Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/949

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


somé
914


menzählen ◇ a) Maester. Sumeme tu D. chest cont Maoster. Sumömö tu D. chöst cont. ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.).

somé (gad., fod., LD) ↦ somé.

somea (fas.) ↦ someia.

someà (col., amp.) ↦ somié1.

somear (bra., moe.) ↦ somié1.

someèr (fas.) ↦ somié1.

someia Ⓔ deriv. di somié (EWD 6, 305) 6 1878 someia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. somëia mar. somëia Badia somëia grd. semea, semeia fas. somea fod. someia LD someia
s.f. sg.
analogia di aspetto esteriore, e, talvolta, anche di qualità e di caratteri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ somiglianza, affinità, fisionomia Ⓓ Ähnlichkeit, Aussehen, Anschein ◇ a) i trac de Genofefa, n vero spidl de n’anima bela, inozënta, amabla, nudrida de pinsiers zelesć, portâ la somëia de n angel i trattg’ de Genofefa, ‘ng vero spidl deng n’anima bella, innozenta, amabile nudrida de pingsirz zelesti, portā la someia deng angel DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia)
i dé la someia (gad. P/P 1966) Ⓘ somigliare Ⓓ ähneln ◇ a) na mort, ch’i dá la somëia a sorëdl, canch’al florësc, che lomina y jüta fora süa benedisciun na mort, ch’i dà la someia a sored’l, cang ch’el floresc’, ch’lumina e jouta fora sua benedisiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia); b) Ince le picé, (dijôra) i dá gonot la somëia a chi früc intossiá Incie ‘l picciè, (dijōla) i da gonot la someia a chi fruttg’ intossià DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

someia (fod., LD) ↦ someia.

somëia (gad., mar., Badia) ↦ someia.

śomelin (amp.) ↦ jomelin.

somenà (col.) ↦ semené.

somené (gad., mar.) ↦ semené.

somenè (Badia) ↦ semené.

somenèr (caz.) ↦ semené.

somenza (caz.) ↦ semenza.

somënza (gad., Badia) ↦ semenza.

somenzara (gad., Badia) ↦ semenzera.

somèr (caz.) ↦ somé.

somëte (MdR) ↦ sotmete.

somëter (grd.) ↦ sotmëter.

somié1 Ⓔ *SIMILĀRE (EWD 6, 304) 6 1763 nol ni samaja 3 ‘absimilis’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. somié mar. somié Badia somié grd. semië fas. someèr bra. somear moe. somear fod. somié col. someà amp. someà LD somié MdR somié
v.tr. Ⓜ someia
essere simile a qualcuno o a qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ somigliare, sembrare, assomigliare Ⓓ ähneln, gleichen ◇ a) Oh! Marieta ce una bela / ce una cara che to sos… / Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! Oh! Marieta cie una bela / cie una cara che to sos… / Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal. E chi strosces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); c) Tan plü bela y de virtú plëna / Dl prou la vita intënta te sanch: / É le discepul fortuné, / So maester sc’ ël pó somié. Tang plou bella e d’virtù plena / D’l Prò la vita intenta t’ sanc: / È ‘l discepol Fortunè, / So Maest’r s’ el po somiè. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); d) la berba lungia, ch’arjunjô cina al piet, fajô ciamó plü da sprigoré chël müs smort, en corú, che somiâ i parëis dla porjun la berba lungia, ch’arjunjō cina al piete, fajō ciamò plou da sprigorè chel mūs smort, in curù, ch’sommiā i pareis d’la p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
ne somié nia (MdR) Ⓘ non portare a niente Ⓓ nichts bringen ◇ a) por imparè a ćiantè mëssen prümadetüt avëi na bona vusc, scenò ne somëiel nia por imparè a çhiantè mëss’ǹ prüma de tüt avëi ‘na bonna vuŝ, ŝenò ne somëjel nia DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR).

somié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ somié1.

somié2 Ⓔ SOMNIĀRE (EWD 6, 303) 6 1875 somiè (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. somié mar. somié Badia sumié grd. semië LD somié
v.tr. Ⓜ somieia
vedere, immaginare in sogno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sognare Ⓓ träumen
v.intr. Ⓜ somieia
fare dei sogni durante il sonno (gad.) Ⓘ sognare Ⓓ träumen ◇ a) Él vëi, o ái iö somié? èle vei, o ai iou sommiè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

somié (gad., mar., LD) ↦ somié2.

soministré Ⓔ it. somministrare 6 1763 soministrè ‘subministro’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. soministré Badia soministré
v.tr. Ⓜ soministreia
suscitare, far nascere in altri un determinato sentimento (gad.) Ⓘ ispirare, incutere Ⓓ einflößen ◇ a) Ara s’á duncue metü a conscidré les operes d’Idî cun maiú atenziun, ch’ara ne le fajô zënza, y la minima flu, y la plü stleta armenaria i soministrâ gonot la plü gran ligrëza Ella ’s à dunque m’tù a considerè les operes d’Iddì cung maiù attenziung, ch’ella nel fajō zenza, e la minima flu, e la plou stletta arm’naria i somministrā gonot la plou grang ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); b) Mo Os, o Signur, soministrëis al uomo aiüt o consolaziun te vigni zircostanza dla vita. Mo Os, o Signur, somministreis all’ uomo aiut o consolaziung te vigne zircostanza d’la vita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

soministré (gad., Badia) ↦ soministré.

somo Ⓔ it. sommo 6 1878 somma f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62)
Badia somo
agg. Ⓜ somi, soma, somes
assolve le funzioni di superlativo di alto e di grande (Badia) Ⓘ sommo Ⓓ höchst ◇ a) y lapró la cira sëcia fora de mosöra â fat de chëra signura le retrat dla soma meseria e laprò la ceìra seccia for d’m’ſura ā fatt d’chella Signura ‘l retratt d’la somma m’ſeria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
s.m. sg.
il grado più elevato di un sentimento, di una condizione, ecc. (Badia) Ⓘ sommo fig.Ⓓ Höhepunkt, Gipfel fig. ◇ a) Idî ne se lascia perié debann, canche la nezescité é al somo é l’aiüt le plü daimpró. Iddì nè sè lascea p’riè d’ban, cangche la necessitè è al sommo è l’aiut ‘l plou da imprò. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); b) canche la meseria de tüa uma ê rovada al somo cang che la m’ſeria d’tua uma ē r’vada al sommo DeclaraJM, SantaGe-