Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/946

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


solent
911


1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ suola Ⓓ Sohle ◇ a) Śën auza su la tlapes, / Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei Sën auza su la tlapes, / Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

sola (grd., fas., fod., LD) ↦ sola.

solament (fas.) ↦ solamenter.

solamente (fod.) ↦ solamenter.

solamenter Ⓔ it. solamente 6 1632 solamenter (Proclama1632-1991:160)
gad. solamënter Badia solamënter fas. solamenter, solament bra. solamenter moe. solamenter fod. solamenter, solamente amp. solamente
avv.
unicamente (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99, fod., amp.) Ⓘ soltanto, solamente, solo Ⓓ nur, ausschließlich ◇ a) Ci ch’intiv’ a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbaasse e de stofà x) Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbavase e de stofà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà nen soportáva no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); e) Ascólteme: cina a sëgn ái rajoné cun te solamënter de nosc Pere en Cil Ascolteme: cina a ſengn’ ai rajonè cung tè solamentr d’nosc’ Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

solamenter (fas., bra., moe., fod.) ↦ solamenter.

solamënter (gad., Badia) ↦ solamenter.

soldá (gad., mar., Badia) ↦ saudé.

soldà (moe., amp., MdR) ↦ saudé.

soldo (col., amp.) ↦ scioldo.

solé Ⓔ SŌLĀRIUM (EWD 6, 314) 6 1858 sorá (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:233)
gad. sorà mar. sorá Badia sorà bra. soler fod. solè amp. sorei LD solé
s.m. Ⓜ solés
struttura praticabile sporgente dal muro esterno di un edificio (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ balcone Ⓓ Balkon ◇ a) Fora en sorá le porta les iames, / lëgns che parô d’chi da Col de Flames. Fòra in sorá l’porta les giames, lëi[gn]s ch’paroa d’chi da Côl de Flames. PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:233 (Badia).

solé (LD) ↦ solé.

solè (fod.) ↦ solé.

solen Ⓔ it. solenne ‹ SOLEMNIS (EWD 6, 295) 6 1865 solenne (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. solen Badia sciolene grd. solenn fas. solen fod. solene amp. solene LD solen
agg. Ⓜ solens, solena, solenes
che si celebra con pompa e apparato eccezionale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ solenne Ⓓ feierlich ◇ a) Signur Iaco! Mile vives!! / En tal bel solen de! / Dötes cantes atratives / De bëgns zelesć en sura Osc ce. Signor Jaco! Mille vives!! / In tal bel solenne dè! / Duttes cantes attrattives / D’beingn’s zelesti in sura Osc’ ciè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Duncue á le grof fat tigní tla dlijia, che tacâ pro le ciastel, solens ofizi da mort por Genofefa Dunque à ‘l grof fatt tignì t’la dlisia, che taccā pro ‘l ciastell, solenni offizzi da mort pur Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia); c) Cun bona rajun s’ la fá varëi, / A düc ladins i le fajunse a savëi, / Che un incö na Mëssa novela. / Oh ci gran festa solena y bela! Cong bona reŝung s’ la fa varái, / A dütg Ladings il faŝungse a savái, / Che ung incö na Mássa novella. / Oh tgi grang festa solenne e bella! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

solen (gad., fas., LD) ↦ solen.

solenamenter Ⓔ deriv. di solen x it. solennemente 6 1878 solemnement’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. solenamënter Badia sciolenamënter
avv.
in forma solenne (gad. P/P 1966) Ⓘ solennemente Ⓓ feierlich ◇ a) Cuindi impormëti chiló solenamënter de le trá sö tla s. fede en Os, Padre etern Quindi impormetti chilò solemnement’r d’l tra sou t’ la s. fede in Os, Padre eterno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

solenamënter (gad.) ↦ solenamenter.

solene (fod., amp.) ↦ solen.

solenità (grd., fas., col., amp.) ↦ solenité.

solenité Ⓔ deriv. di solen x it. solennità (EWD 6, 296) 6 1821 solenità (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. solenité Badia solenité grd. solenità, selinité † fas. solenità fod. solenité col. solenità amp. solenità LD solenité
s.f. Ⓜ solenités
1 ricorrenza festiva di particolare importanza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ solennità Ⓓ Festtag, Feierlichkeit ◇ a) Che na Mëssa novela é solenité rara / Sura Col Maladët, chiló te Corvara. Che na Massa novella è solennité rara / Sura coll maladatt, chilò te Corvara. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 imponente ma raccolta grandiosità nella celebrazione di un rito o nello svolgimento di una cerimonia (grd.) Ⓘ solennità Ⓓ Festlichkeit, Feierlichkeit ◇ a) O solenità festiva! / Viva, bera Cristl, viva! O solenità festiva! / Viva, bera Kristl, viva! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) O selinità festiva! / Ciantes tu, che duc audiva. O selinità festiva! / Ciantes tu, ke duc udiva. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.).

solenité (gad., Badia, fod., LD) ↦ solenité.

solenn (grd.) ↦ solen.

solent Ⓔ deriv. di soul (EWD 6, 486) 6 1848 sorënt (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. sorënt mar. soront Badia sorënt grd. sulënt fas. solent caz. solient bra. solet, solient LD solent
agg. Ⓜ solenc, solenta, solentes
che è senza compagnia, che non ha nessuno accanto, vicino o insieme (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ solo Ⓓ allein ◇ a) N’aldest’, uma, co ch’al scraia, / co ch’al ürla, co ch’al svaia / co-