Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/932

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


siena
897


C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ loro Ⓓ ihr ◇ a) inće i soldas à so proprio pastor d’animes inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’en tó, tröp inant e é deventà de gragn signurs ch’à fat n gran bel onor a süa patria é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant é [é] deventà de gragn Signurs ch’ha fat ‘ǹ gran bel onòr a süa patria DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) T’as doi oce tanto biei… / i é lucente come el fó… / no se ciata i so fardiei / ca in Anpezo, ne aneó. T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… / no se ciata i so fardiei / ca in Ampezo, ne a neò. DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) Pazienza ancora. Lori fà l suo ufizio. Pazienza ancora. Lori fa’ l suo uffizio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Canche chi da noza rovâ iló, êl bele i servi y sudic düc de vigni ses pici y gragn cun so plü bel guant injigná a i receve cun onur. Cang che chi da nozza revā illò, elle belle i servi e sudditi duttg’ de vigne sesso piccei e grangn’ cung so plou bell guant ingjignà ai receve cung unur. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); f) Insciö i dá bugn geniturs utiles istruziuns a sü fis do süa eté y capazité. Ingsceou i dà bongn’ genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
pron. Ⓜ siei, sia, sies
quello che a lui, a lei appartiene, o è proprio o che è relativo a lui, a lei (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ suo Ⓓ sein ◇ a) Abënche l fova fi de Die / Y no de Sant Ujep l sie. Abënke l foa fi de Die / I no de Sant’ Uſhep l sie. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) I ó pa le fá pluré la süa, / l’ó pa spo mené te stüa. I ô pa l’fà pluré la süa, / l’ô pa spo menè te stüa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia)
i siei i parenti e congiunti, specie i più prossimi (gad., grd., fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp., LD, MdR) Ⓘ parenti, congiunti Ⓓ die Angehörigen, die Verwandten ◇ a) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri, amanti de le lavur Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri, amanti de le lavur DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) L plu joven de chisc, stuf de sté a cesa coi suoi, l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté, che ie toca el plu ŝoven de chisc, stuff de stè a cieŝa coi suoi, l’à priè ‘l père, che gliè dess la pèrt della sua facoltè, che gli tocca DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); c) Par śì a ciatà i suoi / ‘L aea senpre el permesso; / De no restà un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezo. Par zí a ciatá i suoi / L’avea sempre el permesso; / De no restá un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezzo. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) Ince Genofefa l’á ciamó fat cherdé, por i fá dí ai sü döt cant, ci che le respet y l’amur filial i podô dé ite. Incie Genofefa l’à ciamò fatt ch’rdè, pur i fa di ai su dutt cant, cicche ‘l r’spett e l’amur filiale i podō dè ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia) ◆ l sie (fod., amp.) Ⓘ i propri averi Ⓓ Vermögen, das eigene Hab und Gut ◇ a) Ma spo che chëst vost fi, che s’à slové via dut cánt l so con le putane; cánche l é vignù, i ei ben a dël mazé n vedel ngrassé. Ma spo che cast vost fí, che s’ há slové via dut cant ‘l só colle putane; canche l’e vignu, jéi beng ad al mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); b) Ma co i và fora di suoi, / d’aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an. Ma co i va fòra di suoi, / d’agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

sie (grd., fas., LD) ↦ sie.

sie (fas., bra.) ↦ sies.

sié Ⓔ SECĀRE (EWD, 241) 6 1836 sear (BrunelG, Fenì18362013:354)
gad. sié mar. sié Badia sié grd. sië fas. seèr caz. seèr bra. sear, siar moe. siar fod. sié amp. sià LD sié
v.tr. Ⓜ sia
tagliare con la falce (gad. A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ falciare Ⓓ mähen ◇ a) Con n pra mez da sear e mez seà / E i marudìe duc amò da cerir encà. Kong un prà mez da sear e mez seà / E i marudie duč amò da čerir nka. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) L’era giusta l meis de aost, che la jent jìa sa mont a seèr L era ğiusta l meis de Aost, ke la ʒ̉ent ʒ̉ia sa mont a seer BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.)
p.p. come agg. Ⓜ siés, sieda, siedes
tagliato con la falce (amp.) Ⓘ falciato Ⓓ gemäht ◇ a) ‘L é seà el outigoi, ‘L é ra vena, el mescedà Le seà el autigoi, Le ra vena, el mescedà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

sié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ sié.

sié (fod.) ↦ sief.

sié (amp.) ↦ sies.

sië (grd.) ↦ sié.

siech (fod.) ↦ sies.

siede (amp.) ↦ seit.

sief Ⓔ SAEPĒS (EWD 6, 235) 6 1763 na sì ‘saepes’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. si mar. sí Badia si grd. sief fas. sief bra. sief fod. sié LD sief
s.f. Ⓜ sieves
recinzione costituita da una serie di elementi in legno disposti parallelamente e sorretti da pali verticali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ staccionata Ⓓ Zaun ◇ a) canche son a mesa strada anter Poza e Pera sente dir l Paternoster, ió me sperde e min vae tedò na sief chan chö son a meza strada anter Pozza e Perô sentö dir al Paternoster io mö sperdö ö min vaö tedô una síöf. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.).

sief (grd., fas., bra., LD) ↦ sief.

siei (col.) ↦ sies.

siela (grd.) ↦ siala.

sièla (fas.) ↦ siala.

siena Ⓔ ? (Lardschneider 1933:353) 6 1865 siëna (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. siena
s.f. Ⓜ sienes
insieme dei rami che si dipartono da una sola radice in una pianta priva di fusto principale (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ cespuglio Ⓓ Strauch, Busch ◇ a) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù, / Ntan ch’ala bassa chieta y cun bona pesc sta la siena ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù, / ’Ntaŋch’ alla bassa chiötta y con bòna pes̄ stà la siëna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) L se muessa avëi scundù tlo ntëur dala burasca. Eco che l