Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/964

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


spelonca
929


spazé Ⓔ ven. spazar ‹  it. spacciare (Gsell 1994b:338) 6 1878 se spazé (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
gad. spazé mar. spazé Badia spazè grd. spazé fod. spazé LD spazé
v.tr. Ⓜ spaza
sbrigare in fretta, con sollecitudine (gad., grd., fod., LD) Ⓘ spacciare Ⓓ eilen
se spazé (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ affrettarsi, spicciarsi Ⓓ sich beeilen, sich sputen ◇ a) Guelfo […], á cherdé i ciavaliers, i daidâ imbastí i ciavai, i solezitâ a se spazé cina ch’al ê cun ëi a ciaval Guelfo […], à ch’rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai, i solezitâ a se spazé cina, ch’al ê cun ëi a ciaval DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

spazé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ spazé.

spazè (Badia) ↦ spazé.

spazier Ⓔ zu mhd. spazieren (EWD 6, 347) 6 1763 sche spatzir ‘ambulo’ (B 1763-1976:96)
gad. spazier mar. spazier Badia spazier MdR spazier
s.m. Ⓜ spaziers
camminata compiuta senza fretta e senza una meta particolare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ passeggiata Ⓓ Spaziergang ◇ a) Chëst spazier m’à fat veramënter bun. Quest spazier m’ha fat veramëntr buǹ. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR)
jì a spazier (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ fare una passeggiata, andare a spasso Ⓓ einen Spaziergang machen, spazieren gehen ◇ a) Nia n’é per la sanité plü ütile, che le jì a spazier. Nia n’é per la sanité plü ütile, che le ĝi a spazier. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR).

spazier (gad., mar., Badia, MdR) ↦ spazier.

spaziré Ⓔ deriv. di spazier (EWD 6, 347) x dt. spazieren 6 1878 spazzirā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42)
gad. spaziré mar. spaziré Badia spaziré
v.intr. Ⓜ spazireia
camminare lentamente, perlopiù senza una meta e per svago (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ passeggiare Ⓓ spazieren ◇ a) y intan che la cerva jô ala pastöra, spazirâ Genofefa col bambin söl brac e intang che la cerfa jē alla pastura, spazzirā Genofefa col bambing soull bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

spaziré (gad., mar., Badia) ↦ spaziré.

specé (col.) ↦ spidlé.

specià (amp.) ↦ spidlé.

specie (fod.) ↦ spezie.

specio (amp.) ↦ spiedl.

speda (grd.) ↦ spada.

spèda (fas.) ↦ spada.

spedal (bra.) ↦ ospedal.

spedel (grd.) ↦ ospedal.

spegac Ⓔ ven. spegazzo (Boerio) 6 1862 spegažo (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)
fas. spegac fod. spegac col. spegazo amp. spegazo
s.m. Ⓜ spegac
1 segno indecifrabile tracciato sulla carta (fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ scarabocchio, sgorbio Ⓓ Krä henfü ße, Gekritzel, Kritzelei
2 lavoro malfatto (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ lavoro mal riuscito Ⓓ misslungene Arbeit ◇ a) Ma se ra va coscì, me par che presto / calche spegazo in sto paes se sente… Ma se ra va coscí, me par che presto / calche spegažo in sto paeš se sente… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

spegac (fas., fod.) ↦ spegac.

spegazo (col., amp.) ↦ spegac.

speie (caz., bra.) ↦ spiedl.

speisa Ⓔ EXPĒ(N)SA (EWD 6, 351) 6 1631 speses (s.f. pl.) (Proclama1631-1991:157)
gad. spëisa mar. spëisa Badia spëisa grd. spëisa fas. speisa fod. speisa col. spesa amp. spesa LD speisa MdR spëisa
s.f. sg.
nome generico per indicare tutto ciò che si mangia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cibo, vitto Ⓓ Speise, Kost ◇ a) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará, y i portâ spëisa renforzanta y ordöra delicata Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà, e i portā speiſa rinforzante e ordura delicata DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); c) Sëise pö tan püri ch’orëis, deplü arëise dagnora, co iö ne n’ess te bosch, na ütia almanco, n ciöm de guant, n let, d’invern n füch da se scialdé, y n pü’ de spëisa sana Seiſe pou tang puri ch’oreis, d’plou arreiſe dagnara, ch’iou nen ess’ te bosc, na ūtia almanco, ‘ng ceum d’guant, ‘ng lett, d’ingvēr ‘ng fuc da sè scealdè, e ‘ng pude speiſa sana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
s.f. Ⓜ speises
quantità di denaro che si spende per un certo acquisto o per un determinato scopo (gad. DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ spesa Ⓓ Geldausgabe ◇ a) Un’autra gran spesa / E che i doea evità, / ‘L é stà un par ciameśa / Anche de chesto é parlà. Un autra gran spesa / E che i dovea evitá, / L’é stá un par ciamesa / Anche de chesto e parlá. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
porté les speises (amp.) Ⓘ valere la pena Ⓓ sich lohnen, der Mühe wert sein, sich auszahlen ◇ a) Nos duncue vardaron / Se portaa ra spese / De sta Aministrazion / Dài al mondo da lieśe… Nos dunque vardaron / Se portava ra spese / De sta Amministrazion / Dai al mondo da lieze… Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ speises con valore collettivo, quanto viene speso (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ spese Ⓓ Unkosten, Ausgaben ◇ a) Iö ves dije dessigü, les spëises é bëin de bot granes. Jeu ves diŝe de sigü, les spëises é bëiǹ de bòt granes. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) che le Signur Idie nes done indô la sanité, che nos stimarun certamënter de plü, spo ch’avun a nostes spëises inće imparè a conësce la süa perdita che le Signur Iddie nes donne indò la sanité, che nos stimaruǹ certamëntr de plü, spo ch’avuǹ a nostes spëises inçhié imparè a connësce la süa perdita DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) Par ra spesa superflues / I aea proprio mania; / E se s’ea tropo modestes / I no vorea in saé mia. Par a spesa superflues / I avea proprio manía; / E se s’ea troppo modestes / I no vorréa insavé mía. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

speisa (fas., fod., LD) ↦ speisa.

spëisa (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ speisa.

spel (fas.) ↦ spuel.

spelge (moe.) ↦ spiedl.

spelonca Ⓔ it. spelonca ‹ SPELUNCA (EWD 6, 352) 6 1878 spelunca (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)