n’al messù svaië / Mei ne l al messù scurië. / Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po leurovel bele tribl. Mei ne n’al messù svajë / Mei ne l al messù skurië. / She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Duc svaiova cun legrëza. / Pitl y grant, chimei udova: / Viva bera Cristl, viva! Duc svajova kun legrëza. / Pitl i grant ki mei udova: / Viva bera Kristl, viva! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? Salt’ sö iö denant! N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Vënies ora oder no! sveala dessenëusa. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. Vëgnes òra oder no! svèa la dössanousa. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.).

svaié (gad., Badia) ↦ svaié.

svaië (grd.) ↦ svaié.

svánzega (fod.) ↦ sbanzega.

svànzega (fas.) ↦ sbanzega.

svarcé (Badia) ↦ svercié.

svarcié (gad.) ↦ svercié.

svardar (bra.) ↦ svardé.

svardé Ⓔ deriv. di vardé (EWD 7, 267) 6 1813 sverde 3 cong. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
grd. svardé bra. svardar
v.tr. Ⓜ sverda
salvare, tenere lontano, da pericoli fisici o danni morali, mediante difese, accorgimenti e interventi opportuni (grd. F 2002) Ⓘ preservare Ⓓ bewahren ◇ a) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.)
se svardé (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, bra. R 1914/99) Ⓘ cautelarsi, guardarsi da Ⓓ sich hüten, sich versehen ◇ a) La curezions de ti defec tue su for cun gra y gën, / Ma sverdete, che n’autra ne te feje plu de bujën. La currezioŋs de ti defetg tuà su fort con grà y gëŋ, / Ma svèrdetë, chë ‘n aùtra no të fès̄e plù de bus̄ëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
stravardé.

svardé (grd.) ↦ svardé.

svargognà (amp.) ↦ svergogné.

svaté Ⓔ da collegare con nordit. sguatarar (Gsell 1991a:163) 6 1878 svuata 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50)
gad. svaté Badia svatè fas. svatèr
v.intr. Ⓜ svata
1 agitare le ali rapidamente e rumorosamente (gad.) Ⓘ svolazzare Ⓓ flattern ◇ a) Ince les spines incëria sorvësc a impedí, ch’i ri corfs ne pois ite a scarzé i pici, insciö ái pora dales spines, intan che le vedl vicel svata saurí inanter ite, zënza urté. Incie les spines incearia serv a impedì, ch’i rì corf nè posse ite a scarzè i piccei, ingsceou ai pora dalles spines, in tang ch’l ved’l vicell svuata sauri inant’r ite, zenza urtè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (gad.)
2 essere mosso, agitato dal vento (gad.) Ⓘ sventolare, svolazzare Ⓓ flattern ◇ a) Canch’al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier, y le smaz de plömes, che svatâ söl elm Cang ch’el odō ‘l conte vistì in pumpa da cavalier, e ‘l smazz d’plumes, ch’svatā soul elmo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (gad.).

svaté (gad.) ↦ svaté.

svatè (Badia) ↦ svaté.

svatèr (fas.) ↦ svaté.

svei (grd.) ↦ svai.

sveiar (bra.) ↦ svelié.

svelié Ⓔ it. svegliare 6 1845 sveglià p.p. m.sg. (BrunelG, MusciatSalin1845:10)
bra. sveiar
v.tr. Ⓜ svelieia
destare dal sonno, fare interompere il sonno (bra. R 1914/99) Ⓘ svegliare, destare Ⓓ wecken ☝ descedé
p.p. come agg. Ⓜ sveliés, svelieda, sveliedes
destato dal sonno (bra.) Ⓘ sveglio Ⓓ wach ◇ a) Nesciugn no l’era più svelià / Chest ogneun me l cherdarà Nešung no l era plu sveglià / Kest ognun me l kerderà BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.) ☝ descedé.

svelt (fas., bra.) ↦ asvelt.

svelto (Badia) ↦ asvelt.

sverc (moe.) ↦ verc.

svercé (mar., fod.) ↦ svercié.

svercèr (fas., caz.) ↦ svercié.

sverciar (bra., moe.) ↦ svercié.

