Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/982

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


stibla
947


1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stentare, fare fatica Ⓓ Mühe haben ◇ a) Tlo toma inò Gejù, y leva su stentan. Clò toma i’no Giesu, i leva su stöntan. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Tra chisc fòvel inće berba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a jì, e messava gonot palsè. Tra quiŝ fovel inçhié bärba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì, e messava gonót palsè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) On stentà par ‘l aé, / e ades che ‘l on / ‘L é ben rajon / Che sone alegre. Hon stentà par l’aré, / e ades che l’hon / L’è ben rason / Che sone alegre. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Ma invece i é śude / No sé cuanto dapò, / Parché i feres menude / No stentasse a śì śo. Ma invece i é zude / Nusiquanto dappó, / Parché i ferres menude / No stentasse a zí zó. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); e) Valgügn vedli, ch’â stenté a se trá alerch cola maza, pitâ dassënn dala ligrëza Valgungn’ vedli, ch’ā stentè a s’ tra allerc colla mazza, pittā dassenn dalla ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
stenté a creie (MdR) Ⓘ far fatica a credere, stentare a credere Ⓓ kaum glauben ◇ a) Iö stënte bëin a crëie che to signur berba, ch’in tütes les cosses fô l’ordine instës, n’abe possedü n catalogh de süa libreria Jeu stënte bëiǹ a creÿe che tò Signur Bärba, ch’iǹ tüttes les cosses fô l’ordine instëss, n’abbe possedü ‘ǹ catalog de süa libreria DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR).

stenté (gad., grd., fod., LD) ↦ stenté.

stentè (Badia, MdR) ↦ stenté.

stentèr (fas., caz.) ↦ stenté.

stèr (fas., caz.) ↦ sté1.

stëra (gad., mar., Badia) ↦ steila.

sterch Ⓔ mhd. stark (EWD 6, 418) 6 1807 sterk (PlonerM, Erzählung5GRD1807:47)
gad. sterch mar. sterch Badia sterch grd. sterch fod. stersc † LD sterch
agg. Ⓜ stersc, sterscia, stersces
1 che resiste alle fatiche, agli strapazzi, all’usura (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ forte Ⓓ stark ◇ a) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d’aica y de pëc se rumpî sot al pëis. La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn’s d’aica e d’pecc’ se rompia soutt’ al apeis. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); b) spo i ái passé cun ciodi, che somëia les spines, che te conësces, mo plü stersc, les mans sacres y i pîsc spo i ai passè cung ciodi, che someia les spines, ch’t’ conesces, mo plou stersc’, les mangs sacres e i pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
2 che si manifesta con particolare forza e concentrazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ forte Ⓓ stark ◇ a) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lüch, y al scomenciâ d’avëi mangora. E deshpò ch’al s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chal lüc, e al scomentscháa d’avai mangora. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Chisc ghei é arnica, sënt ma ci bun odur, chësc ble é faidl salvare, á n tof sterch. chisc’ ghèi è arnica, sent’ ma ci bung odor, chesc’ blě e feid’l salvare, à ‘ng toff sterc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
3 nutriente, sostanzioso (gad.) Ⓘ nutritivo Ⓓ nahrhaft ◇ a) Por chësta medema gauja crëscel tan d’erbes stersces y frësches, por nudrí püres besties. Pur chesta m’demma gausa cresc’l tan d’erbes stersces e fresches, pur nudrì pures besties. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
avv.
in grande misura (gad., grd.) Ⓘ molto Ⓓ sehr ◇ a) N uem, ciarià de debic, che fova sterch amalà Ung vuem, tgiarià dœ debitg, kœ fova sterk ammalà PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) N om ciarié de debic, co ea (chël co ea) sterch amaré ’ŋ om çharié de debitŝ, ch’ea (quel cho ea) stàrc amarè PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); c) N om, ciarié de debic, che fô (ê) sterch amaré Uŋ om çharié de debitŝ, che fè (ê) stàrc amaré PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); d) Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà, che Die i à dat n tan rie tëmp sul viac. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’ a štęrk la̤męntá, kę díe i a dat n taŋ ríe ta̤mp su l viátš. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ☝ dassen.

sterch (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ sterch.

sternadöra (gad.) ↦ sternedura.

sternedura Ⓔ *STERNITŪRA (oppure deriv. precoce di sterne) (GsellMM) 6 1844 sternedura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. sternadöra mar. stornedöra fod. stiernadure (pl.) col. starnadura amp. sternedura, starnedura
s.f. sg.
nome generico delle erbe secche, fieno, paglia, eccetera, che, mescolate insieme, servono come foraggio e come lettiera per il bestiame (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ strame Ⓓ Streu ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura / de porziei, de vedelame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame, DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

sternedura (amp.) ↦ sternedura.

stersc † (fod.) ↦ sterch.

stes Ⓔ it. stesso 6 1805 stes (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. stës fas. stes caz. stes fod. stës col. stes amp. stesso MdR stës
agg. Ⓜ stesc, stessa, stesses
proprio, in persona (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ stesso Ⓓ selbst, selber ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) por ne messëi deventè na ota soldas, se trascürëia, se stropiëia e gonot se mütilëia se stësc por ne mëssëi deventè ‘na óta soldas, se trascürëja, se stropiëja e gonót se mütilëja sè stëŝ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); c) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); d) e s’à lassà mete su finamai a se giavà stes la fossa e s’ à lassà mette su fin mai a se giavà stess la fossa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
enstes.

stes (fas., caz., col.) ↦ stes.

stës (gad., fod., MdR) ↦ stes.

stesso (amp.) ↦ stes.

stial (amp.) ↦ stivel.

stibla Ⓔ *STĪPULA ‘Dreschkeule’ ‹ STĪPS Pfahl’ (Gsell 1991a:150) 6 1858 stibles pl. (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. stibla mar. stibla Badia stibla grd. tibla fod. stibla
s.f. Ⓜ stibles