Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/950

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


soné
915


nofefa1878:97 (Badia).

somo (Badia) ↦ somo.

somonza (mar.) ↦ semenza.

son (fas., amp., LD) ↦ sonn.

son (mar., caz., bra., col., amp., LD) ↦ suen.

sön (gad., mar., Badia) ↦ sun.

sonà (col., amp.) ↦ soné.

sonada (gad., mar., Badia, bra., fod., amp.) ↦ soneda.

sonament Ⓔ deriv. di soné 6 1878 sonament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. sonamënt mar. sonamont Badia sonamënt grd. sunamënt fas. sonament fod. sonament LD sonament
s.m. Ⓜ sonamenc
(rumoroso) suono di campane a distesa (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scampanio Ⓓ Geläute
sonament de trombeta (gad.) Ⓘ suono di tromba Ⓓ Trompetenklang ◇ a) intan che Genofefa firâ y ciantâ, acompagnada dal sposo col laut, döt al’improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta intang che Genofefa firā e ciantava, accompagnada dal sposo col laut, dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

sonament (fas., fod., LD) ↦ sonament.

sonamënt (gad., Badia) ↦ sonament.

sonamont (mar.) ↦ sonament.

sonar (bra., moe.) ↦ soné.

soné Ⓔ SONĀRE (EWD 6, 307) 6 1763 sonè ‘pulsare campanam’; sonè ‘l fablò ‘tibiis canere’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. soné mar. soné Badia sonè grd. suné fas. sonèr caz. sonèr bra. sonar moe. sonar fod. soné col. sonà amp. sonà LD soné MdR sonè
v.tr. Ⓜ sona
fare risuonare uno strumento musicale o qualcosa che emetta suoni (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ suonare Ⓓ spielen, musizieren ◇ a) A suné pra l clavier / Lascia jì la mans lesier! A sunè pra l klavier / Lasha ʃhi la mans lesier! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) I vën duc chëi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. I vën duc këi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Mo so fi plü vedl fô lafora tla campagna, y canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan. Mó so’ fi plö vedl fóa la fora ‘ntla campagna, e chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); d) Ći imparëise pa a sonè? / I impare a sonè le clavier. Çhi imparëise pa a sonè? / J’impare a sonè le clavier. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); e) So fi l più veie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, l sent dalonc che a sia cèsa i sona e i cianta più che mai Sò fì el plu vèglie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) Si fi plu vedl fova ntant te campania, y canche l univa daujin ala cësa, audel ch’i sunova, y ch’i ciantova chël tant ch’i pudova Si fì plù vedl foa ‘ntant ‘n campagna, i cang ch’el univa da usin alla ciäsa, aude’l ch’i sunàa, i chi ciantòa chel tang chi pudòa SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); g) Intanto el so fiol pì vecio ‘l ea in campagna, e canch’el torna, e vegnia senpre pì vejin a ciasa, ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa Intanto el so fiol pi vecio l’eva in campagna, e can ch’el torna, e vegniva sempre pi vegin a ciasa, l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) Ntánt el tosat plu vegle l eva nte la campagna, e cánche l tornáva a cesa, el sentiva dalonc, che via n sua cesa i sonáva, e ciantáva chël tán’ che i podëva ’Ntant el tozat plù vegle l’eva ‘nte la campagna, e cànche ‘l tornava a cièsa, el sentiva da loncc, che via ‘n sua cieŝa i sonava, e cantava col tang che i podava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); i) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron /Te gliejia da La Plié! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); j) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i à fato soraos. E sci c’ a chesta cavales / s’i ra sòna a pi no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i a fato sora òs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); k) Ió volesse vin e pan / Dapò ve sone enfin doman. Io volössö ving e pang / Dapò vö sonö infing domang. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); l) sce la löna ilominâ le ciastel, s’ la godô la contëssa sora a soné te süa ciamena le laut por acompagné val’ ciantia devota se la luna illuminā ‘l ciastell, s’ la godō la contessa sŏra a sonè te sua ciamena ‘l laut pur accompagnè val ciantia devota DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); m) Por la Mëssa novela en onur de Dî. / Te beles cianties ne n’uns’ mai aldí, - / Stlopetede, sonede! al é ora mia jënt! Per la Mássa novella in onur de Díe. / Te belles tgianties ne n’ungs mai aldì, - / Stloppetede, sonede! allʼ é ora mia saint! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
v.intr. Ⓜ sona
1 produrre, mandare, emettere un suono, dei suoni con riferimento soprattutto a strumenti musicali, a campane, campanelli e altri dispositivi acustici (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ suonare Ⓓ klingen, läuten
2 di espressioni linguistiche, produrre una sensazione acustica (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ suonare Ⓓ klingen ◇ a) I consonanc sona sciöche tl talian, tolon fora le c, che dan e sona tsch todësch I consonanti sona sceoucche t’l taliang, tolando fora ‘l c, che dang e sona tsch todesc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
s.m. sg.
l’atto del suonare, specialmente delle campane (gad. V/P 1998) Ⓘ suonare Ⓓ Läuten ◇ a) Genofefa â le ciastel dan i edli: dötes les ciampanes sonâ adöm, y chël soné fajô impormó degore les leghermes Genofefa ā ‘l ciastell dang i oudli: duttes les ciampanes sonā adum, e chel sonè fajŏ imp’rmò d’gorre les legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia); b) Ala pröma alba, al soné l’Aimaria / Al fô n spavënt co ch’i crëps rondenî! Alla prüm’ alba, al sonè l’Aimaria / Al fova ung spavaint cò ch’i crapp rendenía! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
soné a messa (gad.) Ⓘ suonare a messa Ⓓ zusammenläuten für die Messe ◇ a) Canche la ciampana sonâ a mëssa, jôra tla capela y periâ devotamënter por la salvëza de so sposo Cang che la ciampana sonaa a Messa, jēla t’ la capella, e priā devotament’ r pur la salvezza de so sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia) ◆ soné

adum (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd.