Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/942

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sodesfar
907


niturs, sideste n vero fi verso d’ëi, y smorjelëi la crusc Ite raccomane mi bongn’ genitori, siiste ‘ng vero fi verso d’ei, e smorjelëi la crusc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); c) Y Os, pröm Pere dles vëdues y di orfani, smorjelede le cör a chisc omi, ch’á pö ince fomena y creatöres E Os, prum Pere d’les vedoes e di orfani, smorjellede ‘l cour a chisc’ ŏmi, ch’à pou incie fomena e creatures DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); d) le cialt natural dla cerva ne bastâ plü a smorjelé chël ferdun ‘l cialt naturale d’la cerfa nè bastā plou a smorjelè chel f’rdung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

smonejelé (fod., LD) ↦ smonejelé.

smonejelèr (fas.) ↦ smonejelé.

smonejèr (fas.) ↦ smonejelèr.

smorjelé (gad., mar., Badia) ↦ smonejelé.

smort Ⓔ deriv. di mort (EWD 4, 467) 6 1878 smorta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. smort mar. smort Badia smort grd. smort fas. smort fod. smort
agg. Ⓜ smorc, smorta, smortes
privo in volto del colorito naturale (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ pallido Ⓓ blass ◇ a) O Dî en ci stat miserabl; ci cira smorta! O Dio’ in ci stato miſerabile; ci ceìra smorta! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia); b) la berba lungia, ch’arjunjô cina al piet, fajô ciamó plü da sprigoré chël müs smort la berba lungia, ch’arjunjō cina al piete, fajō ciamò plou da sprigorè chel mūs smort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

smort (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ smort.

smouzo (amp.) ↦ smauz.

smozar (bra.) ↦ smozé.

smozé Ⓔ deriv. di moz (EWD 4, 482) 6 1856 smozza 6 (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. smozé mar. smozé Badia smozé bra. smozar, mozar
v.tr. Ⓜ smoza
tagliare o recidere di netto, uguagliare (bra. R 1914/99) Ⓘ mozzare Ⓓ verstümmeln, abschneiden ◇ a) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / L ciaf i ge smoza Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

smozé (gad., mar., Badia) ↦ smozé.

snaridlous Ⓔ deriv. da alad. * snariglâr ‹  *EX-NARICULĀRE (Gsell 1991a, 141) 6 1856 xnarilious (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
fas. snarilious bra. snariglious moe. snarilgios fod. snariglous LD snaridlous
agg. Ⓜ snaridlousc, snaridlousa, snaridlouses
che è sporco di moccio (fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ moccioso Ⓓ rotzig ◇ a) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon de podaroi / Perché i volon dalonc da noi i snariliousc. Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi / Perche i volong da lonc da noi i snarigious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

snaridlous (LD) ↦ snaridlous.

snariglious (bra.) ↦ snaridlous.

snariglous (fod.) ↦ snaridlous.

snarilgios (moe.) ↦ snaridlous.

snarilious (fas.) ↦ snaridlous.

snech (grd.) ↦ sgnech.

snel Ⓔ dtir. schnell (EWD 6, 281) 6 1833 snel (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245)
gad. snel mar. snel Badia snel grd. snel fod. snel LD snel MdR snel
avv.
in modo veloce (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ velocemente Ⓓ schnell ◇ a) Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polver y na flascia / D’ega de vita y de bun vin / Marsc bel snel it’ al confin. Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin / Marsh bell snell ît’ al confin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Genofefa messâ rí, s’ le tol y le mëna te n bel sit inanter i crëps te sorëdl bun cialt, olache döt madurî snel. Genofefa messā rì, s’ ‘l tōl e ‘l mena teng bell sito inant’r i crepp te sored’l bung cialt, ullacche dutt madurì snell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); d) Inier ëis’a snel ndevinà, che ie é mpià la lum te nosta stua iníer áis-a̤ žnel ndęviná, k’ íe ę mpiá la̤ luŋ tę nǫ́šta̤ štúa̤ RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.) ☝ debota.

snel (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ snel.

sneler Ⓔ dt. Schneller 6 1879 žnélę̆r (RifesserJB, Plueia1879:107)
grd. sneler amp. sneler
s.m. Ⓜ sneleri
levetta che nelle armi da fuoco portatili trasmette la pressione del dito allo scatto provocando lo sparo (grd. L 1933; F 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ grilletto Ⓓ Abzug ◇ a) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

sneler (grd., amp.) ↦ sneler.

so (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., moe., col., amp.) ↦ sie.

so (gad., mar., Badia) ↦ sor.

(MdR) ↦ sie.

(gad., mar., Badia, MdR) ↦ su.

śo (amp.) ↦ ju1.

so † (fod.) ↦ suo.

sö n (MdR) ↦ sun.

śoà (col., amp.) ↦ joé.

Śoane (fod.) ↦ Jan.

sobit (fas.) ↦ sobito.

sobito (fas., caz., bra.) ↦ subit.

sobro Ⓔ it. sobrio 6 1862 sobre m. pl. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)
amp. sobro
s.m.f. Ⓜ sobri, sobra, sobres
persona moderata nel soddisfacimento degli appetiti e delle esigenze naturali (amp.) Ⓘ sobrio Ⓓ Nüchterner ◇ a) śoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi zoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

sobro (amp.) ↦ sobro.

socastrar (moe.) ↦ secuestré.

socastrèr (fas.) ↦ secuestré.

socrët (gad., fod.) ↦ secret.

sode (col.) ↦ sciode.

sodesfá (gad., mar., Badia) ↦ sodesfé.

sodesfar (bra.) ↦ sodesfé.