Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/955

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sot
920


le spazzadure. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) cui brac aspaná söla crusc, olach’ Ël á pordü döt le sanch, y é mort sot les coienades de chëra ria jënt cui bracc’ a spanà soulla crusc’, ullacch’ El à purdù dutt ‘l sanc’, ed è mort soutt les coionades d’che ria jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
3 mentre succede una cosa (gad.) Ⓘ durante Ⓓ während, unter, unter ◇ a) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
4 indica ‘permanenza’ in uno stato (gad.) Ⓘ tra Ⓓ unter ◇ a) spo scraiera sot a leghermes: O Signur, da Os ái iö ciafé chësc fi, da Os ál la vita spo scraiela soutt a legrimes: O Signur, da Os ai iou ceaffè chesc’ fì, da Os ale la vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
avv.
1 in luogo o posizione o parte più bassa rispetto ad altra (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sotto Ⓓ unten ◇ a) Col dài un importo / De undesc zento fiorine; / Apó co i ‘l à scorto / Chi sote che vien prime. Col dai un importo / De undesczento fiorine; / Appó co i l’á scorto / Chí sotte che en prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Cardeo fosc che infumentade / Mal de ogniun, se pode dì? / Credeo fosc che outra śente / Staghe sote a ve sentì? Cardeo fosc che infumentade / Mal de ogniun, se pode di? / Credeo fosc che outra zente / Staghe sótte avè sentì? Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); c) Porfin i edli â pordü le vi, y stô sot, sot, y lapró la cira sëcia Purfing i oudli ā purdù ‘l vì, e stē sŏtt, sŏtt, e laprò la ceìra seccia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
2 molto addentro, a fondo (gad.) Ⓘ profondamente Ⓓ tief ◇ a) mo chëra manira umila mai aspetada i â ferí le cör tan sot, ch’al ê rot fora en leghermes y scraiâ mo chella maniera umile mai aspettada i ā firì ‘l cour tang soutt, ch’el ē rott fora in legrimes e scraiā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

sot (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ sot.

söt (mar.) ↦ sut.

söta (mar.) ↦ suta.

sotdesoura (fod.) ↦ sotessoura.

sote (moe., amp.) ↦ sot.

sotementon (moe.) ↦ sotmenton.

sotepone (Badia) ↦ sotpone.

soteponer (fas.) ↦ sotpone.

sotescrí (gad.) ↦ sotscrive.

sotescrie (amp.) ↦ sotscrive.

sotescrive (LD) ↦ sotscrive.

sotescriver (fas., caz., bra., moe.) ↦ sotscrive.

sotessora (fas., amp.) ↦ sotessoura.

sotessoura Ⓔ comp. di sot + soura (EWD 6, 326) 6 1763 osè sot e soura ‘everto’; sot e sora ‘turbo’ (Bartolomei1763-1976:90, 100)
gad. sotissura mar. sotissora Badia sotissura grd. sotsëura fas. sotessora bra. sotsora moe. sotsora fod. sotessoura, sotdesoura amp. sotessora LD sotessoura
avv.
in uno stato di grande disordine, scompiglio, confusione (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sottosopra Ⓓ durcheinander ◇ a) Da vigni lëgn y trognora aldon sotissura cënt beles cianties da vigne lengn’ e trŏgnora aldung soutt e sura ceant belles cianties DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia); b) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita mo al odô ince da vigni pert döt sotissura en dejordin Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia); c) La jënt gnô en verité plü de timur d’Idî, arbandonâ i ri costüms, y tröpes families sotissura en descordia, se dê ala pesc, a bel’ armonia y contentëza. La jent gnē in veritè plou d’timor d’Iddì, arbandonā i ri costumi, e trouppes families soutt e sura in descordia, s’ dē alla pesc’, a bell armonia e contentezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

sotessoura (fod., LD) ↦ sotessoura.

sotete (mar.) ↦ sotite.

sotí (gad., mar.) ↦ sotil.

sotì (MdR) ↦ sotil.

sotil Ⓔ SUBTĪLIS (EWD 6, 502) 6 1763 un legn sotì ‘virgultum’; sotti ‘subtilis, tenuis’ (Bartolomei1763-1976:85, 100)
gad. sotí mar. sotí Badia sutí grd. sutil fas. sotil fod. sotil amp. sotil LD sotil MdR sotì
agg. Ⓜ sotii, sotila, sotiles
1 magro, sottile nella persona o negli animali (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mingherlino, esile Ⓓ schmächtig ◇ a) ćiavai da la vita lungia e da le col sotì; chi ne vè nia ëi çhiavai da la vita lungia e da le còl sotti; chi ne vè nìa ëi DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR)
2 di suoni e della voce, acuto e leggero (gad.) Ⓘ debole, sottile Ⓓ schwach ◇ a) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chëra ria picia finestra, y na usc sotida y scomöta damana Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra, e na usc’ sottira e scomŏta damana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
3 di scarsa densità, consistenza o intensità (gad. A 1895) Ⓘ tenue Ⓓ schwach ◇ a) porcí che le vënt frëit y sotí n soflâ de trat a trat dagnora tres ite danü y en gran cuantité purcicche ‘l vent freit e sottì ‘ng sofflā de tratt a trat dagnara tres ite da nu e in grang quantitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

sotil (fas., fod., amp., LD) ↦ sotil.

sotissora (mar.) ↦ sotessoura.

sotissura (gad., Badia) ↦ sotessoura.

sotite Ⓔ comp. di sot + ite 6 1878 sott ite (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. sotite mar. sotete Badia sotite grd. sotite fas. sotite fod. sotite LD sotite
avv.
in luogo o posizione o parte più bassa rispetto ad altra (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ al di sotto, sotto Ⓓ unten drin, unten hinein, unten, darunter ◇ a) iö á macé la tera de sanch zënza macia, y ciaréi a mies mans suraía y sotite döt en sanch iou à macciè la terra d’sanc zenza maccia, e ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

sotite (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ sotite.

sotmenton Ⓔ comp. di sot + menton (EWD 4, 496) 6 1821 sumenton (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
grd. sumenton fas. sotmenton moe. sotementon
s.m. Ⓜ sotmentons
rotolo adiposo che si forma sotto il mento delle