Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/977

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


stangia
942


Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 sbarra a bilico che regola il transito (fod.) Ⓘ sbarra della dogana Ⓓ Schlagbaum ◇ a) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stangia a vede, se un passa o urta laite il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

stangia (gad., Badia, grd., LD) ↦ stangia.

stángia (fod.) ↦ stangia.

stangode (gad., mar., Badia) ↦ stangodun.

stangodun Ⓔ mhd. staingâdε (GsellMM) 6 1879 šta̤ŋgę́dum (RifesserJB, Surëdl1879:107)
gad. stangode mar. stangode Badia stangode grd. stanghedun, standegun LD stangodun
s.m. Ⓜ stangoduns
camera riscaldata separata dalla stube e usata come camera da letto (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ camera da letto Ⓓ Schlafkammer ◇ a) I mutons l à cris y l à giatà snel te stanghedun, cun si granda legrëza. i mutóŋs l a kris i l a dya̤tá žnel tę šta̤ŋgę́dum, kuŋ si grand’ a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

stangodun (LD) ↦ stangodun.

stanja (amp.) ↦ stanga.

stanpà (amp.) ↦ stampé.

stanpion (amp.) ↦ stampion.

stanza Ⓔ it. stanza 6 1833 stanza (DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235)
gad. stanza Badia stanza MdR stanza
s.f. Ⓜ stanzes
locale d’abitazione in un edificio (gad., MdR) Ⓘ camera Ⓓ Zimmer ◇ a) Olà é vostes signures sorus? / Ëles é sö alt inte süa stanza. Olà é vostes Signures sorùs? / Ëlles é seu alt inte süa stanza. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); b) Rová de ritorno al ciastel, ái ciafé Golo cun na cira de desperaziun, senté te süa stanza col ce tles mans. R’và de retorno al ciastell, ai ceaffè Golo cuna ceīra de desperaziung, sentè te sua stanza col ciè tles mangs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); c) mo la uma, prinzipëssa de jintil sanch, trata sö tla comodité te beles stanzes mo la uma, prinzipessa d’jintil sanc, tratta sou t’ la comoditè te belles stanzes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia) ☝ ciamena.

stanza (gad., Badia, MdR) ↦ stanza.

star (grd.) ↦ stare.

star (bra., moe.) ↦ sté1.

stare Ⓔ dtir. stârr(e) (EWD 6, 409) 6 1878 starre (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. stare mar. stare Badia stare grd. stare, star fod. stare LD star
agg. Ⓜ stari, stara, stares
duro, non elastico, indeformabile (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rigido Ⓓ steif, starr ◇ a) Le bun fi stô iló stare ad ascolté pro, y beles leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes ‘L bung fì stè illò starre ad ascoltè pro e belles legrimes i d’gorō jou pur les massalles couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia); b) mo canch’i sará morta témel fora de mies mans frëides y stares, y rencurel mo cang ch’i sarà morta tem’l fora d’mies mangs freides e starres, e ringcur’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

stare (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ stare.

starnadura (col.) ↦ sternedura.

starnedura (amp.) ↦ sternedura.

stat Ⓔ it. stato 6 1811 Stato (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. stat mar. stato Badia stato grd. stat fas. stat fod. stato col. stato amp. stato LD stat MdR stato
s.m. Ⓜ stac
1 la condizione che presenta una cosa o una persona rispetto alle sue caratteristiche contingenti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stato Ⓓ Zustand ◇ a) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià / Che ‘l é un stato del demonio / Da fei propio desperà… Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià / Che le’ un stato del demonio / Da fei propio desperà… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) Ci fajará mo Genofefa te chësc stat tan miserabl? Ci farammo Genofefa te chesc’ stato tang miserabile? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) Golo é vit plü agn en chël stat de desperaziun, y ne savun, sce süa mort sides stada plü consolada. Golo è vitt plou angn’ in chel stato de desperaziung, e nè savung, se sua mort sii stada plou consolada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
2 posizione di un individuo rispetto a particolari obblighi e responsabilità, spec. nei confronti della società e della comunità, con particolare riferimento all’ordine giuridico, amministrativo, burocratico in cui questa è organizzata (MdR) Ⓘ stato Ⓓ Stand ◇ a) E chëst é propi le punt che le fej dërt abil por le stato militare, dè de chël ch’inte chëst stato ne pòn avëi d’atra jënt che de bëin fata, bëin metüda e sana. E quëst é propi le punt che le feŝ dërt abil por le stato militare, dè de quël ch’inte quëst stato ne pòn avëi [d’] atra ĝënt che de bëiǹ fatta, bëiǹ mettüda e sana. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
3 entità politica e giuridica, espressione organizzata della vita civile di una comunità nell’ambito di un dato territorio, sul quale esercita il potere sovrano (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stato Ⓓ Staat ◇ a) E po sul confin de stato cheste l é cose nezessarie. E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

stat (gad., grd., fas., LD) ↦ stat.

stato (mar., Badia, fod., col., amp., MdR) ↦ stat.

statöra (gad., mar.) ↦ statura.

statura Ⓔ it. statura 6 1856 statura (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. statöra mar. statöra grd. statura fas. statura bra. statura fod. statura
s.f. Ⓜ statures
altezza del corpo umano che sta in posizione eretta (gad. Ma 1950; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ statura Ⓓ Statur, Körpergröße ◇ a) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

statura (grd., fas., bra., fod.) ↦ statura.

statut Ⓔ it. statuto / dt. Statut 6 1870 statuto (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. statut mar. statut grd. statut fas. statut fod. statut col. statuto amp. statuto LD statut
s.m. Ⓜ statuc