Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/940

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


smarí
905


bra. slongiar moe. slongiar fod. slongé amp. slongà LD slongé
v.tr. Ⓜ slongia
1 aumentare la lunghezza di qualche cosa, rendere più lungo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ allungare Ⓓ verlängern
2 estendere qualcosa nel tempo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prolungare Ⓓ verlängern ◇ a) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) N om ciarié de debic […] á dit a so confessur, che la sora grazia, ch’al ess de damané a Dî, foss de i slungé la vita Uŋ om çharié de debitŝ […] a dit a so confessúr, che la sora grazia, ch’ël ess (avess) de damané a Dio, foss d’i slungié la vita PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); c) Un marà pien de debite i dijea al so confessor che ‘l aa na grazia sola da i domandà al Signor che ‘l i slongasse ra vita Un mará pien de debite i diceva al só confessór che ‘l ava na grazia sola da i domandá al Signor che ‘l i slongasse ra vita PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); d) N om plen de debic, che fova trement amalé, à dit a so confessour, che la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de ie slongé chësta vita Uŋ om pleŋ de debitŝ, che fova tremend amalé, ha dit a so confessour, che la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); e) Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita, dij l cumpere. Dassàis inpò màndè a mëdes̄ines; che ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita, diŝ ‘l cumpère. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.).

slongé (fod., LD) ↦ slongé.

slongèr (fas.) ↦ slongé.

slongiar (bra., moe.) ↦ slongé.

slop (mar.) ↦ sclap.

slop (mar.) ↦ sclop.

slopeté (mar.) ↦ sclopeté.

slové Ⓔ ven. slofar ‘mangiare avidamente’ ‹ LUPUS (Gsell 1993a:122) 6 1832 slové via (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153)
fod. slové amp. slofà
v.intr. Ⓜ slova
mangiare con grande avidità (fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ divorare Ⓓ verschlingen
slové via (fod.) Ⓘ sperperare Ⓓ verschwenden ◇ a) Ma spo che chëst vost fi, che s’à slové via dut cánt l so co le putane Ma spo che cast vost fí, che s’ há slové via dut cant ‘l só colle putane HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.).

slové (fod.) ↦ slové.

slü (mar.) ↦ scluje.

slüm (Badia) ↦ slune.

slumenar (bra.) ↦ slomené.

sluminar (moe.) ↦ sluminé.

sluminé Ⓔ EX + LŪMINĀRE (EWD 4, 257) 6 1878 sluminè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. slominé mar. slominé Badia sluminé grd. sluminé moe. sluminar fod. sluminé
v.intr. Ⓜ slumina
mandare vivida luce, essere intensamente luminoso (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, moe. DA 1973, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ splendere, brillare Ⓓ leuchten, glänzen ◇ a) la nëi lomina te sorëdl y fej slominé tizes vërdes, blees y cöcenes la nei lumina t’ sored’l e fesc’ sluminè tizzes verdes, blěs e couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); b) iló ái derzades y boandes dër bones, guant en ciüf de vigni corú, y fornimënc i plü ric y preziusc, che slomina sciöche les stëres illò ai derzades e bevandes der bones, guant in ceuff de vigne curù, e fornimentg’ i plou ricc’ e prezioſi, che slumina sceoucche les sterres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

sluminé (Badia, grd., fod.) ↦ sluminé.

sluminos (moe.) ↦ luminous.

slune Ⓔ mhd. slûnec (EWD 6, 270) 6 1852 slüm (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2)
gad. slöm mar. slöm Badia slüm grd. slune
s.m. sg.
il fatto, la condizione di essere rapido, di muoversi e spostarsi con grande velocità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ rapidità, sveltezza Ⓓ Schnelligkeit ◇ a) De dí breviario ál zedü / Porcí insciö á le Vësco orü, / Mo te Dlijia él ël le pröm, / An se god ch’Al á n te slöm. Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü, / Mo të Dlisia ël Al ël Prüm, / Ang se god ch’Al ha en te slüm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia).

slune (grd.) ↦ slune.

sluné (grd.) ↦ slomené.

slunfé (gad., mar., Badia, grd.) ↦ slonfé.

slungé (gad., Badia) ↦ slongé.

slungë (grd.) ↦ slongé.

sluzièr (fas., caz.) ↦ slizié.

smagrí (gad., Badia) ↦ smagrì.

smagrì Ⓔ deriv. di megher 6 1878 smagrì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. smagrí Badia smagrí fas. smagrir moe. smegrir fod. smagrì LD smagrì
v.intr. Ⓜ smagresc
diventare magro, perdere peso (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dimagrire Ⓓ abnehmen, abmagern
p.p. come agg. Ⓜ smagris, smagrida, smagrides
diventato magro, che ha perso peso (gad.) Ⓘ dimagrito Ⓓ abgemagert ◇ a) Chësc mi seno debl y smagrí ne n’á nia por te. Chesc’ mi seno deb’l e smagrì nen à nia pur tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) i brac smagris, i jenëdli y döt le corp tremorâ dala blota festa, ch’i dê ti nerfs e i bracc’ smagrīs, i jonedli e dutt ‘l corp tromorā dalla blotta festa, ch’i dē ti nerf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

smagrì (fod., LD) ↦ smagrì.

smagrir (fas.) ↦ smagrì.

smaia Ⓔ ? 6 1852 smaja (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. smaia
s.f. Ⓜ smaies
pubblica distinzione onorifica (amp.) Ⓘ onorificenza, elogio Ⓓ Ehrung, Belobigung ◇ a) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! / Varda là, ce na medaia / Che ‘l à bù dal nosc Paron! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! / Varda là, c’ e na medaja / Che l’abù dal nosc’ Paron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

smaia (amp.) ↦ smaia.

smalz (gad., mar., Badia) ↦ smauz.

smanié (fod.) ↦ amainé.

smarí (gad., mar., Badia, LD) ↦ smarì.