Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/997

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


su in son
962


su in son (amp.) ↦ suinsom.

su (prep.) (fas.) ↦ sù (avv.).

Śuane (amp.) ↦ Jan.

suar (bra.) ↦ sué.

subiot (bra., moe.) ↦ sciblot.

subioto (col.) ↦ sciblot.

subit Ⓔ it. subito (cfr. Elwert 1943:104) 6 1819 subit (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. subit Badia subit grd. subit fas. sobito, sobit caz. sobito bra. sobito moe. sùbit MdR subit
avv.
1 rapidamente, in fretta, con sollecitudine (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ veloce, presto, velocemente Ⓓ schnell, flink ◇ a) L’é sobit doventà san. Lö sobit doventà san. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); b) Cianbolfin l’à dit : "Ui a cèsa!", e l’é stat ló. Sobit aló. Canbolfin l a dit : "Ui a česa!", e l e stat lo. sobit alò. BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.)
2 immediatamente, prontamente, senza indugiare (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, MdR) Ⓘ subito Ⓓ sofort ◇ a) Iö á osservé, che tö t’en as subit amal / Sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Ma so père à dit a si famees: portà sobit la pruma viesta, e vestilo Ma so pére a dit a sie famées: portá subit la pruma viesta, e vestílo HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); d) Ma chest no l se a sperdù e l’é jit sobit a tor la fauc Mo chöst nol sö a sperdù ö lö schit sobit a tor la fautsch ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); e) no n’aea più ciarn, ma el sin à taà sobit n tòch ju da na chessa e l ge l’à dat. non aöa più tscharn, mô öl sin a taà subit un tok schu dönô chösô ö öl göl a dat. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (caz.); f) Pernanche l à abù fat chësta ressoluzion, s’à ël subit metù sun streda, y ie jit da si pere zeruch. Pernàŋchè l’hà abù fàtt chësta resoluzioŋ, s’ hà ël subit mettù suŋ strèda, y jè s̄it da si père zruch. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.).

subit (gad., Badia, grd., MdR) ↦ subit.

sùbit (moe.) ↦ subit.

Suc (gad.) ↦ Souc.

sucia (fod.) ↦ zucia.

sucrët (grd.) ↦ secret.

sudà (fas.) ↦ saudé.

sudà (col., amp.) ↦ sué.

sudesfazion (grd.) ↦ sodesfazion.

sudesfé (grd.) ↦ sodesfé.

sudezion (grd.) ↦ sudizion.

sudit Ⓔ it. suddito 6 1811 Sudito (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157)
gad. sudit Badia sudit MdR sudit
s.m.f. Ⓜ sudic, sudita, sudites
abitante di uno stato retto con regime monarchico (gad., MdR) Ⓘ suddito Ⓓ Untertan ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono, la defeja de sü sudić e de la patria? Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono, la defeŝa de sü sudditg e de la patria? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) anunziâ por le rest dl ann paiamënt dopl ai soldas y ai servi, i lasciâ do les gravaries ai sudic y vassai annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, i lasceā dō les gravaries ai sudditi e vassalli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); c) Ël, che le tigniss por n gran delit, condané l’ultimo sudit zënza l’aldí denant, ël pronunziëia la condana cuntra süa pia y fedela signura El, che ‘l tigniss’ pur ‘ng grang delitto, condannè l’ultimo suddito zenza l’aldì denant, el pronunzia la condanna cuntra sua pia e fedele signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

sudit (gad., Badia, MdR) ↦ sudit.

sudizion Ⓔ nordit. sudizion(e) 6 1844 suriz̄ion (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
grd. sudezion fas. sudizion amp. surizion
s.f. sg.
senso d’imbarazzo e di timidezza che si prova di fronte a persone importanti o notevoli per la loro posizione e il loro valore (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. Mj 1929; C 1986; DLS 2002) Ⓘ riguardo, soggezione Ⓓ Befangenheit, Achtung ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rende surizion / al pì gramo Cadorin. Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rènde suriz̄ion / al pi gramo Cadorín. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

sudizion (fas.) ↦ sudizion.

sudlot (grd.) ↦ soglot.

sué Ⓔ SŪDĀRE (EWD 6, 489) 6 1763 soiè ‘sudore madefacus’; sojè ‘sudo, sicco’; sojè ‘sudor’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. suié mar. söé, assöé Badia suié grd. sué fas. suèr bra. suar moe. suiar fod. sué, suié † col. sudà amp. sudà LD sué
v.intr. Ⓜ sua
emettere sudore attraverso l’epidermide (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sudare Ⓓ schwitzen ◇ a) Te muesses mo la damandé / A seniëur Cristl - cëla vé! / Chësc te farà pa mo sué! Te muesses mo la damandè / A seniëur Kristl - ciëla ve! / Këst te farà pa mo suè! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

sué (grd., fod., LD) ↦ sué.

sueme Ⓔ SOMNIUM 6 1878 semme (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. some mar. semo Badia som moe. sogn
s.m. Ⓜ suemi
l’attività psichica che si svolge durante il sonno (gad. A 1895; DLS 2002, moe. DA 1973) Ⓘ sogno Ⓓ Traum ◇ a) Ala finada s’ál remetü dal’impresciun, y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc Alla finada s’àle r’metù dall’ impressiung, e quasi descedè fora deng grang semme s’àle lascè jou avvilì dang su pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia); c) al ne n’é n some, ara é en verité tale el nen è ‘ng semme, ella è in veritè tale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

suen Ⓔ SOMNUS (EWD 6, 309) 6 1763 sonn ‘sopor’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. sonn mar. son, som Badia sonn grd. suenn fas. sèn caz. son bra. son fod. sonn col. son amp. son LD son
s.m. sg.
sospensione più o meno completa della coscienza e della volontà, indispensabile per il ripristino dell’efficienza fisica o psichica (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sonno Ⓓ Schlaf ◇ a) Ci sciosciüre / che chël mure / fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure / che chël mure /