Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/929

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sforzé
894



obbligare qualcuno a fare una cosa contro il suo volere, usando la forza, le minacce o altro mezzo costrittivo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sforzare, costringere, forzare Ⓓ nötigen, zwingen ◇ a) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes, ulache la ie tan ruineda, che duc messon se sfurzé a la tenì sot, y ala fé sté n respet? Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes, ulà chë la jè tan ruineda chë dutg mëssoŋ së sfurzè alla tëni sott, y alla fè stě n respet? PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) "A ci ne sforza" dijera "gran nezescité na püra uma", itan ch’ara mët le viadú pro les tëtes dla cerva "a ci nè sforza" disc’la "grang necessitè na pura uma", itang ch’ella mett ‘l viadù pro les tettes d’la cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sforzés, sforzeda, sforzedes
1 che ha subito una forte pressione, una forzatura che lo ha tolto dalla posizione solita (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ costretto Ⓓ gezwungen ◇ a) A chësta usc s’êl descedé le pice, y i riô amabilmënter ados ala uma, y ’ci i slefs dla uma en chël momënt ê sforzá, la pröma ota te chëra porjun, de fá la grigna da rí. A chesta usc’ s’ ēle descedè ‘l picce, e i riō amabilment’r addōs alla uma, e ci i sleff d’la uma in chel moment ē sforzà, la pruma ŏta te chella p’rjung, de fa la grigna da rì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); b) Bëgn vëi ch’i podess afermé, ch’i sun stada sforzada a le dé por tëma dala mort, mo chësc ne n’é rajun sufiziënta por le rumpe Ben vei ch’i pudess’ affermè, ch’i sung stada sforzada al dè pur tema dalla mort, mo chesc’ nen è r’jung suffizienta pur ‘l rùmpe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
2 fatto con sforzo, imposto dalla convenienza o dalla necessità, sforzato (opposto di naturale, spontaneo) (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ forzato Ⓓ gezwungen ◇ a) y sentada sön so let de müstl, i ciarera fit al fi senté dlungia, y cun usc sotida mo sforzada, che trapassâ l’anima dl pice dijera e sentada soung so lett d’must’l, i ciar’la fitt al fì sentè d’lungia, e cung usc’ sottira mo sforzada, che trappassā l’anima d’l picce disc’la DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

sforzé (gad., mar., fod., LD) ↦ sforzé.

sforzè (Badia) ↦ sforzé.

sforzèr (fas., caz.) ↦ sforzé.

sforzo (amp.) ↦ sforz.

sfreà (col., amp.) ↦ sfrié.

sfrear (bra.) ↦ sfrié.

sfredà (col.) ↦ desfredé.

sfredar (bra.) ↦ desfredé.

sfredour Ⓔ apanan. * sferdor ‹ fre(i)t ‹ FRIGIDUS (GsellMM) 6 1860 sfardor (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. sfardor
s.m. Ⓜ sfredours
infiammazione acuta delle mucose del naso e della faringe (amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ raffreddore Ⓓ Erkältung ◇ a) A śì su par sta montes, poereto, / Un gran sfardor el s’à ciapà de peto. Ah zì su par sta montes, poeretto, / Un gran sfardor el s’ ha ciapà de petto. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

sfreèr (fas., caz.) ↦ sfrié.

sfreidar (moe.) ↦ desfredé.

sfridé (Badia) ↦ desfredé.

sfridèr (fas.) ↦ desfridèr.

sfrié Ⓔ EX-FRICĀRE (Gsell 1992b:237) 6 1763 sfriè ‘frico’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. sferié mar. sferié Badia sfrié grd. sfrië fas. sfreèr caz. sfreèr bra. sfrear fod. sferié col. sfreà amp. sfreà LD sfrié
v.tr. Ⓜ sfreia
fregare ripetutamente e con forza una superficie, strofinare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fregare, sfregare Ⓓ scheuern, reiben
p.p. come agg. Ⓜ sfriés, sfrieda, sfriedes
reso liscio (gad.) Ⓘ lisciato, levigato Ⓓ geschliffen, geglättet ◇ a) y osservâ i parëis groi, la picera crusc de lëgn y la pera sferiada dai jenëdli de Genofefa e osservā i pareis groi, la piccera crusc’ d’lengn’ e la pera sf’riada dai jonedli d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); b) Canche le sorvidú i â dé n taí sferié liciorënt sciöche n spidl Canch’ ‘l servidù i ā dè ‘ng taì sfriè licceorant sceoucchè ‘ng spid’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
sfrié via (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ tergere Ⓓ abwischen ◇ a) L’om col zavalí, ch’â cina sëgn tres scuté, se sfrëia ia na legherma y dij: Conrad, ara me rump le cör: Lasciundi vire L’om col zavalì, ch’ā cina ſengn’ très scutè, sè sfreia ia na legrima e disc’: Conrad, ella mè rump ‘l cour: Lasceundi vire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

sfrié (Badia, LD) ↦ sfrié.

sfrië (grd.) ↦ sfrié.

sfruzié (Badia) ↦ fruzié.

sfruzië (grd.) ↦ fruzé.

sfuei Ⓔ FOLIUM (EWD 3, 280), la s- probabilmente da * sfoiâr ‹  EXFOLIĀRE (GsellMM) 6 1833 sfeui (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252)
gad. sföi mar. sfëi Badia sföi grd. sfuei fas. sfoi moe. sföi fod. sfoi col. sfuoi amp. sfoi LD sfuei MdR sföi
s.m. Ⓜ sfueis
pezzo di carta di formato, spessore e dimensioni variabili, per usi diversi (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ foglio Ⓓ Blatt ◇ a) Iö ves prëie, déme n sföi de papire, na pëna e n pü’ de tinta. Jeu ves prëÿe, déme ‘n sfeui de papire, ‘na pënna e ‘n pü’ de tinta. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); b) I te scrii dal salajëi frëit de mia porjun, en chël momënt, che te liaras chësc sföi, sará mi corp bele n bun pez imobil y frëit sot tera. I te scrì dal salajei freit d’mia p’rjung, ing chel moment, che t’ lieràs chesc’ sfŏi, sarà mi corp belle ‘ng bung pezz immobile e freit soutt terra. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

sfuei (grd., LD) ↦ sfuei.

sfughè (Badia) ↦ sfoghé.

sfulé (grd.) ↦ sfolé.

sfuoi (col.) ↦ sfuei.

sfurzé (grd.) ↦ sforzé.

sgaré (gad.) ↦ jegaré.

sgarè (Badia) ↦ jegarè.

sgherlo Ⓔ trent. sgherlo 6 1860 sgherle (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
fas. sgherlo bra. sgherlo