Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/958

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


souraldut
923


che no s’intende / Po, de verse e de canzos, / Basta solo che s’i rende / Un bon ciapo de rejos. E par chi che no s’intende / Po, de verse e de canzós, / Basta solo che si rende / Un bon ciapo de resós. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

soul (fas., caz., bra., LD) ↦ soul.

soul † (fod.) ↦ sol.

soura Ⓔ SUPRĀ (EWD 6, 497) 6 1763 sura ‘supra, sursum, super’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. sura mar. sora Badia sura grd. sëura fas. sora bra. sora moe. sora fod. soura amp. sora LD soura MdR soura
prep.
1 esprime il concetto basilare di posizione superiore, soprastante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ su, sopra Ⓓ auf ◇ a) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria, / y faré de vo n mul, / cun la coda sëura l cul. Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria, / y farè de vo un Mull, / con la Coda soural Cull. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Ma ce braa stracadente / ch’i me bete sora ciou Ma ce braa stracadènte / ch’i me bete sora ciòu DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) Ou! mena ca per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’amba! A n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); d) Sora fó ra menestra lascià stà / che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Sura so ce scraiâ le düle, y nia dalunc urlâ n lu por resposta Soura sō ciè scraiā ‘l dūle, e nia da lunc’ urlā ‘ng lu pur resposta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
2 più di, più che (indica preminenza o preferenza) (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ sopra Ⓓ über ◇ a) o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëura duta la cosses o mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs, che seis dang’n de vöster ama saura dutta la cosses. RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt; / Mo i angeli a mile n ciantes / Chël de d’Osc gran paiamënt Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l ceant; / Mo i Angeli a mille ‘ng ciante / Chel Dè d’Osc’ grang paiament DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
3 indica padronanza, influenza esercitata o simile (gad. V/P 1998, grd., fas.) Ⓘ sopra Ⓓ über ◇ a) chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re anzi chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) Te Deum laudamus y l’Tantum ergo, / Y la benedisciun sura düc jö dal pergo Te Deum laudamus e l’Tantumergo, / E la Benedessiung sura dütg sö dal pergo PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia); c) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
avv.
indica una posizione più elevata rispetto a qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sopra, su Ⓓ oben, über, darüber ◇ a) Ater co le ciaval dl Fujina / che ciarâ sura le mür de cortina! Ater ch’l’ćiaval dl Fojina / che ćiarava sura l’mür de cortina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) No cialé mei curiëus auter che a chël, che sta bën sëura, / Burta cosses ruina dl cuer te porta daniëura. No tgëlè mëi curious aùter ch’a chëll, chë sta bëŋ soura, Burta còsses ruina del cuer të pòrta d’ugn oura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Da sura Col Maladët oruns’ pa ’ci nos / Cun bona rajun s’ la fá varëi, / A düc ladins i le fajunse a savëi Da sura col maladátt orung’s pa tgi nos / Cong bona reŝung s’ la fa varái, / A dütg Ladings il faŝungse a savái PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
soura via (gad.) Ⓘ al di sopra, in superficie Ⓓ auf der Oberfläche, darüber ◇ a) iö á macé la tera de sanch zënza macia, y ciaréi a mies mans suraía y sotite döt en sanch, y le rü de mies leghermes ne n’é bastant de les lavé nëtes iou à macciè la terra d’sanc zenza maccia, e ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc, e ‘l ru d’miis legrimes nen è bastang d’les lavè nettes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

soura (fod., LD, MdR) ↦ soura.

souradut (fod.) ↦ souraldut.

sourafora Ⓔ comp. di soura + fora (EWD 6, 497) 6 1853 sura fora (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. surafora mar. sorafora Badia surafora grd. sëurora fas. sorafora fod. sourafora LD sourafora
avv.
ad una posizione più elevata rispetto a qualcosa (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ al di sopra Ⓓ über ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

sourafora (fod., LD) ↦ sourafora.

sourainom Ⓔ comp. di soura + inom 6 1828 seurainuemes pl. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. surainom mar. soraennom Badia surainom grd. sëurainuem fas. sorainom fod. sourainom col. sorainom amp. soragnon LD sourainom
s.m. Ⓜ sourainoms
appellativo scherzoso, ironico o anche malevolo imposto a una persona in conseguenza di certe caratteristiche fisiche o qualità o attitudini (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soprannome Ⓓ Übername ◇ a) Ie ne sé da dé ai uemes, / che blestëmes, sëurainuemes! Je ne se, da de ai Uemes, / che blestemes seurainuemes! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

sourainom (fod., LD) ↦ sourainom.

souraldut Ⓔ comp. di soura + l + dut 6 1856 sora ‘l dut (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256)
gad. suradöt mar. soradöt Badia suradüt fas. soraldut caz. soradut bra. soraldut fod. souradut, souraldut col. soraldut amp. soralduto LD souraldut
avv.
prima o più d’ogni altra cosa; specialmente (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF