Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/959

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


souraldut
924


2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ particolarmente, soprattutto Ⓓ besonders, insbesondere ◇ a) Oh! per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content / Mo soraldut portage respet Oh! per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content / Mo sora ‘l dut portae respet BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.); b) ci ch’al â ciafé, y suradöt la lëtra da Berta, i lovâ ia vigni dübe dl’ inozënza dla desgraziada cicch’ el ā ceaffè, e sura dutt la lettra da Berta, i levā ia vigne dubbio d’l innozenza d’la desgraziada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia).

souraldut (fod.) ↦ souradut.

Souramont 6 1828 ſhi mo sëura mont (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. Suramunt Badia Suramunt MdR Suramunt
topon.
denominazione per fodom e ampezzo (in precedenza anche val di fassa) visti dalla val badia (gad., MdR) Ⓘ Souramont Ⓓ Souramont ◇ a) Na compagnia d’omi jê na ota a la Curt de Suramunt a dlijia. ’Na compagnìa d’omi ĝê ‘na óta a la Curt de Suramunt a dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Demà, gnide düc canc, da Suramunt y Ladins, / Gherdënes, Todësc, passede i confins De ma gnide dütg cantg, da Suramunt e Ladings, / Gherdánnes, Todáss, passede i confings PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

souraos Ⓔ comp. di soura + os 6 1844 sora òs (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. soros Badia soros grd. sëuros fas. soraos fod. souraos amp. soraos
s.m. Ⓜ souraosc
termine popolare per ogni tumefazione dura, circoscritta, a carico di un osso (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd., fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ soprosso Ⓓ Überbein
fé souraos (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ fare il callo, abituarsi Ⓓ sich an etwas gewöhnen ◇ a) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i à fato soraos. E sci c’ a chesta cavales / s’i ra sòna a pi no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i a fato sora òs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

souraos (fod.) ↦ souraos.

sourapassé Ⓔ comp. di soura + passé x it. sorpassare 6 1878 surapassa 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117)
gad. surapassé Badia surapassè LD surapassé
v.tr. Ⓜ sourapassa
andare oltre i limiti della convenienza o del lecito (gad. P/P 1966, LD DLS 2002) Ⓘ sorpassare, oltrepassare Ⓓ übertreffen ◇ a) La sapiënza y bunté d’Idî á fat ci che degügn ne s’ess ponsé, y surapassa vigni imaginaziun. La sapienza e bontè d’Iddì à fatt cicche d’gungn’ n’s’ ess’ pungsè, e surapassa vigne immaginaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia).

sourassauté Ⓔ comp. di soura + sauté 6 1878 surasaltè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. surassalté Badia surassaltè
v.rifl. Ⓜ se sourassauta
se sourassauté affrettare eccessivamente un’a- zione o una valutazione (gad.) Ⓘ precipitare le cose Ⓓ sich übereilen ◇ a) Le conte confessa ch’al s’é surassalté L’conte confessa, ch’el s’ è surasaltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

souraventé Ⓔ alad. * sorentâr ‹ apad. sorar ‹ *EXAURĀRE (Gsell 1996b:241; 1999b:244) 6 1858 sarventè (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:237)
gad. sorventé Badia sorventè grd. sëuraventé fas. soraventèr fod. souraventé
v.rifl. Ⓜ se souraventa
p.p. come agg. Ⓜ souraventés, souraventeda, souraventedes
affetto da raffreddore (gad.) Ⓘ raffreddato Ⓓ erkältet ◇ a) Le püre Iocl, döt spaventé / se [n] sciampa te stüa, dër bur sorventé. L’püre Iocl, düt spaventè / se [n] sciampa te stüa, dër burt sarventè. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:237 (Badia)
se souraventé infreddarsi, prendere un raffred- dore (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; DLS 2002) Ⓘ raffreddarsi Ⓓ sich erkälten, sich verkühlen.

souraventé (fod.) ↦ souraventé.

sourt Ⓔ SURDUS (EWD 6, 500; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’sUrdu) 6 1763 surd ‘surdus’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. surt mar. surt Badia surt grd. sëurt fas. sort fod. sourt col. sort amp. sordo LD sourt
agg. Ⓜ sourc, sourda, sourdes
che è affetto da sordità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sordo Ⓓ taub ◇ a) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
fé l sourt (grd. F 2002) Ⓘ fare il sordo Ⓓ sich taub stellen ◇ a) Tl prim farala n puech l sëurt / Y dirà bel puech y nia Tel prim farala n pue’ l sord / I dirà bel puek i nia PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

sourt (fod., LD) ↦ sourt.

Sousc (fas.) ↦ Souc.

soutà (amp.) ↦ sauté1.

soutei (amp.) ↦ sauté2.

souto (amp.) ↦ saut.

sovenz Ⓔ (nordit. sovenço ‹) *SUBINDIUS (Gsell 1991a:144) 6 1807 suænts (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. sovënz grd. suvënz LD sovenz
avv.
di frequente (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ frequentemente, spesso Ⓓ häufig, oft ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz, y jiva suvënz a mulesté n dutëur cun si ciacules. Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts, y schiva suænts a mulestè ung dutœur cun si tgiacules. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Recordete y lauda suvënz i servijes, che t’es giatà, / Cuer ite, y dai autri lascia laudé chëi, che tu es fat. Reccordetë y lòda suënz i servis̄es, chë t’ hès giatà, / Cuër ite, y dai aùtri las̄a laudè chëi, chë tu hès fà. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

sovenz (LD) ↦ sovenz.

sovënz (gad.) ↦ sovenz.

sovran Ⓔ it. sovrano 6 1844 sovrano (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. sovran grd. suvran fas. sovran fod. sovran amp. sovrano LD sovran
s.m.f. Ⓜ sovrans, sovrana, sovranes
nome generico di chi detiene un potere monarchico (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002;