Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1003

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


svercié
968


svercié (LD) ↦ svercié.

svercië (grd.) ↦ svercié.

svergognada (moe.) ↦ svergogneda.

svergognar (bra.) ↦ svergogné.

svergognateza Ⓔ it. svergognatezza 6 1878 svergognatezza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. svergognatëza Badia svergognatëza
s.f. sg.
atteggiamento o comportamento privo di senso del pudore, di rispetto o di convenienza (gad.) Ⓘ svergognatezza Ⓓ Unverschämtheit ◇ a) mo tan a tan chersciôl l’ardimënt y süa svergognatëza cina a i fá domandes les plü infames mo tang a tang c’rsceōle l’ardiment e sua svergognatezza cina a i fa dimandes les plou infames DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

svergognatëza (gad., Badia) ↦ svergognateza.

svergogné Ⓔ it. svergognare 6 1813 svergognia p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. svergogné Badia svergogné grd. svergunië fas. svergognèr bra. svergognar fod. svergogné amp. svargognà LD svergogné
v.tr. Ⓜ svergogneia
far vergognare qualcuno rimproverandolo in presenza di altre persone (gad. A 1895; P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ svergognare Ⓓ beschämen
p.p. come agg. Ⓜ svergognés, svergogneda, svergognedes
di persona che sente, prova, mostra vergogna (grd.) Ⓘ vergognoso Ⓓ beschämt ◇ a) Y tlo dant a vosc piesc svergunià ve prëie plu che posse, dla bela grazia che mi cuer vënie demé da vosc amor mpià, che sëis la belëza dl Paravis. j clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose, della bella grazia che mi cuer vagne dö mè da vost amor impià, che seis la bèllèza del Paravis. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.).

svergogné (gad., Badia, fod., LD) ↦ svergogné.

svergogneda Ⓔ deriv. di svergogné 6 1875 svergognada (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
moe. svergognada
s.f. Ⓜ svergognedes
offesa o ingiuria grave all’onore, alla dignità, al prestigio di una persona, con atti o con parole (moe.) Ⓘ oltraggio Ⓓ Schmähung ◇ a) chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

svergognèr (fas.) ↦ svergogné.

svergunië (grd.) ↦ svergogné.

svetar (bra.) ↦ joté.

svetèr (fas.) ↦ joté.

Svizera (gad., fod., amp., MdR) ↦ Svizra.

Svizra 6 1833 Svizzera (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. Svizera grd. Svizra fas. Svizra fod. Svizera amp. Svizera LD Svizra MdR Svizera
topon.
stato federale dell’europa centrale (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Svizzera Ⓓ Schweiz ◇ a) Chëst ćiajó é delicat. Ći ćiajó él? / Ël é de la Svizera. Quest çhiaŝó é delicat. Çhi çhiaŝó él? / Ël é de la Svizzera. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

Svizra (grd., fas., LD) ↦ Svizra.

svöidar (moe.) ↦ joté.

svoità (col., amp.) ↦ joté.

svueté (LD) ↦ juté.

svuoté (fod.) ↦ sguoté.