Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/943

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sodesfazion
908


sodesfazion Ⓔ it. soddisfazione (EWD 6, 288) 6 1813 sodisfazion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. sodesfaziun mar. sodesfaziun Badia sodesfaziun grd. sudesfazion fas. sodesfazion bra. sodesfazion moe. sodesfazion fod. sodisfazion amp. sodisfazion LD sodesfazion
s.f. Ⓜ sodesfazions
riparazione, contropartita di danni arrecati o di colpe commesse (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ soddisfazione Ⓓ Genugtuung ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita, per sudesfazion de mi picëi je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita, per sodisfazion de mi pichiej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö m’aspete de l’ofeja che m’é stat fat, ma per sodesfazion de sta ofeja te pree Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat, ma per soddisfazion de sta offesa te pree SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió m’aspete vendeta de la enjuria, che la é stata fata a me, ma en sodesfazion de chela te pree Mio Signo̬r, io̬ vęgnę nęlla to̱a prešenza no̬ perché iò̬ m’aspette vęndętta dell’ injuria, chę è stada fatta a me, ma in so̬ddisfazio̬n dę chölla te pręję RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta dal tort, co m’é sté fat (a me), mo por sodesfaziun de chël te prëii Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta del tǫrt, che m’è stè fat (a me), ma pǫr soddesfaziun de chel te pręji PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) Mi Signur, iö ne vëgni ala tüa presënza por vendëta ch’i oress chirí dla ingiüria che m’é stada fata, mo por sodesfaziun da chëra, te prëii Mi Signur, jö nẹ vagnẹ alla tüa prẹsåinza pẹr vẹndatta ch’i’ o̮rẹssẹ chirì d’la ingiüria che m’é stada fatta, ma por so̮ddẹsfaziun dẹ calla, te pråji PescostaC, Decame- ronIXBAD1875:652 (Badia); f) Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me aspete vendëta de l’ingiuria che é stada fata a me, ma per sodisfazion de chëla te preie Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me, ma per soddisfazion de calla te preje PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

sodesfazion (fas., bra., moe., LD) ↦ sodesfazion.

sodesfaziun (gad., mar., Badia) ↦ sodesfazion.

sodesfé Ⓔ it. soddisfare ‹ SATISFACERE (EWD 6, 288) 6 1807 sodeschfè (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. sodesfá mar. sodesfá Badia sodesfá grd. sudesfé fas. sodesfèr bra. sodesfar fod. sodisfé col. sodisfà amp. sodisfà LD sodesfé
v.tr. Ⓜ sodesfej
1 rendere pienamente contento qualcuno appagandone le aspettative o i bisogni (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soddisfare Ⓓ befriedigen ◇ a) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas, / el sodisfa i porome / con boldoi e zigarasc. Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas, / el sodisfa i poeròme / con boldói e z̄igaràsc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) y por sodesfá ai dejiders dla jënt, án davert sö la letaia, ch’é portada da dui müsc e pur soddesfà ai desideri d’la jent, àng davērt sou la lettaia, ch’è portada da dui mūsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
2 fare quanto è dovuto o richiesto, adiempiere (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ soddisfare Ⓓ erfüllen ◇ e) Chësc é por te n dover da sodesfá, porcí ch’al é mort por te, por fedelté a tüa ciasa. Chesc’ è pur tè ‘ng dover da soddesfà, purcicch’ el è mort pur tē, pur fedeltè a tua ciaſa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
v.intr. Ⓜ sodesfej
dare soddisfazione a qualcuno, appagandone aspettative, esigenze, gusti (gad., grd., amp.) Ⓘ soddisfare Ⓓ zufriedenstellen ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); c) Le confessur cherdea, che l’amaré ess bona entenziun de sodesfá ai crediturs Le confessúr cherdea, che l’amarè ess bona intenziuŋ de sodeŝfà ai creditúrs PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); d) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ sodesfat, sodesfac, sodesfata, sodesfates
appagato, saziato, placato (gad.) Ⓘ soddisfatto Ⓓ befriedigt ◇ a) Cossa stramba! (continuëiel tra se) tan bela, ch’al me parô denant la vendëta! Y la noela sëgn, ch’ara é sodesfata, m’é n te tormënt Cosa stramba! (continueil tra sè) tang bella, ch’el mě parò denant la vendetta! e la novella ſengn’, ch’ella è soddesfatta, m’è ‘ng te torment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

sodesfé (LD) ↦ sodesfé.

sodesfèr (fas.) ↦ sodesfé.

sodëza (gad.) ↦ sciodeza.

sodisfà (col., amp.) ↦ sodesfé.

sodisfazion (fod., amp.) ↦ sodesfazion.

sodisfé (fod.) ↦ sodesfé.

sodlot (gad., Badia) ↦ soglot.

sodo (col.) ↦ sciodo.

sodo (amp.) ↦ soldo.

söé (mar.) ↦ sué.

śoen (amp.) ↦ joen.

Śoenal (amp.) ↦ Joenal.

śoentù (amp.) ↦ joentù.

sofeà (amp.) ↦ sofoié.

sofear (moe.) ↦ sofoié.

sofer (col.) ↦ sciofer.

sofià (col., amp.) ↦ soflé.

sofiar (bra., moe.) ↦ soflé.

sofie (fas.) ↦ sofl.

sofié (gad., mar., Badia) ↦ sofoié.

sofièr (fas., caz.) ↦ soflé.

sofl Ⓔ deriv. di soflé (EWD 6, 291) 6 1878 soff’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54)
gad. sofl mar. sofl Badia sofl grd. sofl fas. sofie fod. sofle LD sofl
s.m. Ⓜ sofli
1 espirazione di fiato dalla bocca socchiusa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soffio Ⓓ Hauch, Atemzug ◇ a) destaca dal col le corn da ciacia d’arjënt, sbunfa ite n sofl, ch’i crëps ingherdenî da vigni pert lunc y lerch destacca dal cōl ‘l cŏr da ciaccea d’arjent, sbumfa ite ‘ng soffl, ch’i crepp ingherdenì da vigne pērt lunc’ e lerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)