Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/991

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


strenje
956


Fassa ö nô val longia ö strentô. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.); c) impó incandenó rovada la secunda ota sö na gröpa, vëighera sot a de se inanter rödenes na picera val vërda strënta impò ingcand’nò r’vada la secunda ōta souna groupa, veighela soutt a d’sè inantr routtenes na piccera val verda strenta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
2 abbracciato, tenuto strettamente abbracciato (gad.) Ⓘ stretto Ⓓ an sich gedrückt ◇ a) Indespó cufada sot al lëgn, le bambin strënt al cör, cun les mans tignides sö ôta cui edli a Idî en leghermes aspetera l’alba en chëra devota posiziun. In despò coffada soutt’ al lengn’, ‘l bambing strent al cour, colles mangs tignides sou ōta cui oudli a Iddì in legrimes aspett’la l’alba in chella devota posiziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
strenje adum (gad.) Ⓘ contrarre Ⓓ zusammenziehen ◇ a) Genofefa ciara fit do a chëra schira, cina, ch’ara é fora de edl; spo s’éra sarada te süa stanza, por i dé liberamënter sfogo en leghermes ala pasciun, ch’i strenjô le cör adöm Genofefa ciara fitt dō a chella schira, cina, ch’ella è fora de oud’l; spo s’ella sarada te sua stanza, pur i dè liberamente sofogo in legrimes alla passiung, ch’i strengjō ‘l cour adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia) ◆ strenje l cuer fig. (gad.) Ⓘ addolorare, stringere il cuore Ⓓ schmerzen, das Herz brechen ◇ a) O mi Dî! ci ch’al t’aspeta a te ne sái, mo n ri presentimënt me strënj le cör. O mi Di! ci ch’el t’ aspetta a tè nè sai, mo ‘ng rī presentiment mè stranc’ ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia) ◆ strenje su (amp.) Ⓘ stringere Ⓓ enger machen ◇ a) E zoletes e zoletoi / Par se strenśe su i galoi. zoletes e zoletoi / Par se strense, su’ i galoi. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

strenje (fod., LD, MdR) ↦ strenje.

strënje (gad., Badia) ↦ strenje.

strenjer (fas.) ↦ strenje.

strënjer (grd.) ↦ strenje.

strenśe (amp.) ↦ strenje.

strenzous (bra.) ↦ strancious.

strepito Ⓔ it. strepito 6 1878 strepito (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. strepito Badia strepito fod. strepito
s.m. Ⓜ strepiti
rumore fragoroso e disordinato, prodotto in genere dal sommarsi di più voci e rumori (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ strepito Ⓓ Lärm ◇ a) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes, dai fers di ciavai Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes, dai ferz di ciavai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

strepito (gad., Badia, fod.) ↦ strepito.

strepitous Ⓔ it. strepitoso 6 1878 streppitosa f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
gad. strepitus Badia strepitus
agg. Ⓜ strepitousc, strepitousa, strepitouses
risonante, rumoroso e insistente (gad.) Ⓘ strepitoso Ⓓ lärmend, geräuschvoll ◇ a) al rové plü davijin aldîl da iló alerch na musiga strepitosa al r’vè plou da vijing aldìle da illò arlerc na musiga streppitosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

strepitus (gad., Badia) ↦ strepitous.

stria Ⓔ STRĪGA (EWD 6, 462) 6 1763 stria ‘saga’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stria mar. stria Badia stria grd. stria fas. stria bra. strìa fod. stria amp. stria LD stria
s.f. Ⓜ stries
donna che compie incantesimi, magie, fatture (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fattucchiera, strega Ⓓ Zauberin, Hexe ◇ a) Ie son tie y tu ies mia, / Śën ses tu, bela stria. Ie son tie i tu ies mia, / Sën ses tu, bela stria. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. / Les ie diaulmënter ries, / Nes fej suvënz gran dann. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. / Les ie diaulmënter ries, / Nes feſh suënz gran dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) No monc da strie no, pantalogn! / Con ste bujìe se fasc spaent / Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn. No montg da strie no, pantalogn! / Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent / Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

stria (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

stria.

strìa (bra.) ↦ stria.

strica Ⓔ anordit. strica ‹ langob. * strîhha (EWD 6, 463) 6 1763 stricka ‘percutio’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. strica mar. strica Badia strica grd. strica fod. strica amp. strica
s.f. Ⓜ striches
1 violento colpo dato a qualcuno per fargli male (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ botta, percossa Ⓓ Hieb, Prügel, Schlag ◇ a) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.)
2 fig. manifestazione di biasimo, di disapprovazione (gad.) Ⓘ rimprovero, sgridata Ⓓ Schelte, Vorwurf ◇ a) "Komm heiliger Geist" - oh sëgn él la pordica; / Incö ne crëii che valgügn ciates na strica "Komm heiliger Geist" - oh ŝagn el la perdica; / Incö necráji che valgügn tgiatte na stricca PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

strica (gad., mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ strica.

striscé (a)padan. strissar ‘strisciare’ (GsellMM) 6 1878 strusciando (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. striscé mar. strüscé Badia striscé grd. striscé fas. striscèr caz. striscèr bra. strisciar moe. strisciar fod. striscé col. strissé amp. striscià LD striscé
v.intr. Ⓜ striscia
avanzare aderendo su una superficie, sfregandovi sopra (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ strisciare Ⓓ kriechen, schleichen ◇ a) Iló s’arpizera jö striscian, y te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn Illò s’arpìzz’la jou strusciando, e t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
se striscé (fas.) Ⓘ strisciare Ⓓ kriechen ◇ a) L’é jit via dò e l se à striscià ite per sta sfessa e l’é ruà ite te na bela sala. L é ʒ̉it via dò e l s’à striša ite per sta sfesa e l è ruà ite te na bela sala. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

striscé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ striscé.

striscèr (fas., caz.) ↦ striscé.

striscia Ⓔ deriv. di striscé (EWD 6, 468) x padan. strissa (GsellMM) 6