Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/967

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


spës
932


spës (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ spes.

spesa (col., amp.) ↦ speisa.

spetà (col., amp.) ↦ speté.

spetacol (fas., caz., fod.) ↦ spetacul.

spetacolo (amp.) ↦ spetacul.

spetacul Ⓔ it. spettacolo 6 1866 spetakol (BrunelG, Cianbolpin1866:24)
gad. spetacul Badia spetacul grd. spetacul fas. spetacol caz. spetacol fod. spetacol amp. spetacolo LD spetacul
s.m. Ⓜ spetacui
vista capace di suscitare notevoli impressioni emotive o reazioni d’ilarità, di orrore o di disgusto (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ spettacolo, meraviglia Ⓓ Augenweide, Spektakel ◇ a) i à scomenzà a se bossèr che l’era bel n spetacol i à scomenʒà a se bosér ke l era bel n spetakol BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.); b) E che te ebes el corajo / Da un spetacolo paes, / Pó ben esse, ‘l é śà maśo / Ra te spiza, ‘l é el to mes. E che, te èbbes el coraggio / Da un spettacolo paes. / Pό ben èsse, le zà màzo / Ra te spizza, lè el tò mès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); c) Idî m’á conzedü d’ester presënt a chësc spetacul de doreja Iddì m’à conzedù d’est’r pr’jent a chesc’ spettacol d’doreja DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia); d) Y sciöche impröma en gran prozesciun / Porton dl cil y dla tera le patrun / Sön dlijia y le mët te tabernacul, / Y insciö él finí le divin spetacul. E söcche imprüma ing grang percessiung / Porteng del Ciel e d’la Terra l’patrung / Sö ing Dlisia e l’matt in te Tabernacol, / E ingsö elle finì l’divino Spettacol. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

spetacul (gad., Badia, grd., LD) ↦ spetacul.

spetar (bra., moe.) ↦ speté.

speté Ⓔ EX(S)PECTĀRE (EWD 1, 159) 6 1763 spoetè ‘expecto’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. speté mar. speté Badia spetè grd. spité fas. spetèr caz. spetèr bra. spetar moe. spetar fod. speté col. spetà amp. spietà, spetà LD speté
v.tr. Ⓜ speta
1 avere l’animo e la mente rivolti al verificarsi di qualcosa, o all’arrivo di qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aspettare, attendere Ⓓ warten, erwarten ◇ a) No spetede al monn / Da ciafé confort, consolaziun No spötödö al mon / Da tschafö congfort - consolaziung AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Mo a che éi vegnui chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); c) Sì, un fregol a la ota i l’à capida, ma sul principio i eva ben duc de la medesima pasta, e spetava el secondo Messia Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta, e spettava il secondo Messia AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Sce l ciel fossa stat tler y l’aria pura, fossi śën mort tlo te mi sanch, y mi mutons spitëssa debant che ie rue a cësa. Šę l tšíel fósa̤ šta’ tlęr i l’ária̤ púra̤, fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk, i mi mutóŋs špitá̤sa̤ dębánt k’ íe rúę a̤ txá̤za̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 subordinare il compimento di un’azione al verificarsi di un evento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aspettare Ⓓ warten ◇ a) Spitrons a bradlé, canche l ne jova plu? Spitronse’ a bradle, canchel ne schova plu? RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Les ve fej tl prim la tloza; / Ma spitëde - do la noza! / Audirëis tost n bel spas, / Canche les vën cul gran sciadas. Lês ve fess, tel prim la clozza; / Ma spitêde - do la nozza! / Audirêis tost un bœll Spaß, / Can’c’ lês vên’g cui gran schadà[s]. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); c) Chel ra porta ben zimada, / parché ‘l à ra cassa in man, / ma s’el pó fei n’asenada, / el no speta mai doman. Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man, / ma s’el po fei n’azenada, / el no spèta mai domàn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) canche le lominus di edli sará sparí, i slefs ará n corú bröm, les mans sará stares, inlaota speta ciamó trëi dis canch’ ‘l luminùs d’i oudli sarà sparì, i sleff arà ‘ng curù brūm, les mangs sarà starres, illaota spetta ciamò trei dis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
3 stare fermo fino a che non sopravvenga qualcuno o qualche cosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aspettare Ⓓ warten ◇ a) el terzo no era bogn de resister. Dapò se à lascià ju al faure e l’à comandà ai maghi che i spetasse. öl terzo non era boin dö resister. Dapô sö a lassà schu al faurö ö la comandà ai magi chö i spettasse. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); b) l disc Cianbolfin "no sé olà jir a dormir e a forza de cerir son ruà te chist cougol." "Oh bela" l disc chel gran om " speta che te ensegnaron ben a vegnir apede nos." l diš Čanbolfin, "no se olà ʒ̉ir a dormir e a forʒa de čerír son ruà te kist cougol." "Oh bela, l dis kel gran om, speta ke te insegneron ben a vegnir apede nos." BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); c) Sarae ben ora, dijaré, / Te m’as fato spetà assei! Sarae ben ora, digiaré, / Te m’as fatto spettá assei! Anonim, Monumento1873:1 (amp.); d) Chi che à fame, i disc, ch’i spete / No i dajon nuia a negun. Chi che à fame, i disc, chi spètte / Noi dasón nuia a negun. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.)
se speté (grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aspettarsi, attendersi Ⓓ sich etwas erwarten, rechnen mit ◇ a) giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö me spete de l’ofeja che m’é stat fat giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) mi vegne a la tua prejenza no perché me spete vendëta de la ngiuria che é stada fata a mi mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
aspeté.

speté (gad., mar., fod., LD) ↦ speté.

spetè (Badia) ↦ speté.

spetèr (fas., caz.) ↦ speté.

spezia Ⓔ it. spezie 6 1844 spèz̄ies (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
amp. spezia
s.f. Ⓜ spezies
droga, aroma usati in cucina (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ spezia Ⓓ Gewürz ◇ a) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura, / ch’a i toi fora de fornel Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura, / cʼ a i toi fòra de fornèl DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).