Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/974

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sprizé
939


DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
v.intr. Ⓜ sporj, sporjon, sport
aggettare, protendersi verso l’esterno (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sporgere Ⓓ vorstehen ◇ a) d’invern, canch’ara ne podô fora, le fajôra val’ ora dan la picera crusc, ch’ê ërta sö tla grota te na pera, che sporjô infora dingver, cang ch’ella nè pudò fora, ‘l fajōla val ora dang la piccera crusc’, ch’ē verta sou t’ la grotta tena pěra, ch’sporjō ing fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
sporje sourafora (gad.) Ⓘ sporgere Ⓓ herausragen ◇ a) abiné lëgna da fá n bun füch te n piz süt sot a n crëp, che sporj surafora, por preparé iló n past abinè legna da fa ‘ng bung fuc teng pizz sūtt soutt ang crepp, ch’sporc’ sura fora, pur preparè illò ‘ng past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

sporje (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ sporje.

sporjer (grd., fas.) ↦ sporje.

sporśe (amp.) ↦ sporje.

spos Ⓔ it. sposo 6 1833 spoŝo (DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238)
gad. sposo Badia sposa (f.) fas. spos bra. spos fod. sposo amp. sposo MdR spojo
s.m.f. Ⓜ sposc, sposa, sposes
l’uomo e la donna considerati in rapporto alla cerimonia delle nozze (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ sposo Ⓓ Bräutigam ◇ a) Can saràl la noza de vosta Signura so? / En chinesc dé. / Che dess pa ester so spojo? Quaǹ saral la nozza de vosta Signura só? / Iǹ quineŝ dé. / Ché dess pa estr sò spoŝo? DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); b) sta tousa, che era na fia de n re, à dit, che se l resiste amò doi dis ela sarà librada e so sposa stô touschô, chö erô nô fiô den re, a dit, chö söl resistö amò doi dis ölla sara librada ö sô sposô ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); c) Döt franco impormët le grof, cun la sposa injenedlé, a recever la benedisciun dai geniturs. Dutt franco impormett ‘l grof, colla sposa injenedlè, a recev’r la benedisiung dai Genitori. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia) ☝ nevic
sposc 1 l’uomo e la donna nel giorno in cui si sposano (gad., amp.) Ⓘ sposi Ⓓ Brautpaar ◇ a) Care spose finalmente, / Un eviva ve farei Care spose finalmente, / Un’ eviva ve farei DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); b) por chësc menâi devotes oraziuns al Cil por la felizité di sposi pur chesc’ m’nai devotes oraziungs al Ceìl pur la felicitè di sposi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia) ☝ nevic 2 le due persone unite in matrimonio (gad.) Ⓘ coniugi Ⓓ Eheleute, Ehepaar ◇ a) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’ i sposi abitâ L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullac ch’i sposi abitā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia) ☝ nevic.

spos (fas., bra.) ↦ spos.

sposà (amp.) ↦ sposé.

sposa (f.) (Badia) ↦ spos.

sposar (bra.) ↦ sposé.

sposé Ⓔ it. sposare 6 1858 sposà p.p. m.sg. (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:12)
gad. sposé Badia sposé fas. sposèr bra. sposar fod. sposé amp. sposà
v.tr. Ⓜ sposa
1 prendere per moglie, per marito (fas., fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ sposare Ⓓ heiraten ◇ a) Una de cheste touse l’à sposà e le autre al le à lasciade jir Unô dö chöstö touschö la sposà ö lö autrö al lö a lassadö schir ZacchiaGB, Filamuscia1858*:12 (bra.); b) E ce tirà sora ch’ ’es farà / Parcé che i tos vade là. / E canche i ’es à sposades / I à un puin de bacalà. E ce tirà sora ches farà / Parcé che i tos vade là. / E canche i sa sposades / I’ ha un puin de baccalà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ maridé
2 unire in matrimonio celebrando il rito in virtù di poteri conferiti (gad.) Ⓘ sposare Ⓓ trauen ◇ a) an n’aspetâ plü degügn ater, co le vësco, che vign’ann gnô invié a zelebré la recordanza dla mort de Genofefa, pro chël medem alté, olach’ al l’â sposada cun Sigfrid ang n’asp’ttāva plou d’gungn’ at’r, che ‘l vesco, che vign’an gnē inviè a zelebrè la r’cordanza d’la mort d’Genofefa, pro chel m’demmo altè, ullacch’ el l’ā sposada cung Sigfrid DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia) ☝ dé adum.

sposé (gad., Badia, fod.) ↦ sposé.

sposèr (fas.) ↦ sposé.

sposo (gad., fod., amp.) ↦ spos.

sprigolà (col.) ↦ sprigolé.

sprigolé Ⓔ deriv. di prigol (EWD 5, 385) 6 1864 sprigulèda p.p. f.sg. (VianUA, JanAmalà1864:199)
gad. sprigoré mar. sprigoré Badia spriguré grd. sprigulé fas. sprigolèr fod. sprigolé col. sprigolà LD sprigolé
v.tr. Ⓜ sprigoleia
incutere spavento, impaurire qualcuno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ intimorire, spaventare Ⓓ einschüchtern, erschrecken ◇ a) stari en tlotes pingolâ i ciavëis fosc jö por le frunt, y la berba lungia, ch’arjunjô cina al piet, fajô ciamó plü da sprigoré chël müs smort sterri in tlottes pingolā i ciaveis fosc’ jou pur ‘l frunt, e la berba lungia, ch’arjunjō cina al piete, fajō ciamò plou da sprigorè chel mūs smort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sprigolés, sprigoleda, sprigoledes
in preda alla paura, allo spavento (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ impaurito Ⓓ verängstigt ◇ a) Per l amor de Die! dij la fëna duta spriguleda, co es mei fat? Per l’amor di Die! diŝ la fënna dutta sprigulèda, co hès mèi fatt? VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.)
se sprigolé (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ spaventarsi Ⓓ erschrecken ◇ a) Canche le sorvidú i â dé n taí sferié liciorënt sciöche n spidl, y lominus sciöche arjënt, y al s’odô le müs laite, s’ál sprigoré, y tremorâ Canch’ ‘l servidù i ā dè ‘ng taì sfriè licceorant sceoucchè ‘ng spid’l, e luminùs sceoucche arjent, e el s’ udō ‘l mus laite, s’ àle spigorè, e tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

sprigolé (fod., LD) ↦ sprigolé.

sprigolèr (fas.) ↦ sprigolé.

sprigoré (gad., mar.) ↦ sprigolé.

sprigulé (grd.) ↦ sprigolé.

spriguré (Badia) ↦ sprigolé.

sprinzé (gad., mar., Badia) ↦ sprizé.

sprizar (bra.) ↦ sprizé.

sprizé Ⓔ dtir. spritzn (oppure mhd. sprützen, Lardschneider 1933:379) (GsellMM) 6 1858 spriza 3 (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. sprinzé mar. sprinzé Badia sprinzé grd. sprizé fas. sprizèr bra. sprizar fod. sbrizé LD sprizé
v.tr. Ⓜ spriza
proiettare, mandare fuori (specialmente un liquido) sotto forma di piccoli schizzi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879;