Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/981

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sté
946


1 ghe. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Sëgn stede bëgn y bi prosc indertöra, / y spo dal Orco ne n’ede paüra! Śëgn stede bëgn y bi prosc indertüra, / y spo dal Orco ne n’aéde paüra! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

sté (gad., mar., S. Martin, grd., fod., LD) ↦ sté1.

sté2 Ⓔ SEXTĀRIUS (EWD 6, 407) 6 1840 ste (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
grd. ste fas. sté bra. sté amp. stei LD sté
s.m. Ⓜ stés
1 recipiente cilindrico a doghe per misurare grano, avena e simili (grd., fas., LD) Ⓘ staio Ⓓ Scheffel
2 unità di misura di capacità per cereali o aridi, ca. 22 kg (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ staio Ⓓ Scheffel, Star ◇ a) E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez, / Jent che menizassa / E gio soul che magnassa. E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez, / Žent ke menizasa / E jo soul ke magnasa. BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.); b) Dapò al se à tout un linzel, l’à metù ite sie sté de polenta e l’é jit per al mondo. Dapò al sö a tout un linzöl la metù itö siö stö dö polönta ö lö schit per al mondo. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.).

sté (fas., bra., LD) ↦ sté2.

stè (Badia, MdR) ↦ sté1.

stei (amp.) ↦ sté2.

steila Ⓔ STĒLLA (EWD 6, 416) 6 1763 staera ‘stella’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stëra mar. stëra Badia stëra grd. stëila fas. steila bra. steila fod. stëla amp. stela LD steila
s.f. Ⓜ steiles
genericamente, corpo celeste luminoso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stella Ⓓ Stern ◇ a) Oh! Marieta ce una bela / ce una cara che to sos… / Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! Oh! Marieta cie una bela / cie una cara che to sos… / Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) l’é jit de fora a veder che sera che l’era; dajea la luna e se vedea un muge de steile lö schitt dö fôrô a vödör chö sörô chö lerô; Daschöa la lunô ö sö vödöô un mugö dö steille ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); c) Che ciamó na eterna noza / Deboriada orunse fá; / Söles stëres en caroza / Junde al past, che l’Agnel nes dá Chè ciamò na eterna nozza / Deburiada urungse fa; / Soulles sterres in carozza / Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); d) Ince le mi amur somëia chësta gran stëra, porcí che gën i oressi fá dl bëgn ince a mi nemisc. Incie ‘l mi amur someia chesta grang sterra, purcicche giang i oressi fa d’l bengn’ incie a mi nemizi. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); e) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, ie si lëur. idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
steila da la doman (gad. V/P 1998) Ⓘ stella mattutina Ⓓ Morgenstern ◇ a) Canch’al osservâ por la pröma ota la bela stëra dala doman, o s’anadô dopo che sorëdl ê florí Cang ch’el osservā pur la pruma ŏta la bella sterra dalla dumang, o s’ anadē dopo ch’sored’l ē florì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

steila (fas., bra., LD) ↦ steila.

stëila (grd.) ↦ steila.

stela (amp.) ↦ steila.

stela Ⓔ ASTELLA (EWD 1, 166) 6 1813 steles pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. astela mar. astela Badia astela grd. stela fas. stela fod. stela amp. stela LD stela
s.f. Ⓜ steles
materiale residuo della lavorazione del legno, consistente in strisce di sottilissimo spessore asportate dalla superficie in lavorazione dall’utensile impiegato (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ truciolo, scheggia di legno Ⓓ Holzspan, Holzsplitter ◇ a) Pu mpo iel stat cuntënt / Y stajova ubedient. / L i fajova drët la beles / Y tlupova su la steles. Pu m po iel stat kuntënt / I staſhova ubidiënt. / L i faſhova drët la beles / I tlupova su la steles. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

stela (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ stela.

stëla (fod.) ↦ steila.

stënder (grd.) ↦ destënder.

stengia (fas.) ↦ stangia.

stenta Ⓔ deriv. di stenté (EWD 6, 414) 6 1828 stenta (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. stënta mar. stonta Badia stënta grd. stënta fas. stenta caz. stenta fod. stenta LD stenta MdR stënta
s.f. Ⓜ stentes
condizione di chi è privo di sufficienti mezzi di sussistenza o ne ha in maniera inadeguata (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ povertà Ⓓ Armut ◇ a) Co i des assé pulënta, / Canche te es na bela stënta? Co i des assè polenta, / Cànche t’es n’a bœlla stenta? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.)
s.m.f. Ⓜ stentes
persona di umili condizioni, che ha dfficoltà di vario tipo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas., MdR) Ⓘ povero diavolo Ⓓ armer Hascher, Fretter ◇ a) An mëss compatì le püre stënta, ël é n pü’ stletorin. An mëss compatì le püre stënta, ël é ‘ǹ pü’ stlettoriǹ. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) E canche te sarès pa n pera stenta / E che no te ès pa più polenta / E ti es pa soula a vadagnèr / E sie o set che vel magnèr. Ö canchö ti saräs pô n pörâ stöntô / Ö chö non ti äs pô più polentâ / Ö ti äs po soulâ a vadagnär / Ö siö o set chö völ magniär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:166 (caz.); c) Ais Idî compasciun de chëra püra stënta y de süa creatöra! Aie Iddì compassiung de chella pura stenta e d’sua creatura! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

stenta (fas., caz., fod., LD) ↦ stenta.

stentà (amp.) ↦ stenté.

stënta (gad., Badia, grd., MdR) ↦ stenta.

stentar (bra., moe.) ↦ stenté.

stenté Ⓔ EXTENTĀRE (EWD 6, 413) 6 1813 stöntan gerund. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. stenté mar. stonté Badia stentè grd. stenté fas. stentèr caz. stentèr bra. stentar moe. stentar fod. stenté amp. stentà LD stenté MdR stentè
v.intr. Ⓜ stenta
faticare, incontrare difficoltà nel fare qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G