svercié Ⓔ deriv. di verc (EWD 7, 298) 6 1878 sverceiè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. svarcié mar. svercé Badia svarcé grd. svercië fas. svercèr caz. svercèr bra. sverciar moe. sverciar fod. svercé LD svercié
v.tr. Ⓜ svercia
1 rendere cieco, privare del senso o dell’uso della vista (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accecare Ⓓ blind machen
2 fig. sconvolgere facendo perdere il senno o la ragione, ottenebrare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ accecare fig.Ⓓ blenden fig. ◇ a) porcí che la lëtra de chësc ê tan plëna de baujies fines y furbes, le postier por chësc afar n gabolun tan marizius, y confermâ döt cun na sinzirité tan da ingiané, ch’al á basté a svarcié deplëgn le conte purcicche la lettra d’chesc’ ē tang plena d’baujīs fines e furbes, ‘l postier pur chesc’ affare ‘ng cabulung tang mariziùs, e confermā dutt cuna sinzeritè tang da ingiannè, ch’el à bastè a sverceiè d’plengn’ l’conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); b) Guai a me! Na pescima pasciun m’á svarcié: osta sposa é inozënta al per de n angel en cil Guai a mè! na pessima passiung m’à svarceiè: osta sposa è innozente al per deng angel in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia). [ 968 ]

svercié (LD) ↦ svercié.

svercië (grd.) ↦ svercié.

svergognada (moe.) ↦ svergogneda.

svergognar (bra.) ↦ svergogné.

svergognateza Ⓔ it. svergognatezza 6 1878 svergognatezza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. svergognatëza Badia svergognatëza
s.f. sg.
atteggiamento o comportamento privo di senso del pudore, di rispetto o di convenienza (gad.) Ⓘ svergognatezza Ⓓ Unverschämtheit ◇ a) mo tan a tan chersciôl l’ardimënt y süa svergognatëza cina a i fá domandes les plü infames mo tang a tang c’rsceōle l’ardiment e sua svergognatezza cina a i fa dimandes les plou infames DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

svergognatëza (gad., Badia) ↦ svergognateza.

svergogné Ⓔ it. svergognare 6 1813 svergognia p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. svergogné Badia svergogné grd. svergunië fas. svergognèr bra. svergognar fod. svergogné amp. svargognà LD svergogné
v.tr. Ⓜ svergogneia
far vergognare qualcuno rimproverandolo in presenza di altre persone (gad. A 1895; P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ svergognare Ⓓ beschämen
p.p. come agg. Ⓜ svergognés, svergogneda, svergognedes
di persona che sente, prova, mostra vergogna (grd.) Ⓘ vergognoso Ⓓ beschämt ◇ a) Y tlo dant a vosc piesc svergunià ve prëie plu che posse, dla bela grazia che mi cuer vënie demé da vosc amor mpià, che sëis la belëza dl Paravis. j clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose, della bella grazia che mi cuer vagne dö mè da vost amor impià, che seis la bèllèza del Paravis. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.).

svergogné (gad., Badia, fod., LD) ↦ svergogné.

svergogneda Ⓔ deriv. di svergogné 6 1875 svergognada (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
moe. svergognada
s.f. Ⓜ svergognedes
offesa o ingiuria grave all’onore, alla dignità, al prestigio di una persona, con atti o con parole (moe.) Ⓘ oltraggio Ⓓ Schmähung ◇ a) chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

svergognèr (fas.) ↦ svergogné.

svergunië (grd.) ↦ svergogné.

svetar (bra.) ↦ joté.

svetèr (fas.) ↦ joté.

Svizera (gad., fod., amp., MdR) ↦ Svizra.

Svizra 6 1833 Svizzera (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. Svizera grd. Svizra fas. Svizra fod. Svizera amp. Svizera LD Svizra MdR Svizera
topon.
stato federale dell’europa centrale (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Svizzera Ⓓ Schweiz ◇ a) Chëst ćiajó é delicat. Ći ćiajó él? / Ël é de la Svizera. Quest çhiaŝó é delicat. Çhi çhiaŝó él? / Ël é de la Svizzera. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

Svizra (grd., fas., LD) ↦ Svizra.

svöidar (moe.) ↦ joté.

svoità (col., amp.) ↦ joté.

svueté (LD) ↦ juté.

svuoté (fod.) ↦ sguoté.