Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/992

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


strument
957


1878 strisces (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49)
gad. striscia Badia striscia grd. striscia fas. striscia fod. striscia amp. striscia LD striscia
s.f. Ⓜ strisces
segno sottile tracciato, inciso su qualcosa (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ linea, riga Ⓓ Strich, Linie, Streifen ◇ a) Al conscidra, y damana, ci ch’al é chëres cin’ pices cosses t’amez ala coa. "Al é i üs", dij la uma, "de n corú vërt lominus, cun strisces cöcenes delicates." El considera, e damana, cicch el è chelles ceing picces coses t’amezz alla cō. "El è i ūs", disc’ la uma, "deng curù vert luminùs, cung strisces couccenes delicates." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

striscia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ stri-

scia.

striscià (amp.) ↦ striscé.

strisciar (bra., moe.) ↦ striscé.

strissé (col.) ↦ striscé.

strité Ⓔ mhd. strîten (EWD 6, 469) 6 1813 strità (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. strité Badia strité grd. strité fas. stritèr fod. strité LD strité MdR strité
v.intr. Ⓜ strita
venire a contrasto con qualcuno in modo violento e ingiurioso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ litigare Ⓓ streiten ◇ a) Chi trëi dis ei for strità, / Nfin che tu m’es desturbà. / Ie ne ulove pa mo zeder, / Ie te ulove pa fé veder. Ki trëi dis ei for strità, / Nfin ke tu m’es desturbà. / Ie ne ulova pa mo zeder, / Ie te ulove pa fe veder. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire e con chël ch’ël aveva in min de ćé da strité Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire e coǹ quël ch’ël a(ve)va iǹ min de çhié da stritté DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR).

strité (gad., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ strité.

stritèr (fas.) ↦ strité.

strofa Ⓔ it. strofa / dt. Strophe ‹ STROPHA ‹ στροφή (EWD 6, 469) 6 1844 stròfa (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
gad. strofa Badia strofa grd. strofa fas. strofa fod. strofa amp. strofa LD strofa
s.f. Ⓜ strofes
periodo metrico e ritmico di due o più versi, per lo più ripetuto in uno stesso componimento poetico (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ strofa Ⓓ Strophe ◇ a) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

strofa (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ strofa.

strofé (gad.) ↦ strufé.

ströfé (mar.) ↦ strufé.

stromënt (gad.) ↦ strument.

stronje (mar.) ↦ strenje.

stropà (col.) ↦ stopé.

stropar (bra., moe.) ↦ stopé.

stropèr (fas.) ↦ stopé.

stropià (amp.) ↦ storpié.

stropié (MdR) ↦ storpié.

strosc Ⓔ  ? (dtir. struzε, Q/K/F 1988:351, è sicuramente errato) 6 1873 strosces (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. strosc
s.m. Ⓜ strosc
tessuto sottile, stretto e di varia lunghezza, per guarnizioni e legature (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ nastro, fettuccia Ⓓ Band ◇ a) De ciameśes ‘l é da vardà sora / Chi globe che pendora / E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal. De ciameses l’è da vardà sora / Chi globe che pendòra / E chi strosces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

strosc (amp.) ↦ strosc.

stroset Ⓔ dim. di strosa (Elwert 1943:190) 6 1861 stroz̄ét (BrunelG, TomasKuz1861:1)
fas. stroset bra. stroset
s.m. Ⓜ strosec
tipo di slitta con pattini d’acciaio, che il guidatore dirige spostando il peso del corpo (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ slittino Ⓓ Schlitten ◇ a) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.).

stroset (fas., bra.) ↦ stroset.

stroz Ⓔ deriv. di strozé (Gsell 1996b:249) 6 1858 schir strotz (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4)
gad. stroz grd. stroz fas. stroz caz. stroz bra. stroz fod. stroz amp. strozo
avv.
intorno, in cerchio, tutto intorno (fas.) Ⓘ in giro Ⓓ umher, herum ◇ a) El, content, podea pussèr e vardèr stroz El kontent podea pusér e vardér stroʒ BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); b) Crepèa giusta l’èlba che scomenzèa a veder mìngol stroz e l se peissa: "Ades de che vers me auze?" Krepea ğiusta l’elba ke scomenʒea a vedér mingol stroʒ e l se peisa: ades de ke vers me auʒe?" BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
jì stroz (fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; Ms 2005) Ⓘ andare in giro, girovagare Ⓓ umherschweifen, umherziehen ◇ a) Un muge de jent i l’à vedù jir stroz pien de fech. Un mugö dö schönt i la vödù schir strotz piöŋ dö föch. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4 (bra.).

stroz (gad., grd., fas., caz., bra., fod.) ↦ stroz.

strozo (amp.) ↦ stroz.

strufé Ⓔ bair.-alemann. strupfen ‘ziehen, zupfen, reißen’ (Gsell 1991a:161) 6 1878 struffa 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. strofé mar. ströfé Badia strufé grd. strufé, strefé fod. strufé
v.tr. Ⓜ strufa
togliere, portare via qualcosa con violenza e rapidità, spec. sottraendolo alla presa di una persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ strappare Ⓓ reißen, entreißen ◇ a) Spo l’ára pié lisiermënter tla man, ch’al i strüfa atira, cun usc de spavënt: Lásceme ia, lásceme ia, che tüa man é frëida sciöche na dlacia Spo l’àla piè liſirmentr t’ la mang, ch’el i struffa attira, cung usc’ d’spavent: Lasceme ia, lasceme ia, che tua mang è freida sceoucche na dlaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

strufé (Badia, grd., fod.) ↦ strufé.

strument Ⓔ it. strumento ‹  ĪNSTRŪMENTUM 6 1878 strument (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. stromënt mar. strumont Badia strumënt grd. strumënt fas. strument fod. strument amp. strumento LD strument
s.m. Ⓜ strumenc